MP1: UF1

UF1: CONTEXT DE LA INTERVENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

MP1: ORGANITZACIÓ DE L'ATENCIÓ A PERSONES AMB SITUACIÓ DE DEPENDÈCNIA

Començar

Índex

1.2 Sistema per l'autonomia i l'atenció a la dependència

1.3. Programa, serveis i recursos

2.1 El treball en equip

2.2 Les funcions i tasques del TAPSD

1. L'estat del benestar

2. El professional TAPSD

1.L'estat del benestar L'estat del benestar és el model d’organització política i econònima en el qual un estat dóna unes garanties socials o uns serveis bàsics als seus habitants.

1. L'estat del benestar

Per tal de fer realitat aquest estat del benestar és necessari que les persones que estan actualment treballant paguin una quantitat de diners a l’estat, per tal de poder-los repartir entre totes les persones amb més necessitats. A més a més, l’estat recull diferents impostos com l’IVA o l’IBI... per tal de poder assegurar les pensions de jubilació o de dependència.L' estat del Benestar es basa en dos grans components:

1. El sistema polític
2. El sistema econòmic capitalista

L’estat del benestar està format per 4 pilars bàsics:

1. El sistema de pensions
2. El sistema sanitari
3. El sistema educatiu
4. El sistema per a l’autonomia i l’atenció a la dependència.

1.2. Sistema per l'autonomia i l'atenció a la dependència

Què és la DEPENDÈNCIA?

La dependència és l’estat en el qual es troben les persones que per raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat, i lligades a la manca o a la pèrdua d’autonomia física, psíquica, intel·lectual o sensorial, els cal l’atenció d’altres persones per realitzar les activitats bàsqiues de la vida quotidiana.

Entenem per dependència el fet d’haver de recórrer a altres persones per tenir cobertes les necessitats bàsiques. Sense aquesta ajuda les persones amb dependència no podrien desenvolupar aspectes fonamentals de la vida.

Situació vinculada a la falta o pèrdua d’autonomia de tipus:

1.2. Sistema per l'autonomia i l'atenció a la dependència

• Física (dificultats de mobilitat, desplaçament...)

• Intel·lectual (dèficits cognitius, trastorns emocionals,...)

• Sensorial (dificultats visuals, auditives) Situació que es pot donar en totes les etapes de la vida.

Aquesta situació es pot donar en totes les etapes de la vida.

Què és la DEPENDÈNCIA?

Activitats bàsqieus de la vida diària

Les persones dependents necessiten ajuda en les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD):

• Cura personal

• Tasques domèstiques

• Mobilitat dintre i fora de la llar

• Reconeixement de persones i objectes

• Orientació, comprensió i execució d’ordres o tasques

1.2. Sistema per l'autonomia i l'atenció a la dependència

Què és la DEPENDÈNCIA?

1.2. Sistema per l'autonomia i l'atenció a la dependència

Llei de dependència (LAAD; 2006)

Sistema per l’autonomia i atenció a la dependència (SAAD)

Catàleg de serveis i prestacions econòmiques

Prestacions econòmiques

Serveis

Estatal (Govern D’Espanya)

Autonòmiques (govern de les comunitats autònomes)

Locals (ajuntaments i diputacions)

Coordina i finança SAAD

Coordina i finança SAAD i el catàleg de serveis i prestacions

Permet l’accés al SAAD i és on s’inicia el procés de valoració dels usuari

1.2. Sistema per l'autonomia i l'atenció a la dependència

Él SAAD és un organisme que té com a objectiu garantir l’atenció i la protecció de totes les persones amb situació de dependència. Es crea a partir de la Llei 39/2006 de la Promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. “Llei de la Dependència”Gràcies a aquest organisme, les persones dependents tenen dret a rebre unes ajudes bàsiques imprescindibles per millorar la seva qualitat de vida.La llei defineix dos tipus d’ajudes o de prestacions bàsiques segons el grau i nivell de dependència de cada persona:

• En forma de serveis: per exemple un servei d’ajuda a domicili.

