Copia - Presentación Periódico

espanya en el 1r 1/3 s.xx

Aquest període de la història d'Espanya va acabar en una guerra civil que va foragitar el país de la democràcia durant quaranta anys.

destacats

#0120

Transmiten mayorsensación de veracida

La Segona República

El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República.

Guerra Civil Espanyola

Com qualsevol altre conflicte, la guerra civil espanyola va portar al pais mort i debastació. Els anys de la postguerra foren durísims.

Crisi de la Restauració

Proclamació de la República 1931

Reformes de la república

Confrontació social

Guerra Civil, evolució del conflicte i les seues conseqüències

01

02

03

Que anem a aprendre?

04

05

Crisi de la Restauració

• Alfons XIIIva pujar al tron 1902, emprant la COnstitució de 1876 que definia Espanya com una Monarquia Parlamentaria.

• El sistema bipartidista d'alternança en el poder es va mantenir amb nous líders: Canalejas i Maura.

• En resposta, exigències de reforma i regeneració que van intentar:
• Posar fi al caciquisme
• Frau electoral
• Reduir la influència de l'esglèsia
• Primeres lleis de protecció social
• Crear la Mancomunitat de Catalunya- descentralització.

• Més protagonisme de l'oposició

• Els republicans- Lerroux-Partit Republicà Radical
• Obrerisme- PSOE i UGT, Partit Comunista d'Espanya, Confederació Nacional del Treball.
• Nacionalistes- Liga Regionalista Catalunya i Partit Nacionalista Basc.

• La incapacitat dels partits dinàstics, la inestavbilitat política, la conflictivitat social i el mantenimetn de la guerra del Marroc van ptovocar tres moments de crisi:
• 1909 Setmana Tràgicade Barcelona pel reclutament de soldats per a la guerra del marric.
• 1917 Crisi generalitzada. Vaga general per l'alça de preus i la petició d'autonomia a Catalunya.
• 1919-1923 Conflictivitat social

Dictadura de Primo de Rivera

• Colp d'estat 1923 despres del desastre d'Annual (expedient Picasso)
• Suport reial, alta burgesia i els polítics conservadors.
• Alternativa a un sistema parlamentari incapaç de posar ordre en el país.
• El nou règim va suspendendre:
• Constitució
• Dissolució de les corts
• Prohibició de partits polítics
• Retallada de llibertats, premsa, educació..
• Prohibició ús de llengües.
• Programa d'obres públiques- reactivar l'economia. (CAMPSA, telefónica...)
• La crisi del 29 provocà la desconfiança en el dictador. el rei el substitueix pel genral Berenguer i es convoquen eleccions el 1931.

La República

• 12 d'abril 1931 eleccions municipals, plebiscit entre monarquia i república.
• Oposició al règim monàrquic (republicans, socialistes, i nacionalistes d'esquerra) Pacte de Sant Sebastià, coalició per a les eleccions.
• Triomf republicà a les grans ciutats, desig de canvi.
• Alfons XIII abandona el país, exili.
• 14 d'abril es proclamà la Segona República.
• Govern provisional presidit per per Alcalà Zamora
• Eleccions a corts constituents, victòria republicana
• Nou govern amb membres d'esquerra i nacionalistes presidit per Azaña
• Nova constotució 1931.

Constitució de 1931

• Caràcter democràtic progressista
• Possibilitat de constituir governs autònoms regionals.
• Poder legislatiu residia en les corts
• Poder executiu residia en el Consell de Ministres i en el president de la Repùblica.
• Independència del poder judicial i es creava un tribunal de garanties constitucionals
• Sufragi Universal masculí i femení
• Aconfesionalitat de l'Estat
• Matrimoni civil i el divorci
• Drets individuals i llibertats públiques
• Igualtat davant de la llei, educació i la faena.
• Dret a la propietat privada, l'estat tenia dret a exporpiar béns considerats d'utilitat pública,

Territorial

Educativa

Laboral

Religiosa

Exèrcit

Agraria

Bienni Reformista

Les reformes no van agradar a tothom

Oposició de diferents sectors de la societat: - L'Església, els terratinents i l'exèrcit, principals perjudicats per les reformes. - 1932 el general Sanjurjo va donar un colp d'estat, però va ser neutralitzat pel govern. - Els partits conservadors i monàrquics, contraris a la descentralització i la secularització de la societat. - Una part de llauradors i obrers decebuts davant la lentitud de les reformes, especialment la agraria. Aquest desencantament va dur a alçaments contra el govern.

