ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA

LA PREGUNTA SOBRE L'ÉSSER HUMÀ

ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA

EL DUALISME CARTESIÀ

POSTURES

L'ESSÈNCIA HUMANA: EL TREBALL

EL DUALISME dèbil ARISTOTÈLIC

EL PROBLEMA MENT-COS

L'OPTIMISME VITAL: Nietzsche

EL DUALISME PLATÒNIC

LA NATURALESA DE L'ÉSSER HUMÀ

ínDEX

ACTIVITAT DE REFLEXIÓ

https://padlet.com/sgarcia482/qu-som-1vdlu7pluj1f9uru

QUÈ SOM?

La pregunta "Què és l'home?" és una de les més importants en la filosofia, ja que abasta aspectes metafísics, morals i religiosos. Per respondre-la, és crucial considerar les perspectives de diverses disciplines científiques i explorar les opinions dels pensadors al llarg de la història. La filosofia no se n'aprèn, sinó que s'elabora personalment, i les idees dels grans pensadors ofereixen recursos valuosos per reflexionar i construir una visió pròpia de l'ésser humà.

LA NATURALESA DE L'ÉSSER HUMÀ

EL PROBLEMA MENT-COS

ELS GRANS PROBLEMES DE L'ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA

EMERGENTISME

MONISME

DUALISME

POSTURES RESPECTE A LA NATURALESA HUMANA

Info

Info

Info

Plató va dividir la realitat en dos: el món sensible i el món ntel·ligible o de les Idees. Aquesta dualitat va influir en la visió de l'ésser humà com una combinació d'ànima i cos. El món sensible és canviant i perceptible, mentre que el món de les idees és etern i perfecte. Segons Plató, l'ànima és immortal i pertany al món de les idees, mentre que el cos és mortal i forma part del món sensible. Aquesta concepció dualista de lésser humà reflecteix la dualitat ontològica de la realitat segons Plató.

1. ÀNIMA O PART RACIONAL (RAÓ). Representada al mite per l'auriga (conductor). És la part més noble i elevada. La seva activitat principal consisteix a dirigir les altres dues parts. Se situa o localitza al cervell. És immortal. 2. ÀNIMA O PART IRASCIBLE (ÀNIM). Representada al mite pel cavall bo, dòcil i bell, que es deixa conduir amb facilitat. Simbolitza el valor, la fortalesa i la voluntat; és la font de les passions nobles(valor, esperança, ambició, docilitat...). Està localitzada al tòrax. Es tracta d'una part mortal de l'ànima.3. ÀNIMA O PART CONCUPISCIBLE (APETIT). Representada al mite pel cavall negre, dolent, lleig, pesat i contrafet, difícil de guiar. Simbolitza els desitjos i passions sensibles desmesurats; és la font dels apetits grollers (el sensual) i dels instints (com el de conservació) . Està localitzada a l'abdomen i també és mortal.

EL DUALISME ANTROPOLÒGIC DE PLATÓ

-Matèria/cos: se substrat indeterminat a partir del qual, en virtut de la forma, es constitueix una substància o entitat”. La matèria, sense la forma, es trobaria desordenada i sense raó de ser. -Forma/ànima: És la naturalesa del vivent, fent que sigui l'ànima allò que el mogui, que li doni vida.

Per a Aristòtil, l'home no està format per dues entitats diferents, sinó que la unió entre cos i ànima suposa una unitat INDISSOLUBLE, una SUBTÀNCIA. El cos és la matèria i l'ànima la forma, d'acord amb la seva teoria de l'HILEMORFISME.

Aristòtil: El dualisme antropològic feble

Play

Descartes arriba a la seva primera certesa amb "Cogito, ergo sum". Enmig del dubte, s'adona que fins i tot si tota la resta pot ser qüestionat, no pot negar que està pensant. Així, es reconeix a si mateix com una substància pensant, i l'existència s'intueix a l'acte mateix del pensament. Descartes assoleix la segona certesa en demostrar l'existència de Déu. Argumenta que el món extern és veritable perquè Déu, com a ésser perfecte, no pot enganyar-lo fent-lo creure en una realitat inexistent. Per tant, el món extern inclou el propi cos, que és una substància extensa.

el dualisme cartesià

L'home com a animal creador de valors. Nietzsche afirma una moral de senyors (home homèric, orgullós, vital, capaç d'assumir-ne el destí, astut, noble, directe, solitari, etc.), en contra de la moral d'esclaus (l'home cristià , mans, humil, compassiu, que se sotmet a déu). L'home tem la vida, i com a conseqüència, s'inventa una altra vida. Per això, critica la moral cristiana. Això ha de significar el naixement d'un ésser humà nou (el superhome), capaç de dir sí a la vida i crear nou valors.

