Want to create interactive content? It’s easy in Genially!
DE SERFS A CIUTADANS
Anna Carbonés
Created on August 23, 2023
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
Transcript
ciències socials
de serfs a ciutadans
Situació geogràfica i cronologia
SITUACIÓ GEOGRÀFICA I CRONOLOGIA
ELS ESTATS EUROPEUS CAP EL 1790 ELS ESTATS PROTAGONISTES DEL PERÍODE ELS TIPUS DE SISTEMES DE GOVERN
SITUACIÓ GEOGRÀFICA I CRONOLOGIA
activitat
01
SITUACIÓ GEOGRÀFICA I CRONOLOGIA
01
Com era l'Antic Règim
COM ERA L'ANTIC RÈGIM
Com era l'Antic Règim
L'Antic Règim es caracteritzava per tres elements clau: UNA ECONOMIA AGRÀRIA UNA SOCIETAT ESTAMENTAL L'ABSOLUTISME MONÀRIQUIC El segle XVIII serà un període de transició que prepararà el camí per les revolucions liberals del segle XIX.
L'EUROPA DEL SEGLE XVIII
02
activitat
COM ERA L'ANTIC RÈGIM
02
COM ERA L'ANTIC RÈGIM
L'ECONOMIA DE L'ANTIC RÈGIM: UNA ECONOMIA AGRÀRIA I SENYORIAL
COM ERA L'ANTIC RÈGIM
02
L'agricultura activitat econòmica més important.Era una agricultura de subsistència: rendiment molt baix i destinada a l'autoconsum. Tècnicament molt endarrerida. Colpejada sovint per crisis de subsistència: escassetat d'aliments, puja de preus, fam i misèria. La terra estava VINCULADA, lligada a un títol nobiliari, a l'església, a un municipi o a la corona. Se'n podia treure profit però no vendre-la. Cobraven DRETS SENYORIALS Pagaven prestacions i rendes al senyor Delme a l'Església (desena part de les seves collites) Pagament a l'Estat altres tributs
L'ARTESANIA estava sota el control dels GREMIS Escassa ACTIVITAT INDUSTRIAL: Indústria domèstica ManufacturesEl COMERÇ INTERIOR era escàs. Es comprava allò indispensable (fires i mercats). Comerç marítim Transport terrestre insuficient, car i lent
COM ERA L'ANTIC RÈGIM
2.1
Es caracteritzava per la seva desigualtat civil. Estava dividida en ESTAMENTS (Edat Mitjana): PRIVILEGIATS: NOBLESA I CLERO Tenien tots els drets i privilegis Expems d'impostos Jutjats per lleis i tribunals especials Poder: acumulació de terres, títols, càrrecs... NO PRIVILEGIATS, EL TERCER ESTAT: grup més extens (persones que exercien alguna ocupació o ofici) cap privilegi i suportava totes les càrregues fiscals (impostos). era un 85% de la població. No tenia pes polític ni controlava la terra.
LA SOCIETAT DE L'ANTIC RÈGIM, UNA SOCIETAT ESTAMENTAL
LA SOCIETAT ESTAMENTAL
COM ERA L'ANTIC RÈGIM
02
Estava format pel CLERO i la NOBLESA Posseïen la major part de les terres Monopolitzaven tots els càrrecs Exemps de pagar impostos NOBLESA: Acumulava la major part de la riquesa (en forma de terres) vivia de les rendes de les terres que tenia Tenia concessions econòmiques i fiscals CLERO: Vivia de les rendes del seu patrimoni S'ha de diferenciar entre alt clero i baix clero
PRIVILEGIATS:
COM ERA L'ANTIC RÈGIM
2.2
També conegut com TERCER ESTATEstava format per les classes populars Era el grup més nombrós: entre el 90-95% de la població Estava format per grups diversos econòmicament i socialment: BURGESIA: Comerciants, banquers, alguns artesans... Grup més actiu econòmicament Augmenta la seva riquesa Estan marginats política i socialment CLASSES POPULARS URBANES: Una part de l'artesanat, treballadors manuals de les ciutats. PAGESOS: Grup més nombrós Obligats a treballar les terres dels privilegiats Han de pagar impostos molt elevats
NO PRIVILEGIATS:
COM ERA L'ANTIC RÈGIM
2.2
2.3
La forma de govern principal durant l'Antic Règim era la MONARQUIA ABSOLUTA El rei tenia origen diví Concentrava tots els poders de l'Estat (poder absolut) Els governats eren súbdits sense drets Tenia institucions que l'assessoraven (Consells d'Estat) i Parlaments (nascuts a l'Edat Mitjana, representants dels tres estaments)
activitat
COM ERA L'ANTIC RÈGIM
EL SISTEMA DE GOVERN: UNA MONARQUIA ABSOLUTA
Eix central de l'Antic Règim era el MONARCA ABSOLUT:
- Era un dret diví: rebia l'autoritat i l'exercia en nom de Déu
- El monarca tenia el poder absolut perquè tots els poders es concentraven en la seva persona:
- Governava el regne
- Dirigia la política exterior
- Dictava les lleis Administrava justícia
- Nomenava magistrats que governaven en nom seu
- Era l'encarnació de l'Estat i tots els habitants li estaven sotmesos com a súbdits
- No estava sotmès a cap control
- No compartia la sobirania (el poder)
2.3
COM ERA L'ANTIC RÈGIM
Comptaven amb l'assistència o assessorament de CONSELLS (ministres i secretaris) i FUNCIONARIS (administraven el regne, cobraven impostos i administraven justícia). Podia tenir limitació de poder si en el regne hi havia CORTS i PARLAMENTS herència de l'Edat Mitjana (impostos nous i ratificar monarques)
CONSELLS I PARLAMENTS
COM ERA L'ANTIC RÈGIM
activitat
2.3
03
Què passa per què l'Antic Règim entri en crisi?
L'expansió econòmica del segle XVIIIL'aparició de la Il·lustració La fallida de l'absolutisme Provocaran la fallida de l'Antic Règim.
3.1
L'expansió econòmica
Durant el segle XVIII es viu una relativa PAU INTERNACIONAL:
- Signatura del TRACTAT D'UTRECHT (1713)
- Equilibri internacional
- Augment de la població
- Augment de la producció manufacturera
- Augment del comerç colonial
L'EXPANSIÓ ECONÒMICA DEL SEGLE XVIII
ELS PROTAGONISTES
LA GUERRA
El segle XVIII va començar amb un greu conflicte internacional LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A LA CORONA ESPANYOLA (1700-1713) El resultat de la guerra va marcar l'inici del declivi de l'imperi espanyol a Europa i va comportar l'inici del regnat de la DINASTIA BORBÒNICA a Espanya. Es van consolidar com a grans POTÈNCIES EUROPEES: Regne Unit, França, Àustria, Rússia i Prússia (estat en ascens). La fi del domini dels Àustries (Habsburg espanyols) a Europa i la consolidació de diferents potències econòmiques i militars obren una nova etapa en les relacions internacionals on s'acaben les llargues guerres i es manté una POLÍTICA DE PACTES. Aquesta situació d'EQUILIBRI a Europa propiciarà un CREIXEMENT ECONÒMIC basat, en gran part, en l'expansió colonial.
LA SIGNATURA DEL TRACTAT D'UTRECH: EQUILIBRI I PAU INTERNACIONAL
L'EXPANSIÓ ECONÒMICA DEL SEGLE XVIII
3.1
- L'augment de la població
- Creixent demanda a les colònies europees d'Amèrica,
- Necessitat de més productes manufacturats.
RECORDA
Al llarg del segle XVIII:
- Introducció nous conreus (patata, blat de moro...)
