Tots hi tenim un lloc: Benvinguda al bloc 1 de lleure inclusiu
Posant llum a les nostres pors: compartir per avançar
Quan pensem en l'acollida d'un infant amb necessitats especials al nostre grup de lleure, és natural sentir incertesa. Les preocupacions més habituals inclouen:
- Crisi de conducta: Com reaccionar davant d'una situació de desbordament?
- Comunicació: Què fer si no ens entenem o no trobem la manera d'interactuar?
- Acceptació: Com garantir que la resta del grup l'inclogui de forma natural?
- Seguretat: Com vetllar per la integritat física i emocional de l'infant en tot moment?
Totes aquestes pors són completament normals; reconèixer-les és el primer pas per guanyar confiança i crear espais realment inclusius.
+ info
La inclusió no és només deixar entrar un infant al centre o l'activitat. La inclusió real és garantir que cada nen o nena tingui l'oportunitat de participar activament. No esperem que tots els infants facin el mateix, sinó que tots puguin formar part del grup. La pregunta que ens ha de guiar en tot moment és: què podem fer nosaltres, com a equip, per assegurar que aquest infant se senti plenament integrat?
La inclusió va molt més enllà de la simple inscripció: és el fil conductor que transforma l'acollida en una participació real i significativa per a cada infant.
Informació poc útil: Diagnòstics molt tècnics, informes clínics complexos o percentatges mèdics que no afecten el dia a dia al casal.
Informació molt útil: Com es comunica l'infant, què li agrada, què li costa, com podem ajudar-lo i quins són els seus calmants naturals.
Preguntes clau a les famílies
Com es comunica? Entén les consignes i necessita suport visual?
Quina és la seva autonomia real en rutines diàries?
Què sol funcionar per calmar-lo quan es posa nerviós?
Quines situacions solen generar-li malestar?
Com li agrada que li diguin? Té algun interès especial o motivador?
Estratègies d'acompanyament personalitzades.
Canviar la mirada: Del problema al suport
No és només llenguatge, és una nova manera d'observar. En lloc de preguntar: "Què li passa?", provem amb: "Ens podeu explicar com és?".
Canviem el focus de la limitació cap a la participació: "Com podem facilitar que s'incorpori a l'activitat amb la resta del grup?".
Transformem etiquetes en necessitats concretes: "Quan està nerviós, què acostuma a funcionar per ajudar-lo a sentir-se millor?".
Prioritzem el coneixement de la persona: "Quines són les situacions o els recursos que l'ajuden més en el seu dia a dia?".
L'art de l'observació en l'acollida
L'observació estratègica ens revela l'efecte dominó d'una bona acollida. Quan l'Oriol, de 8 anys, s'atura a observar sense participar, no cal una intervenció invasiva; sovint, oferir un company referent o un accés gradual a l'activitat evita frustracions i garanteix la seguretat emocional.
Infant amb dificultats VS Entorn amb barreres
0%
Una barrera ambiental és qualsevol element de l'entorn que dificulta la participació. Sovint posem el focus en les «dificultats» de l'infant, però el canvi real comença quan entenem que el problema no és l'infant, sinó l'entorn. Exemples clars són una aula amb excés de soroll, consignes que només s'expliquen oralment sense suport visual, o canvis sobtats d'horari que generen inseguretat.
Quan la participació s'atura: quatre preguntes per analitzar la situació
Pregunta 1
La conducta és el final d'una història, no el principi. Quan un infant no participa o mostra una conducta inesperada, cal abandonar la idea que "no vol" per buscar les causes reals.Hem d'analitzar si el problema rau en la comprensió, la capacitat o els obstacles de l'entorn. Aquestes quatre preguntes clau ens ajudaran a identificar on hem d'intervenir per garantir la inclusió.
Té les capacitats o habilitats necessàries per dur-ho a terme?
Pregunta 3
Vol fer-ho ara?
L'entorn està oferint els suports adequats o, per contra, hi ha barreres que impedeixen l'acció?
Entén clarament què s'espera que faci en aquesta activitat?
Explicació clara de qualsevol canvi en la seqüència prevista.
Anticipar per seguretat
Descripció prèvia dels espais per familiaritzar-se amb l'entorn.
Ús de fotografies per guiar l'infant en les tasques diàries.
Horaris visuals i comptes enrere que marquen la pauta de les activitats.
