Want to make creations as awesome as this one?

More creations to inspire you

STEVE JOBS

Horizontal infographics

OSCAR WILDE

Horizontal infographics

TEN WAYS TO SAVE WATER

Horizontal infographics

NORMANDY 1944

Horizontal infographics

LIZZO

Horizontal infographics

BEYONCÉ

Horizontal infographics

Transcript

Nadal

1r Diumenge d'advent

ECOCALENDARI D'ADVENT 2022

28 novembre

30 novembre

2n Diumenge d'advent

3r Diumenge d'advent

4t Diumenge d'advent

1 desembre

2 desembre

10 desembre

9 desembre

8 desembre

7 desembre

6 desembre

5 desembre

3 desembre

17 desembre

16 desembre

15 desembre

14 desembre

13 desembre

12 desembre

22 desembre

21 desembre

20 desembre

19 desembre

23 desembre

24 desembre

Catequesi. Parròquia de Sant Andreu de Palomar

29 novembre

Preparem la corona d'Advent (si no ho hem fet abans) i encenem la primera espelma. Preguem: Encenem, Senyor, aquesta llum, com aquell que encén el seu llum per a sortir, en la nit, a la trobada de l'amic que ja ve. En aquesta primera setmana de l'Advent volem DESPERTAR-nos per a esperar-te preparats, per a rebre't amb alegria. Moltes ombres ens envolten. Molts afalacs ens adormen. Volem ESTAR DESPERTS i vigilants, perquè tu ens portes la llum més clara, la pau més profunda i l'alegria més veritable. Vine, Senyor Jesús. Vine, Senyor Jesús!

Encenem dues espelmes de la corona d'advent. Preguem: Els profetes mantenien encesa l'esperança d'Israel. Nosaltres, com a símbol, encenem aquestes dues espelmes. El vell tronc està rebrotant, floreix el desert. La humanitat sencera s'estremeix perquè Déu s'ha sembrat en la nostra carn. Que cadascun de nosaltres, Senyor, t'obri la seva vida perquè brotis, perquè floreixis, perquè neixis i mantinguis en el nostre cor encesa l'esperança. CONVERTEIX-NOS Vine aviat, Senyor. Vine, Salvador!

Encenem tres espelmes de la corona d'advent. Preguem: En les tenebres es va encendre una llum, en el desert va clamar una veu. S'anuncia la bona notícia: el Senyor arribarà. Prepareu els seus camins, ALEGREU-VOS, perquè ja s'acosta. Adorneu la vostra ànima com una núvia s'engalana el dia de les seves noces. Ja arriba el missatger. Joan Bautista no és la llum, sinó el que ens anuncia la llum. Quan encenem aquestes tres espelmes cadascun de nosaltres vol ser ALEGRIA, torxa teva perquè brillis, flama perquè escalfis. Vine, Senyor, a salvar-nos, embolcalla’ns en la teva llum, ALEGRA'NS, escalfa'ns en el teu amor!

Encenem les quatre espelmes de la corona d'advent. Preguem: En encendre aquestes quatre espelmes, en l'últim diumenge, pensem en ella, la Verge, la teva mare i la nostra mare. Ningú et va esperar amb més ànsia, amb més tendresa, amb més amor. Ningú et VA ACOLLIR amb més alegria. Et vas sembrar en ella com el gra de blat se sembra en el solc. Als seus braços vas trobar el bressol més bell, el més ACOLLIDOR. També nosaltres volem preparar-nos així: en la fe, en l'amor i en el treball de cada dia, i ACOLLIR-TE així en la nostra vida. Vine aviat, Senyor. Vine a salvar-nos!

Diu la tradició que fou Francesc d’Assís qui per primera vegada va tenir la gran idea de fer un pessebre, com una manera d’apropar a la gent la immensa riquesa de vivències presents en el naixement de Jesús i en el Misteri de Nadal. Des de llavors són molts els pessebres que any rere any s’han anat construint arreu del món i que han omplert d’emoció el cor de molts, grans i petits, especialment d’aquests darrers. Preparar el pessebre amb els infants, contemplar-lo, llegir poemes i cantar nadales al nen Jesús, fer una petita pregària davant la cova... ens apropa a Nadal. És hora de començar a pensar en el pessebre, desembolicar les figuretes dels anys anteriors i anar-les redescobrint una a una. Potser, més endavant, podrem anar a la fira de Santa Llúcia a buscar-ne alguna de nova o, millor encara, modelar-la amb una mica de fang i pintar-la. En Josep Thió va escriure la nadala ‘Quan somrius’ que diu: “És Nadal al teu cor quan somrius content de veure’m”. Sant Francesc també contagiava l’alegria. Fem que la nostra vida sigui sempre cant i dansa.

