UD 1 Necessitats comunicatives

Les necessitats comunicatives de las persones usuaries

"La necesitat d'expresar el que sentim i pensar el que diem es un imperatiu vital." Ralph Waldo Emerson

introducCIÓ

La comunicació és una part essencial de l'experiència humana. Des de temps immemorials, les persones han buscat formes d'expressar els seus pensaments, emocions, desitjos i necessitats. Les necessitats comunicatives de les persones usuaris abasten una àmplia gamma de dimensions, des de la comunicació verbal i escrita fins a la comunicació no verbal i digital.

introducCIÓ

Les necessitats comunicatives de les persones usuaries abasten una àmplia gamma de dimensions, des de la comunicació verbal i escrita fins a la comunicació no verbal i digital. Aquestes necessitats són fonamentals per al desenvolupament personal, les relacions interpersonals, la participació en la societat i la cerca del benestar en general.

Índex

La comunicació humana

El llenguatge

Els trastorns del llenguatge

Sistemes de comunicació alternativa y augmentativa

Identificació de las necessitats comunicatives

01

La comunicació humana

La comunicació humana

Recepció

Codificació

Decodificació

Emissió

La comunicació es la secuencia d'actes mitjançant els quals es fa efectiva la transmissió o l'intercanvi de la informació.

Interpretació

Transmissió

Feedback

Els codis

Els signes

Codis lingüístics

Codis no lingüístics

Sistemes de simbols i signes no bassats en el llenguatge

Sistemes de regles i convencions utilitzades per a la comunicació verbal

Element que representa o simbolitza alguna cosa més allá de si mateix.

Significant i significat

Visuals, gestuals, sonors, tàctils, tecnològics

Gramàtica, lèxic, fonología, sintaxi, semàntica i pragmàtica

Indici, icono i sìmbol

COMUNICACIÓ VERBAL I COMUNICACIÓ NO VERBAL

No verbal vocal

Verbal vocal

No verbal no vocal

Verbal no vocal

Llenguatge verbal oral

Llengua escritaLlengua de signes

Parallenguatge

Llenguatge corporal

condicionants del proceś comunicatiu

Facilitadors

Barreres

VS

Simplifiquen i afavoreixen la comunicació

Obstaculitzen la comunicació

+ INFO

+ INFO

02

el llenguatge

El llenguatge

"El llenguatge es l'eina de les eines"

Vygotsky

Vygotsky

Lev Vygotsky va ser un destacat psicòleg i teòric del desenvolupament rus que va viure entre 1896 i 1934. És conegut per les seves contribucions fonamentals a la psicologia del desenvolupament i a la psicologia de l'aprenentatge. Algunes de les principals idees i conceptes associats a Vygotsky inclouen:

Zona de Desenvolupament Pròxim

Mediació cultural

Llenguatge i pensament

Joc simbòlic

Psicologia històrico-cultural

definició de llenguatge

¿Qué es el llenguatge?

El llenguatge és un sistema complex que les persones utilitzen per comunicar-se, expressar idees, emocions, pensaments i informació. És una eina fonamental per a la comunicació i la interacció social. El llenguatge pot prendre diverses formes, com ara la parla, l'escriptura, el gest, la senyal o altres formes de comunicació no verbal.

Fisiologia del llenguatge

àrees cerebrals

àrees cerebrals

Lòbul frontal

Lòbul parietal

Lòbul occipital

Lòbul temporal

més estructures i àrees cerebrals

Ganglions basals

Hipocamp

Mesencèfal

Amígdala

Tàlem

Hipotàlem

Bulb raquidi

Cerebel

més estructures i àrees cerebrals

Lòbul temporal

Bulb raquidi

Lòbul frontal

Cerebel

Lòbul occipital

Mesencèfal

Lòbul parietal

més estructures i àrees cerebrals

Lòbul parietal

Lòbul frontal

Lòbul temporal

Lòbul occipital

Mesencèfal

Cerebel

Bulb raquidi

més estructures i àrees cerebrals

Ganglions basals

Tàlem

Hipotàlem

Hipocamp

Amígdala

més estructures i àrees cerebrals

Ganglions basals

Tàlem

Hipotàlem

Hipocamp

Amígdala

àrees cerebrals del llenguatge

Área de Wernicke

Área de Broca

aparell bucofonador

Òrgans respiratoris

El terme "aparell bucofonador" es referix a un conjunt d'òrgans i estructures en el cos humà que participen en la producció de l'parla i el so.

