UD 1 Necessitats comunicatives

Les necessitats comunicatives de las persones usuaries

"La necesitat d'expresar el que sentim i pensar el que diem es un imperatiu vital." Ralph Waldo Emerson

Índex

Concepts bàsics

El llenguatge

Els trastorns de la comunicació

Procès d'internvenció

Implicació de l'entorn

01

conceptes bàsics de la comunicació

necesssitat comunicativa

La necessitat comunicativa és la necessitat que té qualsevol persona de transmetre informació, emocions, idees o desitjos a altres. Tots tenim necessitats comunicatives, però cada persona pot requerir suports específics segons les seues característiques.

necesssitat comunicativa

Detectar les necessitats comunicatives és essencial per garantir la participació social i educativa, afavorir l’autonomia i millorar la qualitat de vida de la persona usuària. També ajuda a evitar frustració i malentesos.

Comprendre necessitats comunicatives és el primer pas per seleccionar els sistemes augmentatius i alternatius de comunicació (SAAC) més adequats.

Factors que influeixen en la comunicació

Factors personals

Factors ambientals

Factors socials

Factors personals

Els factors personals són característiques de la persona que condicionen la manera de comunicar-se.

Cognitius

Actitudinals

Motors

Control dels moviments, de la veu i dels gestos. La manca de control motor pot dificultar l’ús de sistemes de comunicació.

Capacitat de comprensió, atenció i memòria. Influeixen en com la persona processa i entén els missatges.

Motivació, interès i confiança. Una persona poc motivada o amb baixa autoestima pot tindre més barreres per comunicar-se.

Factors ambientals

Els factors ambientals són elements físics de l’entorn que poden facilitar o dificultar la comunicació.

Disponibilitat de materials i recursos de suport, com pictogrames, tauletes o plafons.

La il·luminació, la distància i l’organització de l’espai

factors socials

Els factors socials tenen a veure amb l’entorn humà i cultural de la persona.

Suport

Llengua i cultura

Expectatives

L’actitud i les expectatives de les persones que envolten l’usuari poden motivar o, al contrari, limitar la seua participació.

El suport de la família, de l’escola i de l’entorn comunitari és essencial per afavorir la comunicació.

La cultura i la llengua de la comunitat també determinen com es comunica la persona i quins recursos són més adequats.

relació amb els saac

Detecció

Detectar les necessitats comunicatives és el primer pas per decidir si cal utilitzar un sistema augmentatiu o alternatiu de comunicació (SAAC).

La selecció d’un SAAC depèn de factors personals (cognitius, motors, actitudinals), ambientals (espai, materials, recursos) i socials (suport familiar i escolar).

Selecció

L’objectiu final és afavorir la participació, la inclusió i l’autonomia de la persona usuària.

Intervenció

02

el llenguatge

El llenguatge

"El llenguatge es l'eina de les eines"

Vygotsky

Vygotsky

Lev Vygotsky va ser un destacat psicòleg i teòric del desenvolupament rus que va viure entre 1896 i 1934. És conegut per les seves contribucions fonamentals a la psicologia del desenvolupament i a la psicologia de l'aprenentatge. Algunes de les principals idees i conceptes associats a Vygotsky inclouen:

Zona de Desenvolupament Pròxim

Mediació cultural

Llenguatge i pensament

Joc simbòlic

Psicologia històrico-cultural

definició de llenguatge

¿Qué es el llenguatge?

El llenguatge és un sistema simbòlic i reglat que utilitzen les persones per comunicar-se, expressar idees, emocions, pensaments i informació. És fonamental per a la interacció social i es pot manifestar de diverses formes: parla, escriptura, gestos, signes o altres codis no verbals.

comunicació, llenguatge i parla

Comunicació

Parla

Llenguatge

Sistema simbòlic i estructurat de signes (orals, escrits o gestuals) que utilitzem per comunicar-nos. Té regles (gramàtica, sintaxi, semàntica) que permeten entendre i produir missatges complexos.

Procés mitjançant el qual transmetem informació, emocions o idees a altres persones. Inclou tant la comunicació verbal (paraules, signes) com la no verbal (gestos, mirades, postures).

Ús oral i individual del llenguatge. És la manera concreta en què cada persona articula i expressa el llenguatge a través de la veu.