Jesús, aquests dies d’Advent, volem fer-te lloc al cor. Volem tenir temps per a tu... Aturem-nos un moment per pensar en quins moments del dia has sigut a prop nostre, quines persones ens han ajudat, ens han dedicat un somriure, una paraula amable...recordem el seu nom, el seu rostre... Donem gràcies per les vegades que et fas present entre nosaltres, malgrat que no et sapiguem reconèixer. Mirem aquest curt i comentem-lo amb els infants: ROTO Jesús ajuda'ns a ser transmissors del teu amor.

Tota la creació és un do de Déu. Tot el que tenim, el nostre propi cos, la família, els amics, tots els éssers vius que ens acompanyen i la pròpia Terra on habitem són obra seva. Ell ens ho ha donat tot i ens demana que en tinguem cura. A vegades ho oblidem i maltractem les coses que Déu ens ha donat. Pensem que són nostres i que tenim dret a fer-ne el que vulguem: contaminem, destruïm boscos, hi ha animals i plantes en perill... En el pessebre també contemplem la creació de Déu, fem servir pedres, sorra, branques de farigola per fer d'arbres... Si fem servir suro per a les muntanyes, el guardem d’un any a l’altre per no malbaratar-lo. Avui ens fixarem en les plantes de casa. Què fa que donin fulles verdes i flors de colors? Les plantes necessiten llum i aigua. Fem un perit gest, discret, senzill i també bonic. Jesús, ensenya’ns a compartir, com ho fas tu, el do de la vida amb els altres. Qui vol regar les plantes de casa aquesta setmana? Gràcies, Senyor, per la natura que has creat, per la terra i el mar, per les muntanyes, les valls i els rius, per les persones que treballen la terra i recullen els aliments dels camps. Gràcies, Senyor, per aquestes muntanyes, pels arbres i els fruits. Gràcies, Senyor, pel sol que ens dona llum, pel mar que és tan bonic, on es reflecteix la llum de la lluna i el sol. Escoltem com la natura també canta i dona gràcies a Déu com nosaltres: bit.ly/sonsnatura

També avui molts infants neixen en unes condicions molt diferents de les quals nosaltres gaudim. Moltes persones han de deixar casa seva per cercar una vida millor i es troben que ningú els vol acollir. Moltes moren pel camí. Altres, quan pensen que ja ha arribat, es troben amb murs i guàrdies que no els deixen passar o els tanquen com si fossin malfactors. És injust que malbaratem allò que altres necessiten per sobreviure. Podem escoltar, el poema “Podries”, de Joana Raspall. Després podem pensar com viure més senzillament, sense malbaratar aquells recursos que altres necessiten.

Per les festes nadalenques els balcons i els carrers s’omplen de llumetes, però no hem de deixar que ens enlluernin perquè l’única llum que realment ens ajuda a trobar el camí de la felicitat és la que il·lumina els nostres cors i en ajuda a trobar el camí que porta a la cova de Betlem. Per descobrir, enmig de la nit freda i la pobresa d’un estable, l’amor d’un Déu que ens estima i que ens mira amb ulls d’infant. Podem sortir a veure el magnífic espectacle d’un cel ple d’estels un vespre d’una nit clara, mirar d’identificar-ne alguns i descobrir les figures que formen al cel. Als infants els agrada agafar un tub, o fer-lo amb cartolina, i fer-lo servir com si fos un telescopi per centrar l’atenció en un determinat estel, que es pot convertir en el seu “estel-guia”. I explicar-los que antigament els estels servien de guia als viatgers; i de manera semblant hi ha persones importants per a nosaltres que son com els nostres estels-guia. Podem convidar als infants a penjar un estel a la seva habitació i escriure, darrera, una pregària d’agraïment per les persones que fan llum en el seu camí.

Us imagineu viure un dia sense plàstics? Impossible? Pensem en la quantitat d’envasos i embolcalls que fem servir una sola vegada i després llencem. Aquests dies procurarem anar a comprar amb el cistell, portar bosses de roba de casa, comprar la fruita i la verdura al mercat i carregar-la en una caixa de cartró. Buscarem botigues on venguin la pasta, l’arròs, els cereals i els llegums a granel. Podem fer pastissos i galetes casolanes, i així no n’haurem de comprar d’industrials. Som-hi!