Organs fonadors

Organs articulatoris

sistema auditiu

Oïda externa

El sistema auditiu permet la percepció del so i l'audició.

Oïda mitjana

Oïda interna

desenvolupament del llenguatge

Roger Brown, "A First Language: The Early Stages"

Etapa de llenguatge combinatori

Etapa de llenguatge precombinatori

Etapa prelingüística

18 a 36 mesos: preposicions, conjuncions i pronoms

12 a 18 mesos: paraules aïllades paraula-frase

0 a 2 mesos: plors i nanets 2 a 12 mesos: balbucejos

03

els trastorns del llenguatge

Trastorns del llenguatge

Disfonia

Disfemia

Afonia

Taquifèmia

Rinolàlia

Dislàlia

Disàrtria

Dispraxia

Afàsia

Disglòssia

Disfàsia

Hipoacusia

Dis. intelectual

Paràlisi cereb.

TEA

Alzheimer

Parkinson

Ceguera

Ictus

ELA

Escleròsi mult.

+ INFO

els trastorns del llenguatge

Trastorns sistèmics

Trastorns en la recepció

Trastorns en la emissió

Trastorns en el processament

Discap. intel.

Fonació

Retràs de la parla

TEA

Disfonia

Hipoacusia

Afonia

Paràlisi cerebral

Retràs del llenguatge

Ceguesa

Parkinson

Fluïdesa

Alzheimer

Disfèmia

Disfàsia

Sordceguesa

Esclerosi múltiple

Taquilàlia

Afàsia

ELA

Articulació

Ictus

Language disorders

Speech disorder characterized by speaking quickly and in a disorganized manner, making it difficult for listeners to understand.

Disphonia

Disorder characterized by abnormal resonance or nasal speech that occurs when there is an improper closure of the velopharyngeal port.

Cluttering

Child's development of language skills, such as vocabulary and grammar, is delayed compared to their peers.

Deafblindness

Rhinolalia

Alteration in the quality or sound of the voice, resulting in an abnormal or difficult-to-understand voice.

Langua Delay

Language disorder characterized by the inadequate or abnormal acquisition of language mechanisms during their developmental years.

Dysphasia

Condition where an individual has both a significant hearing impairment and a significant visual impairment.

Language disorders

Situation in which a child's development of speech sounds and patterns is behind what is considered typical for their age.

Stuttering

Partial or complete loss of hearing. It can be congenital (present at birth) or acquired later in life and can vary in severity.

Dysglossia

Speech disorder related to structural or anatomical abnormalities in the oral cavity, tongue, lips, or palate.

Hearing Impairment

Dyspraxia

Language disorder typically caused by damage to the brain. It affects a person's ability to understand and express language.

Speech Delay

Motor disorder that affects the ability to plan and coordinate the movements needed for speech.

Aphasia

Speech disorder in which a person has difficulty speaking fluently and has interruptions in the normal flow of speech, such as repetitions.

Language disorders

Motor speech disorder that results from weakness or difficulty in controlling the muscles used for speech.

Aphonia

Total loss of voice due to problems with the vocal cords, preventing a person from speaking or producing vocal sounds normally.

Blindness

Dysarthria

Speech disorder characterized by difficulty pronouncing sounds, syllables, or words correctly due to articulatory problems.

Dyslalia

Condition of being unable to see or having a severe visual impairment that significantly impacts one's ability to perceive visual information.

systemic disorders

Neurodevelopmental disorder characterized by challenges in social interaction, communication difficulties and repetitive behaviors,

Parkinson

Neurodegenerative disorder that primarily affects movement. It is characterized by symptoms such as tremors and muscle rigidity.

Multiple Sclerosis

Progressive neurodegenerative disorder that primarily affects memory and cognitive function.

Authism

Alzheimer

Condition characterized by limitations in intellectual functioning and adaptive behavior.

Stroke

Neurological disorders that affect movement, muscle tone, and coordination.

ALS

Intellectual Disab.

Neurodegenerative disease that affects the nerve cells in the brain and spinal cord, leading to muscle weakness, and loss of motor function.

