XARXES D'ORDINADORS

Començar

Fet per Daniela Riera

XARXESD'ordinadors

índEX

5. les topologies

1. QUè és una xarxa informàtica?

12. Grups de treball i xarxes amb domini

11. Els serveis tcp/iP

10. el protocol de comunicació tcp/ip

9. dispositius d'una xarxa lan

8. les xarxes sense cables

7. LES XARXES AMB CABLE

6. L'estàndard ETHERNET

4. xarxes entre iguals i xarxes client-servidor

3. DE QUI Són les xarxes?

2. LA Mida de les xarxes

1.

Una xarxa informàtica és un conjunt d'ordinadors i dispositius connectats entre si amb el propòsit de compartir informació i recursos. L'exemple més senzill de xarxa informàtica és el de dos ordinadors connectats directament entre ells mitjançant un cable de xarxa.

Què ÉS UNA XARXA INFORMÀTICA?

1.

Les xarxes permeten compartir informació, maquinari i programari entre els ordinadors que la componen. A qualsevol tipus de xarxa trobarem un emissor i un receptor de la informació, que viatja a través d'un canal determinat (com el cable de xarxa) i que s'ha de sotmetre a un procés de codificació (quan s'emet) i descodificació (quan es rep). Igual que en la comunicació humana, perquè la transmissió sigui satisfactòria, tant l'emissor com el receptor han de parlar un mateix llenguatge i utilitzar un sistema comú de regles, que s'anomena protocol. El protocol més utilitzat avui dia a les xarxes informàtiques és el TCP/IP, que és l'utilitzat per la xarxa Internet.

2.

LEER MÁS

Hi ha tres tipus de xarxes informàtiques en funció de l'extensió geogràfica que ocupa la xarxa, o dit altrament, de la distància que hi ha entre els ordinadors que la componen:

XARXES D'ÀREA LOCAL (LAN - LOCAL AREA NETWORKEn aquestes xarxes els ordinadors són molt a prop els uns dels altres, dins un mateix edifici. Són xarxes molt ràpides, que normalment utilitzen cables amb conductors de coure per comunicar les diferents màquines o connexions sense fil tipus Wi-Fi.

La mida de les xarxes

XARXES METROPOLITANES (MAN - METROPOLITAN AREA NETWORK)Estan formades per ordinadors repartits per una ciutat o un municipi. Acostumen a estar formades per dues o més xarxes LAN interconnectades entre si via cables de fibra òptica o enllaços sense fil de microones. XARXES D'ÀREA EXTENSA (WAN - WIDE AREA NETWORK)Estan formades per ordinadors repartits al llarg d'un país, un continent o tot el món. Són més lentes que les anteriors, ja que els ordinadors estan molt allunyats i la circulació de la informació és molt més complexa que en una xarxa més petita. Es fan servir diferents mitjans de transmissió per als senyals: cables de coure de les línies telefòniques, fibra òptica, satèl·lits, cables submarins, etc.

Són un tipus de xarxes que resulten de la interconnexió de diverses xarxes privades entre si, aprofitant la infraestructura d'una xarxa global. S'utilitzen generalment per connectar les seus d'una organització. Així, el concepte extranet s'aplica a la unió de diverses intranets connectades entre si, utilitzant com a infraestructura la xarxa Internet

Xarxes privades virtuals (VPN)

3.

DE QUI SÓN LES XARXES?

Xarxes privades

Xarxes públiques

Són aquelles xarxes l'accés de les quals és públic i global, de manera que permetin als usuaris comunicar-se i compartir informació i serveis dins de l'àrea pública que abasten.

Són xarxes restringides al propietari o als usuaris que les utilitzen. Quan en aquestes xarxes es fan servir eines típiques de la xarxa pública Internet s'anomenen Intranets.

Un servidor és un ordinador encarregat de centralitzar o gestionar una determinada funció necessària dins una xarxa. Es pot compartir informació emmagatzemada en ell així com definir quins usuaris hi accedeixen, controlar l'accés als recursos i dispositius, etc.

