AVALUACIÓ COMPETENCIAL

avaluació competencial a la FP

AVALUAR?

Imatges de @storyset en Freepik

AVALUACIÓALTERNATIVA

AVALUACIÓFORMATIVA I/O FORMADORA

AVALUACIÓCOMPETENCIAL

L'ERROR COM OPORTUNITAT D'APRENENTATGE

FEEDBACKMOTOR DE L'APRENENTATGE

SOCIALITZACIÓ RICA

METODOLOGIES ACTIVES

INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ

AVALUACIÓ 360º

EVIDÈNCIES

AQUESTA PRESENTACIÓ ES UN RESUM DEL CURS AVALUACIÓ FP MOOC A QUI CORRESPON L'AUTORIA

mar bellver

AUTORIA

• Miguel Ángel Ariza Pérez
• Fran Arrébola Concejero
• Anotnio Domingo Alonso

AVALUAR

Imatge de @storyset en Freepik

L'avaluació és un procés de recollida i anàlisi d'informació i evidències per a prendre decisions relacionades per regular el procés d’aprenentatge de l’alumne i ajudar-lo a assolir una competència.

+info

Avaluació sumativa en la que es tradueixen les evidències recollides al llarg del procés d'aprenentatge en una nota numèrica o en una acreditació al final de cada UF.

AVALUAR

Imatge de @storyset en Freepik

Posar nota o acreditar forma part del procés d'avaluació, però no és tot el procés.

Avaluar no és qualificar.

Avaluació Qualifcadora

+info

Seran les circumstàncies de cada moment, les necessitats i el tipus d'informació que necessitem el que ens faci optar per l'un o l'altre model d'avaluació: diagnòstica, formativa, formadora, final, … i, per triar les evidències d’avaluació que ens siguin més adients.

AVALUAR

Imatge de @storyset en Freepik

A més a més, és un procés en el que participen diferents actors

L'avaluació en ser un procés té diferents fases o moments

+info

Procés en el que hi haurà una avaluació inicial, en la que es sol fer una avaluació diagnòstica, per testar els coneiximents previs dels nostres alumnes, per ajustar el nostre disseny d'avaluació. Durant el procés d'ensenyament-aprenentatge anirem recollint evidències que ens permeten veure com es van assolint els resultats d'aprenentatge. És quan te lloc l'avaluació formativa i/o formadora. Avaluació Sumativa (final). En funció del que estableix la legislació, en acabar cada UF haurem de donar fe de si l'estudiant ha assolit o no els diferents RA. Això ho fem mitjançant una nota numèrica o una acreditació.

+info

Docents = HeteroAvaluació Alumnat = AutoAvaluació (pròpia/selfie) + CoAvaluació (Companys/entre iguals) Agents externs = HeteroAvaluació (no formen part del grup classe: estudiants d'altres classes, nivells, estudis o altres docents o professionals o empreses o "posibles clients" etc.)

En el que cal recollir multiples evidències, mitjançant instruments d'avaluació rics i variats

+info

Per exemple: Llistes d'acarament, rúbriques, graelles d'observació, fulls de qualitat, etc.

AVALUAR

Imatge de @Mudassar Iqbal a Pixabay

• Que volem avaluar?
• Perquè?
• Com anem a fer-ho?
• Qui va a intervenir?
• Quan volem recollir les evidències?
• Per a què volem recollir les dites evidències?

Qualsevol tipus d'avaluació, s'ha de plantejar:

Tipus d’avaluació

En l'avaluació es consideren tres moments:

+info

L'avaluació continua o procesual consisteix a valorar l'aprenentatge dels estudiants, a partir de la recollida i sistematització permanent d'informació, amb el propòsit de prendre decisions de millora sobre la marxa. És en aquest moment, quan es desenvolupa l’avaluació formativa (pren decicisons el professorat) o formadora (pren decicisons l'alumnat). Es com un entrenament, en el que es monitora l'aprenentatge i es dona retroalimentació contínua a l'alumne.