Les presses, les activitats que fem diàriament per omplir el nostre dia a dia sovint no ens permeten el temps necessari per buscar una estona de silenci i reflexió personal o en família. Busquem una estona, escoltem el silenci i remenem dins del nostre cor. De ben segur que hi ha un espai per a Jesús. Fem uns minuts de silenci i escoltem el batec del nostre cor: cada dia que ell s’apropa, batega amb més força. L’any 2011 Sergio Dalma i l’Escolania de Montserrat van posar veu a la cançó de la Marató de TV3. Avui donem gràcies a Déu per les vegades que sentim la seva força dins nostre. Una força que fa possible coses que mai no hauríem imaginat. Després de fer uns minuts de silenci, podem escoltar la cançó: emdonesforca

Per un Nadal més auster, avui ens fixarem en com utilitzem l’aigua. Obrir l’aixeta de casa i que en ragi aigua... és un miracle! Preguem avui per tantes persones que no tenen accés a l’aigua potable. Cada vegada que ens raspallem les dents, tancarem l’aixeta. Procurarem dutxar-nos a l’estil dels mariners (amb l’aigua justa i necessària!). Serà una manera de compartir allò que ens has donat amb els altres pobles del món i amb els germans que més ho necessiten.

Mireu: al nostre cos tenim orelles. Orelles que poden escoltar o que poden fer-se el sord. Avui escoltarem els qui pateixen les conseqüències de l’escalfament global. Milers de persones han hagut de marxar de casa com a conseqüència del canvi climàtic. D’altres pateixen malalties respiratòries per la mala qualitat de l’aire. Fem un petit exercici en família. Els més grans ens ajudaran a buscar les darreres factures dels subministraments de casa (llum, gas, electricitat, telèfon...), per saber com afecta el nostre estil de vida al planeta. Mirem aquest vídeo sobre les persones que es veuen obligades a migrar pel canvi climàtic: bit.ly/migrarpelclima

Jesús, tu ens prepares un gran regal, el de la teva vinguda. Per rebre’t bé, intentarem ser més reflexius, ens esforçarem per estar més tranquils i dedicar més temps a tenir cura de l’entorn natural. Perquè desitgem que el nostre cor estigui preparat per celebrar un Nadal més net, seguirem els consells de l’auca del medi ambient. Trobeu quin dibuix de l'auca correspon a cada estrofa del text.

Sant Josep va ser el pare de Jesús. Maria i ell el van educar. Gràcies a ells Jesús va créixer assenyat i generós. Sant Josep va ser un bon pare, i Jesús va aprendre moltes coses al seu costat: va aprendre a ser pacient; va aprendre a fer la feina ben feta; va aprendre a servir els altres; va aprendre a ajudar. Tots necessitem persones al nostre costat que ens estimin, ens cuidin i ens ajudin a créixer. No podem viure sense que ens estimin i tampoc podem viure sense estimar. Però, a vegades, tenim tantes coses al cap i vivim tan atabalats que ens manca temps fins i tot per cuidar les persones que més estimem. Potser hauríem de pensar si tot el que fem és tant important i imprescindible com per deixar en segon terme qui estimem. Avui preguem per tots els pares del món: que sàpiguen ser com Josep i Maria pacients i amables, i que estimin molt els seus fills i filles. També donem gràcies a Déu per totes les persones que ens estimen i demanem-li perdó per les vegades que no hem sabut estimar-les com cal. Pensem com passar més estona al seu costat.

Molts pensen que les persones riques i poderoses són les més importants. Admiren els superherois amb poders espectaculars perquè sempre tenen èxit. Déu ho trastoca tot: diu que un nen desvalgut, fill d’una família sense sostre, que ha de fugir del seu país perquè els persegueixen... és ni més ni menys que el seu Fill. Quina riquesa té aquest nadó? On rau el seu superpoder? Descobrim amb els infants els “superpoders” de Jesús: estimar, perdonar, servir els germans... Els podem demanar que facin un dibuix del nen Jesús amb els seus “superpoders” i preguntar-nos amb ells: com és que Déu va preferir justament aquests superpoders i no uns altres?