Fisiologia del llenguatge

àrees cerebrals

àrees cerebrals

Lòbul frontal

Lòbul parietal

Lòbul occipital

Lòbul temporal

més estructures i àrees cerebrals

Ganglions basals

Hipocamp

Mesencèfal

Amígdala

Tàlem

Hipotàlem

Bulb raquidi

Cerebel

més estructures i àrees cerebrals

Lòbul temporal

Bulb raquidi

Lòbul frontal

Cerebel

Lòbul occipital

Mesencèfal

Lòbul parietal

més estructures i àrees cerebrals

Lòbul parietal

Lòbul frontal

Lòbul temporal

Lòbul occipital

Mesencèfal

Cerebel

Bulb raquidi

més estructures i àrees cerebrals

Ganglions basals

Tàlem

Hipotàlem

Hipocamp

Amígdala

més estructures i àrees cerebrals

Ganglions basals

Tàlem

Hipotàlem

Hipocamp

Amígdala

àrees cerebrals del llenguatge

Área de Wernicke

Fascicle arcuat

Área de Broca

desenvolupament del llenguatge

Roger Brown, "A First Language: The Early Stages"

Etapa de llenguatge combinatori

Etapa de llenguatge precombinatori

Etapa prelingüística

18 a 36 mesos: preposicions, conjuncions i pronoms

12 a 18 mesos: paraules aïllades paraula-frase

0 a 2 mesos: plors i nanets 2 a 12 mesos: balbucejos

03

els trastorns de la comunicació

Trastorns de la comunicació

Disfonia

Disfemia

Afonia

Taquilàlia

Rinolàlia

Dislàlia

Disàrtria

Dispraxia

Afàsia

Disglòssia

Disfàsia

Hipoacusia

Dis. intelectual

Paràlisi cereb.

TEA

Alzheimer

Parkinson

Ceguesa

Ictus

Sordesa

Baixa visió

Taquilàlia

Rinolàlia

Disfàsia

Disàrtria

Hipoacusia

TEA

els trastorns de la comunicació

Disglòssia

Dis. intelectual

Dispraxia

Trastorns del processament

Trastorns sistèmics

Trastorns de la recepció

Trastorns de l'emisió

T. de la fluïdesa

T. de la veu

Div. funcional auditiva

Sordceguesa

T. de l'articulació

Div. funcional visual

Ceguesa

Afonia

Paràlisi cereb.

Disfemia

Parkinson

Dislàlia

Alzheimer

Disfonia

Ictus

Sordesa

Afàsia

Baixa visió

els trastorns de la comunicació

Trastorns del processament

Trastorns sistèmics

Trastorns de la recepció

Trastorns de l'emisió

T. de la veu

Afàsia

Div. funcional visual

• Afonia
• Disfonia

• TEA
• Alzheimer
• Parkinson
• Diversitat funcional intelectual
• Paràl·lisi cerebral
• Ictus

• Baixa visió
• Ceguesa

Disfàsia

T. de la fluïdesa

Retràs del llenguatge

Div. funcional auditiva

• Disfemia
• Taquilàlia

• Hipoacusia
• Sordesa

T. de l'articulació

• Rinolàlia
• Dislàlia
• Disàrtria
• Dispraxia
• Disglossia

Sordceguesa

ON

English MODE:

Language disorders

Speech disorder characterized by speaking quickly and in a disorganized manner, making it difficult for listeners to understand.

Disphonia

Disorder characterized by abnormal resonance or nasal speech that occurs when there is an improper closure of the velopharyngeal port.

Cluttering

Child's development of language skills, such as vocabulary and grammar, is delayed compared to their peers.

Deafblindness

Rhinolalia

Alteration in the quality or sound of the voice, resulting in an abnormal or difficult-to-understand voice.

Langua Delay

Language disorder characterized by the inadequate or abnormal acquisition of language mechanisms during their developmental years.

Dysphasia

Condition where an individual has both a significant hearing impairment and a significant visual impairment.

Language disorders

Situation in which a child's development of speech sounds and patterns is behind what is considered typical for their age.

Stuttering

Partial or complete loss of hearing. It can be congenital (present at birth) or acquired later in life and can vary in severity.

Dysglossia

Speech disorder related to structural or anatomical abnormalities in the oral cavity, tongue, lips, or palate.

Hearing Impairment

Dyspraxia

Language disorder typically caused by damage to the brain. It affects a person's ability to understand and express language.

Speech Delay

Motor disorder that affects the ability to plan and coordinate the movements needed for speech.

Aphasia

Speech disorder in which a person has difficulty speaking fluently and has interruptions in the normal flow of speech, such as repetitions.