• AVALUACIÓ INICAL:

+info

Avaluació inicial: es fa abans, o sigui, en començar cada situació d'aprenentatge. Mitjançant diversos instruments es recull informació de la situació i el context inicial, per adaptar-ne la programació al tipus d’alumnat concret i les seves característiques i necessitats. Des d'on partim? És en aquest moment, quan, habitualment, es desenvolupa l’avaluació diagnòstica. Ens ajudarà a adaptar el procés d'aprenentatge.

Avaluació DIAGNÒSTICA

• AVALUACIÓ CONTINUA O PROCESUAL:

Avaluació Formativa I/O FORMADORA

Avaluació qualificadora o sumativa

+info

L'avaluació final consisteix a identificar com ha anat el procés d'aprenentatge i en quina mesura l'alumne ha anat adquirint les competències que cal que hagi assolit. Quan posem nota o acreditem amb un determinat títol, estem front l'avaluació sumativa o qualificadora. L'avaluació qualificadora té una funció social: assegurar que les característiques dels estudiants responguin a les demandes i metes educatives del sistema. L'avaluació final i la sumativa no sempre estan lligades. L'avaluació final no sempre té com a finalitat qualificar (posar nota). Es pot utilitzar l'avaluació final, per exemple, per tal que els estudiants verifiquin l'après, que valorin un producte o el resultat d'una activitat, sense que això suposi una qualificació numèrica.

• AVALUACIÓ FINAL:

Imatge de @Gerd Altmann a Pixabay

Avaluar

AVALUACIÓ COMPETENCIAL

Imatge de @storyset en Freepik

L'avaluació competencial, com el seu nom indica, es basa en les competències.Cada perfil professional requereix d’unes habilitats que li son pròpies i que recull el seu currículum.

+info

Competencia = La capacitat de posar en pràctica coneixements, destreses i actituds en contextos professionals concrets, i en el desenvolupament professional i personal

+info

En el currículum, les competències bàsiques i professionals es converteixen en els RAs dels diferents mòduls.

AVALUACIÓ COMPETENCIAL

Imatge de @storyset en Freepik

Treballar des de les competències és inherent al propi sentit de la Formació Professional, perquè és una formació eminentment pràctica, que implica un ensenyament i aprenentatge actiu.

+info

Utilització de metodologies actives.

AVALUACIÓ ALTERNATIVA

Imatge de @storyset en Freepik

Valora el coneixement i destreses adquirides per els estudiants en el procés d’ensenyament aprenentatge, utilitzant mitjans diferents a l’examen escrit.

+info

L’avaluació es converteix en una activitat quotidiana que no es separa de l'ensenyament. No existeixen moments per ensenyar i moments per avaluar.

AVALUACIÓ ALTERNATIVA

Imatge de @storyset en Freepik

S'avalua tant el resultat final o producte, com el procés seguit per aconseguir-lo.Per tant, hi ha moments d'avaluació distribuits al llarg de tot el procés d'aprenentatge

+info

Protagonisme de l'avaluació formativa i formadora.

AVALUACIÓ ALTERNATIVA

Imatge de @storyset en Freepik

+info

Cal sortir de l'aula. El nostre no és l’únic mòdul formatiu que cursen els estudiants, ni determina la seva competència global. Hem de compartir la mirada amb la resta del cicle formatiu.

• Metodologies

• Rols

• Interaccions

• Procés

• Enfoc

• Llenguatge

+info

Socialització rica

+info

Protagonisme de l'avaluació formativa i formadora.

+info

Metodologies actives i utlització d'un àmplia selecció d'instruments d'avaluació (analògics o digitals) que ens ajuden a aconseguir multitud d'evidències al llarg del procés, amb qualificació o no.

+info

Avaluació 360º Donem cabuda a nous agents. A l’avaluació tradicional, sols participava el docent. Ara els estudiants, altres estudiants (companys) i altres col·laboradors externs (empreses, experts, clients, alres estudiants d’altres nivells o cicles o altres docents) poden participar.

