La II República i la Guerra Civil - Otger, Steven, Abril i Hugo

El Bienni Conservador i el Front Popualr

El Bienni Conservador i el Front Popular

Reformes de la República

La Generalitat republicana

La II República espanyola

La II República i la Guerra Civil

I les seves conseqüències

Espanya

Catalunya

otger, abril, steven i hugo

Els desastres de la guerra

La Guerra Civil: les fases militars

I les seves conseqüències

La II República i la Guerra Civil

La Guerra Civil i la revolució social a Catalunya

otger, abril, steven i hugo

1- Azaña posa a José Grial com a cap d’estat, aquest dissol l’exèrcit.2- Largo Caballero i Companys dissolen les milícies per tornar a fer un exèrcit.3- Els fracassos militars posen a Joan Negrín i fa una proposta de pau, fracassa.4- Els revoltats nomenen a Francisco Franco Generalísimo i cap de govern.

LA GUERRA CIVIL I LA REVOLUCIÓ SOCIAL A CATALUNYA

NOU SISTEMA DE PARTITS POLÍTICS A CATALUNYA: Esquerra Republicana de Catalunya.Lliga Regionalista.Acció Catalana Republicana i Unió Democràtica de Catalunya.CNT i Federació Anarquista Ibèrica (FAI).Parit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) 1935 i Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).A Catalunya les eleccions municipals d’abril del 1931 les havia guanyades Esquerra Republicana. Francesc Macià va proclamar República Catalana dins una hipotètica Federació Ibèrica. Això va provocar un enfrontament amb el govern de Madrid. El govern de la República Espanyola va crear un govern provisional, la Generalitat i van redactar un Estatut d’Autonomia. INSTITUCIONS DEL GOVERN DE CATALUNYA: Parlament.Govern de la Generalitat i President. es va crear el Tribunal de Cassació. Desenvolupàció de les competències que oferia el nou Estatut i organització de les institucions: Terreny econòmic per resoldre els problemes dels pagesos rabassaires.Eeglamentació de les condicions laborals.Millora de l’ensenyament primari i secundari.

LA GENERALITAT REPUBLICANA

Els civils patien les conseqüències de la guerra, per la por de la fam, els bombardeigs i les repressions. Van bombardejar BCN i Tarragona, van morir 5500 persones i sis mil edificis van ser afectats. La gana va ser provocada per la falta d’aliments, cosa que va provocar l’aparició del mercat negre i l’acaparament dels productes; també els preus pujaven molt. Es van provocar moltes malalties, i en conjunt la vida a la rereguarda era molt dura, Catalunya va acollir més de 500000 persones d’altres llocs d’Espanya i per allunyar als nens de la guerra els van evacuar, majoritàriament a França, tot i que 3000 van anar a l'URSS, formant una generació anomenada “nens de Rússia”.A la zona republicana, la violència era molt freqüent fins a l’arribada de Negrín, i a la zona franquista es va iniciar la persecució dels líders d'esquerres.La guerra civil va tenir diverses conseqüències, com ara:-Gran nom de víctimes i exiliats.-La destrucció d’infraestructures.-Destrucció de la democràcia i imposició del règim militar.-La divisió entre vencedors i vençuts.

ELS DESASTRES DE LA GUERRA

L’estat es va modernitzar, reformant l’exèrcit, separant l’Església i l’Estat i descentralitzant l’Estat (elaborant els estatus d'autonomia).Van fer una reforma agrària, abordant el problema del latifundisme (explotació de grans terrenys agraris). En el 1932, es va decretar expropiables les finques que no es conreessin i les va distribuir entre pagesos sense terres; també es va crear l’Institut de Reforma Agrària (IRA), per compensar els propietaris i facilitar l’accés a les terres de les famílies.Els reformistes van haver de fer front als afectats, com grans propietaris agraris, alguns de l’exèrcit, la jerarquia de l’Església catòlica i sectors de classes altes/mitjanes-altes. I alhora a la crítica dels sectors d’esquerra, per la lentitud de les reformes, sobretot l’agrària. La UGT es va radicalitzar, així que van protagonitzar els aixecaments dels Alts Llobregat i de Casas Viejas.