En aquest tipus de xarxes, tots els nodes o estacions de treball es comporten simultàniament com a clients i com a servidors. Aquestes xarxes solen ser models vàlids en xarxes petites i simples, amb poques dades, pocs recursos per compartir i pocs usuaris.

Xarxes client - servidor

Xarxes entre iguals

XARXEs entre iguals i xarxes client - servidor

4.

En aquest tipus de xarxes tots els ordinadors estan connectats a un dispositiu específic que s'encarrega de transmetre la informació. Aquest dispositiu sol ser un concentrador (hub) o, més freqüentment, un commutador (switch).

És una xarxa tancada on els equips se situen d'una forma similar a la del bus, però en aquest cas formant un anell completament tancat, de manera que el cable no té terminadors. La informació circula en un sentit per aquest anell i cada ordinador analitza si és el destinatari de la informació; si no és així, la deixa passar fins al següent equip, i així successivament fins a arribar al destinatari.

Les xarxes en bus comparteixen un mateix canal de transmissió, anomenat bus. Consisteix en un únic cable (de tipus coaxial) que uneix seqüencialment tots els equips de la xarxa. Els extrems del bus es tanquen amb un terminador. És un tipus de xarxa en desús.

Què és? La topologia és la manera com podem connectar les diferents estacions de treball i els diferents mitjans de transmissió (cables i altres dispositius de la xarxa) dins d'una xarxa d'àrea local.

5.

LES TOPOLOGIES

3. Topologia en estrella

2. Topologia en anell

1. Topologia amb bus

Depenent del medi físic que s'utilitzi per interconnectar els diferents elements d'una xarxa, aquesta rep una determinada denominació seguint unes normes internacionals especificades per l' Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE). Concretament, segons la norma IEEE 802.3 s'anomena Ethernet, a les xarxes que utilitzen cable com a línia de transmissió. Les xarxes Ethernet han anat presentant diverses adaptacions al llarg de la seva petita història. Avui dia, la majoria de les xarxes LAN que usen cable de coure són xarxes Ethernet 100 Base-T o Ethernet 1000 Base-T, segons la velocitat de transmissió de les dades: 100 megabits per segon (Mbps) o 1 gigabit per segon (Gbps), respectivament. Per la seva banda, les xarxes que usen cable de fibra òptica són Ethernet 1000 Base-LX/SX, amb una velocitat de 1 Gbps.

6.

L'eSTÀNDARD ETHERNET

7.1. EL CABLE DE PARELL TRENAT (UTP i STP).El cable UTP (unshielded twisted pair, parell trenat no apantallat) està format per fils de coure o alumini entrellaçats entre si per parelles a fi de mantenir estables les propietats elèctriques i evitar interferències amb els parells de fils propers. Segons el nombre de parells de fils utilitzats i la longitud de cada trenat, s'obtenen diferents velocitats de transmissió, cosa que la indústria ha denominat categories (CAT). El cable STP (shielded twisted pair, parell trenat apantallat) és una variant de l'UTP encara més segura en la transmissió. Augmenta la quantitat d'aïllament al voltant del conjunt de cables i la immunitat al soroll, encara que és més car que l'UTP. Normalment s'utilitza per a instal·lacions industrials i en les que el senyal estigui sotmès a un nivell alt d'interferències.

7.

LES xarxes amb cable

7.2. LA FIBRA ÒPTICA.La fibra òptica és un mitjà de transmissió cada vegada més emprat a les xarxes de dades i telecomunicacions. Un cable de fibra òptica està compost per un grup de fibres òptiques, cadascuna de les quals és un fil molt fi de material transparent (vidre o material plàstic) per on s'envien polsos de llum que representen les dades a transmetre. La font de llum pot ser un làser o un led.

7.

