CAT - Unit 5.4, WLB

COMENÇA

Mòdul 5: WLB (Work Life Balance)

Equilibri entre la vida i la feina

Següent

Estat present i passat de les condicions laborals de les dones a Itàlia

Des de la Primera Gran Guerra fins araDurant la Primera Guerra Mundial, les vecants de feina van ser ocupades per dones, ja que els homes anaven a la guerra; la contribució de les dones durant la guerra va crear el debat sobre quina era la condició jurídica de les dones a Itàlia; el 1919, la llei va abolir el fet que les dones haguessin de demanar permís al marit per poder treballar a oficines públiques. Molt semblant a Espanya, els petits canvis que van aconsguir les dones en aquell temps es van veure interromputs pel règim faixista, que creia que la procreació era una responsabilitat de les dones. La política implementada va fer que les dones quedessin a casa, amb el seu rol de mares i mullers, totalment dependents dels marits. El 1930, la llei 653 va limitar l'accés de les dones a feines 'perilloses per la salut'. El 1938, les leis racistes van permetre un altre cop contra l'emancipació de les dones a Itàlia, com es veu en el baix percentatge de dones jueves en ocupacions acadèmiques. Les dones no podien fer més del 10% de la jornada, amb l'excepció que es tractés d'una feina 'per dones'. Progressivament, després de la guerra, es van promulgar més lleis i més liberals, per la igualtat salarial entre els homes i les dones (1956), els mateixos drets de matrimoni (1979) i pels beneficis maternals i pels professionals autònoms (1990).

Següent

Context socioeconòmic fins als nostres diesTot i els progressos, els mateixos problemes que ja hem analitzat abans també aparagueren a Itàlia: les dones treballen menys hores, tenen ingressos més baixos i menys prestigi a la feina. La crisi sanitària després de la pandèmia va afectar les dones de manera desproporcionada i, tot i que el forat salarial (4,7%) és el menor a Europa (per sobre Itàlia només hi ha Romania, 3,3%, i Luxemburg, 1,3%), no tenim en compte totes les consideracions rellevants. Per exemple, l'índex d'ocupabilitat de les dones és el segon pitjor a tota Europa (48,5% vers el 64% de mitjana europea) i les dones a Itàlia treballen, en general, només 33 hores, en contrast a les 40,2 que fan els homes. Tenint en compte aquests factors, el forat salarial entre gèneres ja no sembla tan baix. Com en altres països, les dones treballen més a temps partit i en ocupacions de menys prestigi, un altre factor a considerar. la puntuacií d'Itàlia segons l'Índex d'Igualtat de Gènere és del 65%; tot i que aquesta puntuació hagi crescut uns 10,5 punts des de 2018, no sembla que hi hagi hagut més canvis des d'aleshores (+0,3 punts). Itàlia puntua altíssim en l'àmbit de la salut (és l'11è) i també en el subàmbit de l'accés a la sanitat (8è); la puntuació del país pot millorar significativament en l'àmbit de la feina, ja que puntua com els més baixos de la Unió. Tot i que la puntuació també és millor en l'àmbit del poder (+27 des del 2010), des de 2018 ha minvat en l'àmbit del coneixement i la segregació de gèneres a l'educació ha crescut en poc temps (-6,3 punts)

LLEGEIX-NE MÉS

Següent

Has completat amb èxit la Unitat 5.4!