EI5cosmos 29 Astroblaster

MATERIALS

PROCEDIMENTS

EXPLICACIÓ

ASTROBLASTER

MATERIALS

• Pilota de bàsquet
• Pilota de tennis
• Pilota de ping-pong

ASTROBLASTER

PROCEDIMENT

1

3

2

Explorem l’energia associada als xocs. Preguntem als infants si pensen que les pilotes boten més amunt si ho fan soles que si xoquen entre elles. Fem botar pilotes de diferents mides i observem fins a quina alçada arriben: una pilota de bàsquet, una de tennis i una de ping-pong. Les col·loquem una sobre l’altra, de gran a petita, i les deixem caure. Observem què passa: hauran arribat a la mateixa alçada, l’hauran superat, hauran rebotat menys?

ASTROBLASTER

Una col·lisió és un impacte entre més d’un cos en el qual es transfereix energia. Aquest xoc pot provocar l’acceleració o la desacceleració dels objectes implicats. Quan no hi ha intercanvi de massa entre els cossos i, per tant, no pateixen deformacions permanents, el moment lineal i l’energia cinètica del sistema es conserven. Aquesta situació s’anomena xoc elàstic. Tanmateix, sempre hi ha una deformació; així doncs, això només seria en un cas ideal. Aquest experiment il·lustra les lleis de conservació d’energia i de quantitat de moviment que tenen lloc en la creació d’una supernova. Una supernova és l’explosió estel·lar originada en estrelles massives que, a causa de l’esgotament del combustible nuclear, ja no el poden fusionar més i es contrauen. El material col·lapsat provoca una ona de xoc que accelera les capes més externes i les expulsa originant emissions de radiació electromagnètica molt intenses que es propaguen per tota la galàxia.

EXPLICACIÓ

(1/2)

ASTROBLASTER

EXPLICACIÓ

(2/2)

ASTROBLASTER

Aquest col·lapse es representa amb les tres pilotes, una sobre l’altra, caient a terra. Arran de l’impacte, es transmet una ona de xoc que s’accelera i l’explosió es manifesta amb la sortida de la bola de ping-pong a gran velocitat. Podem comprovar que si les fem botar per separat, no arriben a la mateixa alçada que si les fem bota una sobre l’altra perquè no hi ha col·lisió i, per tant, no hi ha transferència d’energia.

Els augments de l’ocular i els objectius estan indicats amb una xifra i el símbol X. Per calcular l’augment total, s’ha de multiplicar el de l’ocular pel de l’objectiu seleccionat. La part mecànica està constituïda pel cos del microscopi (la base i el braç), la platina (la placa on es col·loca la mostra que cal observar), el tub que conté l’ocular, el revòlver giratori on hi ha els objectius i els caragols d’enfocament. Els ecosistemes aquàtics són l’hàbitat de molts éssers vius. Amb l’ajuda d’un microscopi podem observar amb major detall petits organismes i microorganismes presents en aquest medi. Per exemple, cianobacteris, organismes procariotes que fan la fotosíntesi; protozous, organismes unicel·lulars, eucariotes i heteròtrofs; algues; petits crustacis com els cladòcers o puces d’aigua i els copèpodes; i larves d’insectes.

MÉS INFORMACIÓ

ASTROBLASTER