Crisi del govern reformista

Es van reforçar els partits hostils a la República, com la monarquica Renovación espanyola, els carlins o els grups d'orientació feixista que es van reagrupar en la Falange Española i de las JONS.Els sectors més conservados (Església, empresaris, terratinents) es van unir en la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), baix el lideratge de José Maria Gil Robles.Diversos partirs i sidnicats (UGT i CNT) es van radicalitzar i van convocar vagues, ocupacions de trens, i fins i tot, insurreccions armades.Tot això va augmentar la coalició governamental. Manuel Azaña va dimitir i el president de la república va convocar eleccions per al novembre del 1933

Bienni Conservador

Les eleccions van ser guanyades pels partits de dreta i de centre.Alejandro Lerroux, líder del partit radical , va ser elegit president del govern amb el suport parlamentri de la CEDA.Procés de desmantellament de l'obra reformistaL'entrada de ministres de la CEDA en el govern va provocar un fort rebuig de partits i sindicats d'esquerra. El moviment insurreccinal es va desenvolupar amb força.- Astúries va declarar la revolució social i va ocupar la conca minera.- Catalunya va proclamar l'Estat Català dins de la República espanyola.Tots dos moviments van ser durament reprimits, gran nombre de víctimes.Les diferències entre els dos partits governamentals (Partit Radial i CEDA) van anar en augment. 1936 es van tornar a convocar eleccions.

Triomf del Front Popular

Els partits d'esquerra van concórrer junts a les eleccions.Els partits de dreta i de centre també es van unir en coalició a la majoria de províncies.La victòria per un marge escàs, va ser per al Front Popular. Azaña es va convertir en president de la repúblicai Santiago Casares Quiroga va assumir la prefectura dels gover que es va proposar:- Rependre les reformes- Aministiar els condemnats pels fets del 34 en Astúries i Catalunya.- Reinstaurarla Generalitat a Catalunya i iniciar el procés en el País Basc i Galícia.- Enviar militars sospitosos de preparar un colp d'estat (Franco, Mola i Goded) lluny de Madrid.Les tensions polítiques van desencadenar un clima d'enfrontament entre milícies d'esquerres i dretes.El 13 de juliol va ser assassinat el diputat monàrquic José Calvo Sotelo, en represalia de la mort del militant socialista José Castillo.Així, militars oposats a la República, van establir contacte amb grups d'extrema dreta i van organitzar un colp d'estat.

II República Espanyola

PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA1931

Plifca

BIENNI REFORMISTA 31-33

BIENNI CONSERVADOR 34-36

GUERRA CIVIL

GUerra civil

#0120

Transmiten mayorsensación de veracida

COLP D'ESTAT MILITAR

Els militars represaliats van forjar un colp d'estat amb el suport de grups d'extrema dreta.El colp el va iniciar el general Franco el 17 de juliol a canàries i a diversos places africanes, el 18 es va estendre a la Península.La insurrecció va fracassar a les grans ciutats i zones industrials, gràcies a la resistència popular i a un sector de l'exèrcit que es va mantenir lleial a la república.El país va quedar dividit en dos i el conflicte es va estancar.

BÀNDOL REVOLTAT

BÀNDOLS QUE ES VAN ENFRONTAR EN LA GUERRA

A la zona on havia triomfat el colp, l'exèrcit va assumir el poder.Tots els seus esforços van anar dirigits a assolir la victòria militar i a organitzar un nou Estat d'inspiració feixista.La primera institució del nou estat va ser la Junta de Defensa nacional, va anomar a Francisco Franco Generalísimo i cap de govern. En gener del 1938 es va crear a Burgos el primer govern dels revoltats i aquesta ciutat es va convertir en la capital provisional del nou Estat. Les principals mesures polítiques del nou govern foren:

• Prohibició de partits i sindicats
• Supresió de la Constitució i dels estatuts d'autonomia
• Recuperació del catolicisme com a religió oficial
• Anul·lació de les reformes republicanes.

Falange Tradicionalista y de las JONS (falangistes, tradicionalistes i carlins) es va convertir en el partit únic i Franco el cap nacional. El nou partit va adoptar l'uniforme amb la camisa blava de Falange i la boina roja dels carlins i la salutació feixista amb el braç alçat.