Jesús també va ser nen. Una família senzilla i treballadora el va educar i el va fer créixer. Josep i Maria l’estimaven i el respectaven. Jesús va aprendre l’ofici de fuster del seu pare. Segur que ajudava a casa. I nosaltres, som responsables com ell? Aquests dies classificarem amb cura les deixalles que generem. En desparar la taula, cada residu anirà al seu lloc: l’orgànic al cubell marró, perquè pugui ser reciclat; el bric de llet, al groc; si queda oli a la paella, en un pot a banda, per no contaminar l’aigua. Déu està sempre al nostre costat i ens ajuda a ser cada dia una mica millors, especialment amb aquests petits gests. I si ens falten idees, podem mirar el vídeo: Consum amb ulls d'infant

Jesús ve. L’esperem posant atenció al nostre voltant. Hi ha persones, sobretot avis, que viuen soles sense que ningú se n’ocupi ni els vagi a veure. Hi ha persones que estan molt tristes i necessiten consol. Hi ha persones que estan malaltes, persones sense llar, sense amics... Hi ha algú que ens necessita? Moltes persones necessiten el nostre afecte, la nostra tendresa, la nostra companyia, la nostra escalfor... i sovint no ens n’adonem. Obrim bé els ulls perquè a prop sempre tenim algú a qui cal fer costat, acompanyar, ajudar o simplement amb qui compartir aquesta espera del Nadal. Què creus que farà feliç a Jesús? Què podem aportar als altres per fer-los feliços? Mirem el curt Eriçó i comentem-lo amb els infants. Pensem en persones concretes que necessiten el nostre afecte: un amic, un veí, un conegut, un passavolant... Els podem regalar un somriure, una abraçada, una salutació, un cop de mà, una estona de companyia... Això és el que realment fa que arribi Nadal!

Vet aquí una història d’amistat entre dos nens molt especials. Aquests dies que preparem el nostre cor per a l’arribada de Jesús, què ens diu la protagonista d’aquest curmetratge? Quina és la seva actitud? Com acollim els més febles? Vegem el curtmetratge Cuerdas, de Pedro Solís García: bit.ly/curtcuerdas

Quantes persones estan alerta a les necessitats dels que els envolten i estan sempre a punt de donar-los un cop de mà! Nosaltres també ho fem? No es tracta només de donar una mica del que ens sobra sinó de compartir allò que tenim. Jesús diu que allò que fem per aquelles persones que ens necessiten, és com si li féssim a Ell mateix. Aquest dies els infants estan molt pendents dels regals, potser estan fent la carta als Reis, convidem-los a pensar: quants jocs i joguines tenen als armaris de casa? Recorden quan els van rebre? Qui els els va regalar? Les comparteixen, aquestes joguines? En necessiten gaires més? Jesús, ajuda’ns a valorar l’amistat i a regalar aquesta estimació amb detalls que no facin malbé l’entorn. Potser podeu visitar mercats d’intercanvi per donar idees als Reis d’Orient, suggerir-los experiències i sortides en família a la natura o al teatre, en comptes de joguines que s’acumulen a l’armari. Menys és més! Recordeu que estem fent espai perquè vingui Jesús?

Vivim rodejats d’anuncis que ens venen falses felicitats i ens volen convèncer que hem de comprar mil i una coses que ni tan sols necessitem. Hi ha moltes persones que se’ls creuen i no paren de comprar i comprar pensant que així seran més felices. L’anunci de l’àngel és molt diferent, és una bona notícia: Déu ens estima tant que s’ha volgut fer un de nosaltres per ensenyar-nos on és la veritable felicitat. Demanem als infants que pensin en allò que els fa feliços i no es pot comprar ni vendre. Poden fer un “anunci” (un cartell, un vídeo, un whatsapp...) animant a d’altres a gaudir d’aquestes coses que son les que donen veritable felicitat. Pot ser una felicitació de Nadal ben original, no creieu?

De vegades hi ha dies que són foscos. Els amics estan una mica pesats, els pares ens persegueixen perquè endrecem l’habitació, les mates no surten a la primera... Com podem posar-hi esperança? En aquest temps d’Advent, em comprometo a cuidar l’esperança, i a donar així un color nou a la nostra vida i a la de les persones que tenim al voltant. Fem-ho amb actitud d’esperança. Mirem i comentem el vídeo en família: videoumbrella

Quan veiem un ramat d’ovelles totes semblen iguals però el pastor les coneix totes d’una a una i crida cadascuna pel seu nom. Ell les cuida i les estima. Jesús vivia en un poble de pastors, per això explicava als seus seguidors que ell era un bon pastor, dels que estimen tant les ovelles que fins i tot moren per elles. Som ovelles del seu ramat, Ell ens coneix i ens estima, al seu costat la nostra vida serà plena. Malgrat al món hi ha milions de nenes i nens, Jesús reconeix i distingeix a cadascun. També a ells, i no només per fora, sinó inclús el que hi ha dins el seu cor. Jesús, estem contents perquè s'apropa la festa de Nadal. Estem contents perquè serà una festa bonica i hi haurà moltes coses que ens faran feliços. Però et volem demanar, Jesús, que no oblidem que tu vas néixer pobre i que vols que nosaltres ens recordem que hi ha molta gent que també és pobre. Jesús, ensanya'ns a recordar-nos dels que passen necessitat, i ensenya'ns a compartir els nostres béns amb ells, perquè a tots ells tu els reconeixes, també.

