Eix Cronològic_Jana Juanuix, Emma Espinosa, Noa Margenat, Etien Martin

Els desastres de la guerra

10.

La Guerra Civil: les fases militars

9.

La Guerra Civil i la revolució social a Catalunya

8.

El Bienni Conservador i el Front Popular

7.

La Generalitat republicana

Quines reformes va emprendre la República?

6.

La segona república espanyola

4.

Segona República (1931-1936) i Guerra civil (1936-1939)

Espanya

Catalunya

5.

El 12 d’abril del 1931, es van fer les eleccions municipals. La participació va ser molt alta i això va indicar una clara voluntat del canvi polític. Amb aquests resultats i les diverses manifestacions per demanar proclamació a la República, va fer que Alfons XIII abandones el país i deixes de ser rei. El 14 d’abril del 1931 es va proclamar la segona república espanyola i es va formar un govern provisional. El nou govern va fer diverses reformes com per exemple, creació d’una Generalitat provisional pel govern de Catalunya, lleis socials que incloïen la jornada de vuit hores, salari mínim, etc. L’església no estava contenta, llavors va haver-hi molta gent que es va posar en contra de les esglésies i en van cremar algunes. Alguns grups anarquistes van pressionar el nou govern per aconseguir una revolució social em vagues i confessions de terres. El juny del 1931 es convoquen accions a les Corts i s'elabora una constitució. La nova constitució estableix les següents bases per una república democràtica i de progrés. Espanya com a Estat integral, dret a vot masculí com femení, l’Estat no declara cap religió concreta com a oficial, es permet el matrimoni civil i el divorci, es donen drets individuals i llibertats, el poder legislatiu resideix a les corts i el poder executiu està en mans del consell ministres i del president de la república i el poder judicial. Hi ha una separació de poders. El primer president de la república va ser Manuel Azaña, tot i que Niceto Alcalá va ser l’escollit. Comença el Bienni reformista.

El Bienni conservador (1933- 1935) Va haver-hi una crisi al govern, que va provocar la dimissió d’Azaña. El president Alcalá Zamora va dissoldre les Corts i va convocar noves eleccions el 1933. Els conservadors van formar un partit anomenat “Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA)”. Es va crear un nou govern, presidit per Lerroux. Ell va aturar les reformes agràries i militars, va modificar la política religiosa i educativa i va administrar els participants al cop d’Estat general. A Catalunya, el mes d’octubre de 1934, el president Companys va proclamar l’Estat Català dins la república. Les diferències entre el Partit Radical i la CEDA van augmentar. El Front Popular (1936-1939) Les forces d’esquerra es van agrupar al Front Popular que proposava l’amnistia pels represaliats del 1934. La Lliga (Catalunya) va organitzar el Front Català d’Ordre que reunia tots els partits conservadors. A les eleccions va guanyar el Front Popular. Del Front Popular a la Guerra Civil Programa de reformes que havia començat el 1931, una amnistia als represaliats de la revolta 1934. Es va accelerar el sector agrari, es va reinstaurar la Generalitat de Catalunya i es va reprendre el procés automàtic al País Basc i a Galícia. L’extrema dreta defensava la necessitat de posar fi a la República i va donar suport a una conspiració militar. L’esquerra va propugnar la conveniència a dur a terme una revolució social. Va haver-hi bastants enfrontaments. Es va iniciar un aixecament militar el 17 de juliol del 1936.

En primer lloc, es va dur a terme una modernització de l'Estat, incloent-hi la reforma de l'exèrcit per fer-lo més eficient i lleial a la República, així com la separació entre l'Església i l'Estat per reduir la seva influència en la vida pública i l'educació. A més, es va iniciar un procés de descentralització de l'Estat per reconèixer les identitats i llengües pròpies de les diferents regions d'Espanya, amb l'establiment d'estatuts d'autonomia. En el camp agrari, es va intentar abordar el problema del latifundisme amb una llei que permetia expropiar les grans finques per redistribuir-les entre els jornalers sense terra. Això va ser gestionat a través de l'Institut de Reforma Agrària (IRA), però va trobar obstacles com la manca de recursos i els plets judicials. No obstant això, aquestes reformes van enfrontar una forta oposició, tant de sectors afectats per elles, com els grans propietaris agraris i l'Església Catòlica, com de la crítica d'alguns sectors d'esquerra, que consideraven les reformes massa lentes. A més, va haver-hi intents de cop d'estat i aixecaments armats, com els de l'Alt Llobregat i Casas Viejas, que van ser reprimits durament. Això va reflectir la dificultat de dur a terme canvis significatius en un context polític i social polaritzat.