+info

Reconèixer a l’estudiant com un interlocutor vàlid i ple. Quan donem feedback, establir un diàleg en el que cal ser amable, ser específic i ser d'ajuda.

En el marc de l'avaluació alternativa hi ha conceptes que canvien.

MILLORA CONTÍNUA

Imatge de @storyset en Freepik

En el marc de l'avaluació alternativa, es creen espais de reflexió que es permeten posar sota la lupa la nostra tasca docent.

Els nostres alumnes ens han d’avaluar. Em de reflexionar amb ells sobre la nostra pràctica docent amb l’objectiu de millorar-la. Què ha funcionat?, Què no?, Com ho veuen?...

meta-Avaluació

Imatge de @storyset en Freepik

AVALUACIÓ FORMATIVA I/O FORMADORA

Lliga: APRENENTATGE + AVALUACIÓ.És un procés d'avaluació continu, i en paral·lel a l'aprenentatge, basat en la cerca i interpretació d'evidència sobre l'assoliment dels estudiants respecte a una meta.Aquestes evidències no són finalistes, sinò que permeten, si cal, anar reajustant el procés d'ensenyament- aprenentatge: L'ERROR i El FEEDBACK com motors de l'aprenentatge

+info

Així, l’avaluació genera situacions d’aprenentatge, o sigui, contextos i escenaris on els estudiants poden desenvolupar les seves competències.

AV. alter.

Imatge de @storyset en Freepik

Avaluació Formadora

AVALUACIÓ FORMATIVA I/O FORMADORA

Avaluació Formativa

L'avaluació formadora és aquella on les decisions les pren fonamentalment la persona que aprèn

L'avaluació formativa és aquella on les decisions les pren fonamentalment el professorat

Avaluar

AVALUACIÓ 360º

Es passa a l'avaluació 360 on trobem 3 actors:

• ALUMNAT

• DOCENTS

AV. alter.

• AGENTS EXTERNS

+info

Ha de tenir una participació activa, ha de demostrar pensament crític i ser capaç d'autorregularse i autoavaluar-se.

+info

Professionals, Empreses, altres estudiants d'altres classes, cursos, nivells o estudis o altres docents que no formen part de l'equip docent.

Imatge pròpia @marbellver

En l'avaluació alternativa, cal que hi hagi una distribució de rols en la que el docent no sigui l’únic responsable de l’avaluació

+info

Cedeix el protagonisme. El paper del docent passa a ser el de facilitador i orientador. Recull les evidències per l'avaluació. Però també: aconsellar, inspira, motiva, escoltr, qüestiona, proposa, dona suport…

Autoavaluació

Imatge pròpia @marbellver

L'alumne no sempre percep el seu aprenentatge i capacitats com ho fa la resta.

Si s'infravalora o sobrevalorà crearà un problema als equips amb els que treballe, perquè no es farà el balanç de recursos acurats i genera desconfiança.

AGENTS EXTERNS

HETEROAVALUACIÓ

• Aquests agents externs poden ser: empreses, altres docents, alumnat d'altres graus o nivells, col·laboradors externs.

• El seu paper és donar feedback als estudiants.

• ​En FP és molt necessària la connexió amb el sector professional.

• És molt interessant que siguin aquests mateixos col·laboradors els que donin un feedback en determinats moments.

+info

No parlem necessàriament que posin una qualificació. Ens referim al fet que ofereixin informació útil i actualitzada sobre el producte que s'està elaborant, la seva adequació a l'entorn, la seva correcció tècnica, etc.

Imatge de @Gerd Altmann a Pixabay

+info

Ens servirà per a actualitzar el perfil professional, que evoluciona més ràpid que el nostre currículum. Facilitar la col·laboració empresa-aula ens permetrà obtenir nous requisits tècnics o transversals per als nostres projectes. Aquests requisits els podem incorporar com a criteris per a avaluar al llarg del procés (CA).