Tornem a mirar-nos el pessebre de casa i llegim: Josep i Maria són a punt d’arribar a Betlem. Hi han anat perquè s’han d’empadronar, apuntar a la llista dels qui han nascut al poble. Maria ja està ben a punt de tenir el ll que duu al ventre. És fosc i fa fred. Enlloc no troben on dormir. Tot és ple. Josep veu Maria molt cansada. Preocupat per ella, continua buscant lloc per descansar i dormir. Finalment troben un lloc: el pessebre on viuen els animals. Hi van arribar just a temps. El fill de Maria va néixer de seguida. No hi havia cap bressol per posar-hi l’infant. Josep omple de palla una menjadora i hi posen Jesús. Maria el tapa ben tapadet. Jesús és nat! Us animem a que tota la família aneu a veure un pessebre vivent!

Llegim aquest conte amb els infants i el comentem: És la història d’un home que estava tip de plorar. Mirà al voltant seu i va veure que la felicitat la tenia al davant. Estirà la mà i la volia agafar. La felicitat era una flor. La va collir, i encara no la tenia a la mà que ja s’havia esfullat. La felicitat era un raig de sol. Aixecà els ulls per escalfar-se la cara i tot seguit un núvol el va apagar. La felicitat era una guitarra. La va acaronar amb els dits. Les cordes es posaren a grinyolar. Quan al capvespre tornava a casa, el bon home seguia plorant. L’endemà va seguir buscant la felicitat. A la vora del camí hi havia un nen que ploriquejava. Per tranquil·litzar-lo, collí una flor i la hi donà. La fragància de la flor els perfumà ambdós. Una pobre dona tremolava de fred, coberta amb els seus parracs. Ell la va portar fins al sol, i també ell s’hi escalfà. Un grup de nois cantava. Ell els acompanyà amb la seva guitarra. També ell es delectà amb aquella melodia. En tornar a casa, de nit, el bon home somreia de debò.

Totes les persones som diferents: hi ha pells clares i fosques, cabells rossos, castanys, negres i rojos, ulls de tots colors, n’hi ha d’alts i de baixos... Vivim en tots els racons d’aquest planeta blau que Déu ens ha donat. Tenim costums, religions, maneres de ser, de pensar i de viure molt diverses. Però tots tenim la mateixa dignitat perquè tots, tots, som fills de Déu. El que importa és posar-nos en camí per cercar-lo. Seria bonic que les figures del pessebre de la nostra llar representin aquesta diversitat de persones. N’hi podríem posar algunes que representin persones d’arreu del món. També podem mirar les fotografies de "les dues realitats" i comentar-les amb els infants.

Hi ha persones que no celebren Nadal perquè no coneixen Jesús, però també n’hi ha que, arreu del món, aquests dies fan festes, compren, mengen, beuen i es fan regals, però no han descobert el veritable sentit de Nadal. No han entès el missatge de Déu que s’amaga en aquesta petita cova de Betlem, en aquesta família desemparada, en la solidaritat dels humils pastors i en el plor d’un nadó. No coneixen la Bona Nova. Des de dins de la cova Déu ens mira i mira el món. Veu els nostres desitjos, els nostres afanys, els nostres plors i les nostres rialles... Ell desitja el millor per a tots nosaltres i per a tota la seva creació. La seva manera de mirar les coses és molt diferent de la nostra perquè Ell ho mira tot amb amor. Hem d’aprendre a mirar com Ell si volem construir un món nou, el món de Déu. Cantem Nadales davant del pessebre i deixem que Déu ens miri amb afecte des de la cova. Potser ens ajudarà a descobrir què espera de nosaltres.

Avui celebrem el nostre patró: Sant AndreuVa ser el primer a seguir a Jesús, sempre va estar al seu costat. Nosaltres ho sabrem fer? Ser al costat de Jesús vol dir reconèixe'l en els altres, especialment els més necessitats, però també viure contents i alegres perquè sabem que Ell està amb nosaltres i ens estima i estimarà sempre. Us posem el vídeo de l'estrena del Colomí, la nova figura festiva de Sant Andreu: Fixeu-vos que és un colom blanc, que vol transmetre els valors de la pau, la fraternitat, la germanor, la convivència, el valor de la diversitat... També és com sovint representem l'Esperit Sant. Jesús, que amb la força del teu Esperit, sapiguem també transmetre aquests valors als qui ens envolten.