A1.4 Dels Autors d'ara

Dels autors d'ara

En aquest text, parlaré del que m'ha semblat els tres relats de tres autors desconeguts per mi. En la meva opinió els autors volen transmetre idees bastant diferents entre si, ja que no trobo moltes similituds entre ells, però, tot i això, m'ha agradat la idea de transmetre suspens en el primer relat de Jaume Cabré, i al tercer relat de Jucia Ramis les coses que ens poden passar a la vida quotidiana. Els tres fragments m'ha agradat molt, però sobretot el de Jaume Cabré, que m'ha semblat molt interessant i la manera en la qual utilitza el llenguatge em sembla molt interessant i bonic.

Quan he llegit el fragment de la novel·la "Consumits pel foc" de Jaume Cabré he pensat que volia llegir-me la història i saber el final. No m'identifico especialment, però m'ha agradat moltíssim com ha volgut transmetre les emocions del moment i sobretot el final, que deia que ell pensava que era un dragonet i al final era una papallona grisa. A més d'aquest autor, m'he vist molt identificada amb el petit fragment de "Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys" de Llucia Ramis. Sobretot quan diu que no sap que fer quan una persona plora davant seu.

Tenint en compte que en l'anterior paràgraf he dit que m'agrada la feina dels dos autors, el fragment de la novel·la "Primavera, estiu, etcètera" Marta Rojals no m'ha agradat gens. Per exemple, quan estava llegint el relat no m'interessava la història i no m'acaba d'agradar com explica el que està passant. En una part del relat, els personatges parlen entre si i diuen: "—Que fa nosa, el cotxe, aquí? "No m'acaba d'agradar com s'expressa i utilitza la llegua, comparant amb Jaume Cabré, que vaig gaudir llegint el relat, aquest no m'ha semblat que sigui del meu estil de lectura.

Finalment, donaré la meva opinió sobre aquest exercici i el que m'ha semblat. Sincerament, no coneixia cap dels tres autors fins fa uns dies que vaig començar a fer aquest treball, però m'alegro d'haver conegut el treball de Jaume Cabré, que probablement llegiré alguna de les seves novel·les. El que puc dir d'aquesta novel·la és que quan l'estava llegint, l'estil que utilitzava l'autor em recordava a la novel·la "Orgull i prejudici", de Jane Austen. Les històries no tenen res a veure, però la manera en la qual escriu em sembla tan neta i polida que és molt senzill per mi llegir-la. Per últim, comparant amb el que he après de Mercè Rodoreda, puc dir que a Jaume Cabré també li agrada crear intriga i voler que t'interessi la història.