Santa Margarida 2026:
Nova campanya d'excavació
Del 13 al 31 de juliol, Santa Margarida acull la primera campanya del nou projecte quadriennal de recerca Paisatge, memòria i relacions socials al Priorat de Sant Genís de Rocafort, segles VI–XVI (2026–2029).
Un Nou Projecte Quadriennal (2026–2029)
La campanya d'enguany inaugura un projecte de recerca ambiciós que va molt més enllà d'una excavació puntual. L'objectiu és comprendre Santa Margarida com a peça central d'un paisatge històric més ampli: el del Priorat de Sant Genís de Rocafort, la seva relació amb Martorell, i amb les comunitats que, al llarg dels segles, van viure, treballar, pregar i enterrar els seus morts en aquest entorn.
Títol del projecte
Cronologia estudiada
Marc territorial
Paisatge, memòria i relacions socials al Priorat de Sant Genís de Rocafort
Segles VI–XVI: del període paleocristià fins a la baixa edat mitjana
Santa Margarida, el Priorat de Sant Genís de Rocafort i el nucli històric de Martorell
Santa Margarida: moltes històries
Santa Margarida no és un jaciment d'una sola època. La seva riquesa rau en la llarga seqüència que conserva: la història no hi apareix en una sola capa, sinó acumulada, superposada i reutilitzada al llarg de molts segles. Cada intervenció descobreix noves relacions entre estructures, tombes i nivells d'ús.
Basílica paleocristiana
Transformació romànica
Masia, rectoria i territori
Segles VI–VII. Origen tardoantic del lloc, fonament de tota la seqüència posterior.
Reforma i ampliació de l'església. Consolidació del lloc com a centre religiós i comunitari.
Evolució cap a l'època moderna. Reutilització i transformació de les estructures precedents i del territori.
Necròpolis
Sagrera medieval
Enterraments de diverses èpoques, des del període paleocristià fins a l'edat mitjana i moderna.
Estructures d'hàbitat i activitat quotidiana al voltant de l'església.
Àmbit 1: la necròpolis i les tombes
El primer gran àmbit de treball d'aquesta campanya és la continuació de l'excavació de les tombes localitzades durant la intervenció de 2025. L'objectiu va més enllà de simplement descobrir nous enterraments: es tracta d'entendre la seqüència de la necròpolis en la seva totalitat. Les preguntes que guien aquest treball són precises: com s'organitzen els enterraments en l'espai? De quina època és cadascun? Com es relacionen entre ells i com es disposen respecte a les estructures de l'església? Com evoluciona la problació i les seves condicions de vida? Respondre-les exigeix una excavació acurada, capa a capa, registrant cada detall.
Objectius específics
- Continuar l'excavació de les tombes identificades
- Establir la seqüència cronològica dels enterraments
- Analitzar les relacions espacials entre tombes
- Documentar la relació entre les tombes i les estructures arquitectòniques
- Amplair els estudis antropològics
Àmbit 2: La sagrera medieval
La sagrera era l'àmbit protegit al voltant de l'església, però no era únicament un espai simbòlic o religiós. Les excavacions al sector sud de les construccions conegudes permetran documentar zones de pas, estructures d'hàbitat, espais d'emmagatzematge i àrees de treball: la vida quotidiana medieval al voltant de Santa Margarida.
Tasques de comprovació i documentació
Més enllà de l'obertura de nous sectors, la campanya inclourà tasques de comprovació, neteja i documentació en punts ja excavats. Aquestes feines, sovint menys visibles, són imprescindibles per unir les peces del trencaclosques arqueològic.
Per què és tan important?
Neteja de zones excavades
Comprovació de relacions estratigràfiques
En arqueologia, entendre bé el contacte entre una tomba, un mur o un nivell de circulació pot canviar completament la interpretació d'una fase del jaciment. Un detall mal documentat pot desvirtuar conclusions que afecten la comprensió global del lloc.
Preparació de les estructures i superfícies per a una lectura estratigràfica precisa, eliminant alteracions posteriors a l'excavació.
Verificació de les relacions entre unitats, assegurant que la seqüència constructiva i d'ús estigui ben establerta.
Metodologia arqueològica
El nou projecte quadriennal aposta per una integració total de les dades: no es tracta només d'excavar més, sinó d'excavar millor. El registre arqueològic és exhaustiu i combina tècniques tradicionals amb eines digitals d'última generació.
Documentació fotogràfica
Fotogrametria
Registre sistemàtic de cada unitat estratigràfica i estructura.
Models tridimensionals d'alta resolució de les estructures i les tombes.
Topografia
Sistemes digitals
Georeferenciació precisa de totes les troballes en relació amb el jaciment.
Bases de dades integrades que relacionen cada troballa amb el conjunt del registre.