Cerebral Palsy

Autoimmune disease that affects the central nervous system, causing a wide range of symptoms such as fatigue and muscle weakness.

04

sistemes de comunicació augmentativa y alternativa

Sistemes de comunicació augmentativa i alternativa

Un SAAC es un conjunt estructurat de codis i estrategies que permeten que persones amb greus dificultats o imposibilitat d'utilitzar el llenguatge parlat es comuniquen.

classificació dels SAAC

Dependencia d'altres persones

Us de recursos materials

Finalitat

Sistema de comunicació dependent Sistema de comunicació independent

Sistema de comunicació amb ajuda Sistema de comunicació sense ajuda

Sistema aumentatiu de comunicació Sistema alternatiu de comunicació

exemples de saac

Tableros de Comunicación

Intercambio de imágenes PECS

Dispositivos de voz sintetizada

Lenguaje de señas

Pictogramas

Teclados especiales

Sistemas táctiles

05

identificació de les necessitats comunicatives

Recollida d'informació

Entrevistes

Recopilació documental

Historial clínic, informes psicopedagògics...

Persona usuaria, família, entorn...

Escales estandaritzades

Observació sistemàtica

Valoració amb test, registres, questionaris...

Instruments de registre, diferents contextos...

sistematitzar informació

+ INFO

Diagnòstic

+ INFO

Nivell comunicatiu

1. No intencional
2. Preintencional
3. Intencional informal
4. Intencional preformal
5. Intencional formal
6. Prealfabetitzat
7. Alfabetitzat

Mes enllà de les paraules

La història de Laia i Àlex

L'hipotàlem és una estructura petita sota del tàlem. Funcions Principals:

• Control del sistema endocrí i la lliberació d'hormones.
• Regulació de funcions corporals bàsiques com la gana, la set, la temperatura corporal i el ritme circadià.

Els òrgans fonadors són aquells que estan implicats en la producció dels sons vocals. Aquests inclouen la laringe (on es troben les cordes vocals) i les cordes vocals elles mateixes. La laringe és responsable de crear la vibració de les cordes vocals quan l'aire passa a través d'elles, produint així el so fonamental que es modifica més endavant per a la parla.

Àrea de Broca

L'àrea de Broca està implicada principalment en la producció del llenguatge i en la planificació i coordinació de la producció de l'expressió verbal. És responsable de l'organització de la seqüència de moviments musculars necessaris per a parlar amb fluïdesa.

L'oïda interna és la part més interna de l'orella i està ubicada dins del laberint, que és una estructura òssia i membranosa. Aquesta regió conté l'òrgan de Corti, que és responsable de la transformació dels estímuls sonors en impulsos nerviosos que es transmeten al cervell per a ser percebuts com a so.

El bulb raquidi és la part més inferior del tronc encefàlic. Funcions Principals:

• Control de funcions vitals automàtiques, com la freqüència cardíaca, la respiració i la pressió arterial.
• Regulació de reflexos com la tos i l'esternut.

Llenguatge i pensament

Vygotsky va destacar la relació entre el llenguatge i el pensament. Creia que el llenguatge no només és una eina de comunicació sinó també una eina que influeix en com els individus processen la informació i resolen problemes. Va argumentar que el llenguatge i el pensament estan estretament relacionats i es desenvolupen junts.

Els òrgans articuladors són les estructures que intervenen en la formació de diferents sons de la parla mitjançant la modificació de la forma de la boca i la llengua. Aquests inclouen els llavis, les dents, la llengua, el paladar i la gola. La posició i la forma d'aquests òrgans articuladors es poden ajustar per a produir diferents fonemes i sons de la llengua.

Joc simbòlic

Vygotsky va donar importància al joc simbòlic com una activitat clau en el desenvolupament infantil. Argumentava que el joc simbòlic permet als nens practicar i desenvolupar habilitats cognitives i socials mitjançant la imaginació i la representació simbòlica.

El mesencèfal és una part del tronc encefàlic situada entre el pont (protuberància) i el diencèfal. Funcions Principals:

• Control de funcions motrius, com el moviment dels ulls.
• Participació en la percepció sensorial, incloent l'audició i la visió.

El cerebel es troba a la part posterior del cervell, sota els lòbuls occipitals. Funcions Principals:

• Control de la coordinació motora i l'equilibri.
• Contribució a l'aprenentatge motriu i l'adaptació a moviments precisos.