- Introducció de noves tècniques agrícoles (augment de la producció)
- No hi ha grans epidèmies ni grans conflectes bel·lics
- Reducció de la mortalitat catastròfica.
CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ
Creació nous SISTEMES PRODUCTIUS (escapar del control dels gremis).
- TREBALL DOMÈSITC. (putting out system o domestic system).
- Model de producció preindustrial, les MANUFACTURES.
AUGMENT DE LA PRODUCCIÓ
L'EXPANSIÓ ECONÒMICA DEL SEGLE XVIII
3.1
EL COMERÇ TRIANGULAR Era una de les principals rutes comercials. Es portava a terme entre Europa-Àfrica-Amèrica. Els vaixells salpaven d'Europa amb productes manufacturats que canviaven a l'Àfrica per esclaus que eren venuts a Amèrica a les plantacions i els diners eren usats per adquirir productes colonials per vendre a Europa.
Els productes colonials obtinguts a ultramar (cafè, cacao, tabac, sucre...) eren molt apreciats per les societats europees i les colònes eren mercats excel·lents pels productes europeus, això va afavorir la prosperitat de les manufactures.
Gran part dels productes manufacturats tenien com a destinació el comerç amb les colònies a causa de l'expansió del comerç marítim.
RECORDA
EL COMERÇ COLONIAL
L'EXPANSIÓ ECONÒMICA DEL SEGLE XVIII
3.1
3.2
la il·lustració
Moviment intel·lectual que apareix a Europa durant el segle XVIII que qüestiona els principis de l'Antic Règim. Els principis de la il·lustració són:
- La raó com a únic mitjà per entendre el món
- Creença en l'educació i el progrés humà per aconseguir el coneixement i la felicitat
- Tolerància religiosa
- Lluita per la llibertat i la igualtat
LA IL·LUSTRACIÓ
- Oposició a la societat estamental
- Defensa que totes les persones neixen lliures i iguals
- Defensa la mobilitat social
- Defensa del mèrit segons la vàlua i la intel·ligència
SOCIETAT:
3.2
LA IL·LUSTRACIÓ
- Defensa del LIBERALISME ECONÒMIC
- Defensa la propietat privada
- Defensa la llibertat de comerç i indústria
- S'oposa al MERCANTILISME (acumulació de metals preciosos)
ECONOMIA:
- Defensa del LIBERALISME POLÍTIC
- Defensa la divisió de poders (Montesquieu)
- Defensa el principi de sobirania nacional (Rousseau)
- Defensa la necessitat de limitar el poder del rei per mitjà d'un parlament (Voltaire)
POLÍTICA:
3.2
LA IL·LUSTRACIÓ
activitat
3.3.1
el parlamentarisme anglès
Anglaterra, des de l'Edat Mitjana, el poder del rei estava limitat pel Parlament. Al segle XVII una nova dinastia, els STUART, va voler establir una monarquia absoluta. El monarca Carles I va voler imposar la seva autoritat i governar sense respectar els drets tradicionals i sense el control del parlament. Aquest fet va portar a dues revolucions.
LA FALLIDA DE L'ABSOLUTISME
3.3.1
LA FALLIDA DE L'ABSOLUTISME
LA SEGONA REVOLUCIÓ:Destronar definitivament als STUART (1689). Guillem d'Orange va ser elegit nou monarca pel parlament Obligar a acceptar i jurar la DECLARACIÓ DE DRETS (The Bill of Rights). Limitava els poders del monarca i sotmetia al parlament algunes de les seves decisions. La nova monarqua anglesa no afavoria a tothom només a una minoria (grans propietaris, nobles, burgesos...) tenien dret a vot. Tot i això Anglaterra va ser la primera monarquia parlamentària i un exemple per als il·lustrats.
LA PRIMERA REVOLUCIÓ:
- Guerra civil entre els defensors del Parlament i els de la monarquia absoluta.
- El 1649 es va derrocar al rei CARLES I i va ser executat. Es va proclamar la república.
- OLIVER CROMWELL en va ser l'impulsor però s'acabarà tansformant en una dictadura militar.
- El 1660 mor Cromwell i es restableix la monarquia.
3.3.1
LA FALLIDA DE L'ABSOLUTISME
- Els poders del monarca eren limitats. El rei controlava el poder executiu, però el poder legislatiu el tenia el parlament, que votava les lleis i controlava el govern.
- El poder judicial era independent del poder executiu.
- Els ciutadans tenien garantits per la llei uns drets determinats que havien de ser respectats per l'autoritat del rei.
PARLAMENTARISME ANGLÈS
- Concentració de tots els poders (executiu, legislatiu i judicial) en una sola persona.
- Els parlaments i les corts no tenien capacitat per elaborar lleis i no podien controlar les decisions del rei o dels ministres.
- Tots els ciutadants del regne estaven sotmesos al poder del sobirà i no tenien garantits els drets individuals.
ABSOLUTISME MONÀRQUIC
3.3.2
el despotisme il·lustrat
Tot i l'exemple anglès, la majoria de monarquies europees seguien exercint un poder absolut Alguns monarques van voler fer compatible el principi d'autoritarisme de l'absolutisme amb les idees de progrés, racionalització i modernització que defensava la il·lustració El poder absolut d'alguns monarques europeus es va convertir en el DESPOTISME IL·LUSTRAT.
LA FALLIDA DE L'ABSOLUTISME
El DESPOTISME IL·LUSTRAT PRETENIA: Reformar l'administració de l'Estat Reformar l'ensenyament Modernitzar l'agricultura i l'economia Millorar les condicions de vida sense modificar el poder absolut del monarca TOT PER AL POBLE, PERÒ SENSE EL POBLE Aquestes reformes limitades van obrir la porta a les REVOLUCIONS DEL SEGLE XVIII.
3.3.2
LA FALLIDA DE L'ABSOLUTISME
A finals del segle XVIII, 13 colònies angleses de la costa est d'Amèrica del nord van revelar-se contra la metròpolis (Gran Bretanya) Primera insurrecció colonisl CAUSES:
- Canvis polítics dintre Gran Bretanya
- Introducció idees il·lustrades (igualtat i llibertat)
- Reacció contra el monopoli comercial
- Perjudici
- Taxes i impostos
3.3.3
Els Estats Units d'Amèrica
LA FALLIDA DE L'ABSOLUTISME
3.3.3
LA FALLIDA DE L'ABSOLUTISME
DESCONTENTAMENT colons anglesos:no se'ls permetia enviar representació al parlament anglès havien de pagar impostos imposició monopoli comercial. 1773: s'otorga el monopoli de la venda de te a una companyia anglesa. Esclata una rebel·lió El rei d'Anglaterra va enviar l'exèrcit per sufocar la revolta i es va represaliar els colons.
EL PRECEDENT: LA REVOLTA DEL TE
EL SISTEMA POLÍTIC
LA CARTA DE DRETS
LA CONSTITUCIÓ AMERICANA
3.3.3
LA FALLIDA DE L'ABSOLUTISME
El 1775 van començar els primers enfrontaments entre colons i tropes alngleses. Els colons es van organitzar sota el comandament de George Washington. El 1776 van declarar la independència dels Estats Units. La guerra va ser llarga. Els colons van comptar amb l'ajuda de França, Espanya i Holanda. A l'octubre de 1781 els colons van aconseguir la victòria dels anglesos a Yorktown i la guerra va quedar sentenciada. El 1783 el Regne Unit va reconèixer la independència dels Estats Units. El 1789 Geogre Washington va ser nomenat primer president dels Estats Units d'Amèrica.
LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA
3.3.3
LA FALLIDA DE L'ABSOLUTISME
3.3.3
LA FALLIDA DE L'ABSOLUTISME
1773 Revolta del te 1775 Primers enfrontaments entre colons i tropes angleses. 1776: Declaració de la Guerra de la Independència. El 4 de juliol de 1776 redacció de la DECLARACIÓ DE LA INDEPENDÈNCIA DELS ESTATS UNITS 1781 Acaba la guerra amb la derrota de Yorktown El 1783 reconeguda per Gran Bretanya 1787 Constitució 1789 George Washington primer president 1791 Carta dels Drets La REVOLUCIÓ AMERICANA va fer néixer els Estats Units d'Amèrica, una nació nova, la primera que es regia pels principis del liberalisme. Referent a Europa.
EL NAIXEMENT D'UNA NACIÓ:
activitat
0.4
Mentrestant a Espanya...
ELS BORBONS A ESPANYA
0.4
activitat
Dels Àustries als Borbons...
ELS BORBONS A ESPANYA
DOBLE VESSANT: CONFLICTE INTERNACIONAL: Gran Bretanya, Portugal, Holanda i Impèri Austríac, tenen por que els borbons s'enforteixin a Europa. Fan costat a l'arxiduc Carles. Declaren la guerra a Espanya i França. GUERRA CIVIL: Territoris de la Corona d'Aragó temien perdre els seus drets forals i institucions: donen suport a Carles d'Habsburg. Castella dona suport a FelipV.
El 1700 CARLES II mort sense descendència. CONFLICTE SUCCESSORI pel tron espanyol.FELIP DE BORBÓ, candidat francès nét de Lluís XIV vs el candidat austríac CARLES D'HABSBURG. CARLES II havia nomenat successor Felip (Felip V), però Carles d'Habsburg no ho va acceptar. Comença la GUERRA DE SUCCESSIÓ (1700-1713).
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ:
ELS BORBONS A ESPANYA
04
El 1711, mort Josep I Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic sense descendència. Carles d'Habsburg va ser nomenat emperador. Els seus suports internacionals van fer un pas enrere, tement que els Àustries augmentessin el seu poder a Europa i fessin trontollar l'equilibri europeu. Se signa el TRACTAT D'UTRECHT (1713): Gran Bretanya: principal potència europea Reconeixement de Felip V com a nou rei d'Espanya (fent importants concessions). A la península la guerra es va allargar una mica més, el 1714 va Caure Barcelona i un any més tard cau Mallorca.
ELS BORBONS A ESPANYA
04
Durant el regnat de FELIP V (1700-1746) es va implantar el model absolutista francès: UNIFICACIÓ JURÍDICA (1701-1716) Es va promulgar el DECRET DE NOVA PLANTA: suprimia les lleis i institucions pròpies dels territoris de la Corona d'Aragó. REORGANITZACIÓ ADMINISTRATIVA: Es van suprimir les CORTS, menys la de Castella, i els consells van perdre poder en instaurar les SECRETARIES que seran els futurs ministeris. A més es va signar dos pactes de família amb França que va permetre recuperar el regne de Nàpols, Sicília i el ducat de Parma, perdut amb el Tractat d'Utrecht.
CONSEQÜÈNCIES A ESPANYA:
ELS BORBONS A ESPANYA
04
ELS BORBONS DEL SEGLE XVIII I LES SEVES POLÍTIQUES
ELS BORBONS A ESPANYA
04
Quan hereta el tron d'Espanya té 17 anys El casen amb Maria Luïsa de Savoia (13 anys, cosina segona) Extremadament religiós. La mort de Carles II: CONFLICTE SUCCESSORI GUERRA DE SUCCESSIÓ (1700-1714) Maria Luïsa de Savoia serà una bona reina que governarà Espanya quan Felip V va a la guerra (aconsellada per la princesa d'Ursino) morirà de tuberculosis pulmonar als 25 anys (1714) Tindrà l'hereu a la corona: Lluís I i Ferran VI.
Felip V (1700-1746)
Felip V es casarà per segon cop amb Isabel de Farnesio, molt culta, parlava varis idiomes i s'interessava per la política. Nevoda de Mariana de Neoburg, segona esposa de Carles II Governarà el país, expulsarà la princesa d'Ursino. El seu fill Carles, es convertirà en rei d'Espanya quan mori Ferran VI sense descendència. Amb l'Edat Felip V patirà depressions i bojeria
Abdicarà en el seu fill Lluís I El casaran amb Lluïsa Isabel d'Orleans Lluís I morirà als 17 anys de verola, 8 mesos després d'ocupar el tron. El successor directe és Ferran que només té 11 anys. Isabel de Farnesio vol tornar a ser reina i convenç a Felip V perquè recuperi la corona. Felip V tonarà a governar fins a la seva mort el 9 de juliol de 1746.
Fill de Felip V i Maria Lluïsa de Savoia. Hereta la corona després de la mort del seu germà Lluís i del seu pare Felip V. 1724 (té 12 anys) es converteix en príncep d'Astúries. Als 17 anys (1729) es casa amb la princesa portuguesa Bàrbara de Braganza, descendent dels Àustries. Intel·ligent i culta. No tenen descendència perquè ell no pot tenir fills.
Ferran VI (1746-1759)
El seu regnat durarà 13 anys Seràn 13 anys molt profitosos Sense guerres, política de neutralitat Preocupació per la situació interna del regne i per les colònies americanes Bona administració Savia política exterior Afaboreix el desenvolupament del país Serà el primer cop en segles que la monarquia no estarà en números vermells Grans ministres il·lustrats governaran el país: Marquès de l'Ensenada amb el seu col·laborador el mínistre Dn. José Carbajal y Láncaster
El Marquès de l'Ensenada tenia coneixements en tots els àmbits de l'administració i comerç Mantenen el país en equilibri i pau (Signen la pau a Europa) estableixen una política de neutralitat i pau exterior. Volen la prosperitat del regne, posa la prosperitat del regne per sobre de tot. Ordenen la hisenda i l'administració pública amb la implantació d'un nou model d'impostos el CADASTRE que substituia als impostos tradicionals. Pagament proporcionals a la capacitat econòmica de cadascú.
Envien governadors a posar ordre a les províncies i ciutats Posen les bases de les reformes que després portarà a terme Carles III. Obra pública: drassanes, carreteres, ponts, canals i aqüeductes Van protegir les ciències i les arts La reina, Bàrbara de Barganza morirà als 47 anys (1758). Això farà accentuar la inestabilitat mental del monarca, que va decidir recloure's al Palau de Villaociosa de Odon, on va morir un any més tard. Es va culpar a la reina de la trasmissó d'una malaltia al rei però la malaltia la va heretar del seu pare Felip V. El seu germanastre Carles III serà qui heretarà la corona (fill de Felip V i Isabel de Farnesio)
Fill de Felip V i Isabel de Farnesio. Hereta la corona després de la mort del seu germanastre Ferran VI. Rei paradigmàtic del DESPOTISME IL·LUSTRAT. Serà un rei prudent i bon administrador que sap triar bé els seus col·laboradors. Abans de ser rei d'Espanya és rei de Nàpols. Es casa amb Maria Amàlia de Saxònia. Van tenir 13 fills. Els cinc primers són filles i el sisè és el fill que havia d'heretar el tron: FELIP ANTONI DE BORBÓ DUC DE CALÀBRIA però serà exclòs del tron pels seus problemes mentals.