BÀNDOL REPUBLICÀ

La República comptava amb el suport de sectors de la població amb característiques ideológiques diverses: moderats, reformistes, socialistes, nacionalistes d'esquerra, comunistes i anarquistes.Els leials a la República discutien entre la prioritat bèl·lica o la necessitat d'aprofundir en el procés revolucionari.Es varen crear els comites obrers per a dirigir l'esforç bèl·lic i la vida civil a la rereguarda. Aquests comites van ocupar i van col·lectivitzar fàbriques i confiscar latifundis per a repartit-los entre els llauradors.Anticlericalisme virulent, els sacerdots van ser assetjats.Símbols aristocràtics, burgés o religiós van ser perseguits i podia ser causa de presó o mort.Per controlar la situació revolucionaria es va crear un nou govern, presidit pel socialiste Largo Caballero, que va intentar posar fi a la repressió incontrolada, canalitzar el procés revolucionari i mantenir la legalitat constitucional.

Los Trece puntos de Negrín, también conocidos como Trece puntos del gobierno de Negrín, son el primer acto político del gobierno socialista de Juan Negrín durante la guerra civil española. Fueron publicados el 30 de abril de 1938,1​ y eran una exposición de su programa político. Los puntos son: La independencia de España Liberarla de militares extranjeros invasores. República democrática con un gobierno de plena autoridad. Plebiscito para determinar la estructuración jurídica y social de la República Española. Libertades regionales sin menoscabo de la unidad española. Conciencia ciudadana garantizada por el Estado. Garantía de la propiedad legítima y protección al elemento productor. Democracia campesina y liquidación de la propiedad semifeudal. Legislación social que garantice los derechos del trabajador. Mejoramiento cultural, físico y moral de la raza. Ejército al servicio de la Nación, estando libre de tendencias y partidos. Renuncia a la guerra como instrumento de política nacional. Amplia amnistía para los españoles que quieran reconstruir y engrandecer España.

ACTIVITAT EN PETIT GRUP

Ara que ja coneixem els dos bàndols i les seues polítiques, haurem de pensar com podem arribar a un acord per a no allargar la guerra i destrossar el país.Redacteu els vostres propis 13 punts per a posar fi al conflicte.Per això cal fer propostes realistes que penseu que poden agradar als dos bàndols i aixi signar el tractat de PAU de l'ESO.En les vostres mans està que la guerra no s'allargue, ànims i a treballar!!La millor proposta té premi.

EVOLUCIÓ DEL CONFLICTE

JULIOL 36- MARÇ 37. LA BATALLA DE MADRID Les tropes revoltades van avançar i es van situar a les portes de Madrid. El govern republicà abandonà la capital i es va traslladar a València. A la batalla de Madrid, les forces republicanes van resistir l'atac. Els comandaments revoltats van intentar sense èxit entrar a Madrid ( batalles del Jarama i Guadalajara). Finalment Franco va decidir abandonar el front i avançar cap a altres regions.

ABRIL- DESEMBRE 37. LA BATALLA DEL NORD En la batalla del nord l'exèrcit franuista va atacar les ciutats més importants de la costa cantàbrica (Guernica). El País Basc i la seua producció minera i industrial van caure en mans dels revoltats. Per intentar frenar l'ofensiva els republicans van contraatacar a Brunete (Madrid) i Belchite (Saragossa), però no van poder imperdir la caiguda de Cantabria i Astúries.

GENER 38- ABRIL 39: BATALLA DE L'EBRE I LA FI DE LA GUERRA Les tropes franquistes van ocupar Terol, avançar per Aragó i arribar al Mediterrani. El govern republicá va concentrar les forces a la batalla de l'Ebre, la més llarga i cruenta de la guerra. Finalment l'exèrcit republicà va haver de retrocedir. Entre novembre del 38 i febrer del 39 Catalunya va ser ocupada pels franquistes. Madrid i la zona centre , les úniques que resistien van ser ocupades i l'1 d'abril del 1939 el conflicte va acabar.

CONSEQÚÈNCIES DE LA GUERRA Fam per la falta d'aliments bàsics. (mercat negre) Bombardeigs, terrestres o aeris, la mort i els ferits van provocar enormes sofriments. Persecucions per les seues idees polítiques o religioses.Demogràfiques, 400000 persones (mortes, refugiades, exiliades)Econòmiques, destrucció d'infraestructures, de la producció agraria i industrial. Polítics, destrucció de la democràcia i la imposició d'una dictadura militar que va provar a la societat de drets i llibertats durant 40 anys.Socials, divisió entre vencedors i vençuts.

'“Es preciso recobrar el sentido de la jerarquía, porque, de no hacerlo así, los hombres quedarán desorientados y sin guía".Francisco Franco.

'“Lo importante no es lo que se hace, sino lo que se consigue".Francisco Franco.