L'oïda mitjana és la part de l'orella que es troba a l'interior de la membrana timpànica. Aquesta regió inclou l'espai amb aire anomenat caixa timpànica i els ossos de l'oïda, com l'os martell, l'os enclusa i l'os estrep.

Àrea de Wernicke

L'àrea de Wernicke està especialitzada en la comprensió del llenguatge. És responsable de la interpretació i la comprensió dels sons i símbols lingüístics.

Zona de Desenvolupàment Pròxim

Vygotsky va proposar aquest concepte per descriure la distància entre el que un nen pot fer de manera independent i el que pot fer amb ajuda o orientació d'un adult o company més competent. La ZDP és un marc important per comprendre com es desenvolupa l'aprenentatge i com els adults poden ajudar els nens a assolir habilitats més avançades.

L'oïda externa està formada per l'orella externa, que inclou el pavelló auricular (orella externa visible) i el canal auditiu extern (conducte auditiu), que condueix el so des de l'orella cap a l'oïda mitjana.

DislàliaDisàrtriaDispràxiaRinolàliaDisglòsia

Ubicació: A la part superior del cervell, darrere dels lòbuls frontals. Funcions Principals: Integració de la informació sensorial, incloent la percepció tàctil, la percepció de la temperatura i la consciència del cos. Processament d'informació espacial i habilitats d'orientació. Participació en la percepció del dolor i la temperatura. Processament d'informació relacionada amb el moviment i la coordinació motora.

Mediació cultural

Vygotsky creia que el desenvolupament humà està fortament influït per les influències culturals i socials. Argumentava que les eines, les pràctiques i les creences culturals tenen un paper fonamental en la formació del pensament i del comportament dels individus.

L'hipocamp és una estructura en forma de ferradura situada en el lòbul temporal. Funcions Principals:

• Important per a la formació de nous records a llarg termini.
• Participa en la navegació espacial i la memòria espacial.

Ubicació: A la part frontal del cervell. Funcions Principals: Control de les funcions executives, que inclouen la planificació, la presa de decisions, l'atenció i la resolució de problemes. Control de la personalitat i el comportament social. Moviment voluntari i control motor. Expressió del llenguatge. Regulació de les emocions. Memòria de treball (capacitat per a mantindre i manipular informació temporalment).

El tàlem és una estructura en el cervell profund que actua com a estació de relé per a la majoria de les senyals sensorials que entren al cervell. Funcions Principals:

• Relé d'informació sensorial a àrees cerebrals específiques.
• Participació en la regulació de l'estat d'alerta i el son.

Els gànglions basals són un conjunt de nuclis de substància grisa situats en el cervell profund. Funcions Principals:

• Regulació del moviment i la coordinació motora.
• Contribució a la planificació i execució de moviments voluntaris.
• Participació en l'aprenentatge d'habilitats motrius.

Psicologia històrico-cultural

Vygotsky va ser un dels fundadors de l'enfocament de la psicologia històrico-cultural, que destaca la importància del context cultural i social en la comprensió del desenvolupament humà.

L'amígdala és una estructura cerebral situada en el sistema límbic.Funcions Principals:

• Processament i regulació de les emocions, especialment la por i l'agressió.
• Contribució a la formació de records emocionals.

Ubicació: A la part posterior del cervell, prop de la base del crani. Funcions Principals: Processament visual primari, on es rep i comença la interpretació de la informació visual que arriba des dels ulls. Reconeixement de patrons visuals. Discriminació de colors i percepció de formes.

Ubicació: A la part lateral del cervell, prop de les golfes. Funcions Principals: Processament auditiu, incloent la percepció i el processament de sons. Memòria a llarg termini, especialment la formació i recuperació de records episòdics. Processament del llenguatge, incloent la comprensió de la parla i la producció del llenguatge. Processament d'informació visual complexa, com el reconeixement de rostres.

Els òrgans respiratoris són les estructures que faciliten la respiració i la generació del flux d'aire necessari per a la parla. Aquests inclouen els pulmons, la tràquea i les vies respiratòries superiors, com les fosses nasals i la boca. Els pulmons són els principals òrgans de la respiració, on es realitza l'intercanvi d'oxigen i diòxid de carboni.