Carles III (1745-1788)
Qui el succeirà al tron serà el seu sisè fill Carles IV. Carles III va formar un bon equip de govern. Ministres il·lustrats com el comte de Floridablanca, Pedro Rodrigo de Campomanes, comte d'Aranda o Pablo de Olavide. Impulsaran el país continuant el camí que havia començat Ferran VI. Volen construir un país autosuficient, capaç de fabricar productes manufacturats que demanaven les colònies i recuperar, d'aquesta manera el mercat. Volen europeitzar i modernitzar Espanya seguint, mínimament, les idees il·lustrades.
REFORMES D'ESQUILACHE: secretari d'Hisenda
- Va controlar els sectors eclesiàstics
- Va reorganitzar l'exèrcit.
- La necessitat de diners per tal de finançar el seu programa de reformes i la intervenció en la Guerra dels set anys
- augment de la pressió fiscal
- noves fòrmules per fer diners: creació de la LOTERIA NACIONAL.
- Liberalització del preu del cereals que va pujar, juntament amb els dels productes de primera necessitat, degut a l'especulació i a les males collites.
- 1776 MOTÍ D'ESQUILACHE
- Detonant: pohibició de portar capa llarga i barret d'ala ampla dels madrilenys.
- Havien de portar capa curta i barret de tres becs.
- Manipulació sectors nobiliaris i l'església (en contra de les reformes).
No es podrà modernitzar el país com ells volen.
- A Europa les reformes estan recolzades per una classe mitjana que a Espanya no existeix.
- Espanya:
- país de camperols inculte i endarrerit
- eslésia amb un poder immens (enemiga dels canvis)
- resistència de la noblesa (por de perdre els seus privilegis).
- Proposaran una reforma agrària
- posar a produir les grans finques mal cultivades.
- cap govern s'atreveix a anar contra l'aristocràcia i l'església (principals propietaris).
- En política exterior
- Aliança amb França per anar contra Anglaterra (Guerra dels 7 anys 1756-1763).
- Es perdrà la guerra i comportarà la pèrdua de les colònies de Florida i Mississipi.
- Compensació França traspassa Luisiana a Espanya.
- Recolzament INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES AMERICANES
- exemple per a les colònies espanyoles d'Amèrica central i del sud.
Fill de Carles III i Maria Amàlia de Saxònia (7è fill) De jove li agradava passar hores a les cotxeres i a les cuines i preferia parlar amb els criats que amb els consellers il·lustrats i les tertúlies polítiques. Era aficionata a les arts, sobretot a la música, li agradava tocar el violí. El van casar amb la seva cosina MARIA LLUÏSA DE PARMA quan encara era príncep d'Astúries. Accedeix al tron a la mort de Carles III.
Carles IV (1788-1808)
Tindran 14 fills. Només 7 arribaran a l'edat adulta, entre ells el futur Ferran VII. Accedeix al tron amb una gran experiència en assumptes d'estat. Genera grans expectatives.
- Revolució Francesa (1789)
- Maria Lluïsa de Parma i Godoy
1793 es decapita a França el rei Lluís XVI Por a les Corts europees Calia parar la república abans que tot Europa seguís el seu exemple. El govern passarà del comte Floridablanca i del comte d'Aranda (ministres formats i il·lustrats) a Manuel Godoy (cap mena de formació). Espanya vol venjar la decapitació de Lluís XVI i declara la guerra a França: LA GUERRA GRAN (desastre, ocupació deL País Basc, Navarra i Catalunya). 1795 Pau de Basilea (pèrdua de Santo Domingo)
1796 Godoy s'aliarà amb la República Francesa per anar contra Gran Bretanya. El 1805 Unirà la flota espanyola amb la francesa per desembarcar tropes a Gran Bretanya: BATALLA DE TRAFALGAR. (Gran Bretanya-Àustria-Rússia-Regne de Nàpols-Suècia) Major desastre naval de la història d'Espanya. Coalisió francoespanyola perd 23 (de 33) naus els anglesos només 5 (de 27). Eren superirors. Napoleó vol envair Portugal (Godoy creu que compartirà el país amb ell) però Napoleó té una altra idea.
Conspiració contra Carles IV. FERRAN VII novè fill de Carles IV i Maria Luïsa de Parma Impacient per heretar el tron Napoleó havia fet entrar més de 100.000 soldats francesos en territori expanyol (excusa Portugal) Godoy preocupat per la presència de tropes envia reis a Sevilla. MOTÍ D'ARANJUEZ (març de 1808) Conspiració de Ferran VII Poble contra els reis Carles IV abdica obligat, en el seu fill FERRAN VII
Conspiració contra Carles IV. FERRAN VII novè fill de Carles IV i Maria Luïsa de Parma Impacient per heretar el tron Napoleó havia fet entrar més de 100.000 soldats francesos en territori expanyol (excusa Portugal) Godoy preocupat per la presència de tropes envia reis a Sevilla. MOTÍ D'ARANJUEZ (març de 1808) Conspiració de Ferran VII Poble contra els reis Carles IV abdica obligat, en el seu fill FERRAN VII
Intervenció de Napoleó BonaparteConvoca la família reial a Bayona (príncep, rei, reina i Godoy) ABDICACIONS DE BAYONA (1808) Obliga a Ferran a abdicar en el seu pare Carles IV obligat a abdicar en Napoleó Napoleó passa la corona al seu germà Josep Bonaparte. A Madrid, aixecament popular contra l'exèrcit francès el maig de 1808. Comença la GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA. Ferran i el seu sèquit al palau de Valençay.
0.5
L'època de les revolucions liberals
L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
5.1
La Revolució Francesa
L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
0.5
L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
ELS PRINCIPIS IL·LUSTRATS I LA REVOLUCIÓ AMERICANA: La burgesia reclama una sèrie de canvis: Econòmics per afavorir les activitats burgeses (dret a la propietat, llibertat per produir, comprar, vendre...) Política com la llibertat, la igualtat davant la llei, el dret a participar en la política... Reivindicació de la sobirania nacional (el poder emana del polbe) a través de les eleccions. Aquests grups que constituïen el TERCER ESTAT eren un 95% de la població. El 5% restant: Església i noblesa, no pagaven impostos, disposaven de drets senyorials i no volien sentir a parlar de canvis.
AL CAMP: Majoria de la població eren pagesos conreaven unes terres que no eren seves pagaven impostos i rendes al rei, als nobles i a l'Església. Dificultat subsistència sobretot en anys de males collites. Protestes contra les rendes senyorials i la reclamació de la propietat de la terra. A LA CIUTAT: Queixes perquè treballadors i artesans tenien dificultats per subsistir Els burgesos (comerciants, manufacturers...) estaven sotmesos a normes que limitaven el desenvolupament de les seves activitats.
EL CONTEXT A FRANÇA EL 1789
L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
5.1
El rei necessitava diners per mantenir el seu nivell de vida i pagar els deutes de l'Estat. Situació es va fer crítica l'any 1788: no va poder pagar ni els interressos ni els préstecs que els banquers li havien concedit. La solució: privilegiats també paguessin impostos. Lluís XVI va convocar els ESTATS GENERALS el 5 de maig de 1789, l'únic organismen que podia aprovar una reforma fiscal. El TERCER ESTAT demana la supressió dels drets senyorials i la instauració de la sobirania nacional. Els NOBLES I ELS ECLESIÀSTICS defensaven els seus privilegis i s'oposaven a les reformes i als nous impostos.