L'OPTIMISME VITAL: FRIEDRICH NIETSZCHE

Marx sosté que l'essència de l'ésser humà està intrínsecament lligada a la seva capacitat de treballar i transformar l'entorn que l'envolta. Per Marx, el treball és una activitat fonamental i distintiva que permet als individus desenvolupar el seu potencial creatiu i satisfer les necessitats materials. No obstant això, a les societats capitalistes, aquesta essència humana es veu alienada i distorsionada per les relacions de producció capitalistes. Sota aquest sistema, els treballadors són alienats de la seva feina, del producte de la seva feina i de la seva pròpia humanitat. L'explotació i la cerca de guanys prevalen sobre la satisfacció de les necessitats humanes. Marx sosté que la realització plena de l'essència humana només serà possible en una societat sense classes on els mitjans de producció siguin de propietat comuna i el treball estigui organitzat de manera cooperativa i orientada cap al bé comú. En aquest context, els individus podrien desenvolupar plenament el potencial creatiu i treballar en harmonia per al benefici de tota la comunitat.

L'home com a ésser trasnformador: Karl Marx

PER REPASSAR!!

Els micos són massa bons perquè l'home descendeixi d'ells."

Friedrich nietzsche

GRàcieS!

En el context de la ciència moderna, el monisme que generalment està més relacionat és el monisme materialista o fisicalista. Aquest enfocament sosté que la realitat última és de naturalesa material o física i que tot el que existeix es pot explicar en termes de la matèria i l'energia.

Figures destacades associades amb aquest enfocament inclouen Tales, Anaximandre, Anaxímenes, Parmènides, Spinoza i Karl Marx.

El monisme és la postura filosòfica que afirma que la realitat està constituïda per un únic tipus d'element. Hi ha dos tipus de monisme: el materialista, que identifica aquest únic principi constitutiu amb allò material (àtoms, per exemple) i l'espiritualista, que defensa la posició contrària: només hi ha ments, pensants que, amb la seva pensament constitueixen la realitat.

Postura filosòfica que sosté l'existència de dues realitats fonamentals, principis o substàncies irreductibles i independents entre si. Aquesta posició afirma que hi ha dos aspectes o tipus d'entitats que constitueixen la realitat, i que no poden ser reduïts l'un a l'altre.

Des del punt de vista antropològic, el dualisme concep l'ésser humà com un ésser compost de dues entitats, el cos i l'ànima (o el cos i l'esperit), qualitativament diferents i independents que tenen entre si algun tipus d'interacció i correlació . Aquesta posició ha estat majoritària i gairebé unànime a la nostra cultura fins al segle XVIII: Plató, Ariatòtil, els autors cristians, Descartes, Kant i un llarguíssim etcètera fins als nostres dies.

Almenys des del segle XVIII, l'antropologia filosòfica ha estat dividida entre els partidaris del dualisme i els defensors del monisme materialista. L'encesa debat entre les dues teories continua encara, encara que també s'han proposat visions alternatives que intenten harmonitzar les dues postures. L'emergentisme, per exemple, es basa en la interpretació materialista de l'ésser humà, però també té molt en compte la nostra dimensió psicològica i espiritual. Segons aquest corrent, els estats mentals estan causats per estats cerebrals, però no es poden reduir a aquests. La ment és concebuda com a producte evolutiu que emergeix a partir de l'activitat cerebral. Sense cervell no hi hauria cap ment. Tant Karl Popper com Mario Bunge van ser filòsofs que van contribuir al pensament emergent, però cadascú tenia les seves pròpies perspectives i enfocaments dins aquest marc filosòfic (filosofia de la ment i de la ciència).