Language disorders

Motor speech disorder that results from weakness or difficulty in controlling the muscles used for speech.

Aphonia

Total loss of voice due to problems with the vocal cords, preventing a person from speaking or producing vocal sounds normally.

Blindness

Dysarthria

Speech disorder characterized by difficulty pronouncing sounds, syllables, or words correctly due to articulatory problems.

Dyslalia

Condition of being unable to see or having a severe visual impairment that significantly impacts one's ability to perceive visual information.

systemic disorders

Neurodevelopmental disorder characterized by challenges in social interaction, communication difficulties and repetitive behaviors,

Parkinson

Neurodegenerative disorder that primarily affects movement. It is characterized by symptoms such as tremors and muscle rigidity.

Multiple Sclerosis

Progressive neurodegenerative disorder that primarily affects memory and cognitive function.

Authism

Alzheimer

Condition characterized by limitations in intellectual functioning and adaptive behavior.

Stroke

Neurological disorders that affect movement, muscle tone, and coordination.

ALS

Intellectual Disab.

Neurodegenerative disease that affects the nerve cells in the brain and spinal cord, leading to muscle weakness, and loss of motor function.

Cerebral Palsy

Autoimmune disease that affects the central nervous system, causing a wide range of symptoms such as fatigue and muscle weakness.

04

Procés d'intervenció

què és el procès d'intervenció?

És el conjunt de fases i accions que permeten planificar i aplicar una resposta adequada a les necessitats comunicatives d’una persona, garantint que la intervenció siga individualitzada, funcional i coordinada.

fases del procés

Fases del procés d'intervenció

Cada fase té un objectiu concret: des de detectar dificultats fins a aplicar i ajustar el sistema de comunicació.

Sistemes de comunicació augmentativa i alternativa

Un SAAC es un conjunt estructurat de codis i estrategies que permeten que persones amb greus dificultats o imposibilitat d'utilitzar el llenguatge parlat es comuniquen.

classificació dels SAAC

Dependencia d'altres persones

Us de recursos materials

Finalitat

Sistema de comunicació dependent Sistema de comunicació independent

Sistema de comunicació amb ajuda Sistema de comunicació sense ajuda

Sistema aumentatiu de comunicació Sistema alternatiu de comunicació

Recollida d'informació

Entrevistes

Recopilació documental

Historial clínic, informes psicopedagògics...

Persona usuaria, família, entorn...

Escales estandaritzades

Observació sistemàtica

Valoració amb test, registres, questionaris...

Instruments de registre, diferents contextos...

05

Implicació de l'entorn

Per què és important?

La comunicació no es produeix aïllada: perquè un sistema augmentatiu funcione, família, escola i entorn social han d’estar implicats. Sense el seu suport, la persona usuària corre el risc de no poder aplicar els coneixements ni els recursos comunicatius a la vida quotidiana.

àmbits d'aplicació

La implicació de l’entorn és essencial en qualsevol procés d’intervenció comunicativa. Tant la família com el centre educatiu i la comunitat han de col·laborar per afavorir una comunicació funcional i significativa.

Estratègies de foment de l'implicació de l'entorn

Materials visuals compartits (pictogrames, tauletes, cartells).

Explicar què és i com funciona el SAAC.

Formacions curtes per a familiars i docents.

Demostracions reals amb la persona usuària.

Valorar i reconèixer els progressos de tots els implicats.

L'hipotàlem és una estructura petita sota del tàlem. Funcions Principals:

• Control del sistema endocrí i la lliberació d'hormones.
• Regulació de funcions corporals bàsiques com la gana, la set, la temperatura corporal i el ritme circadià.

Àrea de Broca

L'àrea de Broca està implicada principalment en la producció del llenguatge i l'articulació de la parla. És responsable de l'organització de la seqüència de moviments musculars necessaris per a parlar amb fluïdesa. Lesionar aquesta zona provoca dificultats per parlar (afàsia de Broca).

El bulb raquidi és la part més inferior del tronc encefàlic. Funcions Principals:

• Control de funcions vitals automàtiques, com la freqüència cardíaca, la respiració i la pressió arterial.
• Regulació de reflexos com la tos i l'esternut.

Llenguatge i pensament

Vygotsky va destacar la relació entre el llenguatge i el pensament. Creia que el llenguatge no només és una eina de comunicació sinó també una eina que influeix en com els individus processen la informació i resolen problemes. Va argumentar que el llenguatge i el pensament estan estretament relacionats i es desenvolupen junts.