LA REIVINDICACIÓ POLÍTICA
L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
5.1
L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
5.1
Les peticions del TERCER ESTAT no van ser ateses perquè es votava per estament i els privilegiats sempre imposaven la seva voluntat en sumar els seus dos vots. Els representats del TERCER ESTAT van abandonar la reunió i es van constituir en ASSEMBLEA NACIONAL (representats de tota la nació. i van aprovar la votació per persona). Van decidir constituir un nou sistema polític basat en la voluntat sobirana de la majoria Es van comprometre a mantenir-se reunits fins a aprovar una CONSTITUCIÓ. Els privilegiats van amenaçar d'utilitzar l'exèrcit i això va desencadenar la intervenció del poble de París, que el 14 de juliol va assaltar la Bastilla.
COMENÇA LA REVOLUCIÓ
L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
5.1
Les etapes de la Revolució francesa
MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792): Impulsada per la burgesia moderadaque volia abolir l'Antic Règim, escollir un parlament per sufragi censatari i establir una constitució (liberalisme moderat) REPÚBLICA SOCIAL (1792-1794): Impulsada per la burgesia radical i empesa per les classes populars. Es proclama la república i va democratitzar el sistema polític (sufragi universal masculí) i la societat (lleis socials) en un sentit igualitari. REPÚBLICA CONSERVADORA (1794-1799): Davant la radicalització de la Revolució, la burgesia moderada va implantar el liberalisme moderat.
L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
5.1
L'ASSEMBLEA NACIONAL es va consolidar com un nou poder construït a partir del TERCER ESTAT i de la que hi formaven part alguns nobles i eclesiàstics.
- S'aboliexen els privilegis i els drets senyorials, tots eren considerats CIUTADANS.
- S'aprova la DECLARACIO DE DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ (sèrie de drets i llibertats. S'exclouen les dones)
- 1971 s'elabora una CONSTITUCIÓ
- Separació de poders però el rei tenia dret a vetar les lleis.
- Reconeixement de la igualtat davant la llei, drets i llibertats
- La sobirania pertanyia a la nació que quedava limitada per sufragi censatari i només per homes majors de 25 anys.
- Es van abolir els gremis
- Es va implantar la llibertat econòmica
- L'Estat assegurava el manteniment del culte i del clero.
- Creació de la Guàrdia Nacional
LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792)
L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
5.1
DIFERENTS OPCIONS POLÍTIQUES
França s'havia convertit en una MONARQUIA CONSTITUCIONAL, però aquest canvi no va ser acceptat ni per la família reial (no volia que li imposessin lleis) ni per la majoria dels antics privilegiats (no volien perdre privilegis) ni per l'Església (no volia estar subordinada al sistema constitucional). Organitzen una conspiració contra el nou règim i busquen el suport de les monarquies absolutites sobretot d'Àustria i Prússia. Lluís XVI va intentar escapar de França el 1791 per encapçalar la contrarevolució. Va ser reconegut, detingut i obligat a tornar a París. Va ser considerat un traïdor a la pàtria. L'amenaça dels aboslutistes no va cessar i per això el 1792 l'ASSEMBLEA NACIONAL va declarar la guerra a Àustria i Prússia. El juliol de 1792 les tropes austríaques estaven a les portes de París.
LES FORCES CONTRAREVOLUCIONARIES
L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
5.1
EXECUSSIÓ DE LLUÍS XVI I MARIA ANTONIETA
La traïció del rei i la invasió militar van provocar una nova insurrecció de les classes populars de París (sans-culottes) 1792: van assaltar el palau de les Tulleries i van empresonar a Lluís XVI i Maria Antonieta. Es van convocar eleccions per sufragi universal masclí per escollir una nova ASSEMBLEA CONSTITUENT. Es va formar la CONVENCIÓ NACIONAL i es va proclamar la REPÚBLICA. S'aconsegueix la primera victòria militar contra Àustria i Prússia. S'inicia ua nova etapa de la Revolució, la més radical. Dos grups de diputats: GIRONDINS: van formar un primer govern i representaven els republicans moderats JACOBINS: representaven els sectors més radicals vinculats als sans-culottes.
LA REPÚBLICA SOCIAL (1792-1794)
L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
5.1
SANS-CULOTTES
1793 els JACOBINS amb el suport de part de la burgesia i dels sans-culottes van accedir al poder i van impulsar les mesures més radicals de la Revolució:
- Es promulga una nova constitució (1973)
- Sobirania popular (sufragi universal masculí)
- Dret a la igualtat social.
- L'executiu va passar a mans del COMITÈ DE SALVACIÓ PÚBLICA.
- Suspèn les llibertat
- Tribunal revolucionaris
- Llista de sospitosos
- Robespierre tindrà el poder que l'aplicarà de forma dictatorial
- Lleva en massa, incorporació obligatòria dels ciutadans per defensar la nació.
- Impulsa la política del Terror per posar fi als conspiradors
- Lleis socials:
- Control preus i salaris
- venda terres del clero...
LA INSTAURACIÓ DEL TERROR
L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
5.1
NAPOLEÓ BONAPARTE
La burgesia moderada torna a prendre el control de la revolució i s'entra a la tercera i última fase.
- S'anul·len les lleis dels jacobins
- Es promou el retorn dels exiliats a causa de la política del Terror
- Constitució de 1795:
- El Directori tindrà el poder executiu
- Estableix el sufragi censatari
- Aristocràcia que volia instaurar la monarquia i recuperar els seus privilegis
- Classes populars que volien el retorn dels jacobins
REPÚBLICA CONSERVADORA: EL DIRECTORI (1794-1799)
L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
5.2
EL CODI CIVIL NAPOLEÒNIC I LA DONA
El 1799 Napoleó va ser nomenat cònsol i la seva política de govern va consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa, evitant el retorn a l'absolutisme. Va inaugurar EL CONSULAT (1799-1804), un govern personalista i autoritari. 1799 va ser nomenat cònsol i va assumir la majoria de les atribucions (promulgar lleis, nomenar i destituir membres del govern, exèrcit i administració...) Va posar fi a la inestabilitat política i fomentar la reactivació econòmica. Constitució (1800) no preveia la separació de poders ni incloïa la declaració de drets. Es van limitar molt les llibertats i es va imposar la censura. Va reordenar i centralitzar l'administració. Es creen les prefectures. Va reformar la Hisenda i el sistema d'ensenyament. Va restablir les relacions amb l'Església catòlica (Concordat 1801). Promulga tres codis civils: la igualtat davant la llei, el dret de propietat, la llibertat individual i el lliure accés als càrrecs públics. 1804 es va fer coronar emperador.
EL PERÍODE NAPOLEÒNIC
L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
5.2
El 1804 va iniciar la conquesta d'Europa. El seu objectiu era la creació d'un imperi del qual França en seria el centre. Alguns dels territoris conquerits els va incorporar directament, altres van passar a ser governats per membres de la seva família (Espanya 1808). En tots els territoris es va suprimir l'absolutisme i s'hi van implantar règims constitucionals (llibertat i igualtat legal, implantació de la llibertat econòmica i religiosa, dret a la propietat). Els exèrcits napoleònics van actuar com a conqueridors, van sotmetre les nacions ocupades i van afavorir els interessos materials de França. Es desencadenen SENTIMENTS NACIONALS als estats ocupats i un fort sentiment ANTIFRANCÈS. 1808 l'aixecament a Espanya, desencadena la decadència de l'Imperi Napoleònic.
LA CONQUESTA D'EUROPA
L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
5.2
L'AIXECAMENT D'ESPANYA CONTRA NAPOLEÓ
La impossibilitat de conquerir Rússia i de sotmetre a Espanya va marcar el declivi de l'Imperi Napoleònic. Els exèrcits imperials van ser derrotats definitivament a Waterloo el 1815 per la Gran Bretanya i Prússia. Després de la derrota, Napoleó va abdicar i va ser destarrat a l'illa de Santa Elena, on va morir el 1821.
LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ
L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
5.3
Entre l'absolutisme i el liberalisme
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
+info
Les potències que van vèncer a Napoleó (Àustria, Prússia, Rússia i el Regne Unit) es van reunir al CONGRÉS DE VIENA (1815) per organitzar Europa.En el CONGRÉS DE VIENA es van restaurar les monarquies absolutistes i es va posar fi als principis constitucionals, la sobirania nacional i els drets de la ciutadania. Aquest període es coneix com a RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA (1815-1848).
EL REBUIG DE LA REVOLUCIÓ
+info
A Viena es va remodelar el mapa europeu en benefici dels vencedors: Àustria, Rússia i Turquia. França tornava a les seves fronteres de 1792 i l'imperi napoleònic es va dividir entre les potències absolutistes d'acord amb els seus interessos i sense respectar la voluntat ni les aspiracions d'indepedència d'alguns pobles.
LA REMODELACIÓ D'EUROPA
ENTRE L'ABSOLUTISME I EL LIBERALISME
08
NACIONALISME
LIBERALISME
ENTRE L'ABSOLUTISME I EL LIBERALISME
08
+info
LES REVOLUCIONS DE 1820 I 1830
El CONGRÉS DE VIENA no va respectar els principis liberals ni tampoc les aspiracions nacionals d'alguns pobles europeus. A partir de 1815 el LIBERALISME i el NACIONALISME es van convertir en dues forces d'oposició i van impulsar onades revolucionaries (1820, 1830 i 1848) que van posar fi al sistema de la Restauració. Les insurreccions van tenir un important suport popular i allà on van triomfar va significar la substitució de l'absolutisme per sistemes polítics liberals basats en la sobirania nacional i el sufragi, regits per una constitució.
UN NOU CONCEPTE: LA DEMOCRÀCIA
ENTRE L'ABSOLUTISME I EL LIBERALISME
08
LA PRIMAVERA DELS POBLES 1848
Al segle XIX a Europa molts pobles vivien sota el domini d'un imperi (austríac, rus o turc) o estaven fragmentats en diversos estats (Alemanya i Itàlia). El sorgiment del liberalisme va anar acompanyat, en molts territoris, de l'expansió del nacionalisme que defensava una Europa de nacions lliures. La Revolució de 1848 és coneguda com LA PRIMAVERA DELS POBLES i va significar el despertar de les nacions sotmeses a imperis. A França un alçament popular va proclamer la II República i es van adoptar una sèrie de mesures democràtiques com el sufragi universal maculí, llibertat de premsa, abolició de la pena de mort, reconeixament d'alguns drets dels treballadors...
ENTRE L'ABSOLUTISME I EL LIBERALISME
08
El naixement de nous estats
EL NAIXEMENT DE NOUS ESTATS
L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
5.3
Grècia formava part de l'Imperi otomà des de feis segles. La majoria de la població se sentia marginats, sotmesa a forts impostos i dominada per un poble amb una religió i cultura diferents. El 1822 van proclamar la seva independència i va provacar una guerra. França i Anglarerra van intervenir militarment i van derrotar l'Imperi otomà que el 1829 reconeixia la independència grega.
GRÈCIA (1821-1830)
Havia estat unida a Holanda el 1815 pel Congrés de Viena (Regne dels Països Baixos). L'expansió de les idees liberals va fer que el 1830 triombés la revolució que va establir un sistema de monarquia liberal (Leopold I). El nou fovern va proclamar la independència i després d'un conflicte armat, Holanda va reconèixer la nova Bèlgica el 1839.
BÈLGICA (1830-1839)
L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
5.3
Els austríacs va abandonar el VÈNETO
Els estats pontificis van ser annexionats i Roma es va convertir en la capital.
1871
El primer parlament italià va proclamar rei d'Itàlia a VICTOR MANUEL II DE SAVOIA.
1866
1861
1859
El PIEMONT, amb la monarquia liberal de la casa de SAVOIA i governat per CAVOUR (primer ministre), va iniciar un procés unificador.Es va enfrontar amb Àustria i va aconseguir l'annexió de la LLOMBARDIA.Paral·lelament hi va haver un alçament popular encapçalat per GARIBALDI que va derrocar els monarques absoluts dels Estats del centre i sud d'Itàlia (REGNE DE LES DUES SICÍLIES)
ITÀLIA
L'ÈPOCA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS
5.3
Proclamació del II Imperi (Reich) alemany i de Guillem I com a Kàiser (emperador)
Guillem I va accedir al tron prussià. Otto von Bismarck va ser el nou canceller. S'impulsa una política agressiva amb els Estats veïns
Primer intent d'unificació per un parlament reunit a Frankfurt. El rei de Prússia no accepta la corona.
1871
1870
1866
Es declara la guerra a Àustria i es crea la Confederació d'Alemanya del Nord
Es declara la guerra a França i els estats del sud s'uneixen a la Confederació d'Alemanya del Nord
1864
Es declara la guerra a Dinamarca: s'annexa els ducats de Schleswig i Holstein.
1861
1848
1834
PRÚSSIA pren la inciativa i potencia una UNIÓ DUANERA (ZOLLVEREIN) que agrupava part dels Estats alemanys.
PREGUNTA CLAU:
Quina herència creus que ens ha deixat la Revolució francesa?
El Regne Unit va contiuar sent una excepció perquè mantindrà el seu règim parlamentari. A França la restauració dels Borbons (Lluís XVIII) es va associar a una monarquia que es va veure obligada a fer concessions que diferenciessin aquest règim de l'absolutisme tradicional: va aprovar una CARTA ATORGADA on es concedia unes llibertat molt restringides als súbdits i creava dues cambres consultives.
El 1700 CARLES II va morir sense descendència. Això va desencadenar un CONFLICTE SUCCESSORI pel tron espanyol entre FELIP DE BORBÓ, candidat francès nét de Lluís XIV, i el candidat austríac CARLES D'HABSBURG.
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
CARLES II havia nomenat successor Felip, que seria rei amb el nom de Felip V, però Carles d'Habsburg no ho va acceptar i va començar així la GUERRA DE SUCCESSIÓ (1700-1713).
EL COMERÇ D'ESCLAUS
Gran part dels productes colonials s'obtenien a partir de l'agricultura de plantació a les colònies: cacao, cafè, tabac, sucre... Per mantenir aquest tipus d'agricultura es va començar a recòrrer massivament al treball esclau, especialment a Amèrica. Els esclaus s'importaven d'Àfrica en condicions infrahumanes, després de ser capturats als seus països pels negrers i venuts als comerciants europeus. El comerç d'esclaus és un dels episodis més vegronyosos de la història.
Els drets de l'home havien estat ignorats durant segles i la nostra declaració els ha restablert per a tota la humanitat. La nació no podia decretar lleis ni impostos, i se li ha restituït aquest dret. Els antics privilegis socials han estat destruïts i els drets senyorials han despapregut. Francesos, vosaltres heu estat elevats al rang de ciutadans, podeu fer totes les feines, sou iguals davant la llei, lliures de pensar, de parlar i d'escriure. Nosaltres prosseguim la nostra tasca: redactar i oferir-vos una Constitució. Proclama de l'Assemblea Nacional, 1970
LA TASCA DE L'ASSEMBLEA NACIONAL
LA CONSTITUCIÓ DE 1787
El 1787 el nou Estat americà va redactar la primera constitució escrita de la història.Incorporava molts principis introduïts per la revolució anglesa i consolidats per les idees il·lustrades. Es va convertir en el primer text constitucional plenament liberal. Establia l'elecció de càrrecs (sufragi), assegurava la separació i equilibri de poders, establia la república com a sistema de govern amb amplis poders per al president i l'estat tenia una estructura federal (amb àmplia capacitat d'autogovern).
