Revista Germanor

Germanor

Revista mensual catalana de la col·lectivitat catalana de Xile

L'exili català a llatinoamèrica

Germanor

1944

1945

Sant Jordi a Xile

1939

1946

1948

1951

1940

1941

1955

1960

1942

Revistes d'exili

1943

Title 1

L'exili català a llatinoamèrica

Durant la Guerra Civil, amb l’avenç de les forces del bàndol nacional, bona part de la població civil republicana va veure’s obligada a marxar a l’exili. El govern republicà, instal·lat a València, va començar a organitzar serveis per facilitar l’èxode.

En el cas xilè, només es va permetre l’arribada d’un vaixell, el ‘Winnipeg’, que portava un total de 2.200 refugiats, entre ells 423 catalans, alguns tan il·lustres com el poeta Joan Oliver (Pere Quart), el periodista Domènec Guansé, l'artista Roser Bru o el pintor Josep Balmes. La seva estada no va estar exempta de polèmica, per la seva marcada vinculació política i la crisi econòmica que patia el país en aquell moment.

El Servei d’Emigració dels Republicans Espanyols (SERE), creat el 1937; i la Junta d’Auxili als Republicans Espanyols (JARE) foren institucions reguladores que van posar a disposició dels civils, vaixells dirigits a l’altra banda de l’Atlàntic.

Els principals destins llatinoamericans serien: Mèxic, Xile, República Dominicana i Veneçuela. Les places eren molt limitades, per tant, l’accés quedaria restringit a un grapat d’intel·lectuals, professionals i personalitats republicanes molt destacades.

Malgrat les condicions de desarrelament de la població catalana exiliada, la seva activitat política i cultural a Xile no va deixar d’existir, construint sinèrgies amb aquelles associacions de catalans emigrats en el passat.

És el cas, precisament, de Joan Oliver i Domènec Guansé, directors de la revista Germanor: revista mensual catalana de la col·lectivitat catalana de Xile, publicació editada pel Centre Català de Santiago de Xile des de 1912. Amb l’arribada de centenars d’exiliats, la revista, alhora que la presència cultural catalana a Xile, van rebre una embranzida que propiciaria el creixement en popularitat de Germanor.

El poeta Joan Oliver (Fotografia: Arxiu, Nació Digital)

Presentava seccions d’actualitat política, cultural, social i artística, alhora que fomentava un programa d’activitats pròpies amb la finalitat de preservar l’esperit de catalanitat a l’exterior. Germanor seria una publicació de llarg recorregut. Es va seguir publicant fins a 1963.

Els seus continguts tenien com a objectiu fonamental mantenir informats i connectats a la seva terra als catalans exiliats.

Com no podia ser d’una altra manera, la Diada Nacional de Catalunya, el 14 d’abril, dia en què es va proclamar la Segona República espanyola, i Sant Jordi eren les dates més celebrades de l’any. Amb una presència aclaparadora en els números d’abril i setembre, la revista no perdia l’oportunitat de fer esment a les festes més importants del territori català.

En el cas de Sant Jordi, l’entusiasme inicial decauria amb el temps, minvant molt la presència d’aquesta festivitat en els números de la revista a partir de la dècada dels cinquanta.

Emperò, cal reconèixer la importància de la producció literària i cultural relativa a Sant Jordi durant la primera dècada de l’exili, malgrat les dificultats de la situació en què es trobaven.

Sant Jordi a Xile

"Aquest any no hem pas sigut els mateixos que altres passats; hem sigut més en nombre i en qualitat patriòtica que mai; i com si el dolor que passa la Pàtria despertés amb més força els sentiments de tots els seus fills legítims i aixís com la dignitat i la honradesa no permet al ben nascut renegar de la seva mare en els moments que ella més els crida i els necessita [...]"

Germanor. Abril-Maig 1939, p. 20

1939

“... la nostra festa ha estat entelada pel record de les persecucions que sofreixen no sols els nostres germans, en carn viva, sinó que sofreix Catalunya mateixa en l’esperit (...) fem catalans, que les roses que avui es marceixen a Catalunya, rebrotin amb més ufana entre nosaltres, no deixant morir la nostra llengua, protegint la nostra literatura i el nostre pensament perseguits ...”

Germanor. Abril 1940, p. 3

1940

Title 1

“... En aquest dia de Sant Jordi, antany ple de llum i d’esperança, ens arriba amb més intensitat que mai el plany desesperat dels catalans en desgràcia, vençuts com nosaltres mateixos, però a més, famolencs, vexats, malalts i avergonyits ...”

“... Si tots plegats ens conjurem, en aquesta trista festa de Sant Jordi, a fer-nos cada dia més dignes de la pàtria gloriosa i sofridora que tenim per nostra, (...) haurem realment convertit aquesta data tradicional, que riscaria d’anar-se’n en esbarjos jovenívols i belles paraules, en el punt de partida de la redempció d’un poble que tots estimem i enyorem ...”

1941

Germanor. Abril 1941, p. 4

Title 1

“Aquest any la festa de Sant Jordi aconseguí una brillantor poques vegades superada. Com si els catalans de Santiago s’adonessin més que mai que viuen en un dels pocs països del món on encara és possible reunir-se lliurement i parlar en veu alta, van imprimir a tots els actes de la diada un caràcter d’afirmació de la voluntat d’existir i de perdurar que anima tots els catalans del món ...”

