CRISTINA

Un grup, moltes veus, una història

Diu el Petit Príncep que “allò essencial és invisible als ulls”, però jo, aquests dos anys, ho he vist clarament: en les vostres mirades cansades però brillants, en les rialles després d’un assaig, en la paciència per acabar un àlbum de plàstica que semblava no tenir final. I sí, potser allò essencial no es veu del tot, però es nota, es respira, es recorda.

No heu estat un grup fàcil. I això no és cap retret, al contrari: sou un grup real. Amb diferències, camins propis, moments de desacord... però també amb una capacitat increïble per sumar, per reinventar-vos, per tirar endavant una obra de teatre compartida, saltant-nos tutories per construir un vaixell pirata, pintant, creant, transformant la realitat com només sap fer qui creu en el poder de l’educació. He vist com cantàveu amb les mans, com fèieu música amb gots i amb el cos i com disfressats de Mario Karts posàveu l’ànima a cada detall. I allà, enmig del desordre, del soroll, de les presses i dels nervis... hi havia màgia. La vostra màgia. Heu après molt. Però el que m’emporto jo no és només allò que heu après, sinó com heu après a ser junts. A conviure, a respectar-vos, a buscar el lloc de cadascú, encara que no sempre fos fàcil. I això és educar. Això és créixer.

Esto es un párrafo listo para contener creatividad, experiencias e historias geniales.