Conseqüències de la Pau d'Utrecht:
El Tractat d'Utrecht va situar a Gran Bretanya com a principal potència europea, es va reconèixer a Felip V com a nou rei d'Espanya, però va haver de fer importants concessions territorials i econòmiques.POLÍTIQUES:Es reconeix a Felip de Borbó com a rei d'Espanya TERRITORIALS: Expanya va cedir a territoris a les potències vencedores: A Àstria: el Milanesat, Nàpols, Sardenya, Flandes i Luxemburg. A la Casa de Savoia: Sicília A Gran Bretanya: Gibraltar i Mallorca enclavaments amb gran interès estratègic.
ECONÒMIQUES:La Gran Bretanya obté dos avantatges comercials amb les possessions espanyoles a Amèrica: monopoli per proveir-les d'esclaus negres i intercanvi comercial una vegada a l'any.
- Anàlisi de la font EL PODER DEL MONARCA
El poder del monarca
El 4 de juliol del 1776, representants de les 13 colònies, reunits a Filadèlfia, van redactar la Declaració d'Independència dels Estats Units. Entre els redactors hi havia Thomas Jefferson i Benjamin Franklin.
LLIBERTAT I IGUALTAT
Si es busca en què consisteix el bé més preuat de tots, que ha de ser objecte de tota legislació, es trobarà que tot es redueix a dues qüestions principals: la llibertat i la igualtat, sense la qual la llibertat no pot existir. Renunciar a la llibertat és renunciar a ser home, als drets i als deures de la humanitat. La veritable igualtat no es troba en el fet que la riquesa sigui absolutament la mateixa, sinó que cap ciutadà no sigui tan ric com per poder comprar un altre i que no sigui tan pobre com per veure's forçat a vendre's. Jean-Jacques Rousseau: El contracte social, 1762.
Les manufactures eren establiments impulsats per les monarquies absolutes per tal de produir articles de luxe i frenar les importacions. L'Estat també va autoritzar la instal·lació d'aquestes fàbriques a la iniciativa privada. El procés de producció era tot maunal, la diferència era que es concentrava sota un mateix sostre un gran nombre de treballadors que rebien un salar.
El putting out system o treball domèstic consistia en què una família pagesa rebia d'un artesà comerciant la materia primera i els instruments de tr eball per elaborar productes en el seu domicili que després recollia i comercialitzava.
Va néixer a Còrsega en una família de la petita noblesa. Es va dedicar a la carrera militar i va participar en els esdeveniments revolucionaris. Després de la caiguda dels jacobins es va posar al servei del Directori: va reprimir les revoltes populars i va dirigir victoriós la guerra a Itàlia i Egipte. L'any 1799 va protagonitzar el cop d'Estat que fou l'origen del Consolat i el 1804 es va proclamar emperador. El 1815 va dirigir l'exèrcit contra la coalició europea. Derrotat a Waterloo (Bèlgica), va ser deportat a l'illa de Santa Helena, on va morir l'any 1821.
NAPOLEÓ BONAPARTE (1769-1821)
França necessita alguna cosa gran i perdurable. La inestabilitat l'ha perdtu, ella vol estabilitat i permanència. No vol la reialesa, que ha quedat proscrita per sempre, però vol una unitat d'acció del poder que ha d'executar les lleis. També vol un cos legislatiu independent i lliure (...). Vol que els seus representants siguin uns conservadors tranquils i no uns innovadors turbulets. Vol, finalment, recollir el fruit de deu anys de sacrificis. Manifest de Napoleó, 1799
RECOLLIR ELS FRUITS DE LA REVOLUCIÓ
El Nacionalisme és una ideologia política que sosté el dret del pobles a decidir sobre ells mateixos i a defensar la seva sobirania. Defensa, per tant, el dret de les nacions d'exercir la seva sobirania i de crear el seu propi Estat. Es por definir nació com un conjunt d'individus que tene una sèrie de lligams culturals propis (llengua, tradicions, passat, religió) i que volen viure en comunitat. El nacionalisme es va expandir al llarg del segle XIX en defensa d'una Europa de nacions lliures enfront de l'Europa de la Santa Aliança i dels imperis absolutistes.
activitat
LA SOCIETAT ESTAMENTAL
Els ESTAMENTS eren grups tancats. S'hi pertanyia per naixença o per formar part de l'Església.L'ascens o promoció era possible dins del seu estament, però era molt difícil passar de plebeu a noble, només alguns membres de la burgesia més rica podien accedir a la noblesa.
Les diferents opcions polítiques
Durant la Revolució van sorgir opcions polítiques que proposaven maneres diferents d'organitzar el sistema polític i la societat. La voluntat inicial de posar fi a l'absolutisme va unir sota el nom de patriotes diferents sectors socials. Però l'evolució dels esdeveniments va dividir els partiotes en diferents grups polítics.
- Imposició de les lleis i del sistema administratiu castellà.
- Es fixa el castellà com a únic idioma oficial.
- Abolició de les Corts, el Consell de Cent i la Generalitat.
- S'implanta una nova estructura de govern
A Catalunya...
A Catalunya les conseqüències van ser immediates:
- Va ser ocupada militarment
- Es van tancar les universitats catalanes, excepte la de Cervera, ciutat que havia fet costat a Felip V.
Guillem va guanyar les corones anglesa, escocesa, i irlandesa després de la Revolució Gloriosa, en què el seu oncle i sogre Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia va ser deposat. A les Illes Britàniques, Guillem va regnar amb la seva dona, Maria II, fins a la seva mort el 28 de desembre del 1694.
GUILLEM D'ORANGE
1650-1702
Per obtenir més informació de cada un dels grups socials que conformaven la societat estamental de l'Antic Règim, passa el cursor per sobre de l'esquema.
Durant el segle XVIII, el comerç amb els territoris d'ultramar va aconseguir un desenvolupament extraordinari.
Portugal i Espanya eren les potències colonials tradicionals. Aquí s'hi va afegir França, Holanda i sobretot Anglaterra que es va convertir en la primera potència marítima i comercial de l'època. Van crear grans companyies comercials com la de les Índies Orientals i Occidentals amb grans flotes i monopolis d'explotació d'un producte o d'un territori. El gran moviment i acumulació de capitals al voltant del comerç colonial fa que molts historiadors descriguin aquest període preindustrial com el del capitalisme comercial.
Propietari agrícola de la petita noblesa rural. Partidari de reformes religioses i polítiques, va ser elegit membre de la Cambra dels Comuns i es va situar al costat dels parlamentaris davant el monarca. Va comandar l'exèrcit parlamentari i va donar fomació militar a molts pagesos. Després de l'execució de Carles I va ser nomenat lord protector de la repúbilca i va exercir el poder de manera autoritària fins a la seva mort.
OLIVER CROMWELL
1599-1658
LA DEMOCRÀCIA
La Revolució de 1848 va significar l'aparció d'ideals democràtics i també, el sorgiment dels treballadors com a força política. Els demòcrates s'identificaven amb els preceptes bàsics del liberalisme, però, davant del concepte de sobirania nacional, que proposava el sufragi censatari, defensaven el principi de sobirania popular, que presentava el dret de tots els homes a votar (sufragi universal masculí) independentment de la seva riquesa. També proposaven l'ampliació dels drets col·lectius, reconeixent el dret de reunió i el dret d'associació.
