Presentació_L'Escola d'Atenes

Vídeo-Presentació

L'escola d'Atenes va ser pintada per Rafael en 1509 com a encàrrec del Papa Juli II per a la decoració de la Stanza della Segnatura, convertida en la seua biblioteca privada.

L'obra representa la Filosofia, una de les quatre facultats clàssiques juntament amb la teologia, el dret i la medicina, que decoren la resta de les parets de l'estada. Rafael reuneix a l'obra als que a l'edat mitjana es consideraven els pares del pensament, però prenent de model a personatges públics de l'època, com Leonardo da Vinci encarnant a Plató o Miguel Àngel com Heràclit.

ARISTÒTIL

aRISTÒTIL

PLATÓ

PLATÓ

Plató juntament amb Aristòtil són les figures centrals de l'obra. Rafael va utilitzar la imatge del seu coetani Leonardo da Vinci. Plató manté una xerrada amb Aristòtil, el seu alumne, i porta la seua obra Timeu. Amb el seu dit apunta cap amunt fent al·lusió al seu concepte del món de les idees.

Aristòtil comparteix al costat de Plató el protagonisme de l'obra. El seu gest, contraposat al del seu company, fa al·lusió al món material. A la mà porta la seua obra Ètica a Nicòmac.

ARISTÒTIL

El pintor Micheangelo, company de Rafael en les tasques de decoració de les parets del Vaticà, encarna el filòsof Heràclit.Parmènides, fundador de l'escola eleàtica, va exposar la seua filosofia en forma de versos i la seua obra es nodreix d'extensos fragments d'un poema didàctic: Sobre la naturalesa.

Parmènides

Heràclit

HIPÀTIA

Representada per Margherita Luti, amant de Rafael, Hipàtia d'Alexandria va ser filòsofa i mestra neoplatònica. Líder de l'escola neoplatònica d'Alexandria, va destacar en nombrosos camps entre els quals es trobaven la geometria, l'àlgebra i l'astronomia.

Pitàgores absort en el seu treball apareix assegut en primer pla. Davant d'ell un alumne sosté una pissarra que mostra la Tetraktys.Diògenes apareix tombat sobre els graons, en un gest molt representatiu de la seua sobrietat de l'escola cínica. L'arquitecte Bramante, amic i mentor de Rafael, encarna Euclides, pare de la Geometria, o Arquímedes.

Pitàgores

Diògenes

Euclides o Arquímedes

Alexandre el Gran es considerat un dels més grans líders militars de la història. Va consolidar la unificació de les ciutats-estat gregues i va crear un imperi unint Grècia, Orient mitjà, Mesopotàmia, Egipte i l'Índia. Sòcrates és considerat com un dels tres màxims representants de la filosofia grega, al costat de Plató, el seu deixeble, i Aristòtil. Retrats de Juli II, fan pensar que va ser el model de Rafael per Plotí, filòsof neoplatònic autor de les Ennèades.

Alexandre el Gran

Sòcrates

PLOtÍ

Anaximandre va ser un filòsof, científic i alquimista grec. Es va interessar per temes científics i filosòfics esperonat pel seu mestre Tales de Milet.Averroes (llatinització del nom àrab Ibn Rushd) va ser un filòsof i metge andalusí, mestre de filosofia i lleis islàmiques, matemàtiques i medicina. Antistenes va ser un filòsof grec fundador de l'escola Cínica. Deixeble de Sòcrates, marca diferències amb l'escola Platònica, predicant l'ascetisme i la vida simple.

Anaximandre

AVERROes

ANTIStENES

Epicur va ser un filòsof greg oposat a la filosofia platònica perquè prefereix un estil de vida senzill i autosuficient encaminat a la felicitat i l'amistat. Zenó d'Elea va ser un filòsof grec, pertanyent a la escola eleàtica i deixeble de Parmènides d'Elea. Famós per les seves intricades paradoxes on nega l'existència del moviment o la pluralitat de l'ésser.

ePICUR

ZENÓ D'ELEA

Claudi Ptolomeu va ser un astrònom, químic, geògraf i matemàtic greco-egipci. Va emprar l'estudi empíric creant un model geomètric que permetera predir les posicions futures dels astres. Estrabó o Zoroastre: Aquesta figura planteja dubtes donat que uns veuen a Estrabó, geògraf i historiador grec autor d'Geographiká (Geografia), i altres veuen a Zoroastre, profeta fundador del mazdeisme.

Claudi Ptolemeu

ESTRABÓ O ZOROASTRE

HOMER

Homer és el nom donat al poeta grec a qui se li atribueix l'autoria de les principals poesies èpiques gregues: la Ilíada i l'Odissea, pilars de l'èpica grecollatina. En aquests relats es narra la batalla de Troia i l'erràtic retorn a casa d'Odissea (Ulisses) i els seus homes.

RAFAEL SANZIO

Rafael Sanzio no va desaprofitar l'oportunitat d'autoretratar-se dins la seua obra, apareixent com un dels pocs personatges que miren directament a l'espectador, igualment com Hipàtia i algun altre personatge secundari.

COMENÇA