BLUES a Fons, núm. 28

primavera · 2022

blues a fons

número 28

Butlletí informatiu del "Fons de blues" de la biblioteca tecla sala · L'hospitalet

Pianistes · Blues

Boogie Woogie

Piano Blues

Pianistes (blues, b&b, r&b...)

1920

1900

Percy Mayfield

Leroy Carr

L'instrument més destacat del blues és la guitarra, sovint acompanyada de l'harmònica. El piano, en canvi, està més lligat al jazz. El piano li dona al blues una certa sofisticació. El pianista és vist com un músic de ciutat, estable i ben situat; en canvi, el guitarrista és més un rodamon d'origen rural, illetrat i esparracat. El piano blues, animador de burdells i bars de mala mort, va transformar, en part, l'instrument. El barrelhouse seria l'estil per excel·lència del piano blues, amb una interpretació potent de la ma dreta, i l'ús constant d'aguts contracants amb l'esquerra. Això seria la base del boogie woogie.

1920-1984

1905-1935

Charles Brown

Big Maceo

1905-1953

1922-1999

Willie Mabon

1925-1985

Little Brother Montgomery

1906-1985

Fats Domino...

1928-2017

Roosevelt Sykes

1906-1983

Floyd Dixon

1929-2006

Sunnyland Smith

1906-1995

Cousin Joe

1907-1989

1930

1950

Lloyd Glenn

1909-1985

Otis Spann

1930-1970

1910

Ray Charles

1930-2004

Erwin Helfer

1936

Marcia Ball

1949

Champion Jack Dupree

1910-1992

Barrelhouse Chuck

1958-2016

Pinetop Perkins

1913-2011

Eddie Boyd

1914-1994

August Tharrats

1956

De casa

Memphis Slim

1915-1988

Lluís Coloma

1973

Profesor Longhair

David Giorcelli

1918-1980

1976

Boogie Woogie

La primera vegada que es va fer servir aquest nom, va ser el 1928 en un tema de Pinetop Smith titulat "Pinetop's Boogie Woogie".

Al llarg dels anys 20, al south side de Chicago hi va haver una forta activitat jazzística així com nombrosos teatres de vaudeville. Això va canviar a finals de la dècada. Un allau d'immigrats afro-americans procedents del sud rural, arribà a la ciutat, i amb ells, també arribà el blues. Els guetos estaven abarrotats. Petits apartaments allotjaven diverses famílies que feien torns cada vuit hores, en règim de llits calents. Aquestes condicions de vida, a més de l'ambient gangsteril i la llei seca -amb cabarets i tavernes clandestines- fomentaren la prostitució i la delinqüència. La banda sonora d'aquesta pel·lícula fou, al principi, el blues clàssic de Bessie Smith i Ma Rainey. Però aquest gènere va passar de moda i el rellevà el blues del Mississippí, i sobretot un nou estil, sorgit dels pianistes de barrelhouse del sud i que a Chicago acabaria de prendre forma: el Boogie Woogie.

Boogie Woogie

Als anys 50, el boogie fou un dels fonaments del rock&roll, la nova música que arrasaria els anys següents, amb pianistes tan coneguts com Little Richards, Fats Domino o Jerry Lee Lewis. Una de les atraccions que es van popularitzar van ser els concerts de Boogie amb dos pianos, a quatre mans, un costum que ha arribat fins als nostres dies, com hem vist en moltes ocasions al Centre Cultural Barradas de l'Hospitalet, conduïdes pel pianista català Lluís Coloma. Tret dels pianistes de la primera època, els posteriors han alternat, en els seus repertoris, el boogie amb el blues. Actualment, els pianistes de blues han desaparegut pràcticament del panorama. La gran majoria han quedat relegats com a acompanyants d'algun líder guitarrista o harmonicista, i han substituit el piano per un teclat electrònic. Tot i això, continua havent-hi pianistes especialistes en Boogie Woogie, la majoria d’ells, blancs i europeus. Miquel Abella

El Boogie Woogie és un estil potent i swingant, que consisteix en tocar figures de 8 notes per compàs amb la ma esquerra, mentre que la dreta executa frases i riffs que contrasten amb el ritme regular i aclaparador dels baixos. És ideal per ballar. El Boogie Woogie fou la música de les House Rent Parties, les festes del lloguer. Quan algú no tenia diners per fer front a les despeses de l'habitatge, cosa que passava molt sovint: llogava un piano i un pianista de Boogie Woogie, i amb uns plats de tripa i molta beguda ja tenia organitzada la festa a casa. Amb l'import de l'entrada, pagava el lloguer. El piano era ideal per aquestes gresques, ja que es feia sentir més que qualsevol altre instrument. El Boogie Woogie es va estendre a d'altres ciutats del nord, com Detroit, Nova York o Saint Louis, i més tard a la resta del país. Tots els pianistes de blues i orquestres de jazz van incloure el boogie al seu repertori.