Imatge de @storyset en Freepik

ERROR = OPORTUNITAT

L’error és una font d'aprenentatge.Han de ser els estudiants, i no els professors, els que corregeixen, els seus propis errors. El docent ha d'aprofitar els errors per reestructurar, si cal, les sessions següents.

+info

"S'aprèn més d'un error que d'un encert". Els estudiants han de saber que cometre errors no és dolent, sinó que formen part de l'aprenentatge. Els docents no hem de limitar-nos a corregir l'error, sinó assegurar-nos que els estudiants reconeixen i comprenen la raó per la qual la resposta, procediment, acció, o el que sigui, no és correcte.

+info

Quan l'estudiant resol un error o supera una dificultat es produeix una millora en la seva motivació i en la seva autoestima. Per aquest motiu cal animar als estudiants a adquirir l'hàbit de corregir els seus propis errors

+info

Els errors li donen, al docent, informació sobre la situació de cada estudiant i els seus dèficits. Això, li permet estructurar les següents sessions i pensar, tant en el grup, com en el desenvolupament individual de cada estudiant.

Imatge de @storyset en Freepik

FEEDBACK

Cal donar feedback de manera contínua i no sols al final.

+info

El feedback s’ha de donar al moment. Si triguem a adonar-nos que un estudiant no ha après alguna cosa, i deixem passar mass temps entre aquesta situació i la nostra resposta, el pensament incorrecte pot afermar-se en la ment de l'estudiant, amb el que després podria trigar més temps a corregir-se.

El feedback es converteix en un motor d'aprenentatge.El procés d'ensenyament deuria, per tant, seguir aquests passos:

1. Activitats de pràctica, sorgeix els errors.
2. L’alumne rep el feedback:professor, companys, agents externs.
3. Reflexionar sobre el feedback rebut i tornar a intentar-lo.

AV. alter.

SOCIALITZACIÓ RICA

Es tracta de crear comunitat d'aprenentatge

+info

Cal potenciar el diàleg i la coordinació entre els docents, perquè els aprenentatges en FP estan molt integrats al voltant de la competència general a aconseguir. És molt habitual que se solapin continguts de qualsevol tipus. Aprofitem això per a augmentar la connexió entre MP.

Establir i potenciar xarxes de col·laboració tant entre docents, com entre estudiants.

estudiants

docents

+info

Les xarxes entre els estudiants potencien la cultura d'equip. Un equip que comparteix objectius comuns i facilita l'aprenentatge entre iguals.

Imatge de @Gerd Altmann a Pixabay

TREBALL EN EQUIP I COOPERATIU

El docent ha de dissenyar bé l'activitat i els equips

1. No planificar les seqüències cooperatives amb cura
2. No preparar als alumnes per a l'aprenentatge cooperatiu
3. No ensenyar als estudiants les estratègies d'interacció apropiades
4. Assumir que els estudiants desenvoluparan habilitats socials per art de màgia
5. Permetre als estudiants triar els seus propis grups
6. Grandària del grup massa gran
7. No fer activitats cooperatives amb la suficient freqüència com perquè els alumnes desenvolupin destreses de cooperació
8. Assumir que els grups cooperatius poden enfrontar-se a tasques complexes abans d'aprendre com completar tasques senzilles amb èxit
9. Emfatitzar la finalització del treball o del projecte com un objectiu del grup
10. Un objectiu d'aprenentatge poc clar
11. No comprendre el poder de les relacions positives per a aconseguir objectius
12. No supervisar els grups amb atenció mentre treballen

ERRORS COMUNS DEL APRENENTATGE COOPERATIU

Imatge de @Gerd Altmann a Pixabay

+info

Cal tenir presents 5 aspectes:

1. La tasca a fer i la seva presentació. És el que motivarà als grups i a cada un dels membres que els conformen.
2. La interacció. El professor determina com serà aquesta interacció a l'aula. Tothom té la mateixa informació..., un coneix part de la informació, però la resta de l'equip no... etc.
3. La formació dels grups de treball. Avaluació freqüent per regular del funcionament del grup, amb la finalitat de millorar la seva efectivitat futura o corregir problemes.Utilització de dinàmiques de grup que fomentin la cohesió del grup i que capacitin als membres dels grups per a treballar en ells eficaçment, desenvolupant les seves destreses interpersonals i grupals.
4. Grandària del grup, que dependrà dels recursos disponibles, de la dificultat de la tasca assignada i de l'experiència prèvia dels alumnes.
5. L'assignació dels rols i funcions de cada un dels membres del grup. Sense rols ben definits, l'aprenentatge cooperatiu no funcionarà. .S'ha de posar sobre la taula la responsabilitat personal. Hi ha una responsabilitat individual dins del grup.

El repartiment de funcions i rols dins dels grups és individual i, per tant, la responsabilitat també ho és. Això ens permetrà dur a terme una avaluació individualitzada dins del grup. L'aprenentatge es produeix en grup, però l'avaluació dels aprenentatges ha de ser individual.

METODOLOGIES ACTIVES

Imatge de @storyset en Freepik

Trenquen la seqüència clàssica:

• Exposició (Classe Magistral).
• Exercicis pràctics (activitats).
• Prova final (examen).

AV. alter.

AV. cOMP.

METODOLOGIES ACTIVES

Imatge de @storyset en Freepik

Les metodologies actives posen en el centre a l'estudiat.

Es tracta de processos constructius, interactius i no receptius, en el que els estudiants construeixen el seu aprenentatge

Es creen contextos que posibilite la potenciació de les soft skills com l'autonomia i el treball en equip.

Socialització rica

METODOLOGIES ACTIVES

Imatge de @storyset en Freepik

Veurem que hi ha moltes metodologies actives, però hi ha una sèrie de característiques recurrents:

• Es planteja un problema, pregunta o repte inicial, basades en el "mon real"
• Hi ha un escenari on es desenvolupa la tasca, projecte, ramificació, reptes
• Es requereix la participaci activa deks estudiants

METODOLOGIES ACTIVES

Imatge de @storyset en Freepik

Les metodologies actives cedeixen protagonisme a l'alumnat, que es responsabilitza del seu propi aprenentatge.

Serà molt important la Auto i Co Avaluació

El professor orienta i facilita i avalua, avaluació individualitzada, malgrat que es treballi de forma socialitzada (en grup)

També és molt important la socialització rica, l'aprenentatge entre iguals.

Socialització rica

METODOLOGIES ACTIVES

Imatge de @storyset en Freepik

Exemple de metodologies actives:

• Aprenentatge Basat en Projectes (ABP)
• Aprenentatge Servei (ABS)
• Aprenentage Basat en Reptes (ABR)
• Aprenentatge Basat en Problemes
• Aprenentatge Basat en el Pensament
• Aprenentatge Cooperatiu (AC)
• Visual Thinking
• Gamificació
• Aula Invertida (Flipped Classroom)

LES EVIDÈNCIES

Les evidències són les “proves” que confirmen als docents que els estudiants estan progressant en el seu aprenentatge.

+info

Aquestes evidències, les "proves" són produccions o actuacions de l'alumnat que serveixen per a demostrar què sap o que fa l'alumnat davant una situació concreta.Les evidències han de tenir relació, òbviament, amb els objectius perseguits en el procés d'aprenentatge (RAs).