REFORMES DE LA REPÚBLICA

Agost 1936 — març 1937. La batalla de Madrid. Els revoltats avançant cap a Madrid a on té lloc la batalla de Madrid a on els republicans varen guanyar. Abril 1937 — desembre 1937. La batalla del nord i el Terol. Els franquistes ocupen el nord.Gener 1938 — abril 1939. La batalla de l'Ebre a la fi de la guerra. Franquistes ocupen el Terol i la república envia a totes les tropes a l'Ebre a on té lloc una de les batalles més sanguinàries de la guerra macant fi a la guerra amb la victòria franquista.

LA GUERRA CIVIL: LES FASES MILITARS

La repressió de l’aixecament de Casas Viejas va provocar una crisi al govern, que va provocar la dimissió del senyor Azaña. El president Zamora dissol les corts i convoca unes eleccions el 1933, els d’esquerres estaven dividits, però els de dretes es van unir en la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas). Es forma un govern presidit per Lerroux, que va comportar part del procés reformista. Les forces d’esquerra s’agrupen en el front Popular amb un programa que presentava l’amnistia als represaliats i la recuperació de les reformes del primer Bienni republicà. A la dreta va augmentar la direcció conservadora de l’últim Bienni i es va modificar la constitució. En el 1934 es va concedir una amnistia als represaliats del 1934, accelerant la reforma agrària, reinstaurant la Generalitat de Catalunya i es va reprendre el procés autonòmic al País Basc i a Galícia.El general Goded va dirigir la insurrecció a Catalunya, d’un suport escàs. La Guàrdia Civil i la d’Assalt eren lleials a la República. A més, els partits i sindicats d’esquerres van mobilitzar els seus militants per aturar el cop d’estat. Després de dos dies de lluita, els militars rebels van rendir-se.

EL BIENNI CONSERVADOR I EL FRONT POPULAR

Al 12 d’abril del 1931 hi va haver unes eleccions municipals. Els resultats electorals indicaven el canvi a república. Alfons XIII va suspendre la potestat reial i es va exiliar. El 14 d’abril del 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola.El nou govern va emprendre diverses reformes: legalització de partits i sindicats, amnistia general per a presos polítics de la Dictadura, Generalitat provisional, jornada de vuit hores, salari mínim i l’assegurança d’accidents laborals. El juny del 1931 es van convocar eleccions a les Corts Constituents. La Constitució republicana del 1931 va establir bases de república democràtica i progrés. Espanya es definia com un Estat integral. Es va instaurar el sufragi universal masculí i femení.Es va proclamar l’aconfessionalitat de l’Estat. Presentava una declaració de drets individuals i establia àmplies llibertats públiques i privades. El poder legislatiu residia en les Corts formades pel poder executiu. Un cop aprovada la Constitució començava el Bienni Reformista (1931-1933).

LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA

El 1934 el govern va fer entrar a ministres de la CEDA, que van fer moltes revoltes, principalment a Astúries i a Catalunya. A octubre de 1934, la generalitat l’estat català dins la república espanyola, a Astúries s’inicia un moviment socialista. L’exercit va reprimir els moviments i van dissoldre la generalitat i l’Estatut. El 1935 es van muntar escàndols per corrupció i es convoquen unes eleccions el 1936.A Catalunya s’organitza el front català d'Ordre, que reunia als partits conservadors. Al maig Manuel Azaña és elegit president de la república i Santiago Casares Quiroga com a cap de govern. El Front Popular va reprendre el programa de reformes de 1931, amb més iniciativa i resolució política. Dreta defensava posar fi a la República i donava suport a una conspiració militar, preparant un cop d'estat. Esquerra volia una revolució social. Això va provocar un clima d’enfrontament, assassinant al diputat monàrquic José Calvo Sotelo per culpa de la mort de José Castillo. En el 17 de juliol del 1936 al nord d’Àfrica i es va desplegar el 18 i 19 a Canàries, Balears i la Península. Finalment va fracassar a les grans ciutats, però a les zones industrials va donar lloc a una guerra civil.Arreu del món les democràcies europees eren amenaçades per l’ascens del feixisme i pels moviments revolucionaris. La guerra d’Espanya va ser la divisió de dretes, que no admetia que el país es democratitzés, i esquerres, que aspirava a la revolucio.

EL BIENNI CONSERVADOR I EL FRONT POPULAR