• En forma d’ajuda econòmica: per exemple ajuda per discapacitat física.

Cada persona dependent rebrà les ajudes en funció del seu grau de dependència. Cada comunitat autònoma per mitjà dels Serveis Socials valoren l’estat de les persones dependents.

Grau I. Dependència moderada:

Grau II. Dependència severa:

Ajuda necessària per realitzar vàries AVBD dos o tres cops al dia. No necessita la presència permanent d’un cuidador.

Grau III. Gran dependència:

Ajuda necessària per realitzar vàries AVBD vàries vegades al dia. Precisa de la presència indispensable i contínua d’una altra persona.

Graus de dependència

Ajuda necessària per realitzar vàries AVBD, almenys un cop al dia.

Per a cada grau s’estableixen dos nivelles en funció de:

1. L’autonomia que mantenen les persones.
2. La intensitat de l’atenció que necessiten.

1.2. Sistema per l'autonomia i l'atenció a la dependència

PROCEDIMENT RECONEIXEMENT DE DEPENDÈNCIA

• Sol·licitud: es deriva als Serveis de valoració de la dependència (SEVAD), des d’on es realitzarà la valoració per determinar el grau de dependència.

• Valoració: un professional del SEVAD es posarà en contacte telefònic amb la persona sol·licitant per acordar un dia per realitzar una visita al domicili o al centre en què resideix. Instrument: ABVD

• Resolució: es determina el grau de dependència i els serveis o les prestacions econòmiques que corresponen a la persona sol·licitant.

• Programa individual d'atenció (PAI): els serveis socials elaboraran el PIA, juntament amb la persona sol·licitant.

1.2. Sistema per l'autonomia i l'atenció a la dependència

1.2. Sistema per l'autonomia i l'atenció a la dependència

Vídeo

Play

FRUSTRATS AMB LA LLEI DE DEPENDÈNCIA

1.3. Programes, serveis i recursos

LES PRESTACIONS SOCIALS

Què és una prestació social? És una ajuda o subvenció que rep la persona dependent del govern per utilitzar un dels serveis o centres residencials.Cada país o comunitat pot organitzar les seves subvencions segons les necessitats de la seva població. Què és el copagament? La persona usuària paga una part del servei o del centre residencial en funció del seu nivell de dependència i i de la seva renda. Tipus de prestacions de serveis:

• Prestacions de serveis

• Prestacions econòmiques

1.3. Programes, serveis i recursos

LA CARTERA DE SERVEIS SOCIALS És un document que recull el conjunt de les prestacions de serveis, prestacions econòmiques i altres tipus, que la xarxa de serveis socials posa a disposició de la població. Hi ha dues categories: 1) Prestacions garantides (o essencials): les persones hi tenen dret a rebre-les i les administracions tenen l’obligació d’oferir-les. 2) Prestacions no garantides (o no essencials): només s’ofereixen si hi ha pressupost suficient.Segons la manera de proporcionar l’ajuda, la llei defineix dos tipus de prestacions bàsiques:

1.3. Programes, serveis i recursos

1) PRESTACIONS DE SERVEIS

• Servei d’atenció a domicili: per atendre la persona al seu propi domicili.
• Centre residencial: per atendre les persones les 24h del dia.
• Centres tutelats: pisos adaptats per atendre persones dependents amb el seguiment d’un tutor.
• Centres respir: per alleugerir la càrrega de tenir cura d’una persona dependent. Aquests centres respir es classifiquen segons el moment dia que ofereixen el servei:

❑ De dia: Centre de dia per gent gran o per discapacitats, Centres cívics o Tallers ocupacionals❑ De nit: Centres d’atenció nocturna de les persones dependents❑ Serveis d’atenció temporal: allotjament de 3, 5 o una setmana, com unes colònies.

1.3. Programes, serveis i recursos

2) PRESTACIONS ECONÒMIQUES

• Prestació econòmica per utilitzar un servei: per exemple quan es necessita una podòloga, fisioterapeuta o dietista
• Prestació econòmica per atendre l’entorn familiar i al cuidador
• Prestació econòmica per l’assistència personal.