Pianistes de Blues

El mateix David Giorcelli ens ha compartit la seva pròpia tria, 'la llista Giorcelli', amb 10 pianistes: Pete Johnson, Albert Ammons, Meade Lux Lewis, Jimmy Yancey, Little Brother Montgomery, Mary Lou Williams Professor Longhair, Allen Toussaint Charles Davenpourt i Katie Webster. Trobareu el llibre i els pianistes al 'Fons de Blues' de Tecla Sala.

L'especialista en blues, Miquel Abella ens ha facilitat un llistat, més curt i temàtic, de pianistes a seguir. De l’època clàssica: 'Pinetop' Smith, Meade 'Lux' Lewis, Jimmy Yancey, Albert Ammons, 'Cow Cow' Davenport, Pete Johnson, Clarence Lofton, Arthur 'Montana' Taylor, 'Speckled Red', Hersel Thomas, 'Piano Red', Sammy Price, Memphis Slim, Mr. B, Little Willie Littlefield.

Intèrprets actuals: Ervin Helfer, Bob Rio, Marcia Ball, Barrelhouse Chuck, Mr B, Bob Sheeley. Pianistes europeus: Axel Zwingenberger, Mike Sanchez, Joachim Palden, Chris Rannenberg, Philippe Lejeune, Carl Sonny Leyland, Jean Paul Amouroux, Christian Dozzler. Intèrprets de casa: August Tharrats, Lluís Coloma, David Giorcelli.

El llibre Pianistas de Blues. Guia completa de José Maria Domenech, publicat per Lenoir Ediciones, ens acosta el perfil biogràfic de 108 pianistes de blues, tant barrelhouse, boogie woogie o rhythm & blues. És un llistat exhaustiu i alfabètic que inclou dades biogràfiques, evolució musical i recomanacions musicals.

August Tharrats interpretant "Kelly's Blues"

Clicant la foto de cada pianista, podreu consultar la biografia i la discografia a la pàgina especialitzada AllMusic.

la Llista Giorcelli

1910

1907

1918

1936

1938

1985

1986

Albert Ammons

Mary Lou Williams

Professor Longhair

Katie Webster

Allen Toussaint

1894

1904

1894

1905

1906

1985

Little Brother Montgomery

Jimmy Yancey

Charles Davenport

Meade Lux Lewis

Pete Johnson

Piano Blues

El documental inclou entrevistes i actuacions en directe de pianistes destacats com Ray Charles, Dr. John, Marcia Ball, Pinetop Perkins, Dave Brubeck, Jay McShann o Henry Gray. També enregistraments d'arxiu de Fats Domino, Otis Spann, Art Tatum, Big Joe Turner, Albert Simmons, Pete Johnson, Nat King Cole, Martha Davis, Professor Longhair o Charles Brown, entre altres.

documental

The Blues es una sèrie documental produïda per Martin Scorsese l'any 2003, Any del Blues als Estats Units.​Són set pel·lícules dirigides per set cineastes entusiastes del blues que fan un repàs a l'origen i evolució del gènere al llarg del segle XX. Piano Blues, última entrega de la sèrie i dirigida per Clint Eastwood, explora la seva passió pels pianistes de blues i jazz. Sempre he pensat que el jazz i el blues són formes d'art autènticament americanes. Potser les úniques realment originals que tenim, diu Eastwood.

El blues sempre ha format part de la meva vida musical i el piano té un lloc especial, des del moment que la meva mare va portar a casa tots els discos de Fats Waller. A més, la música sempre ha tingut un paper important a les meves pel·lícules. Un documental de piano blues és l'oportunitat de fer una pel·lícula directament dedicada a la música.

"Piano Blues" de Clint Eastwood

pianistes

Otis Spann

Pinetop Perkins

Memphis Slim

1913

1930

1905

1915

Leroy Carr

1949

David Giorcelli

Lluis Coloma

Marcia Ball

Ray Charles

1973

1976

1930

1905

Leroy Carr

Leroy Carr (1905-1935). Cantant, compositor i pianista de blues. La seva popularitat i un estil relaxat van influir en artistas com Nat King Cole o Ray Charles. Es va fer famós amb el seu primer àlbum: "How Long, How Long Blues", enregistrat por Vocalion Records en 1928. Al llarg de molts anys, va ser parella artística del guitarrista Scrapper Blackwell. El piano blues lleuger de Carr combinat amb la guitarra melòdica de jazz de Blackwell va atreure el públic negre més sofisticat. L'estil vocal, més refinat de Carr, també va influir en la manera de cantar blues a músics com ara T-Bone Walker, Charles Brown, Jimmy Witherspoon, Ray Charles, o Amos Milburn.

Leroy Carr

Biografia de Leroy Carr

Leroy Carr al catàleg de Biblioteques

Carr fou un dels artistes de blues més prolífics i populars entre 1928 i 1935.