Una trajectòria de recerca des de 1972
Santa Margarida no és un jaciment de descoberta recent. La seva recuperació arqueològica és fruit d'una trajectòria llarga i continuada que avui segueix amb el projecte quadriennal més ambiciós fins ara.
1972
Dècades de recerca
Recuperació de Santa Margarida. Inici de les primeres intervencions arqueològiques al jaciment.
Campanyes successives que han anat revelant la llarga seqüència paleocristiana, medieval i moderna del jaciment.
1981
2026–2029
Inici de la col·laboració amb la Universitat de Barcelona, que ha donat continuïtat científica al projecte.
Nou projecte quadriennal. Integració de totes les dades en un marc territorial i paisatgístic ampli.
Aquesta continuïtat ha permès convertir Santa Margarida en un dels conjunts paleocristians i medievals més rellevants de l'entorn de Barcelona.
Santa Margarida: la història de Martorell abans de Martorell
Santa Margarida és un espai de memòria, però també d'interrogants oberts. És on es pot llegir la formació d'un territori molt abans que la vila de Martorell prengués la forma que avui coneixem.
Les preguntes que guien la recerca
Excavar Santa Margarida no és només recuperar restes del passat. És formular-se preguntes sobre les persones que van habitar aquest lloc i les formes en què van organitzar la seva vida i la seva mort. El projecte quadriennal cerca respostes a interrogants fonamentals sobre la identitat d'un territori.
Qui hi vivia i com s'organitzava la comunitat al voltant de Santa Margarida?
Quins vincles tenia amb Sant Genís de Rocafort i amb el nucli medieval de Martorell?
Com canviaren les formes d'enterrar, d'habitar i de construir al llarg dels segles?
Com es va transformar un lloc d'origen tardoantic en un centre viu de la vida medieval?
Campanya 2025: del 13 al 31 de juliol
L'esperit de la campanya
Resum dels treballs previstos
Excavar Santa Margarida no és només recuperar restes del passat, sinó comprendre millor la formació històrica d'un territori que encara avui forma part de la identitat de Martorell. Ho farem amb el ritme pacient de l'arqueologia: capa a capa, estructura a estructura, tomba a tomba.
- Excavació de les tombes de la necròpolis
- Estudi de la seqüència d'enterraments
- Intervenció a la sagrera, sector sud
- Documentació i comprovació de zones excavades
- Registre fotogràfic, fotogramètric i topogràfic
- Integració de dades en el sistema digital del projecte
Primera campanya del projecte quadriennal 2026–2029 · Centre d'Estudis Martorellencs / Universitat de Barcelona · Martorell
Santa Margarida 2026
Centre d'Estudis Martorellencs
Created on July 8, 2026
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Essential Business Proposal
View
Project Roadmap Timeline
View
Step-by-Step Timeline: How to Develop an Idea
View
Artificial Intelligence History Timeline
View
Word Search: Corporate Culture
View
Match the Verbs in Spanish: Present and Past
View
Process Flow: Corporate Recruitment
Explore all templates
Transcript
Santa Margarida 2026:
Nova campanya d'excavació
Del 13 al 31 de juliol, Santa Margarida acull la primera campanya del nou projecte quadriennal de recerca Paisatge, memòria i relacions socials al Priorat de Sant Genís de Rocafort, segles VI–XVI (2026–2029).
Un Nou Projecte Quadriennal (2026–2029)
La campanya d'enguany inaugura un projecte de recerca ambiciós que va molt més enllà d'una excavació puntual. L'objectiu és comprendre Santa Margarida com a peça central d'un paisatge històric més ampli: el del Priorat de Sant Genís de Rocafort, la seva relació amb Martorell, i amb les comunitats que, al llarg dels segles, van viure, treballar, pregar i enterrar els seus morts en aquest entorn.
Títol del projecte
Cronologia estudiada
Marc territorial
Paisatge, memòria i relacions socials al Priorat de Sant Genís de Rocafort
Segles VI–XVI: del període paleocristià fins a la baixa edat mitjana
Santa Margarida, el Priorat de Sant Genís de Rocafort i el nucli històric de Martorell
Santa Margarida: moltes històries
Santa Margarida no és un jaciment d'una sola època. La seva riquesa rau en la llarga seqüència que conserva: la història no hi apareix en una sola capa, sinó acumulada, superposada i reutilitzada al llarg de molts segles. Cada intervenció descobreix noves relacions entre estructures, tombes i nivells d'ús.
Basílica paleocristiana
Transformació romànica
Masia, rectoria i territori
Segles VI–VII. Origen tardoantic del lloc, fonament de tota la seqüència posterior.
Reforma i ampliació de l'església. Consolidació del lloc com a centre religiós i comunitari.
Evolució cap a l'època moderna. Reutilització i transformació de les estructures precedents i del territori.
Necròpolis
Sagrera medieval
Enterraments de diverses èpoques, des del període paleocristià fins a l'edat mitjana i moderna.
