discurs comiat: vídeo+text

Discurs comiat 4t ESO

"El passat ens limita, però el futur ens aterreix. L'únic lloc segur és el present" Isaac López.A vegades no me'n recordo que el temps és efímer i el desaprofito totalment, però avui no ho faré, avui el viure.

Cristina Pérez Duarte

Vídeo

DISCURS DE COMIAT 4t d'ESO "El passat ens limita, però el futur ens aterreix. L'únic lloc segur és el present" Isaac López. A vegades no me'n recordo que el temps és efímer i el desaprofito totalment, però avui no ho faré, avui el viure. Apreciats professors, pares, invitats, Apreciats alumnes, companys, amics... Em dic Cristina i avui, com molts de vosaltres, finalitzo la meva etapa educativa d'Educació Secundària Obligatòria o més ben dit, avui finalment tanco portes. Estem aquí per celebrar el passat i gaudir del present, per rectificar dels nostres errors i realitzar que ja som grans, que ja mai més tornarem a viure el que hem viscut fins avui, que ja no seguirem tots junts i que tot canviarà. Estava desitjant que arribes aquest dia, poder créixer, i ara que estic aquí, com una dona (quan vaig entrar com una nena) és quan m'adono compte que jo no volia créixer, sinó que volia ser on no era, pot ser per disconforme, pot ser per inquieta, ara que hi soc em pregunto; ha valgut la pena?, i m'ho penso un segon, però seguidament me'n dic: sí, si ha valgut la pena, les rialles, les anècdotes, les experiències, els plors... és el millor de l'adolescència, de l'ESO. Encara me'n recordo de primer de l'ESO, les excursions al CRAM, al parc de tobogans, al torrent dels alous... me'n recordo de construir les "caixes nius" en tecnologia pels ocells i portar-les al torrent, les classes de música, la meva classe, les meves amigues, el feliç que era amb el que tenia. Fins que arriba la COVID-19, el confinament, l'estrès, les malalties, les pors, la tristesa, les coses que mai t'esperes, però passen i t'enxampen, i et toca aprendre a lidiar amb elles. Segon de l'ESO va ser diferent, començar tractaments, diagnòstics i deixar-me la pell en sobreviure, va ser l'inici d'un mal somni, però vaig conèixer gent molt maca que em va fer aprendre lliçons de vida que mai podré oblidar. Tercer de l'ESO va ser semblant a segon, però, vaig conèixer una persona nova especial, em vaig enamorar i després de tot, arrels vaig sembrar, encara que un ingrés vaig haver-hi de passar. Quart de l'ESO i últim curs, és complicat de resumir-lo, passar un dol amorós, recuperar-me de la salut mental, sanar, cuidar-me, estimar-me, atrevir-me, tornar a brillar i continuar lluitant fins al final. Estic tan agraïda pels canvis, els aprenentatges que he tingut al llarg de l'ESO, per les persones que he conegut i les experiències que he viscut. Finalment, volia dedicar aquest discurs per tota la meva història, per la vostra història i per la nostra, volia agrair que estigueu aquí, que m escolteu contar el que creia que mai contaria però sobretot que hagi pogut superar aquesta etapa de la meva vida. Gràcies als que han estat aquí al meu costat quan ni jo podia estar present.