Germanor. Abril 1942, p. 29

1942

“... Com cada any, Sant Jordi revifarà enguany les nostres esperances. Però cal que també ens refresqui la memòria i la consciència dels nostres deures (...) Ser català no és cosa fàcil, i ara ho és menys que mai. En tant que catalans hem de saber renunciar tot allò que pugui ser una ombra per al bon nom de Catalunya o un destorb per al seu ressorgiment ...”

“... Si als germans de Catalunya pertoca resistir passivament – desarmats com estan – l’alè pútrid de l’invasor (...) a nosaltres, els catalans d’Amèrica, correspon (...) la missió de conservar en la seva puresa màxima l’instrument d’expressió del nostre esperit nacional, la llengua catalana ...”

1943

Germanor. Abril 1943, p. 2

Title 1

1944

“... ja fa anys que començaren a poblar-se de llibres els carrers de Barcelona y que començà una festa del llibre (...) festa que fou al mateix temps de Sant Jordi, del llibre, de les roses i de la primavera, i que es convertí en una de les més senyalades, plena de contingut i de profunditat. Una festa com la que ara es celebra aquí, es una emigració més plena d’esperança que de melancolia, una festa que es convertí en una bella tradició catalana ...”

Germanor. Abril-Maig 1944, p. 3

"Els catalans residents a Santiago han respost enguany d'una manera ben entusiasta a la crida formulada pel Consell Directiu del Centre Català amb motiu de les tradicionals festes en honor del gloriós Cavaller. Patró de Catalunya."

L'emigrant. Maig 1945, p. 25

1945

“Els catalans que han arribat a les Amèriques després de la caiguda de Catalunya, hi ha retrobat Sant Jordi. Un Sant Jordi potser més resplendent encara del que teníem a la mateixa pàtria. Un Sant Jordi més idealitzat, més representatiu en certa manera, fins diria més estimat pels catalans (...) i és que mentre a Catalunya teníem moltes diades per a commemorar, moltes diades per a exaltar el sentiment patriòtic i de vegades vivents encarnacions del mateix Sant Jordi, ací era la única, la que les reunia totes. Sant Jordi, només Sant Jordi unia tots els catalans en un mateix sentiment i en una mateixa flama; Sant Jordi que no era de cap partit, però que era de tota la gent catalana ...”

1946

Germanor. Abril 1946, p. 6

Title 1

1948

“... penseu que avui els catalans de l’interior a penes poden fer res per Catalunya; que tot el poc que fan és amb dolor i persecucions. I ja que nosaltres vivim en terres lliures, hem de realitzar, per tant, tot el que ens sigui possible per donar prestigi a Catalunya. Unim, doncs, tots els nostres esforços per tal que Catalunya tingui a Xile la digna representació que es mereix ...”

Germanor. Abril 1948, p. 40

“... tots els catalans, tant els de l’interior com els de l’exterior, honorem la figura de Sant Jordi, símbol de llibertat, i que expressen d’aquesta manera, eloqüentment, la protesta contra els que pretenen anul·lar la nostra personalitat. Car ara i sempre els catalans treballarem per tal de defensar el nostre patrimoni nacional. Sant Jordi significa per a nosaltres l’orgull d’ésser catalans. I aquest orgull hem de mantenir-lo a través de totes les nostres vicissituds, ja que només mantenint aquest orgull, podem viure en plenitud...”

Germanor. Maig 1951, pp. 2-3

1951

Title 1

“... En la diada de Sant Jordi cal recordar més que mai Catalunya amb gran fervor. Concentrem el nostre esperit i procurem, mitjançant la força de la nostra imaginació, traspassar la imponent i bella serralada dels Andes, avançar per la grandiosa Pampa argentina, creuar la immensitat de l’Atlàntic, seguir pel formós Mediterrani fins a contemplar amb admiració la nostra costa i, en trepitjar la terra catalana, en un acte de pura meditació, fer promesa solemne que aquí, en aquest país tan noble i altiu com hospitalari seguirem treballant per a mantenir ben alt el prestigi, la grandesa i la dignitat de Catalunya...”

Germanor. Març-Abril 1954, pp. 11-12

1954

“... Amb paraules serenes, equilibrades, on tanmateix la passió bategava, recordà el significat de la Diada de Sant Jordi: evocà els dies en què se celebrava lliurement a Catalunya; encoratjà a mantenir en vetlla l’esperit patriòtic, i reclamà a tots els socis la col·laboració en les activitats del Centre ...”

Germanor. Gener-Juny 1955, p. 19

1955

“... Ara, caiguts altra vegada, més que mai trossejats en províncies, veiem Sant Jordi trist, macilent, aguantant a penes la llança en repòs. Sembla un retaule de la decadència. ¿Ens resignarem a deixar que s’extingeixi?... ¿Ens resignarem, fent-nos-en indignes, a renunciar al passat?... ¿Renunciarem a l’ideal de llibertat que, desde temps remots, ens ofereix Sant Jordi quan ajudava els catalans a esbandir els sarraïns de Catalunya?... ¿Permetrem que el drac segueixi pasturant i empestant en les nostres “províncies”? ...”

Germanor. Maig 1960, p. 2

1960

Title 1

Senyera

Portaveu de l'Agrupació Patriòtica Catalana

Santiago de Xile : l'Agrupació, 1943-

L'Emigrant

Santiago [Chile] : Agrupació Democràtica Catalana, [1944?]

Euzkadi

En defensa y en servicio de la Nación Vasca

Santiago de Chile : [s.n., 1943-1949]

Retorn

Santiago de Xile : [s.n.], [1940]-

Title 1

Bon Sant Jordi 2023!