Imatge de @storyset en Freepik

La finalitat no és sols (ni sempre) posar-hi una nota. En el marc de l'avaluació formativa i/o formadora es permet que l'alumnat pugui refer el seu treball per assolir el RA i llavors acreditar (aprovar) els seus aprenentatges

Algunes evidències comunes:

Imatge de @Gerd Altmann a Pixabay

• Registres de lliuraments
• Transferències a altres contextos
• Graelles d'Observacions
• Entrevistes
• Presentacions orals
• Exàmens
• Informes
• Simulacions
• Projectes
• Rúbriques

EVIDÈNCIES

• Fulls d'Acarament
• Fulls de Qualitat
• Reflexions
• Qüestionaris
• Enquestes de satisfacció
• Artefactes digitals

+info

Disposem d'infinitat d'evidències, gairebé tantes com cada docent pugui arribar a imaginar. La nostra realitat condiciona la selecció d'evidències a recollir, dependrem del temps que es disposa per a generar-la o per a analitzar-la o de les tecnologies que tinguem a disposició, per exemple. Les evidències poden ser objectives o subjectives

• objectives: tipus soluciona i/o crea això
• subjectives, tipus l'alumne diu què ha après. Totes són benvingudes.

Avaluar

INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ

Són els que ens permeten recopilar les Evidències de l'Avaluació.

+info

Calen moments diferents per recollir dades i cal utilitzar diferents eines. Les evidències han de ser moltes, variades i “de qualitat”. A més a més, han de ser triades especificament per a cada moment i objectiu. No totes les evidències valen per a recollir informació en qualsevol situació.

Exemples d'Instrument d'avaluació:

• Diaris de classe I Quaderns de bitàcora
• Carpeta d'aprenentatge o Portfolio
• Rúbriques
• Llistes d'acarament (“cotejo”)
• Fulles de Qualitat

Imatge de @Gerd Altmann a Pixabay

INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ

Imatge de @storyset en Freepik

Els instruments d'avaluació son les eines que ens permeten mesurar si l'alumne ha assolit els RAs i en quin grau o ha fet, si es que ens cal escalar-ho.

+info

Els instruments d'avaluació s'integren dintre d'un disseny d'avaluació. Aquest disseny d’avaluació ha de recollir:

• Que volem avaluar?
• Perquè?
• Com anem a fer-ho?
• Qui va a intervenir?
• Quan volem recollir les evidències?
• Per a què volem recollir les dites evidències?

INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ

S'han de crear de tasques, que de manera seqüencial permeten als estudiants aprendre i als docents recollir informació valuosa per a l'avaluació.

Aprenentatge i avaluació no són dos moments ni accions diferents. Les activitats d'avaluació han de permetre prendre dades per a valorar el desenvolupament de l'alumnat en qualsevol moment.

Imatge de @storyset en Freepik

INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ

L'instrument d'avaluació triat en cada moment dependrà de 6 factors:

• Finalitat
• Moment
• Extensió
• Agent avaluador
• Enfoc metodològic
• Referència d’avaluació

Imatge de @pch-vector en Freepik

Què avaluar?

Imatge de @storyset en Freepik

INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ

El què hem d'avaluar surt directament del currículum. Avaluem els CA que es desprenen dels RA, sense perdre de vista que aquestos RAs es desprenen directament de les competències profesionals, personals i socials del currículum.També hem de tenir presents que si avaluaem amb qualificació les capacitats claus (soft skills), haurem de convertir-les en CA lligats a un RA

MATRIU CREUADA RAs (en CA) i INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ

En què consisteix?

LA PATATA

(exemple Instrument d'avaluació)

Dibuixem en un espai comú, per exemple la pissarra és ideal, dos eixos cartesians. Cadascun d'ells correspon a un criteri. Sobre la matriu generada pels dos eixos, ja cada persona del grup classe assenyal amb una marca on es troba .L'objectiu és conèixer on es troba la classe en relació a dues preguntes o criteris.

Imatge pròpia @marbellver

+info

Per què es diu la Patata? Es diu la patata perquè el núvol de punts generat amb les respostes de l'alumnat, sempre, o gairebé sempre, té forma de patata.

En què consisteix?

RÚBRICA A LA PARET

(Instrument d'Avaluació)

Es tracta d'uba rúbrica d'entrada única d'autoavaluació, que, en contestar en un espai públic i compartit com són les parets de l'aula, permet fer visible en tot moment la situació del grup classe.