Altres tipus de prestacions tecnològiques:

• Ajudes per transport
• Ajudes per adquirir productes de suport com per exemple una cadira de rodes o un caminador.
• Ajudes per reformar la llar per millorar el desplaçament

1.3. Programes, serveis i recursos

ELS SERVEIS I RECURSOS DEL ATENCIÓ A PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIAEls serveis socials estan organitzats de la següent forma:

• Serveis socials d’atenció primària: es dirigeixen a tots els ciutadans i inclouen prestacions bàsiques com : informació i orientació, ajuda a domicili, allotjament i convivència, prevenció i inserció social, etc.

• Serveis socials especialitzats en col·lectius: com infància, discapacitats, dones, gent gran, joventut, drogodependències. Són els Centres de dia, centres d’acollida, tallers ocupacionals, habitatges tutelats, etc

1.3. Programes, serveis i recursos

2. Els professionals de l'atenció a persones a les persones en situació de dependència

L’ equip interdisciplinariUn equip de treball és el conjunt organitzat de persones que aporten la seva formació, els seus coneixements, les seves habilitats i la seva experiència a la realització d’un treball.Principis de l’equip de treball:

• Estan compromesos en la consecució d’un objectiu comú.
• Les habilitats, les aptituds i els esforços de cada component convergeixen en la consecució d’aquest objectiu.
• Les tasques es distribueixen entre les diferents persones
• L’ atenció integral fa referència a l’atenció que rep una persona per part de diferents professionals de diferents disciplines per tal de poder ser atès completament.
• Quan un equip de treball està format per diferents professionals s’anomena interdisciplinari.
• Cada professional aporta coneixements per poder garantir l’atenció completa de la persona.

2.1 El treball en equip

En una residència podrem trobar l’equip interdisciplinari format per:

• Personal sanitari: metges, infermeres, auxiliars d’infermeria
• Treballadors socials i dietistes.
• Psicòlegs-es i logopedes.
• Educadors/es
• Terapeutes ocupacionals
• Animadors-es socioculturals
• TAPSD
• Personal administratiu
• Personal de serveis: cuina, neteja, magatzem, conserges, etc

2.1 El treball en equip

El professional de referència:

• És el membre de l’equip de treball que s’encarrega d’atendrede manera personalitzada d’una persona usuària.

• En el moment de l’ingrés al centre s’ha d’assignar un professional de referència que l’acompanyi en la fase d’ingrés i acolliment.

• Li donarà suport funcional, emocional i psicològic i servirà de nexe amb la família.

• Cada professional de referència s’ocupa de vàries persones usuàries. És una forma de garantir l’atenció personalitzada

2.1 El treball en equip

Sobre el professional de referència:

• Quins professionals poden ser professionals de referència?
• Qui escull a qui?
• Totes les persones cuidadores han de ser professionals de referència o només algunes
• Fins a quants usuaris pot tenir un professional de referència?

2.1 El treball en qeuip

En una residència, el TAPSD ha de tenir clar quina jerarquia existeix en l’organització dels professionals i quina posició ocupa en els nivells de direcció. Això és el que s’anomena l’organigrama de l’organització. També, s’ha de tenir clar quines són les teves tasques i funcions dins de l’equip de professionals per tal de no solapar-se amb altres persones. Tenir clar qui és la persona que t’encarrega les tasques i a qui has d’informar de cada cosa.

2.1 El treball en equip

L'estructura organitzativa

BUSQUEU UN EXEMPLE D'ORGANIGRAMA D'UN CENTRE RESIDENCIAL!!

2.2 Les funcions i tasques del TAPSD

La competència general d’aquest títol consisteix a atendre les persones en situació de dependència, en l’àmbit domiciliari i institucional, per tal de mantenir i millorar la seva qualitat de vida, realitzant activitats assistencials, no sanitàries, psicosocials i de suport a la gestió domèstica, aplicant mesures i normes de prevenció i seguretat i derivant-les a altres serveis quan sigui necessari.

