Imagen interactiva

Incorporació progressiva de l’alumnat amb acompanyament d’un adult de referencia durant tot l’estona de permanència a l’estança. En aquest temps, els adults donen seguretat i els infants exploren amb llibertat espais i materials, els referents educatius, no intervenen si l’infant no les busca, tot i que té una proposta lúdica propera per a afavorir l’acostament espontani i començar així la interacció. Durant aquest temps també es moment de parlar i tractar assumptes informals amb les famílies, donant així la sensació als infants de familiaritat. Per tindre un primer contacte amb els hàbits i rutines, el primer grup fa en acompanyament els hàbits d’higiene i esmorzar abans de anar-se’n. En canvi el segon grup, en companyia del seu adult de referència, durant els últims minuts de la sessió, comparteixen el moment de trobada amb contes o cançons grupals, a les quals també participen aquest, tot i que es troba guiat per els referents educatius. A partir del dijous, si es considera que l’infant es troba confiat i segur a l’estança explorant amb independència, les figures de referència comencen a eixir 5-10 minuts però es queden al pati, a la vista, explicant als infants el que va a succeir. Si l’infant en esta transició sent angoixa, l’adult entra i ja no torna a eixir.

Comença l’entrada amable i relaxada. Informem de la necessitat de vindre amb temps per tindre una estona de jocs al pati que ajude a afavorir la separació posterior. Quan comença l’entrada a l’estança els adults acompanyen als infant i deixen les pertinences en la ubicació corresponen amb ajuda d’aquests i es queden fins a l’hora d’esmorzar, realitzant l’acompanyament per a garantir la calma durant aquest moment. En acabar eixim al pati i les famílies s’acomiaden, de manera breu, per a anar-se’n.

Es continua en la mateixa rutina d’entrada, però en aquesta setmana l’acomiadament es produeix entre la primera mitja hora d’estada, és a dir, abans de l’esmorzar que ja el realitza amb les figures de referència educatives, en qui es comença a crear un vincle. Aquest acomiadament es realitza de manera progressiva, quan l’infant es troba amb confiança, per tal de que les figures educatives puguen acompanyar les diferents manifestacions amb les que els infant expressen l’angoixa davant la separació.