Imatge de @storyset en Freepik

LLISTES D'ACARAMENT

(Instrument d'Avaluació)

En què consisteix?

Llistem els diferents criteris esperats i simplement marquem Sí o No davant una evidència. Facilita molt la recollida d'informació i permet a l'alumnat usar-la per a detectar si tot el que s'espera de la seva evidència està o no està.

RÚBRICA D'ENTRADA ÚNICA

(Instrument d'Avaluació)

En què consisteix?

Separa els diferents criteris o elements a avaluar, però sols descriu un nivell adequat d'assoliment, sense descriure els nivells més pobres d'assoliment ni els que estarien per sobre de les expectatives. A canvi, es deixen espais perquè el/la docent pugui anotar qualsevol aspecte que sigui necessari millorar així com qualsevol evidència d'assoliment superior al que s'estableix.

+info

Amb comentaris, es descriu un nivell d'assoliment estàndard en una columna central i es deixa espai a banda i banda per a oferir feedback tant en aspectes millorables com sobre aspectes que destaquin en cadascun dels criteris.Amb puntuació: En una columna es relacionen els criteris a avaluar sense descriure cap nivell d'assoliment i es deixen espais per a marcar una puntuació (d'1 a 4) i per a comentar/justificar/descriure les raons per les quals s'ha donat aquesta puntuació.

ACTIVITATS D'AVALUACIÓ

S'ha de dissenyar activitats que fomenten l'aprenentatge

L'objectiu principal de l'educació és l'acció (aprenentatge actiu)

+info

L'avaluació genera situacions d’aprenentatge, o sigui, contextos i escenaris on els estudiants poden desenvolupar les seves competències. S'ha de potenciar la creació d'entorns de treball motivadors, molt relacionats amb el seu camp professional. Poden contactar amb experts, empreses… col·laboradors que els posin els peus en el terreny. A més és útil utilitzar eines pròpies de la socialització rica, com pot ser un contracte d'equip, que ens ajudarà en l'avaluació de competències transversals.

Les activitats han de ser "autèntiques"

+info

En parlar d'activitats autèntiques,, ens referim a activitats en les quals es reprodueix la forma en què s'utilitzen els coneixements a avaluar en situacions reals. Activitats que donaran resposta als interessos, necessitats iniciatives i expectatives d’estudiants i docents.

Imatge de @Gerd Altmann a Pixabay

+info

Al dissenyar les activitats o projectes, cal plantejar-nos:

• Què faran?
• Com treballaran?
• Quins recursos faran servir?
• Què hauran de lliurar?

DISSENY D'ACTIVITATS

4 FASES: PLANIFICAR, FER I AVALUAR, CALIFICAR O ACREDITAR I REVISAR

+info

Abans de dissenyar una activitat d'avaluació caldria preguntar-se:

• Fem una Avaluació diagnòstica abans de començar?
• Utilitzem la diagnosis inicial per ajustar el procés d’aprenentatge?
• Comparim els objectius d’aprenentatge amb el nostre alumnat?
• Saben els alumnes el que esperem d’ells i elles?
• Facilites l’autoavaluació de la classe?
• Coneixes que els agrada més i on tenen major dificultats?
• Oferim espais de reflexió entre l’alumnat?
• Participem d’aquest espais de reflexió en cas de tenir-los?
• Califiques utilitzan un nombre o mitjançant la descripció d’una acció o capacitat?

Altres preguntes que podem fer-nos és:

• Com ens agradaria que ens avaluaren a nosaltres?
• Voldriem saber que s’espera de nosaltres?
• Ens agradaria poder aportar evidències del nostre treball?
• Ens agradaria poder pendre decicions durant el procés?
• S’haurien d’atendre la nostra situació i compromisos personals?
• Ens agradaria que, per avançat, ens consideranr inocents o culpables d’alguna cosa?
• Voldriem que ens oferir formes per corregir els nostres errors?

EXEMPLE