Rutines: Seguretat que allibera
Les rutines no limiten, sinó que ofereixen un marc de seguretat que permet a l'infant dedicar la seva energia a créixer.
100%
Atenció dedicada al joc gràcies a l'estalvi d'energia cognitiva.
Les rutines donen seguretat. Quan un infant sap què passarà a cada moment, el seu cervell es relaxa i deixa de gastar energia en l'ansietat de la incertesa. Aquesta alliberació d'energia cognitiva és vital, ja que permet que l'infant pugui centrar-se plenament en l'exploració, l'aprenentatge i, sobretot, el joc amb el grup.
Passos per gestionar canvis: Avisar, explicar, donar temps, recordar el després.
Utilitza la música com a senyal predictible i estimulant per marcar el canvi d'activitat, reduint l'ansietat i millorant la transició.
Si a l'infant li apassionen els dinosaures, utilitza'ls com a eina central del joc per garantir la seva participació activa i motivada en l'activitat.
Assigna rols basats en les seves habilitats personals, convertint els seus interessos en un valor afegit que enforteixi la seva pertinença al grup.
Ritme i canvis
Rols positius
El fil conductor
Interessosespecials
Porta d'entrada
Responsabilitat
Sota la superfície s'amaguen la por, la frustració, el cansament o la saturació sensorial que l'infant no pot expressar.
80%
La conducta és només la punta de l'iceberg: el que veiem és el resultat, no l'arrel del problema.
Canvia la teva pregunta: de 'com ho paro' a 'què em diu'.
03
02
01
Quan l'infant es desborda, parla poc i en un to tranquil. Valida el que sent abans de qualsevol correcció: això és clau per rebaixar la tensió.
Mantingues la calma, dóna temps i ofereix opcions. Evita els sermons; la connexió emocional és el primer pas per a l'autoregulació.
A: Antecedent (què ha passat abans?), B: Conducta (què observem?) i C: Conseqüència (què passa després?). L'ABC de la conducta ens ajuda a analitzar les causes ocultes.
Com evitar l'escalada? Accions que empitjoren una crisi
Quan un infant està desbordat, determinades reaccions per part nostra només fan que augmentar la seva angoixa. És clau evitar accions com:
- Cridar o parlar en un to elevat.
- Amenaçar amb conseqüències.
- Fer preguntes contínues quan l'infant no pot processar-les.
Altres actituds que escalen el conflicte són:
- Discutir o intentar raonar mentre l'infant està activat.
- Fer sentir vergonya a l'infant davant dels altres.
- Envoltar-lo físicament, impedint que tingui espai.
Recorda: la nostra regulació emocional és sovint el mirall de la seva.
+ info
80%
Reducció de les reaccions agressives en el joc.
Validar l'emoció no és donar la raó a l'acció, és reconèixer que la frustració del Pol és un procés necessari abans de tornar al joc amb serenitat.
x3
Increment en la capacitat de reincorporació autònoma.
Prevencióactiva
Escoltar iAdaptar
Anticipar iObservar
Gestió positivadel grup
1r
3r
4t
2n
Anticipar
Observar
Escoltar
Adaptar
Integrar aquestes quatre accions en la rutina diària redueix significativament la probabilitat de crisis, afavorint una convivència inclusiva i segura.
Escoltar l'infant ens dona claus sobre el seu estat. Adaptar l'entorn segons el que hem après és la clau per prevenir situacions complexes.
Anticipar ens permet preparar l'entorn i les tasques, mentre que l'observació activa ens ajuda a detectar necessitats abans que esdevinguin un problema.
L'aplicació conscient d'aquests quatre pilars converteix el monitor en un facilitador, capaç d'intervenir proactivament abans de l'esclat del conflicte.
Adaptar una activitat significa eliminar les barreres que n'impedeixen l'accés, garantint que tothom pugui participar amb el mateix objectiu. No cal canviar l'essència del joc; sovint, només ajustant una norma, el temps de resposta, la metodologia d'explicació o els materials utilitzats, assegurem que el repte es mantingui motivador per a tot el grup sense exclusió.
Adaptar no és simplificar: el repte ha de romandre present per a tothom.