La constitució es va completar el 1791 amb 10 esmenes que protegien les llibertats dels ciutadans.Llibertat d'expressió, religiosa, de premsa, de reunió, així com de petició al govern.Prohibició que el govern pugui ocupar propietats o allotjar-hi soldats sense permís dels propietaris. Dret a ser jutjat per un jurat i a tenir un advocat. Una persona no pot serjutjada dues vegades pel mateix crim i no pot ser forçada a declarar contra si mateixa. Ningú pot ser privat de la vida, de la llibertat o de la propietat, sense u procediment judicial adequat. No s'imposaran fiances ni multes excessives, ni s'inflingiran càstigs cruels.
CARTA DE DRETS
- Anàlisi de la font ELS DRETS SENYORIALS:
Els drets senyorials
Conseqüències de la Pau d'Utrecht:
POLÍTIQUES:ES reconeix a Felip de Borbó com a rei d'Espanya TERRITORIALS: Expanya va cedir a territoris a les potències vencedores: A Àstria: el Milanesat, Nàpols, Sardenya, Flandes i Luxemburg. A la Casa de Savoia: Sicília A Gran Bretanya: Gibraltar i Mallorca enclavaments amb gran interès estratègic.
ECONÒMIQUES:La Gran Bretanya obté dos avantatges comercials amb les possessions espanyoles a Amèrica: monopoli per proveir-les d'esclaus negres i intercanvi comercial una vegada a l'any.
Nosaltres, descendents dels savis i nobles pobles de l'Hèl·lade (...), no creiem ja possible patir sense covardia i automenyspreu el jou cruel del poder otomà que ens ha sotmès durant més de quatre segles (...). Després d'aquesta perllongada esclavitud, jem decidit recórrer a les armes per alliberar la nostra pàtria d'una terrible tirania (...). La guerra contra els turcs (...) no està destinada a obtenir avantatges per a una part del poble grec, és una guerra nacional, una guerra sagrada, una guerra que té com a objectiu reconquerir els drets de la llibertat individual, de la propietat i de l'honor (...). Declaració d'Epidaure, 1822.
LA INDEPENDÈNCIA GREGA
Sistema polític que fonamenta la societat en l'individu. L'Estat ha de garantir els drets i les llibertats fonamentals de les persones.El liberalisme és un corrent ideològic i una doctrina política i econòmica que es basa en els principis següents:
- L'individu lliure és un ciutadà i el conjunt de cituadans constitueixen la nació, que té la sobirania. La sobirania nacional, que posseeix el conjunt de ciutadans (nació) a través de representats elegits mitjançant el sufragi (vot). El liberalisme propugna un sistema representatiu en el qual les decisions emanen d'una assemblea (Parlament), elegida per sufragi, que elabora les lleis.
- La separació de poders evita la concentració en una mateixa persona (tirania)
- La constitució garanteix els drets i llibertats dels ciutadans,
- El dret de propietat assegura als ciutadans que puguin disposar lliurement dels seus béns.
Es va obrir un debat sobre què fer amb els reis i es va imposar l'opinió que defensava que fossin jutjats per la Convenció.Aquesta els va considerar culpables de conspiració i se'ls va condemnar a la pena de mort i van ser executats el 1793 a la guillotina. La mort dels reis va accentuar la divisió entre els revolucionaris i va tenir un fort impacte entre els absolutistes que es van rebel·lar contra la nova república.
Des de l'Edat Mitjana, estava format per les cambres dels LORDS (nobles i clero) i la dels COMUNS (burgesia urbana i els mitjans propietaris agraris). Els monarques necessitaven l'autorització de totes dues cambres per tal d'aprovar impostos i havien de respectar els drets i les llibertats tradicionals.
Aquesta guerra va tenir doble vessant: CONFLICTE INTERNACIONAL: Gran Bretanya, Portugal, Holanda i Impèri Austríac, tenen por que els borbons s'enfortissin a Europa i per tant van fer costat a l'arxiduc Carles i van declarar la guerra a Espanya i França. GUERRA CIVIL: la majoria dels territoris de la Corona d'Aragó temien pels seus drets forals i institucions, per la qual cosa, van fer costat a Catles d'Habsburg. Castella va posar-se de part de FelipV. El 1711, el germà de Carles d'Habsburg, Josep I emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, va morir prematurament, sense descendència i Carles va ser nomenat emperador. En aquest context, els seus suports internacionals van fer un pas enrere, tement ara que els Àustries augmentessin el seu poder a Europa i fessin trontollar l'equilibri europeu. Això va fer que se signés el TRACTAT D'UTRECHT (1713). A la península la guerra es va allargar una mica més, el 1714 va Caure Barcelona i un any més tard cau Mallorca.
LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1813)
Per por al contagi de les idees de la Revolució Francesa, el rei Carles IV es va unir a la coalisió internacional que lluitava contra França, però les tropes espanuoles van ser vençudes. Godoy, primer ministre de Carles IV, va canviar l'estratègia i va optar per una aliança amb Napoleó per enfrontar-se a Anglaterra (Tractat de Fontainebleau, 1807). Aquest tractat va permetre el pas de les tropes franceses per Espanya per envaïr Portugal (aliat anglès). Les tropes naopleòniques es van establir permanentment a Espanya. 1808 MOTÍ D'ARANJUEZ promogut per FERRAN VII fill de Carles IV, va fer que Carles dimitís en el seu fill. Napoló va reunir a Carles IV i a Ferran VII a Baiona i els va fer abdicar en el seu germà Josep Bonaparte. Això va provocar alçaments populars i l'inici de la Guerra del Francès. Després de diversos anys de guerra, Napoleó va reconèixer la derrota i es va posar fi al conflicte amb la signatura del TRACTAT DE VALENÇAY (1813).
Durant els segles XVI i XVII, els europeus havien descobert noves rutes marítimes i havien explorat nous continents i colonitzat territoris.
Mentre la corona Portuguesa va finançar l'exploració de les costes del continent africà buscant una nova ruta per arribar a la terra de les espècies (Índia, Xina i Japó). Els Reis Catòlics (monarquia hispànica) va finançar una expedició que buscava la ruta a les terres de les espècies creuant l'oceà Atlàntic i partint de la concepció greco-romana de que la terra era rodona. Aquesta expedició va desencadenar el descobriment i explotació d'Amèrica del sud per part dels Espanyols.
Al 1830 es va iniciar una nova etapa de moviments revolucionaris a l'Europa central i occidental. La seva extensió i les repercussions van ser molt més grans. Va suposar la implantació de sistemes polítics liberals. França en va ser l'epicentre. Es va derrocar el monarca absolut Carles X successor de Lluís XVIII. Es va crear una monarquia constitucional (Lluís Felip d'Orleans) que va suprimir els privilegis nobiliaris i va consolidar el sufrafi censatari. A Bèlgica també va triomfar la revolució, es va independitzar d'Holanda i es va establir un sistema liberal. El 1831 va esclatar la revolta a Polònia que estava sota domini de l'Imperi rus, però va ser durament reprimida per l'exèrcit tsarista.
REVOLUCIONS 1830
REVOLUCIONS 1820
Malgrat les prevencions de les monarquies absolutistes i de la repressió que van practicar el liberalisme va anar creixen a Europa. Al 1820 hi va haver una primera onada de revolucions liberals. Una sèrie d'aixecaments liberals dirigits per militars, va intentar acabar amb l'absolutisme a diversos països. Hi va haver insurreccions a Espanya, Portugal, Nàpols o el Piemont (1820-1824) que van ser sufocades per la intervenció dels exèrcits absolutistes (Santa Aliança). Només Grècia va triomfar una insurrecció contra l'Imperi Turc el 1822. El 1829 va obtenir la independència. També van prosperar els moviments a les colònies espanyoles de l'Amèrica continental.