LES xarxes amb cable

8.1. LA TECNOLOGIA WI-FIWi-Fi és un sistema d'enviament de dades sobre xarxes computacionals que utilitza ones de ràdio. Hi han diverses especificacions que han anat incrementant les prestacions al llarg del temps. Les especificacions inicials eren IEEE 802.11a i IEEE 802.11b, per passar després a la IEEE 802.11g. -Els routers Wi-Fi són els que reben el senyal de la línia oferta per l'operador de telefonia i efectuen el repartiment d'aquesta entre els dispositius de recepció Wi-Fi que es trobin a la vostra abast. És molt freqüent que el router que subministra el proveïdor d'Internet a les llars o empreses tingui integrada ia la tecnologia Wi-Fi. -Els punts d'accés funcionen com a emissor remot, és a dir, en llocs on el senyal Wi-Fi del router no té prou ràdio. També s'empren en instal·lacions on el router no posseeix aquesta tecnologia i se'n vol disposar.

8.

LES xarxes SENSE cable

8.2. LA TECNOLOGIA BLUETOOTHBluetooth és el nom comú de l'especificació IEEE 802.15.1, que defineix un estàndard global de comunicació sense fil mitjançant un enllaç de radiofreqüència. El canal màxim de comunicació és de 720 kbps, amb rang òptim de 10 metres (és força més lent que les Wi-Fi). Els dispositius que normalment utilitzen aquesta tecnologia s'engloben al sector de la informàtica personal, com PDA, telèfons mòbils, ordinadors portàtils, etc.

8.

LES xarxes SENSE cable

8.3. ALTRES MITJANS SENSE FILLa tecnologia IrDA o infrarojos (infrared data association) utilitza una tècnica de transmissió basada en els raigs lluminosos que es mouen a l'espectre infraroig. Suporta una àmplia gamma de dispositius elèctrics, informàtics i de comunicacions. Hi ha la transmissió per microones, amb velocitats de transmissió i recepció de dades de l'ordre dels 2.048 kbps. La informació viatja a través de l'aire, de manera similar a la tecnologia de la ràdio, mitjançant ones electromagnètiques d'alta freqüència (microones), que operen a les bandes de 3,5 i 28 GHz.

8.

LES xarxes SENSE cable

9.1. LA TARGETA DE XARXALes targetes de xarxa (network interface card, NIC) són els dispositius que connecten els ordinadors a la xarxa. Solen estar integrades a les plaques base dels ordinadors actuals, per això es parla sovint del port LAN, Ethernet o RJ45 per referir-se a la part de la targeta de xarxa que és visible dins dels circuits de la placa. Els ordinadors més antics o que no tenen una targeta de xarxa integrada solen portar la targeta de xarxa inserida en alguna de les ranures d'expansió PCI.

9.

DISPositius d'una xarxa lan

9.2. EL SWITCHUn commutador o switch és un dispositiu que centralitza el cablejat d'una xarxa en estrella i constitueix, així, el node central. El switch rep el senyal d'una estació de treball o segment de la xarxa que vol transmetre i l'emet pels diferents ports cap al destinatari. A més d'això, un switch també pot actuar com a dispositiu d'interconnexió de xarxes o segments de xarxes LAN, connectant-se alhora a un altre switch.

9.

DISPositius d'una xarxa lan

9.3. EL ROUTERUn router o encaminador és un dispositiu dinterconnexió de xarxes dordinadors. La seva funció consisteix a interconnectar segments de xarxa o xarxes senceres, encara que aquestes tinguin diferents tecnologies o especificacions, sempre que utilitzin el mateix protocol de comunicació. Un router encamina la informació per la ruta òptima, és a dir, decideix l'adreça de la xarxa cap a la qual va destinada la informació (l'adreça IP, al protocol TCP/IP).

9.