Fascicle arcuat

Feix de fibres nervioses que connecta l’àrea de Broca i l’àrea de Wernicke. Permet coordinar la comprensió i la producció del llenguatge. Lesionar-lo pot provocar problemes de repetició de paraules o frases.

Joc simbòlic

Vygotsky va donar importància al joc simbòlic com una activitat clau en el desenvolupament infantil. Argumentava que el joc simbòlic permet als nens practicar i desenvolupar habilitats cognitives i socials mitjançant la imaginació i la representació simbòlica.

El mesencèfal és una part del tronc encefàlic situada entre el pont (protuberància) i el diencèfal. Funcions Principals:

• Control de funcions motrius, com el moviment dels ulls.
• Participació en la percepció sensorial, incloent l'audició i la visió.

El cerebel es troba a la part posterior del cervell, sota els lòbuls occipitals. Funcions Principals:

• Control de la coordinació motora i l'equilibri.
• Contribució a l'aprenentatge motriu i l'adaptació a moviments precisos.

Àrea de Wernicke

L'àrea de Wernicke està especialitzada en la comprensió del llenguatge. És responsable de la interpretació i la comprensió dels sons i símbols lingüístics. Lesionar aquesta zona provoca dificultats per entendre (afàsia de Wernicke).

Zona de Desenvolupàment Pròxim

Vygotsky va proposar aquest concepte per descriure la distància entre el que un nen pot fer de manera independent i el que pot fer amb ajuda o orientació d'un adult o company més competent. La ZDP és un marc important per comprendre com es desenvolupa l'aprenentatge i com els adults poden ajudar els nens a assolir habilitats més avançades.

Ubicació: A la part superior del cervell, darrere dels lòbuls frontals. Funcions Principals: Integració de la informació sensorial, incloent la percepció tàctil, la percepció de la temperatura i la consciència del cos. Processament d'informació espacial i habilitats d'orientació. Participació en la percepció del dolor i la temperatura. Processament d'informació relacionada amb el moviment i la coordinació motora.

Mediació cultural

Vygotsky creia que el desenvolupament humà està fortament influït per les influències culturals i socials. Argumentava que les eines, les pràctiques i les creences culturals tenen un paper fonamental en la formació del pensament i del comportament dels individus.

L'hipocamp és una estructura en forma de ferradura situada en el lòbul temporal. Funcions Principals:

• Important per a la formació de nous records a llarg termini.
• Participa en la navegació espacial i la memòria espacial.

Ubicació: A la part frontal del cervell. Funcions Principals: Control de les funcions executives, que inclouen la planificació, la presa de decisions, l'atenció i la resolució de problemes. Control de la personalitat i el comportament social. Moviment voluntari i control motor. Expressió del llenguatge. Regulació de les emocions. Memòria de treball (capacitat per a mantindre i manipular informació temporalment).

El tàlem és una estructura en el cervell profund que actua com a estació de relé per a la majoria de les senyals sensorials que entren al cervell. Funcions Principals:

• Relé d'informació sensorial a àrees cerebrals específiques.
• Participació en la regulació de l'estat d'alerta i el son.

Els gànglions basals són un conjunt de nuclis de substància grisa situats en el cervell profund. Funcions Principals:

• Regulació del moviment i la coordinació motora.
• Contribució a la planificació i execució de moviments voluntaris.
• Participació en l'aprenentatge d'habilitats motrius.

Psicologia històrico-cultural

Vygotsky va ser un dels fundadors de l'enfocament de la psicologia històrico-cultural, que destaca la importància del context cultural i social en la comprensió del desenvolupament humà.

L'amígdala és una estructura cerebral situada en el sistema límbic.Funcions Principals:

• Processament i regulació de les emocions, especialment la por i l'agressió.
• Contribució a la formació de records emocionals.

Ubicació: A la part posterior del cervell, prop de la base del crani. Funcions Principals: Processament visual primari, on es rep i comença la interpretació de la informació visual que arriba des dels ulls. Reconeixement de patrons visuals. Discriminació de colors i percepció de formes.

Ubicació: A la part lateral del cervell, prop de les golfes. Funcions Principals: Processament auditiu, incloent la percepció i el processament de sons. Memòria a llarg termini, especialment la formació i recuperació de records episòdics. Processament del llenguatge, incloent la comprensió de la parla i la producció del llenguatge. Processament d'informació visual complexa, com el reconeixement de rostres.