Entrevista amb
Marc Tapia
Marc
Hola Marc, primer de tot et voldriem coneixer millor. Ens fas una breu presentació de tu mateix?
Hola, em dic Laura Galiano i tinc vint-i-dos anys. Soc una persona sorda i porto dos audífons. La
meva llengua materna és la llengua de signes catalana, que faig servir per comunicar-me dia a dia,
tot i que també parlo català i castellà. Durant la meva formació he cursat l'ESO, un cicle mitjà
d’Atenció a Persones en Situació de Dependència (TAPD) i un cicle superior d’Integració Social
(TIS). Aquest recorregut m’ha permès adquirir experiència pràctica i conèixer millor les necessitats
de les persones amb diferents situacions de dependència i exclusió social, alhora que he après a
defensar els meus drets com a alumna amb sordesa i a utilitzar estratègies que em permetin seguir
l’aprenentatge de manera més efectiva.
Quina trajectória mes variada i interessant! Com ha estat l'accessibilitat en tot aquest recorregut?
He estudiat a l’escola Tres Pins i després a l’ESO a l’institut Consell de Cent. En acabar l’ESO vaig
començar el batxillerat, però el vaig deixar i vaig decidir orientar-me cap a la formació professional.
A educació primària, en una escola ordinària d’Olesa de Montserrat, era l’únic alumne sord i només disposava de poques hores setmanals de suport en llengua de signes i logopèdia.
A l’ESO i al Batxillerat tecnològic, vaig estudiar en un institut d’integració a Barcelona amb presència d’intèrprets de LSC i logopedes durant tot l’horari, fet que va millorar notablement l’accés als continguts.
I pel que fa a la formació superior, com a anat?
En la formació professional, l’accessibilitat va ser desigual: al CFGS de Disseny Gràfic hi havia intèrpret però amb mancances en algunes hores, mentre que al CFGS d’Integració Social va ser completa.
Finalment, destaco molt positivament la formació d’especialista en llengua de signes catalana / espanyola, amb professorat qualificat (sord i oïdor) i una metodologia molt adaptada.
Una de les principals dificultats ha estat la privació lingüística durant les primeres etapes educatives, especialment a infantil i primària, on no tenia accés real a la llengua de signes catalana. Això va afectar la base del meu desenvolupament acadèmic i comunicatiu.
Que preguntarías a un docente para ayudarte a comprender mejor el contenido en un entorno presencial? Qué sueño las estrategias que te han ayudado mes en la comprensión de los contenidos?
Per ajudar-me a comprendre el contingut en un entorn presencial, demanaria apunts ja preparats per poder seguir correctament la interpretació i revisar-los a casa. També demanaria que els exercicis orals, com els d’anglès, s’adaptessin a format escrit, i que els vídeos tinguin subtítols.
A més, també he experimentat barreres d’accés en l’àmbit vocacional, com el rebuig a accedir a estudis d’art dramàtic per motius relacionats amb requisits vinculats a la veu i el so, limitant oportunitats per motius no inclusius.
Que demanaries a un docent online per ajudar-te a comprendre millor el contingut en un entorn virtual? Quines son les estratègies que t’han ajudat mes en la comprensió dels continguts?
En un entorn virtual, és fonamental garantir que tots els continguts audiovisuals siguin accessibles, especialment mitjançant subtítols de qualitat en tots els vídeos. Aquesta és una mesura bàsica però encara no sempre es compleix. També és important que els materials escrits siguin clars, ben estructurats i directes, evitant informació excessivament densa o poc rellevant que dificulti la comprensió. La qualitat de la síntesi és clau per facilitar l’aprenentatge.
Les estratègies que més m’han ajudat són els materials visuals clars, els textos ben explicats i la possibilitat de treballar al meu ritme amb recursos escrits accessibles.
I en el cas de les activitats? Que t'ajudaria?
Pel que fa a les activitats, és recomanable que siguin accessibles i ben plantejades, prioritzant la comprensió real dels continguts per sobre de la càrrega de treball.
Un dels errors més habituals és no garantir l’accessibilitat dels continguts audiovisuals, especialment quan es proporcionen vídeos sense subtítols o es plantegen activitats basades en exposicions orals sense alternatives accessibles. També dificulta l’aprenentatge la manca de resposta àgil als dubtes o consultes, ja que en un entorn virtual aquesta comunicació és clau. A més, sovint no es té en compte la particularitat de l’expressió escrita de les persones sordes, fet que pot generar malentesos o avaluacions poc ajustades.
Quins errors o distraccions acostumen a cometre els docents que dificulten el teu aprenentatge?
