BLUES a Fons, núm. 26

El blues més jove

(born in the 90s )

estiu'21

Butlletí informatiu del "Fons de blues" de la biblioteca tecla sala · L'hospitalet

número 26

blues a fons

Peterson Brothers

Novetats CDs

El Blues modern

King Solomon Hicks

Ben Levin

Marquise Knox

Ally Venable

Ryan Perry

Jontavious Willis

Christone Kingfish

Nascuts als 90s

El futur del blues

Contingut

Els finalistes de 2021 han estat King Solomon Hicks (1995), Ryan Perry (1993), Andrew Alli (1988), José Ramírez (1988) i Betty Fox (1985). El 2020 van ser Christone Kingfish Ingram, Ben Levin (tots dos nascuts el 1999), i també Jontavious Willis (1996). Són el blues més jove, nascuts als anys 90, als 80.

Nascuts als 90s...

L'any 2020 Christone "Kingfish" Ingram, va guanyar el premi al millor àlbum de músic emergent. També el de millor músic de blues contemporani.Se'l considera el futur del blues.

El futur del Blues

L'any 2017, la 38a edició dels premis de Blues que atorga la Blues Foundation, va incorporar el premi al millor àlbum editat per músics emergents. Un intent de promoure i fer visibles nous talents de la música blues. Va guanyar Thornetta Davis, nascuda el 1963, el mateix any que Terrie Odabi, nominada també com a músic emergent, amb 50 anys fets. Els darrers anys les candidatures s'han rejovenit.

1996

Peterson Brothers

1996

1999

Ben Levin

1991

1993

1995

Marquise Knox

Ryan Perry

Christone "Kingfish" Ingram

1999

1999

Nascuts als 90s

Ally Venable

King Solomon Hick

Jontavious Willis

1999

No hi són tots i, segurament, algun dels músics del llistat farà saltar les costures del blues. El blues dels propers anys però, anirà lligat a molts d'aquests noms: Kingfish, Willis, Levin, Knox, Perry... Tots ells nascuts als anys 90. També n'hi ha que, tot i beure abundament de les fonts del blues, finalment no hi són, com ara Marcus King (1996) o les germanes Lowell (1991 i 1989) de Larkin Poe. Cal fer el seguiment.Al proper butlletí veurem els músics nascuts als anys 80: Selwyn Birchwood, Gary Clark Jr. Andrew Alli, Kat Riggins... Són part del futur del blues, el que ja sentim al llarg del segle XXI.

Nascuts als 90s

1995

1993

1991

1996

Christone "Kingfish" Ingram

Jontavious Willis

The Peterson Brothers

Ryan Perry

Ally Venable

Ben Levin

King Solomon Hicks

Marquise Knox

1999

Al Fons de Blues

A Alligator Records

Web oficial

Nascut l'any 1999 a Clarksdale, Mississippi. És el bluesman més popular de la seva generació. Va debutar amb l'àlbum "Kingfish" (2019), aclamat i premiat. Intèrpret de Blues del Delta, modern i autèntic, és considerat el futur del blues. Acaba de publicar un esperat segon àlbum: "662". El títol fa referència al codi telefònic del nord de Mississippi, allà on viu Christone Ingram.

Christone "Kingfish" Ingram

'Spectacular Class' a'T'agrada el Blues?'

Font: Web de Jontavious Willis

Nominat al GRAMMY el 2020 per l'àlbum, Spectacular Class. Amb lletres originals escrites pel propi Willis, el talentós músic ofereix un àlbum atemporal amb tot tipus de blues: Delta, Piemont, Texas i Gospel.

1996

Web oficial

Nascut a Greenville, Geòrgia, l'any 1996. Va créixer cantant gospel a l’església baptista de Mount Pilgrim amb el seu avi. Apassionat per la música des de petit i amb talent. Als 14 anys va trobar un vídeo de Muddy Waters interpretant "Hoochie Coochie Man" i va quedar enganxat al blues. Des d'aleshores no ha fet més que polir les seves habilitats per la música.

Jontavious Willis

Ryan Perry a'All Muisc'

Font: All Music

El trio va ser reconegut, també, per l’ús d’instruments casolans elaborats a partir de peces d'automòbils Ford.L'any 2020 Ryan publica en solitari l'àlbum High risk, low reward.

1993

Guitarrista, cantant i compositor de blues. Nascut a Tupelo, Mississippi, Obsessionat amb el blues elèctric des de ben petit, va voler aprendre a tocar la guitarra per interpretar la música dels artistes que admirava, inclosos BB King, Albert King, Jimi Hendrix i Stevie Ray Vaughan. Amb 13 anys dirigia la Jamz Blues Band Homemade, amb els seus germans petits. Van se el grup més jove a competir al 23è Int. Blues Challenge, aconseguint el segon lloc.