Durant la guerra civil espanyola, que va durar aproximadament tres anys, es van distingir diverses fases militars significatives.De l'agost del 1936 a març del 1937, va tenir lloc la batalla de Madrid, on les forces republicanes van resistir l'atac de les tropes revoltades. Tot i que aquestes últimes van arribar a les portes de la ciutat, no van aconseguir prendre-la, i Franco va decidir desviar els seus esforços a altres regions. De l'abril del 1937 a desembre del 1937, es va desenvolupar la batalla del nord i de Terol, amb l'exèrcit franquista avançant cap a les ciutats costaneres més importants. Un esdeveniment destacat va ser el bombardeig de Gernika per part de la Legió Còndor alemanya, que va provocar la caiguda de regions clau com Cantàbria i Astúries. De gener del 1938 a abril del 1939, es va lliurar la batalla de l'Ebre, que va marcar el final de la guerra. Malgrat els esforços republicans, les tropes franquistes van avançar fins a ocupar tot Catalunya, culminant amb la fi de la guerra civil el 1 d'abril del 1939. La guerra civil es va caracteritzar com un enfrontament entre sistemes democràtics i règims feixistes, amb les Brigades Internacionals destacant com un exemple notable de mobilització social en suport al bàndol republicà entre el 1936 i el 1938.

La guerra civil va provocar una enorme pèrdua de vides humanes, amb milers de morts en combat, execucions i repressió. Això va tenir un impacte directe en la població espanyola, amb una reducció demogràfica significativa i desestructuració de moltes comunitats i famílies.

• Conseqüències demogràfiques: La guerra civil va provocar una enorme pèrdua de vides humanes, amb milers de morts en combat, execucions i repressió. Això va tenir un impacte directe en la població espanyola, amb una reducció demogràfica significativa i desestructuració de moltes comunitats i famílies.
• Conseqüències econòmiques: La guerra civil va causar un greu impacte econòmic a Espanya, amb la destrucció d'infraestructures, la paralització de la producció i el comerç, i la desorganització de l'economia nacional. Això va resultar en una crisi econòmica prolongada, amb alt nivell d'atur, inflació i pobresa generalitzada.
• Conseqüències polítiques: La victòria dels franquistes va suposar l'establiment d'un règim autoritari i repressiu que va durar dècades sota el lideratge de Franco. Això va significar la supressió de les llibertats polítiques i civils, la censura de mitjans de comunicació i la persecució de qualsevol oposició al règim.
• Conseqüències socials: La guerra civil va deixar cicatrius profundes en la societat espanyola, amb fractures ideològiques i socials que van perdurar durant generacions. La divisió entre vencedors i vençuts va crear tensions persistents, i la memòria de la guerra i la repressió va ser una font de conflicte i polèmica durant molts anys després del seu final.

En un nou escenari polític caracteritzat per l'etapa republicana a Catalunya, es va veure l'aparició de diversos partits que van jugar un paper crucial en la configuració de la vida política de la regió. Destacaven partits com Esquerra Republicana de Catalunya, la Lliga Regionalista, Acció Catalana Republicana, Unió Democràtica de Catalunya, CNT/Federació Anarquista Ibèrica (FAI), Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Esquerra Republicana de Catalunya, sota el lideratge de Francesc Macià i posteriorment de Lluís Companys, va emergir com una força dominant, recollint la tradició catalanista d'esquerres i guanyant suport tant de la petita burgesia com de sectors obrers i pagesos. El triomf d'Esquerra Republicana a les eleccions municipals del 1931 va conduir a la proclamació de la República Catalana integrada en una hipotètica Federació Ibèrica, que va generar tensions amb el govern de Madrid. Les negociacions resultants van donar origen a la Generalitat, un govern provisional català reconegut per l'estat espanyol. L'Estatut d'Autonomia del 1932 va establir Catalunya com una regió autònoma, amb el català i el castellà reconeguts com a llengües cooficials. Les institucions de govern, com el Parlament, la Generalitat i el President, van consolidar el sistema polític català. A nivell econòmic, es van implementar mesures per afrontar els problemes dels pagesos rabassaires, com la reducció de les rendes i l'elaboració d'una nova llei d'arrendament agrari. Pel que fa a l'àmbit social, es van establir normatives laborals acord amb la legislació republicana, i es va impulsar la protecció social i de la salut pública, especialment per a la infantesa. Destaca també la publicació del Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra. El canvi de govern a l'Estat espanyol el 1933, passant de l'esquerra a la centredreta, no va alterar la direcció política de Catalunya, que seguia sota el comandament d'Esquerra Republicana.

Durant la Guerra Civil Espanyola, el govern republicà es va veure desbordat pel cop d'Estat liderat per Franco. José Giral va ser nomenat cap de govern i va intentar contenir la situació dissolent l'exèrcit i confiant la defensa a milícies voluntàries d'esquerra. Les forces obreres i grups com la CNT i la FAI van intentar establir un nou ordre revolucionari amb comitès obrers, perseguint sospitosos de recolzar el cop i desencadenant enfrontaments civils. Per controlar la situació, es van formar governs de coalició i es va unificar l'exèrcit en un Exèrcit Popular. Juan Negrín, amb influència comunista, va formar un nou govern amb suport soviètic i va proposar un pla de pau rebutjat per Franco. Franco va assumir el poder a la zona rebel, establint un Estat feixista i anul·lant les reformes republicanes. Sota el seu lideratge, es va crear un partit únic, es van prohibir altres partits i sindicats, i es va revertir la legislació republicana.Els esforços per organitzar les forces republicanes van generar tensions entre republicans, socialistes i comunistes, i els enfrontaments del maig del 1937 a Barcelona van reflectir aquesta divisió.