La direcció inclusiva: el monitor com a motor del canvi
No existeixen jocs inclusius per se. La vertadera inclusió resideix en la teva direcció. Davant d'un repte, el Monitor A diu: «Tu seu aquí mentre els altres juguem». En canvi, el Monitor B, amb una actitud proactiva, pregunta: «Què podem canviar en les regles o els rols perquè també puguis participar-hi?». La diferència entre l'exclusió i l'oportunitat la marca sempre la teva mirada i la capacitat d'adaptar el medi.
+ info
Mètodes d'agrupació per evitar el rebuig social
L'elecció lliure d'equips per part dels infants és un risc constant per a la cohesió. Quan deixem que triïn, exposem els infants més vulnerables a un missatge dolorós: "No ets la nostra primera opció". Aquest rebuig reiterat erosiona la seva autoestima i el sentit de pertinença al grup. La importància de la selecció d'equips rau en la responsabilitat del monitor de garantir un entorn segur. Hem d'eliminar les tries a dit i substituir-les per sistemes aleatoris o estructurats: l'ús de colors, animals, cartes o parelles formades prèviament. Aquestes estratègies garanteixen que tothom tingui un lloc sense ser jutjat per les seves habilitats.
+ info
+50%
Increment en el sentit de pertinença percebut.
La vertadera inclusió es consolida quan cada infant se sent necessari: el valor de ser important dins del grup rau a passar de l'ajuda rebuda a l'aportació compartida.
x2
Augment d'iniciatives d'ajuda entre companys.
Aquestes situacions no depenen de nosaltres: no tenim control sobre el diagnòstic, les dificultats diagnòstiques ni la impossibilitat d'evitar totes les crisis.
Ens centrem en el nostre cercle de control: la manera com rebem l'infant, l'escolta activa, l'anticipació d'escenaris, l'adaptació de l'entorn i mantenir la nostra calma.
El repte del monitor inclusiu
Posaràs a prova la teva capacitat d'anàlisi resolent casos reals de futbol, muntanya i gimcanes. Analitza les barreres, proposa adaptacions creatives i dissenya suports que integrin tot el grup.
Decàleg del monitor inclusiu: La nostra guia cap a l'equitat
1. Veig l'infant abans que el diagnòstic. 2. Pregunto, no pressuposo. 3. La conducta sempre comunica. 4. Anticipo els canvis per donar seguretat. 5. Adapto l'entorn per eliminar barreres.
6. Busco i potenciï les fortaleses. 7. Treballo en equip amb la família. 8. Utilitzo el grup com a motor educatiu. 9. Garantizo que tothom participi activament. 10. Cap infant no marxa pensant que no era per a ell.
+ info
Gràcies per la vostra tasca: el record més valuós és com els heu fet sentir.
Les famílies són expertes en el seu fill; la nostra prioritat és transformar els seus nervis i la por al rebuig en un clima de confiança absoluta.
+73%
Escolta activa i validació: claus per al benestar familiar.
El poder del reforç positiu
L'ús del reforç positiu no consisteix a oferir premis materials, sinó a acompanyar l'infant en la consolidació d'aprenentatges. Es tracta d'una eina per ajudar-lo a identificar i repetir les conductes que afavoreixen la convivència i el creixement personal.
- Concretar l'acció és clau: en lloc de lloances genèriques, verbalitza allò específic: "M'he adonat que has esperat el teu torn".
- Validar el petit èxit diari enforteix l'autoestima: "Gràcies per avisar-me abans de marxar".
- Ajudar l'infant a repetir l'acció: quan reconeixem el procés i l'esforç, l'infant entén clarament què s'espera d'ell en el futur.
+48k
Transformar el joc del mocador és possible: des de formar parelles d'ajuda mútua i canviar la puntuació per sumar punts col·lectius, fins a eliminar la pressió de velocitat, convertint-lo en una experiència d'èxit per a tothom.
L'agrupació estructurada transforma la motivació: eliminar el rebuig i fomentar la connexió real entre tots els infants.
+73%
Impacte qualitatiu en la cohesió i participació del grup.
De la presència a la pertinença
L'actitud que adoptes com a monitor és el veritable motor del canvi en el casal. No es tracta només de gestionar activitats, sinó de facilitar espais on cada infant deixi de ser un simple present per esdevenir un membre valuós i indispensable del grup.
- L'impacte de la inclusió transforma el grup en una comunitat real.
- La inclusió com a procés, no com a fita.
- L'actitud facilitadora elimina barreres invisibles.