Ryan Perry

Pot un home jove tocar música blues?

1991

Al Fons de Blues

Web oficial de Marquise Knox

Nascut a St. Louis, dins una família musical molt arrelada al blues, música que considera el seu patrimoni i la seva forma de vida. Té un profund coneixement del blues, a més d'un gran talent i un profund respecte pels vells bluesmen. Va gravar el 1r àlbum, Man Child, amb 16 anys i va ser nominat als premis Blues Music i Living Blues al millor artista emergent. El 2n, Here I Am, conté nou temes originals i tres versiones de melodies de Muddy Waters.

Marquise Knox

Ally Venable a 'All Music'

1999

Ruf Records

Web oficial

Nascuda a Texas l'any 1999. Guitarrista, cantant i compositora. Comença a cantar a l'esglèsia, sent una nena, i als 12 anys s'acompanya amb la guitarra. Quan descobreix el bluesman texà Steve Ray Vaughan s'inicia amb força en el blues de Texas. Forma la seva pròpia banda i el 2013 publica un primer àlbum. Amb influències de rock dur, Texas Honey (2019) i Heart of Fire (2021), són els seus darrers treballs, tots dos amb Ruf Records.

Ally Venable

Carryout or delivery (2020) és el seu darrer àlbum, fruit de l'aïllament de la pandèmia. L'anterior àlbum, Before Me (2019), li va valdre la nominació al premi Blues Music de 2020 com a Millor Àlbum d'Artista Emergent.

1999

Web oficial de Ben Levin

Ben Levin és pianista, cantant i compositor de blues. Nascut a Cincinnati, Ohio, va començar a tocar professionalment als onze anys amb la banda del seu pare, els Heaters. Actualment, toca més de 100 concerts a l'any. Jove amb esperit de vell bluesman, s'ha convertit en el capdavanter d'una nova generació de pianistes urbans.

Ben Levin

Web oficial de King Solomon Hicks

Al Fons de Blues

1995

Nascut a Harlem, Nova York, l'any 1995. Cantant i guitarrista de blues, des dels 13 anys. L'any 2010 grava l'àlbum "Embrionic" amb l'orquestra del Cotton Club. Els àlbums més madurs i bluseros vindran més tard: Carrying on the torch of the blues (2015) i el recent Harlem (2020), amb el que guanya -soprenenment- el premi al Millor Àlbum d'Artista Emergent.

King Solomon Hicks

Web oficial de The Peterson Brothers

Al Fons de Blues

1995

Naturals d'Austin, Texas, els germans Peterson són un bon exemple de l'evolució dels músics negres que, iniciats en el blues, flirtegen amb el soul, el funk i el jazz, com es veu al concert de l'Austin City Radio. Al Fons de Blues de Tecla Sala trobareu l'ùnic àlbum -de blues- que han publicat. L'article Blues modern. Blues actual d'en Miquel Abella contextualitza aquesta evolució.

The Peterson Brothers

Paralelamente, esta música nacida en los campos de algodón y en los suburbios de las grandes ciudades, empezó a interesar a un nuevo público, blanco, y de clase media que lo incluyó en la categoría de música folk. En las universidades empezaron a programarse conciertos de blues en su versión acústica y más primitiva, el country blues. Fue la llamada época del blues revival, cuando numerosos bluesmen olvidados desde hacía años, volvieron a los estudios de grabación y a los escenarios, para tocar en grandes festivales de Estados Unidos y Europa, a la vez que empezaron a surgir por primera vez en la historia de esta música numerosos artistas blancos.

text de Miquel Abella

El Blues moderno

El blues es actualmente una música popular que se aprecia y se interpreta en todo el mundo. Lejos quedan aquellos años de principios del siglo XX y hasta la década de los 60, cuando era una música étnica, patrimonio exclusivo de sus creadores: los afroamericanos. El blues siempre había tenido una función catártica entre la población negra. Las historias sencillas, personales, e intimistas de los bluesmen eran compartidas por un auditorio que se identificaba plenamente con el artista.A finales de los años 50 el interés de la población afro-americana empezo a ir por caminos mucho más reivindicativos y de compromiso político. Unas ideas que se expresaron a través del gospel o el soul, y solo en escasas ocasiones se vieron reflejadas en el blues. La lucha antisegregacionista y por los derechos civiles acabó alejándolo de su base social.

El Blues actual

En un principio resucitaron antiguos bluesmen que seguían el estilo de B. B. King y del West Side Chicago blues de los años 60, como Buddy Guy, Lonnie Brooks o Luther Allison, después vino la aportación tejana, con Albert Collins y Johnny Copeland, y finalmente la sangre nueva con artistas como Robert Cray, Joe Louis Walker, William Clarke, Kenny Neal o Lucky Peterson. Así como los primeros bluesmen alternaban los blues con las baladas irlandesas y otras canciones folklóricas, los músicos actuales suelen intercalar en sus repertorios temas de soul, rock o ritmos funk.