DISPositius d'una xarxa lan

10.1. TCP/IPEl protocol TCP/IP (transmission control protocol/Internet protocol) s'ha convertit en un element fonamental de l'estructura dels sistemes operatius actuals. Gràcies al TCP/IP, les xarxes heterogènies i amb diferents sistemes operatius poden comunicar-se. Així mateix, molts components de maquinari, com impressores, routers, etc., incorporen al vostre microprogramari aquest protocol per poder ser configurats dins de la xarxa. 10.2. ADREÇA IPUn cop instal·lat el protocol TCP/IP, cada node o element d'una xarxa (host) ha d'estar identificat mitjançant una adreça IP exclusiva. El número IP està format per un conjunt de quatre xifres decimals de byte separades per punts. Cada xifra decimal consta d'un valor comprès entre 0 i 255. Per exemple, la següent seria una adreça IP: 195.235.165.34.

10.

EL PROTOCOL DE comunicació tcp/IP

10.3. CLASSES D'ADRECES IPLa comunitat d'Internet ha definit classes d'adreces IP per donar cabuda a les xarxes de mides diferents. Hi ha tres classes d'adreces IP que una organització pot rebre de part de la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN): classe A, classe B i classe C. 10.4. ENCAMINAMENT O PORTA D'ENLLAÇQuan els ordinadors o hosts es troben a la mateixa xarxa, l'encaminament de paquets és immediat, però si no pertanyen a la mateixa xarxa, els ordinadors han de tenir assignada l'adreça d'un node o dispositiu que s'encarregui de cercar fora de la xarxa direcció del destinatari. A l'adreça IP d'aquest node l'anomenem porta d'enllaç o gateway. Normalment, aquesta comesa d'encaminar les adreces fora de la xarxa la realitza un router.

10.

EL PROTOCOL DE comunicació tcp/IP

11.1. EL SERVEI DNS.El DNS (domain name system) és un sistema semblant a la guia de telèfons. En lloc de recordar adreces IP complicades, podem connectar amb un host mitjançant el seu nom DNS, de manera més senzilla. 11.2. EL SERVEI DHCP.El DHCP (dynamic host configuration protocol, protocol de configuració de host dinàmic) és un protocol de xarxa que permet als nodes d'una xarxa obtenir els seus paràmetres de configuració IP automàticament. Es tracta d'un protocol típic de xarxes client-servidor on, generalment, el servidor posseeix una llista d'adreces IP dinàmiques i les va assignant als clients conforme aquests es van connectant. A les xarxes entre iguals que es connecten a Internet, el servidor DHCP sol estar integrat al router.

11.

ELS serveis tcp/IP

11.3. ELS SERVEIS DE PORT FIX: HTTP, FTP, POP3Molts programes d'una xarxa usen el TCP per crear connexions entre ells, i habitualment aquests programes s'executen simultàniament. El protocol TCP/IP permet les connexions dels programes esmentats entre els diferents hosts mitjançant un mecanisme per distingir quan els paquets d'informació corresponen a una aplicació o una altra. Aquest mecanisme s'anomena port.

11.

ELS serveis tcp/IP

Un ordinador a Windows pertany a un grup de treball. Aquest grup s'anomena workgroup o grup de treball de manera genèrica. Es pot canviar el nom del grup de treball accedint a les propietats de l'equip i seleccionant la pestanya Nom de l'equip. En una xarxa entre iguals, els usuaris han d'estar creats o definits a tots els equips que comparteixen recursos com carpetes, impressores, etc. ja que cada equip actua com a servidor i com a client de cadascun d'aquests recursos. A moltes xarxes empresarials i organitzatives on es fa servir el model client-servidor hi ha un equip que s'encarrega de definir quins usuaris poden accedir a la xarxa i amb quins permisos. Aquestes xarxes s'anomenen xarxes amb domini i el servidor s'anomena controlador principal de domini. L'equip controlador del domini té una eina anomenada Active Directory, que és la que s'encarrega de donar d'alta els diferents usuaris de la xarxa. D'aquesta manera, ja no cal anar donant d'alta els usuaris a cada equip, sinó que només es donen d'alta una vegada amb Active Directory. A més, aquesta eina permet gestionar permisos i regles de seguretat que s'apliquen automàticament a la resta dels equips de domini.

12.

grups de treball i xarxes amb domini