- Prioritzar el gaudi col·lectiu sobre la perfecció.
- Fomentar la coresponsabilitat i l'empatia entre tots.
Lleure Inclusiu: Tots hi tenim un lloc
Adrian Perez
Created on June 25, 2026
Formació pràctica per a monitors de lleure. Descobriu eines per adaptar activitats, gestionar conductes i garantir que cada infant pugui participar activament al casal, transformant barreres en oportunitats d'inclusió.
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Momentum: Employee Introduction Presentation
View
Corporate Fluid Presentation
View
Corporate Culture Presentation
View
Executive Presentation
View
Professional Presentation
View
Creative Presentation
View
Momentum: Onboarding Presentation
Explore all templates
Transcript
Tots hi tenim un lloc: Benvinguda al bloc 1 de lleure inclusiu
Posant llum a les nostres pors: compartir per avançar
Quan pensem en l'acollida d'un infant amb necessitats especials al nostre grup de lleure, és natural sentir incertesa. Les preocupacions més habituals inclouen:
- Crisi de conducta: Com reaccionar davant d'una situació de desbordament?
- Comunicació: Què fer si no ens entenem o no trobem la manera d'interactuar?
- Acceptació: Com garantir que la resta del grup l'inclogui de forma natural?
- Seguretat: Com vetllar per la integritat física i emocional de l'infant en tot moment?
Totes aquestes pors són completament normals; reconèixer-les és el primer pas per guanyar confiança i crear espais realment inclusius.+ info
La inclusió no és només deixar entrar un infant al centre o l'activitat. La inclusió real és garantir que cada nen o nena tingui l'oportunitat de participar activament. No esperem que tots els infants facin el mateix, sinó que tots puguin formar part del grup. La pregunta que ens ha de guiar en tot moment és: què podem fer nosaltres, com a equip, per assegurar que aquest infant se senti plenament integrat?
La inclusió va molt més enllà de la simple inscripció: és el fil conductor que transforma l'acollida en una participació real i significativa per a cada infant.
Informació poc útil: Diagnòstics molt tècnics, informes clínics complexos o percentatges mèdics que no afecten el dia a dia al casal.
Informació molt útil: Com es comunica l'infant, què li agrada, què li costa, com podem ajudar-lo i quins són els seus calmants naturals.
Preguntes clau a les famílies
Com es comunica? Entén les consignes i necessita suport visual?
Quina és la seva autonomia real en rutines diàries?
Què sol funcionar per calmar-lo quan es posa nerviós?
Quines situacions solen generar-li malestar?
Com li agrada que li diguin? Té algun interès especial o motivador?
Estratègies d'acompanyament personalitzades.
Canviar la mirada: Del problema al suport
No és només llenguatge, és una nova manera d'observar. En lloc de preguntar: "Què li passa?", provem amb: "Ens podeu explicar com és?".
Canviem el focus de la limitació cap a la participació: "Com podem facilitar que s'incorpori a l'activitat amb la resta del grup?".
Transformem etiquetes en necessitats concretes: "Quan està nerviós, què acostuma a funcionar per ajudar-lo a sentir-se millor?".
Prioritzem el coneixement de la persona: "Quines són les situacions o els recursos que l'ajuden més en el seu dia a dia?".
L'art de l'observació en l'acollida
L'observació estratègica ens revela l'efecte dominó d'una bona acollida. Quan l'Oriol, de 8 anys, s'atura a observar sense participar, no cal una intervenció invasiva; sovint, oferir un company referent o un accés gradual a l'activitat evita frustracions i garanteix la seguretat emocional.
Infant amb dificultats VS Entorn amb barreres
0%
Una barrera ambiental és qualsevol element de l'entorn que dificulta la participació. Sovint posem el focus en les «dificultats» de l'infant, però el canvi real comença quan entenem que el problema no és l'infant, sinó l'entorn. Exemples clars són una aula amb excés de soroll, consignes que només s'expliquen oralment sense suport visual, o canvis sobtats d'horari que generen inseguretat.
Quan la participació s'atura: quatre preguntes per analitzar la situació
Pregunta 1
La conducta és el final d'una història, no el principi. Quan un infant no participa o mostra una conducta inesperada, cal abandonar la idea que "no vol" per buscar les causes reals.Hem d'analitzar si el problema rau en la comprensió, la capacitat o els obstacles de l'entorn. Aquestes quatre preguntes clau ens ajudaran a identificar on hem d'intervenir per garantir la inclusió.