Estructures d'hàbitat i activitat quotidiana al voltant de l'església.
Àmbit 1: la necròpolis i les tombes
El primer gran àmbit de treball d'aquesta campanya és la continuació de l'excavació de les tombes localitzades durant la intervenció de 2025. L'objectiu va més enllà de simplement descobrir nous enterraments: es tracta d'entendre la seqüència de la necròpolis en la seva totalitat. Les preguntes que guien aquest treball són precises: com s'organitzen els enterraments en l'espai? De quina època és cadascun? Com es relacionen entre ells i com es disposen respecte a les estructures de l'església? Com evoluciona la problació i les seves condicions de vida? Respondre-les exigeix una excavació acurada, capa a capa, registrant cada detall.
Objectius específics
Àmbit 2: La sagrera medieval
La sagrera era l'àmbit protegit al voltant de l'església, però no era únicament un espai simbòlic o religiós. Les excavacions al sector sud de les construccions conegudes permetran documentar zones de pas, estructures d'hàbitat, espais d'emmagatzematge i àrees de treball: la vida quotidiana medieval al voltant de Santa Margarida.
Tasques de comprovació i documentació
Més enllà de l'obertura de nous sectors, la campanya inclourà tasques de comprovació, neteja i documentació en punts ja excavats. Aquestes feines, sovint menys visibles, són imprescindibles per unir les peces del trencaclosques arqueològic.
Per què és tan important?
Neteja de zones excavades
Comprovació de relacions estratigràfiques
En arqueologia, entendre bé el contacte entre una tomba, un mur o un nivell de circulació pot canviar completament la interpretació d'una fase del jaciment. Un detall mal documentat pot desvirtuar conclusions que afecten la comprensió global del lloc.
Preparació de les estructures i superfícies per a una lectura estratigràfica precisa, eliminant alteracions posteriors a l'excavació.
Verificació de les relacions entre unitats, assegurant que la seqüència constructiva i d'ús estigui ben establerta.
Metodologia arqueològica
El nou projecte quadriennal aposta per una integració total de les dades: no es tracta només d'excavar més, sinó d'excavar millor. El registre arqueològic és exhaustiu i combina tècniques tradicionals amb eines digitals d'última generació.
Documentació fotogràfica
Fotogrametria
Registre sistemàtic de cada unitat estratigràfica i estructura.
Models tridimensionals d'alta resolució de les estructures i les tombes.
Topografia
Sistemes digitals
Georeferenciació precisa de totes les troballes en relació amb el jaciment.
Bases de dades integrades que relacionen cada troballa amb el conjunt del registre.
Una trajectòria de recerca des de 1972
Santa Margarida no és un jaciment de descoberta recent. La seva recuperació arqueològica és fruit d'una trajectòria llarga i continuada que avui segueix amb el projecte quadriennal més ambiciós fins ara.
1972
Dècades de recerca
Recuperació de Santa Margarida. Inici de les primeres intervencions arqueològiques al jaciment.
Campanyes successives que han anat revelant la llarga seqüència paleocristiana, medieval i moderna del jaciment.
1981
2026–2029
Inici de la col·laboració amb la Universitat de Barcelona, que ha donat continuïtat científica al projecte.
Nou projecte quadriennal. Integració de totes les dades en un marc territorial i paisatgístic ampli.
Aquesta continuïtat ha permès convertir Santa Margarida en un dels conjunts paleocristians i medievals més rellevants de l'entorn de Barcelona.
Santa Margarida: la història de Martorell abans de Martorell
Santa Margarida és un espai de memòria, però també d'interrogants oberts. És on es pot llegir la formació d'un territori molt abans que la vila de Martorell prengués la forma que avui coneixem.
Les preguntes que guien la recerca
Excavar Santa Margarida no és només recuperar restes del passat. És formular-se preguntes sobre les persones que van habitar aquest lloc i les formes en què van organitzar la seva vida i la seva mort. El projecte quadriennal cerca respostes a interrogants fonamentals sobre la identitat d'un territori.
Qui hi vivia i com s'organitzava la comunitat al voltant de Santa Margarida?
Quins vincles tenia amb Sant Genís de Rocafort i amb el nucli medieval de Martorell?
Com canviaren les formes d'enterrar, d'habitar i de construir al llarg dels segles?
Com es va transformar un lloc d'origen tardoantic en un centre viu de la vida medieval?
Campanya 2025: del 13 al 31 de juliol
L'esperit de la campanya
Resum dels treballs previstos
Excavar Santa Margarida no és només recuperar restes del passat, sinó comprendre millor la formació històrica d'un territori que encara avui forma part de la identitat de Martorell. Ho farem amb el ritme pacient de l'arqueologia: capa a capa, estructura a estructura, tomba a tomba.
Primera campanya del projecte quadriennal 2026–2029 · Centre d'Estudis Martorellencs / Universitat de Barcelona · Martorell