CANVAS APRENDIZAJE

Ciutadania política i dret 1r batxillerat a

ACTIVITAT 1

JÚLIA CATALÀ

ciutadania política i dret

activitat 1

1.- Llegeix el fragment de Thomas H. Marshall i resumeix el seu concepte de ciutadania. Estàs d’acord amb la seva concepció de ciutadania ?. Raona la resposta. 2.- Cerca informació de tots els autors de les cites. Qui són? 3.- Un cop llegides les diferents citacions, elabora la teva pròpia definició de ciutadania.

ciutadania política i dret

activitat 1

fragment de Thomas H. Marshall

“Començaré proposant una divisió de la ciutadania en tres parts. [...] Anomenaré cadascuna d’aquestes tres parts o elements, civil, política i social. L’element Civil es compon dels drets per a la llibertat individual: llibertat de la persona, d’expressió, de pensament i religió, dret a la propietat i a establir contactes vàlids i drets en la justícia. [...] Com a element polític entenc el dret a participar en l’exercici del poder polític com a membre d’un cos investit d’autoritat política o com a elector dels seus membres. [...] L’element social comprèn tot l’espectre, des del dret a la seguretat i a un mínim de benestar econòmic fins al de compartir plenament l’herència social i viure la vida d’un ésser civilitzat d’acord amb els estàndards predominants en la societat. [...]

ciutadania política i dret

activitat 1

RESUM

La ciutadania es divideix en aquests tres elements: en el Civil, el Polític i el Social.

El primer element el Civil, aquest element inclou els drets relacionats amb la llibertat individual, com la llibertat de la persona, d'expressió, de pensament i religió.En l'element Polític, aquest element fa referència al dret a participar en l'exercici del poder polític, tant com a membre d'un òrgan amb autoritat com a elector dels seus membres. El últim element el Social, aquest element abasta una àmplia gamma de drets, des del dret a la seguretat i un mínim de benestar econòmic fins al dret a compartir plenament l'herència social

ciutadania política i dret

activitat 1

OPINIO

Estic d'acord en gran part amb aquesta concepció de la ciutadania, ja que aborda de manera integral els diversos aspectes de la participació i la pertinença a la comunitat política.Aquesta concepció de la ciutadania aborda una àmplia gamma de drets i responsabilitats que són essencials per a una societat democràtica i inclusiva. No obstant això, com amb qualsevol model conceptual, hi ha espai per a interpretacions i millores, i pot ser objecte de debat i revisió constant en funció dels canvis en la societat i les necessitats dels ciutadans.

ciutadania política i dret

autors

• Thomas H. Marshall (segle XX)

• Condorcet (segle XVIII)

• Federico Mayor Zaragoza (Segle XXI)

• Denis Diderot (segle XVIII)

1 autor -> Federico Mayor Zaragoza (Segle XXI)

VIDA

Va néixer el 27 de gener de 1934 a la ciutat de Barcelona. Va cursar estudis primaris i secundaris a Barcelona a l'escola Virtèlia, i fou membre de la Confraria de la Mare de Déu de Virtèlia de la mateixa escola. Va estudiar farmàcia a la Universitat Complutense de Madrid, on es va llicenciar l'any 1958. L'any 1988 li fou concedida la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i el 2005 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Així mateix, va ocupar càrrecs polítics: Sotssecretari d'Educació i Ciència del govern espanyol entre 1974 i 1975. Membre de la Unió de Centre Democràtic (UCD) fou escollit diputat al Parlament d'Espanya en les eleccions generals de 1977 per la circumscripció de Granada

ACTIVITAT POLÍTICA

L'any 1981 fou nomenat Ministre d'Educació durant el segon govern d'Adolfo Suárez, càrrec que ocupà fins al 1982. L'any 1987 fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu en representació del Centre Democràtic i Social (CDS).

La Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya

2 autor -> Condorcet (segle XVIII)

VIDA

OBRES DESTACADES

(1795) Esquisse d'un tableau historique des progrès de l'esprit humain

Condorcet va néixer a Picardia on el seu pare, oficial de cavalleria, estava estacionat, tot i que la seva família procedia del Midi. En morir el seu pare poques setmanes després del seu naixement, va ser educat per la seva mare, summament religiosa, i un oncle, bisbe de Lisieux. El 1756 estava estudiant al col·legi jesuïta de Reims, on va rebre el premi al millor alumne. El 1758 va ingressar al col·legi de Navarra, la més prestigiosa escola jesuïta de París, on, sota la guia de l'abbé Nollet, es va graduar el 1759, llegint una tesi d'anàlisi matemàtica que va ser força valorada pel tribunal format per d'Alembert, Clairaut i Fontaine.

3 autor -> Thomas H. Marshall (segle XX)

Thomas Humphrey Marshall va néixer a Londres el 19 de desembre de 1893 a Cambridge i va morir el 29 de novembre de 1981, va ser un sociòleg britànic, conegut pels seus assajos sobre la concepció de ciutadania.

VIDA

En aquest Assaig, T. H. Marshall, analitza el desenvolupament de la ciutadania des de tres punts de vista: des del desenvolupament dels drets civils, drets polítics i drets socials. Això ho fa en funció del desenvolupament històric dels:

• segles XVIII (Drets Civils)
• segle xix (Drets Polítics)
• segle xx (Drets Socials)

Marshall va escriure un assaig fonamental sobre ciutadania, titulat Ciutadania i classe social, publicat el 1950.

CAMBRIDGE

4 autor -> Denis Diderot (segle XVIII)

VIDA

Va néixer a Langres, ciutat fortificada d'origen romà, de la regió de la Xampanya. El seu pare era mestre ganiveter, treball familiar des de feia dos segles. Denis Diderot era el gran dels fills que van sobreviure, amb 3 germanes i un germà. Als 10 anys Diderot va començar a estudiar en el col·legi jesuïta de Langres, on obté una bona educació d'humanitats. Va tenir problemes al col·legi per la seva conducta, i estigué quatre o cinc dies treballant amb el seu pare, fins que trencà tots els ganivets i tornà a les classes.

• (1751) Encyclopédie
• (1796) Jacques el Fatalista Modifica el valor a Wikidata

OBRES DESTACABLES

definició propia de ciutadania

Un cop llegides moltes definicions sobre el concepte de ciutadania, des de el meu punt de vista definiria aquesta paraula com que la ciutadania són tots aquells grups de persones que viuen en societats on tenen uns drets com a persones però també unes llibertats i uns deures a seguir que an de complir tant juntament com individualment

ciutadania polític i dret

activitat 1

4.- Mira el vídeo i reflexiona. Situació d’aprenentatge:

Hi ha ciutadans de primera i ciutadans de segona? Vivim en un món on hi ha ciutadans de primera i de segona?

La història de l'Ahmad, un refugiat obligat a tornar a Espanya, lluny de la família

Després de haver mirat el video sobre l'Ahmad, penso que sobre la pregunta de si hi ha ciutadans de primera i de segona. En el context del text, sembla que sí, ja que els refugiats que es mouen d'un país a un altre poden ser tractats de manera diferent i fins i tot ser retornats al país d'entrada inicial, independentment de les seves circumstàncies personals o de les seves necessitats de protecció. Aquesta discriminació pot ser inherent en les polítiques migratòries i en els tractats internacionals com el Conveni de Dublín, que poden ignorar les necessitats humanes bàsiques i les circumstàncies individuals dels refugiats. Per tot això, sí, sembla que en aquest context hi ha una distinció entre ciutadans de primera i de segona, cosa que reflecteix una realitat preocupant en moltes societats.

MOLTES

GRÀCIES

Júlia Català 1r Batx A