El Blues moderno

Pero todas las modas dejan de serlo, y a mediados de los años 60 las discográficas americanas se desentendieron del blues, y las pocas grabaciones que se efectuaron en aquella época son europeas. Muchos artistas se dedicaron al soul, y otros abandonaron la música, hasta que en 1980, gracias al éxito de la película The Blues Brothers de John Landis, i posteriormente Crossroads de Walter Hill, un nuevo público compuesto mayoritariamente por jóvenes descubrió el blues. Un blues visto desde la óptica del rock, que se alimentó con la leyenda del nuevo héroe, el tejano Steve Ray Vaughan, y con las grabaciones de la discográfica Alligator Records de Chicago. Es aquí donde podríamos situar el nacimiento del blues moderno. Una música interpretada indistintamente por artistas blancos y negros, que ha cruzado las fronteras americanas y ha enrolado a músicos de todo el mundo.

El Blues actual (2)

Miquel Abella (2001) Catálogo Salamanca 2002, capital europea de la cultura

Por otro lado, esta música que ha vivido siempre al otro lado de la ley, actualmente goza del beneplácito y el apoyo de las instituciones que han bautizado algunas calles con nombres de bluesmen famosos. Los grandes festivales se han extendido por todo el mundo y los turistas peregrinan a Chicago, Nueva Orleans y Memphis. El blues, padre de todas las músicas populares del siglo XX, se ha convertido en una música clásica.

El Blues moderno

Durante los últimos años ha surgido un grupo de músicos que, siguiendo el camino que Taj Mahal emprendió en los 60, están investigando sus raíces afro-americanas tanto en EEUU como en el Caribe o África. Se trata de Corey Harris, Guy Davis, Alvin Youngblood Hart, Olu Dara o Mighty Mo Rodgers, que interpretan los blues más arcaicos, al lado de otras músicas fruto de sus experimentos. El blues tuvo su máximo esplendor en los años 40 y 50 con artistas como Muddy Waters, T Bone Walker, Howlin’ Wolf, Jimmy Reed, Elmore James, John Lee Hooker, o Little Walker. Paradójicamente es ahora cuando más discos se editan. Artistas mayores, que no habían tenido notoriedad en su época, son rescatados del ostracismo y llevados a los estudios de grabación con más o menos fortuna, y proliferan las reediciones del material más primitivo. A nivel divulgativo el blues cuenta con numerosas revistas, prestigiosas como Living Blues, Blues Unlimited, Soul Bag o Blues Acces. Hay una red de asociaciones y fundaciones trabajando en la preservación y estudio del blues, como la Memphis Blues Foundation, que otorga anualmente los ya prestigiosos WC Handy, los oscares del blues.

El Blues actual (i 3)

Ara bé, no tothom pensa així, i al mateix temps que apareixen bluesmen d'edats avançades, fins ara només coneguts a les seves regions, darrerament també ha començat a destacar un grup de músics negres joves com Gary Clark Jr., Miss Freddye, Terrie Odabi, The Homemade Jamz Blues Band, Trenton Ayers, Gary Burnside, The Peterson Brothers, Solomon Hicks, Clarence Turner, Anthony “Big A” Sherrod, Akeem Kemp, McDowell Brothers, Marcus Cartwright, Jontavious Willie, Marquise Knox o Christone Ingram. Molts d’ells són del Mississippí, on el blues continua arrelat a la terra i conserva un bon estat de salut. El blues, en general, ha perdut la base social que el va crear però és més conegut que mai i és interpretat per músics de tot el mon. (Miquel Abella)

Postdata

Vaig escriure aquest article l'any 2001 a petició de l'Ajuntament de Salamanca per incloure'l al macro catàleg Salamanca 2002, capital europea de la cultura. Han passat molts anys i la situació segueix sent la mateixa: el blues és del blancs i, darrerament, cal comptar també amb els bluesmen europeus. Els músics afro-americans es troben més còmodes amb la soul, el rap i el hip hop, estils molt més adients per expressar els seus sentiments de rebel·lia que no pas el vell blues de repertori.

El Blues moderno. El blues actual

2020

Kirk Fletcher

My Blues Pathway

Andrew Alli

Hard Workin' Man

2020

Ryan Perry

High risk, Low Reward

2020

2020

2021

2020

Curtis Salgado

DEL FONS DE BLUES

NOVETATS

Damage Control

Kat Riggins

Cry Out

John Németh

Stronger than Strong

Blues a Fons anterior:Núm. 25 "15 anys del Fons"

Blues a Fons anteriors.Núm. 1-24

properament, número 27: "El blues més jove. nascuts als 80s"

estiu'21

número 26