Té les capacitats o habilitats necessàries per dur-ho a terme?
Pregunta 3
Vol fer-ho ara?
L'entorn està oferint els suports adequats o, per contra, hi ha barreres que impedeixen l'acció?
Entén clarament què s'espera que faci en aquesta activitat?
Explicació clara de qualsevol canvi en la seqüència prevista.
Anticipar per seguretat
Descripció prèvia dels espais per familiaritzar-se amb l'entorn.
Ús de fotografies per guiar l'infant en les tasques diàries.
Horaris visuals i comptes enrere que marquen la pauta de les activitats.
Rutines: Seguretat que allibera
Les rutines no limiten, sinó que ofereixen un marc de seguretat que permet a l'infant dedicar la seva energia a créixer.
100%
Atenció dedicada al joc gràcies a l'estalvi d'energia cognitiva.
Les rutines donen seguretat. Quan un infant sap què passarà a cada moment, el seu cervell es relaxa i deixa de gastar energia en l'ansietat de la incertesa. Aquesta alliberació d'energia cognitiva és vital, ja que permet que l'infant pugui centrar-se plenament en l'exploració, l'aprenentatge i, sobretot, el joc amb el grup.
Passos per gestionar canvis: Avisar, explicar, donar temps, recordar el després.
Utilitza la música com a senyal predictible i estimulant per marcar el canvi d'activitat, reduint l'ansietat i millorant la transició.
Si a l'infant li apassionen els dinosaures, utilitza'ls com a eina central del joc per garantir la seva participació activa i motivada en l'activitat.
Assigna rols basats en les seves habilitats personals, convertint els seus interessos en un valor afegit que enforteixi la seva pertinença al grup.
Ritme i canvis
Rols positius
El fil conductor
Interessosespecials
Porta d'entrada
Responsabilitat
Sota la superfície s'amaguen la por, la frustració, el cansament o la saturació sensorial que l'infant no pot expressar.
80%
La conducta és només la punta de l'iceberg: el que veiem és el resultat, no l'arrel del problema.
Canvia la teva pregunta: de 'com ho paro' a 'què em diu'.
03
02
01
Quan l'infant es desborda, parla poc i en un to tranquil. Valida el que sent abans de qualsevol correcció: això és clau per rebaixar la tensió.
Mantingues la calma, dóna temps i ofereix opcions. Evita els sermons; la connexió emocional és el primer pas per a l'autoregulació.
A: Antecedent (què ha passat abans?), B: Conducta (què observem?) i C: Conseqüència (què passa després?). L'ABC de la conducta ens ajuda a analitzar les causes ocultes.
Com evitar l'escalada? Accions que empitjoren una crisi
Quan un infant està desbordat, determinades reaccions per part nostra només fan que augmentar la seva angoixa. És clau evitar accions com:
Altres actituds que escalen el conflicte són:
- Discutir o intentar raonar mentre l'infant està activat.
- Fer sentir vergonya a l'infant davant dels altres.
- Envoltar-lo físicament, impedint que tingui espai.
Recorda: la nostra regulació emocional és sovint el mirall de la seva.+ info
80%
Reducció de les reaccions agressives en el joc.
Validar l'emoció no és donar la raó a l'acció, és reconèixer que la frustració del Pol és un procés necessari abans de tornar al joc amb serenitat.
x3
Increment en la capacitat de reincorporació autònoma.
Prevencióactiva
Escoltar iAdaptar
Anticipar iObservar
Gestió positivadel grup
1r
3r
4t
2n
Anticipar
Observar
Escoltar
Adaptar
Integrar aquestes quatre accions en la rutina diària redueix significativament la probabilitat de crisis, afavorint una convivència inclusiva i segura.
Escoltar l'infant ens dona claus sobre el seu estat. Adaptar l'entorn segons el que hem après és la clau per prevenir situacions complexes.
Anticipar ens permet preparar l'entorn i les tasques, mentre que l'observació activa ens ajuda a detectar necessitats abans que esdevinguin un problema.
L'aplicació conscient d'aquests quatre pilars converteix el monitor en un facilitador, capaç d'intervenir proactivament abans de l'esclat del conflicte.