L’accessibilitat té un efecte directe en la meva motivació per assistir a la formació presencial. Quan
hi ha intèrpret de llengua de signes, subtítols als vídeos i apunts adaptats, em sento més integrada i
capaç de seguir el ritme de la classe com els altres companys i companyes. Aquestes adaptacions
em permeten concentrar-me en aprendre i participar activament, sense preocupar-me de perdre
informació. En canvi, la manca d’accessibilitat, com l’absència d’intèrpret, la inexistència d’apunts
adaptats o la poca comunicació amb els docents, em fa sentir exclosa, desmotivada i fins i tot
plantejar-me deixar el curs. Per això considero que garantir la accessibilitat no només és un dret,
sinó també un factor clau per a la motivació i l’èxit acadèmic de l’alumnat amb sordesa.
En canvi, la manca d’accessibilitat, com l’absència d’intèrpret, la inexistència d’apunts adaptats o la poca comunicació amb els docents, em fa sentir exclosa, desmotivada i fins i tot plantejar-me deixar el curs. Per això considero que garantir la accessibilitat no només és un dret, sinó també un factor clau per a la motivació i l’èxit acadèmic de l’alumnat amb sordesa.
Quines serien les tres recomanacions mes importants que faries a un docent que mai a treballat amb persones sordes?
En primer lloc, tenir paciència i flexibilitat, entenent que cada alumne sord pot tenir necessitats diferents i que l’adaptació és clau per garantir un aprenentatge real.
En segon lloc, oferir materials clars, visuals i ben estructurats, evitant continguts excessivament densos o poc rellevants. Una bona organització i síntesi faciliten molt la comprensió.
Finalment, és essencial escoltar i respectar les necessitats d’accessibilitat sense prejudicis ni resistències. No es tracta d’un privilegi, sinó d’un dret: garantir la igualtat d’oportunitats. Quan el docent adopta una actitud oberta i inclusiva, no només millora l’aprenentatge de l’alumnat sord, sinó també el de molts altres estudiants amb necessitats diverses.
Com impacta l’accessibilitat o la seva falta en la teva motivació all seguir un curs online?
© IL3-UB. Subjecte a una Llicència CC BY-NC-SA 4.0 (2026)
CAST - Entrevista Laura Galiano
IL3-UB
Created on June 16, 2026
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Practical Video
View
Akihabara Video
View
Essential Video
View
Explainer Video: AI for Companies
View
Explainer Video: Keys to Effective Communication
View
Video: Responsible Use of Social Media and Internet
View
Momentum: Onboarding Video
Explore all templates
Transcript
Entrevista amb
Marc Tapia
Marc
Hola Marc, primer de tot et voldriem coneixer millor. Ens fas una breu presentació de tu mateix?
Hola, em dic Laura Galiano i tinc vint-i-dos anys. Soc una persona sorda i porto dos audífons. La meva llengua materna és la llengua de signes catalana, que faig servir per comunicar-me dia a dia, tot i que també parlo català i castellà. Durant la meva formació he cursat l'ESO, un cicle mitjà d’Atenció a Persones en Situació de Dependència (TAPD) i un cicle superior d’Integració Social (TIS). Aquest recorregut m’ha permès adquirir experiència pràctica i conèixer millor les necessitats de les persones amb diferents situacions de dependència i exclusió social, alhora que he après a defensar els meus drets com a alumna amb sordesa i a utilitzar estratègies que em permetin seguir l’aprenentatge de manera més efectiva.
Quina trajectória mes variada i interessant! Com ha estat l'accessibilitat en tot aquest recorregut?
He estudiat a l’escola Tres Pins i després a l’ESO a l’institut Consell de Cent. En acabar l’ESO vaig començar el batxillerat, però el vaig deixar i vaig decidir orientar-me cap a la formació professional.
A educació primària, en una escola ordinària d’Olesa de Montserrat, era l’únic alumne sord i només disposava de poques hores setmanals de suport en llengua de signes i logopèdia. A l’ESO i al Batxillerat tecnològic, vaig estudiar en un institut d’integració a Barcelona amb presència d’intèrprets de LSC i logopedes durant tot l’horari, fet que va millorar notablement l’accés als continguts.
I pel que fa a la formació superior, com a anat?
En la formació professional, l’accessibilitat va ser desigual: al CFGS de Disseny Gràfic hi havia intèrpret però amb mancances en algunes hores, mentre que al CFGS d’Integració Social va ser completa. Finalment, destaco molt positivament la formació d’especialista en llengua de signes catalana / espanyola, amb professorat qualificat (sord i oïdor) i una metodologia molt adaptada.