2.2 Les funcions i tasques del TAPSD

El títol de TAPSD capacita per desenvolupar les professions següents:

El títol de tècnic en atenció a la dependència recull tres qualificacions amb diverses unitats de competència associades:

• Atenció sociosanitària a persones en el domicili

• Atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials

• Gestió de trucades de teleassistència

2.2 Les funcions i tasques del TAPSD

Què has de tenir clar com a TAPSD

• Quines són les relacions jeràrquiques i quina és la teva posició dins de l’estructura organitzativa.

• Quines són les teves funcions i quines tasques són de la teva competència.

• De qui depens i qui has d’informar de cada cosa. També cal que coneguis els diferents canals de comunicació.

• Quina és la posició dels companys de l’equip de treball, per millorar la coordinació de les actuacions.

• Treballar i col·laborar en equip
• Gestionar i organitzar el treball
• Ser empàtic
• Interactuar i relacionar-se amb les persones usuàries, els seus familiars i els companys del centre
• Gestionar la diversitat i evitar caure en prejudicis i en actituds intolerants
• Donar alternatives als conflictes
• Detectar i identificar situacions de risc
• Comunicar-se de manera verbal i no verbal

2.2 Les funcions i tasques del TAPSD

• Ser respectuós
• Adaptar-se als canvis i ser flexible
• Analitzar i observar
• Tenir iniciativa
• Tolerar la frustració
• Automotivar-se
• Implicar-se
• Optimitzar i racionalitzar els recursos disponibles
• Generar vincles de confiança
• Respectar la intimitat i la privacitat

2.2 Les funcions i tasques del TAPSD

Per atendre les persones en situació de dependència, a banda de tenir uns coneixements tècnics i teòrics professionals, cal tenir en compte altres aspectes que ajudaran a realitzar de forma professional les nostres actuacions a la persona depenent.

Codi deontològic

Aquests aspectes estan relacionats amb tot el que comporta el treball en equip i amb la resta de professionals, sota uns criteris d’ètica professional. Per poder entendre què és el codi deontològic o codi ètic, cal tenir clars els conceptes d’ètica i deontologia.Codi deontològic o codi ètic: un codi deontològic o codi ètic, és un document on es recullen un conjunt de criteris, basats en la deontologia o ètica amb normes i valors que assumeixen els qui duen a terme correctament una activitat professional. Els codis deontològics o ètics s’ ocupen dels aspectes ètics de l’exercici de la professió que regulen.

2.2 Les funcions i tasques del TAPSD

El TAPSD ha de desenvolupar la seva tasca professional sota els principis següents:

• Principi de respecte: prioritzar l’interès de les persones amb les quals treballa, tot respectant-ne l’autonomia i la llibertat d’elecció.
• Principi de benestar social: fomentar en els usuaris un increment del seu benestar social en l’àmbit biopsicosocial.
• Principi d’individualitat: focalitzar-se en l’usuari de manera integral i única.
• Principi d’autodeterminació: respectar en tot moment les decisions dels usuaris i oferir-los alternatives en cas necessari.
• Principi de professionalitat: demostrar la competència professional, la capacitació i la qualificació de cara a les tasques que porta a terme, així com la seva capacitat d’autocontrol i de reflexió sobre la seva praxi professional.

Codi deontològic

2.2 Les funcions i tasques del TAPSD

• Principi d’autonomia professional: donar resposta socioeducativa a les necessitats dels usuaris en l’àmbit biopsicosocial.
• Principi de confidencialitat: salvaguardar el secret professional en relació amb aquelles informacions relacionades amb els usuaris, sobretot aquelles que es comparteixin amb altres professionals que també hi intervinguin.
• Principi de solidaritat professional: mantenir una actitud activa i constructiva envers la resta de professionals que col·laboren activament amb ell i amb els seus usuaris.

Cada professional TAPSD ha de ser conscient de la importància i delicadesa de la seva feina. El TAPSD ha de desenvolupar una actuació coherent i de respecte vers els principis esmentats.

Codi deontològic