Adaptar una activitat significa eliminar les barreres que n'impedeixen l'accés, garantint que tothom pugui participar amb el mateix objectiu. No cal canviar l'essència del joc; sovint, només ajustant una norma, el temps de resposta, la metodologia d'explicació o els materials utilitzats, assegurem que el repte es mantingui motivador per a tot el grup sense exclusió.
Adaptar no és simplificar: el repte ha de romandre present per a tothom.
La direcció inclusiva: el monitor com a motor del canvi
No existeixen jocs inclusius per se. La vertadera inclusió resideix en la teva direcció. Davant d'un repte, el Monitor A diu: «Tu seu aquí mentre els altres juguem». En canvi, el Monitor B, amb una actitud proactiva, pregunta: «Què podem canviar en les regles o els rols perquè també puguis participar-hi?». La diferència entre l'exclusió i l'oportunitat la marca sempre la teva mirada i la capacitat d'adaptar el medi.
+ info
Mètodes d'agrupació per evitar el rebuig social
L'elecció lliure d'equips per part dels infants és un risc constant per a la cohesió. Quan deixem que triïn, exposem els infants més vulnerables a un missatge dolorós: "No ets la nostra primera opció". Aquest rebuig reiterat erosiona la seva autoestima i el sentit de pertinença al grup. La importància de la selecció d'equips rau en la responsabilitat del monitor de garantir un entorn segur. Hem d'eliminar les tries a dit i substituir-les per sistemes aleatoris o estructurats: l'ús de colors, animals, cartes o parelles formades prèviament. Aquestes estratègies garanteixen que tothom tingui un lloc sense ser jutjat per les seves habilitats.
+ info
+50%
Increment en el sentit de pertinença percebut.
La vertadera inclusió es consolida quan cada infant se sent necessari: el valor de ser important dins del grup rau a passar de l'ajuda rebuda a l'aportació compartida.
x2
Augment d'iniciatives d'ajuda entre companys.
Aquestes situacions no depenen de nosaltres: no tenim control sobre el diagnòstic, les dificultats diagnòstiques ni la impossibilitat d'evitar totes les crisis.
Ens centrem en el nostre cercle de control: la manera com rebem l'infant, l'escolta activa, l'anticipació d'escenaris, l'adaptació de l'entorn i mantenir la nostra calma.
El repte del monitor inclusiu
Posaràs a prova la teva capacitat d'anàlisi resolent casos reals de futbol, muntanya i gimcanes. Analitza les barreres, proposa adaptacions creatives i dissenya suports que integrin tot el grup.
Decàleg del monitor inclusiu: La nostra guia cap a l'equitat
1. Veig l'infant abans que el diagnòstic. 2. Pregunto, no pressuposo. 3. La conducta sempre comunica. 4. Anticipo els canvis per donar seguretat. 5. Adapto l'entorn per eliminar barreres.
6. Busco i potenciï les fortaleses. 7. Treballo en equip amb la família. 8. Utilitzo el grup com a motor educatiu. 9. Garantizo que tothom participi activament. 10. Cap infant no marxa pensant que no era per a ell.
+ info
Gràcies per la vostra tasca: el record més valuós és com els heu fet sentir.
Les famílies són expertes en el seu fill; la nostra prioritat és transformar els seus nervis i la por al rebuig en un clima de confiança absoluta.
+73%
Escolta activa i validació: claus per al benestar familiar.
El poder del reforç positiu
L'ús del reforç positiu no consisteix a oferir premis materials, sinó a acompanyar l'infant en la consolidació d'aprenentatges. Es tracta d'una eina per ajudar-lo a identificar i repetir les conductes que afavoreixen la convivència i el creixement personal.
+48k
Transformar el joc del mocador és possible: des de formar parelles d'ajuda mútua i canviar la puntuació per sumar punts col·lectius, fins a eliminar la pressió de velocitat, convertint-lo en una experiència d'èxit per a tothom.
L'agrupació estructurada transforma la motivació: eliminar el rebuig i fomentar la connexió real entre tots els infants.
+73%
Impacte qualitatiu en la cohesió i participació del grup.
De la presència a la pertinença
L'actitud que adoptes com a monitor és el veritable motor del canvi en el casal. No es tracta només de gestionar activitats, sinó de facilitar espais on cada infant deixi de ser un simple present per esdevenir un membre valuós i indispensable del grup.