Una de les principals dificultats ha estat la privació lingüística durant les primeres etapes educatives, especialment a infantil i primària, on no tenia accés real a la llengua de signes catalana. Això va afectar la base del meu desenvolupament acadèmic i comunicatiu.
Que preguntarías a un docente para ayudarte a comprender mejor el contenido en un entorno presencial? Qué sueño las estrategias que te han ayudado mes en la comprensión de los contenidos?
Per ajudar-me a comprendre el contingut en un entorn presencial, demanaria apunts ja preparats per poder seguir correctament la interpretació i revisar-los a casa. També demanaria que els exercicis orals, com els d’anglès, s’adaptessin a format escrit, i que els vídeos tinguin subtítols.
A més, també he experimentat barreres d’accés en l’àmbit vocacional, com el rebuig a accedir a estudis d’art dramàtic per motius relacionats amb requisits vinculats a la veu i el so, limitant oportunitats per motius no inclusius.
Que demanaries a un docent online per ajudar-te a comprendre millor el contingut en un entorn virtual? Quines son les estratègies que t’han ajudat mes en la comprensió dels continguts?
En un entorn virtual, és fonamental garantir que tots els continguts audiovisuals siguin accessibles, especialment mitjançant subtítols de qualitat en tots els vídeos. Aquesta és una mesura bàsica però encara no sempre es compleix. També és important que els materials escrits siguin clars, ben estructurats i directes, evitant informació excessivament densa o poc rellevant que dificulti la comprensió. La qualitat de la síntesi és clau per facilitar l’aprenentatge.
Les estratègies que més m’han ajudat són els materials visuals clars, els textos ben explicats i la possibilitat de treballar al meu ritme amb recursos escrits accessibles.
I en el cas de les activitats? Que t'ajudaria?
Pel que fa a les activitats, és recomanable que siguin accessibles i ben plantejades, prioritzant la comprensió real dels continguts per sobre de la càrrega de treball.
Un dels errors més habituals és no garantir l’accessibilitat dels continguts audiovisuals, especialment quan es proporcionen vídeos sense subtítols o es plantegen activitats basades en exposicions orals sense alternatives accessibles. També dificulta l’aprenentatge la manca de resposta àgil als dubtes o consultes, ja que en un entorn virtual aquesta comunicació és clau. A més, sovint no es té en compte la particularitat de l’expressió escrita de les persones sordes, fet que pot generar malentesos o avaluacions poc ajustades.
Quins errors o distraccions acostumen a cometre els docents que dificulten el teu aprenentatge?
L’accessibilitat té un efecte directe en la meva motivació per assistir a la formació presencial. Quan hi ha intèrpret de llengua de signes, subtítols als vídeos i apunts adaptats, em sento més integrada i capaç de seguir el ritme de la classe com els altres companys i companyes. Aquestes adaptacions em permeten concentrar-me en aprendre i participar activament, sense preocupar-me de perdre informació. En canvi, la manca d’accessibilitat, com l’absència d’intèrpret, la inexistència d’apunts adaptats o la poca comunicació amb els docents, em fa sentir exclosa, desmotivada i fins i tot plantejar-me deixar el curs. Per això considero que garantir la accessibilitat no només és un dret, sinó també un factor clau per a la motivació i l’èxit acadèmic de l’alumnat amb sordesa.
En canvi, la manca d’accessibilitat, com l’absència d’intèrpret, la inexistència d’apunts adaptats o la poca comunicació amb els docents, em fa sentir exclosa, desmotivada i fins i tot plantejar-me deixar el curs. Per això considero que garantir la accessibilitat no només és un dret, sinó també un factor clau per a la motivació i l’èxit acadèmic de l’alumnat amb sordesa.
Quines serien les tres recomanacions mes importants que faries a un docent que mai a treballat amb persones sordes?
En primer lloc, tenir paciència i flexibilitat, entenent que cada alumne sord pot tenir necessitats diferents i que l’adaptació és clau per garantir un aprenentatge real. En segon lloc, oferir materials clars, visuals i ben estructurats, evitant continguts excessivament densos o poc rellevants. Una bona organització i síntesi faciliten molt la comprensió.
Finalment, és essencial escoltar i respectar les necessitats d’accessibilitat sense prejudicis ni resistències. No es tracta d’un privilegi, sinó d’un dret: garantir la igualtat d’oportunitats. Quan el docent adopta una actitud oberta i inclusiva, no només millora l’aprenentatge de l’alumnat sord, sinó també el de molts altres estudiants amb necessitats diverses.
Com impacta l’accessibilitat o la seva falta en la teva motivació all seguir un curs online?
© IL3-UB. Subjecte a una Llicència CC BY-NC-SA 4.0 (2026)