John Locke. Política

COMENÇAR

LEVIATHAN. T. HOBBESEL CONTRACTE SOCIAL. ROUSSEAUSEGON TRACTAT SOBRE EL GOVERN CIVIL. J. LOCKE

FILOSOFIA DE L'ESTAT LIBERAL

John Locke

Thomas hobbes

+ info

a. Tots els homes són iguals per natura i desitgen les mateixes coses per aquest motiu es tornen desconfiats, competeixen entre si i es produeix la <<guerra de tots contra tots>>En el seu estat de naturalesa, <<l'home és un llop per a l'home>>. Asocial per naturalesa, no li importa fer mal als altres per aconseguir els seus objectius.b. Aquesta realitat fa que visqui en una situació d'amenaça recíproca i risc constant de mort, la qual cosa posa en perill la seva conservació.Necessitat d'un acord que permeti obtenir la pau i la seguretat necessàries per sobreviure.És així com l'home es converteix enn un ésser sociable per necessitat.

FILOSOFIA DE L'ESTAT ABSOLUT

HOBBES

Implicacions del contracte social:

• <<Renunciar>> a la llibertat de perjudicar als altres.
• <<Transferir>> a l'Estat els drets propis de l'individu que impedeixen la pau, amb la finalitat d'estar protegits.
• Necessitat d'un poder fort que assumeixi la sobirania dels individus: la monarquia absoluta.

+ info

L'origen de la societat.- Crítica a Robert Filmer, defensor de l'origen diví dels patriarcat i el poder dels reis, atorgat per Déu a Adam. Aquesta idea, segons Locke, és absurda, és a dir, no té cap justificació: l'herència genètica, la sang de "bona família" i la naturalesa no IMPLIQUEN tenir més drets que la resta.- En el segon dels seus tractats exposa <<el veritable origen, dimensió i fi del govern civil>> Per Locke, els llaços que uneixen les societats són POLÍTICS; els llaços que uneixen les famílies són de sang. En el primer, parlem d'ALLÒ PÚBLIC; en el segon, d'ALLÒ PRIVAT.En la Modernitat, la tradició liberal encetada per Locke, afirma la funció explícita del PODER: defensar "únicament els drets i privilegis en pro del Bé Públic"

Filosofia de l'estat liberal

j. locke

J. LOCKE

L'estat de natura: descobriment de en què consisteix el poder polític i el seu origen.- Drets naturals: 1) "perfecte llibertat"; 2) "estat d'igualtat"; 3) "reciprocitat" (ningú no té més que els altres)La llei natural regula l'Estat de Natura. És un estat de la igualtat i la llibertat, del qual emergeixen els drets naturals.- Amb el pas del temps, aquesta situació inicial d'harmonia pot degenerar en conflictes que fan pensar que els drets naturals estarien més ben protegits amb un compromís dels ciutadans.- És un pacte de lliure adhesió que permet transferir els drets naturals a un govern mediador.

+ info

El dret natural segons el Segon tractat sobre el govern civil és igual per a tots els humans, neix a l’interior de cadascú i té bàsicament una formulació en negatiu: no ha de produir dany a altri i inclou «un deure universal de tolerància». La llei natural (que no és altra que la llei de la raó) regula l’estat de natura. Molt en resum, la llei natural es redueix a no fer mal als altres en relació a la seva vida, la seva salut, la seva llibertat i la seva propietat.

Concepció moderna dels drets naturals

J. LOCKE

+ info

La legitimació de la propietat com un dret natural es fonamenta en els drets més bàsics: igualtat i llibertat. La terra és la mateixa per a tothom i cadascú és propietari d'ell mateix (llibertat); per tant, l'esforç que l'home hi posa, amb la seva feina, enriqueix la naturalesa comunitària i la coverteix en propietat seva.

J. LOCKE

"Tots els homes son, com hem dit, lliures iguals i independents per naturalesa, i ningú no pot, dones, ésser privat d'aquesta condició ni ésser sotmès al poder polític de ningú sense el seu propi consentiment. L'únic cas en què algú es desprèn de la seva llibertat natural és quan, acordant amb altres homes d'unir-se en comunitat, estableix els límits de la societat civil, per conviure amb benestar, pau i seguretat, gaudir tranquil·lament de les seves propietats i protegir-se mes fermament d'aquells qui no formin part d'aquesta societat. Això ho pot fer un nombre indeterminat de persones, ja que no perjudica en absolut la llibertat dels altres: aquests romanen tal com estaven, en la llibertat de l'estat de natura. Quan un nombre indeterminat de persones s'avenen a formar una comunitat o govern, passen tot seguit a constituir un sol cos polític, on la majoria és qui té el dret d'actuar i de decidir damunt la resta. LOCKE, Segon tractat sobre el govern civil, Capítol VIII

• La manera més convenient d'organitzar la convivència consisteix en seleccionar els governants per mitjà d'unes eleccions.
• El govern només és vàlid si respecte els drets de les persones. En cas contrari, els individus estan legitimats per exercir el dret de rebelió.