1913

Pinetop Perkins

Pinetop Perkins (1913-2011) ha estat un dels últims grans bluesmen de Mississipí de la seva generació. Va començar a tocar blues a finals dels anys vint, i és considerat com un dels millors i més perdurables pianistes de blues, amb un estil propi que ha influït en tres generacions de pianistes. Després de compartir, molts anys els escenaris amb Earl Hooker, Sonny Boy Williamson, Robert Nighthawk i Muddy Waters, l'èxit en solitari li arriba als 80 anys.

Pinetop Perkins

Fundació Pinetop Perkins

Pinetop Perkins al catàleg de Biblioteques

Pinetop Perkins interpretant 'How long...' de Leroy Carr

1915

Memphis Slim

Memphis Slim (1915-1988). Pianista, cantant i compositor de blues. Va liderar diverses bandes que, reflectint l'atractiu popular del jump blues , incloïen saxos, baix, bateria i piano. El seu primer èxit, Every Day I Have the Blues, de 1947, s'ha convertit en un estàndard del blues i ha estat gravada i versionada per molts altres artistes. Va fer més de 500 enregistraments i ha estat inclòs, pòstumament, al Blues Hall of Fame l'any 1989.

Memphis Slim

Biografia de Memphis Slim

Memphis Slim al catàleg de Biblioteques

Gravació de "Every day I have a Blues" (1962)

Otis Spann

1924o 30

Otis Spann (1924 o 1930-1970). Per molta gent, és el millor pianista del blues de Chicago de postguerra. Va formar part durant molts anys de la banda de Muddy Waters i és el pianista a moltes gravacions de Howlin' Wolf i Bo Diddley amb el segell Chess Records. Mort a causa d'un càncer, amb poc més de 40 anys, no va ser a temps de fer carrera en solitari i n'ha quedat molt poc material enregistrat.

Otis Spann

Sobre Otis Spann, a Cultura Blues

Otis Spann al catàleg de Biblioteques

Muddy Waters al Newport Festival de 1960, el piano que se sent i es veu, de tant en tant, és Otis Spann

1930

Ray Charles

Ray Charles (1930-2004). Cantant, compositor i pianista. Va ser pioner de la música soul durant la dècada de 1950 combinant els estils de blues, jazz, rhythm&blues i gospel en la música que va gravar per a Atlantic Records. El 1953 Mess Around es va convertir en el seu primer petit èxit per a Atlantic, i a finals de 1954, Charles va gravar I've Got a Woman, un dels seus èxits més notables, que combina elements de gospel, jazz i blues.

Ray Charles

Pàgina oficial de Ray Charles

"Slow Blues"

Ray Charles al catàleg de Biblioteques

Accés al programa "Serie Amigos" dedicat a Ray Charles (1981) RTVE, presentat per l'Àngel Casas

1949

Marcia Ball

Marcia Ball (1949). Nascuda a Texas, però va créixer a Lousiana. El seu estil al piano combina elements típics de zydeco, swanp blues, delta blues i boogie woogie. Descrita com una cantant sensacional, descarada i una pianista excel·lent... on es troben el stomp-rock de Texas i el blues swamp de Louisiana. L'any 1998 va ser nominada als premis Grammy i als Blues Músic Award a la categoria de" Millor àlbum de blues contemporani".

Marcia Ball

Pàgina oficial de Marcia Ball

Marcia Ball al catàleg de Biblioteques

1973

Lluís Coloma

Lluís Coloma, Barcelona 1973. És un dels pianistes més actius i reconeguts del Blues i el Boogie Woogie. Influenciat pels discos de Jerry Lee Lewis, Roosevelt Sykes i Alan Price, Lluís s'allunya a poc a poc dels estudis de piano clàssic per dedicar-se, exclusivament i de manera autodidàctica, al Rock and Roll. Aviat mostra una sorprenent habilitat pel blues i el boogie woogie. És un especialista, guardonat amb nombrosos premis. Fa classes magistrals sobre història del blues i boogie woogie piano.

Lluís Coloma

Biografia de Lluís Coloma

Lluís Coloma al catàleg de Biblioteques

Andrew Alli amb Jontavious Willis

1976

David Giorcelli

David Giorcelli, Barcelona (1976). Pianista de blues especialitzat en boogie woogie. Amb 13 anys es compra el primer piano i s'endinsa al món del blues i el boogie a través dels vells àlbums que col·lecciona. Autodidacta, ha tocat amb llegendes del gènere com Louisiana Red, Janis Martin o els Mississippi Heat. Ha gravat àlbums amb el David Giorcelli Trío, també amb la formació Wax & Boogie, acompanyat de la cantant Ster Wax.

David Giorcelli

Biografia de David Giorcelli

David Giorcelli al catàleg de Biblioteques

Wax & Boogie "Honey Rum"

número 26

Blues a Fons

Últims números

número 27

número 25

Llarga vida al fons de Blues !