• L'origen del contracte social rau en el desig de tots els éssers humans de garantir el respecte als nostres drets naturals. Cal establir, doncs, unes regles.
• La legitimitat del govern descansa sobre la voluntat popular, que ha d'estar representada pels que dirigeixen la societat

El model polític liberal

J. LOCKE

+ info

Per combatre l'abús de poder, Locke proposa un pacte entre els ciutadans per unir-se en una societat civil, que és qui autoritza el govern a fer lleis i executar-les en benefici del bé públic, seguint el que decideixi la majoria. Així que la llei emana dels mateixos ciutadans a través dels seus representatns: poder legislatiu, poder executiu i poder federatiu.

EL PODER POLÍTIC. LA SEPARACIÓ DE PODERS.

J. LOCKE

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetuer adipiscing elit, sed diam nonummy nibh euismod tincidunt ut laoreet dolore magna aliquam erat volutpat. Ut wisi enim ad minim veniam, quis nostrud exerci tation.

+ info

Esquema Lluna Pineda

. LOCKE

L'Estat que planteja Locke és laic i el Govern només pot prendre decisions en qüestions civils. Els principis religiosos <<tenen un dret absolut i universal a la tolerància>> i tot individu pot professar la fe de la seva convicció sempre que no atempti contra els drets de tothom.

EL PRINCIPI DE TOLERÀNCIA

J. LOCKE

Els tres poders.

El poder legislatiu és la decisió dels ciutadans que escullen els seus representants.El poder executiu (el monarca i el govern) salvaguarda el respecte i l'aplicació de la llei sota la norma de l'equitat.El poder federatiu s'encarrega de la política exterior.

Idea liberal de la propietat

Locke dona suport teòric a la idea liberal de la propietat, en defensa dels interessos d'una burgesia emprenedora que es debatia contra el llast dels privilegis -i propietats- que la noblesa obtenia per herència.

¿Tienes una idea?

Usa este espacio para añadir una interactividad genial. Incluye texto, imágenes, vídeos, tablas, PDFs… ¡incluso preguntas interactivas!Tip premium: Obten información de cómo interacciona tu audiencia:

• Visita las preferencias de Analytics;
• Activa el seguimiento de usuarios;
• ¡Que fluya la comunicación!

IMPORTANT!!

La concepció moderna dels drets naturals es diferencia clarament de la seva formulació antiga. En la concepció antiga, els drets naturals provenien de Déu (o de la raó humana) i estaven inscrits en la consciència. En canvi, per a la concepció moderna dels drets naturals, hi ha una sèrie de drets que ‘naturalment’ he de tenir (val a dir) que han d’estar fora de discussió. Així, per exemple, ha de ser ‘natural’ que tothom tingui dret a la vida perquè no puc acceptar com a ‘natural’ que es vagi matant la gent, o ha de ser ‘natural’ que hom tingui dret a la propietat perquè no sembla gaire ‘natural’ que quan entri a casa meva per comptes de trobar-hi la meva família hi trobi uns okupes desconeguts. Que algú no tingui drets naturals (a la vida, a la llibertat o a la propietat), l’únic que vol dir és que viu enuna societat de molt baixa qualitat de vida o de molt poca dignitat humana.

La major part dels pensadors que han escrit sobre les repúbliques suposen que l'home és un animal polític, nascut amb una certa disposició natural a la societat. Però si considerem més de prop les causes per les quals els homes es reuneixen en societat, aviat apareixerà que això no succeeix sinó accidentalment i no per una disposició especial de la naturalesa.

Trobem en la naturalesa de l'home tres causes principals de discòrdia: primera, la competència; segona, la desconfiança; tercera, la glòria. La primera causa impulsa als homes a atacar-se per a aconseguir un benefici; la segona per aconseguir seguretat; la tercera per a guanyar reputació. [...] Amb tot això és manifest que durant el temps en què els homes viuen sense un poder comú que els atemoreixi a tots, es troben en la condició o estat que es denomina guerra; una guerra tal que és la de tots contra tots.Del ciutadà. Leviathan

Tots tenim drets per naturalesa

Locke creia que tots els éssers humans tenim uns drets elementals que ens corresponen per naixement, i que posseïm fins i tot en un estat de natura, abans de l'aparició de la societat. Entre aquests drets naturals en destaca tres:

• El dret a la vida.
• El dret a la llibertat.
• El dret a la propietat.