Entrevista amb
Marc Tapia
Marc
Hola Marc, primer de tot et voldriem coneixer millor. Ens fas una breu presentació de tu mateix?
El meu nom és Marc Tapia Guardeño, tinc 39 anys i actualment estic finalitzant el Grau en Criminologia a distància a la Universitat Oberta de Catalunya, a l’últim semestre.
Pel que fa a la meva formació, he cursat el Batxillerat Tecnològic i diversos estudis de formació professional, com dos cicles formatius de grau superior: un en Disseny Gràfic i Producció Editorial i un altre en Integració Social. També m’he especialitzat en llengua de signes, tant en Llengua de Signes Catalana (LSC) com en Llengua de Signes Espanyola (LSE), a través de formació específica presencial i en línia.
A més, he participat en tallers complementaris relacionats amb el teatre, les arts escèniques i la lingüística de la LSC, que han contribuït al meu desenvolupament personal i comunicatiu.
Quina trajectória mes variada i interessant! Com ha estat l'accessibilitat en tot aquest recorregut?
La meva trajectòria formativa ha estat marcada per diferents nivells d’accessibilitat. Et faig cinc céntims:
A educació primària, en una escola ordinària d’Olesa de Montserrat, era l’únic alumne sord i només disposava de poques hores setmanals de suport en llengua de signes i logopèdia.
A l’ESO i al Batxillerat tecnològic, vaig estudiar en un institut d’integració a Barcelona amb presència d’intèrprets de LSC i logopedes durant tot l’horari, fet que va millorar notablement l’accés als continguts.
I pel que fa a la formació superior, com a anat?
En la formació professional, l’accessibilitat va ser desigual: al CFGS de Disseny Gràfic hi havia intèrpret però amb mancances en algunes hores, mentre que al CFGS d’Integració Social va ser completa.
Finalment, destaco molt positivament la formació d’especialista en llengua de signes catalana / espanyola, amb professorat qualificat (sord i oïdor) i una metodologia molt adaptada.
Des de la teva experiència quina es la major dificultat que has tingut al llarg de la teva formació superior?
Una de les principals dificultats ha estat la privació lingüística durant les primeres etapes educatives, especialment a infantil i primària, on no tenia accés real a la llengua de signes catalana. Això va afectar la base del meu desenvolupament acadèmic i comunicatiu.
Ja en etapes posteriors, tot i les millores, també he trobat mancances importants, com la falta d’hores d’interpretació en llengua de signes en alguns estudis, com el CFGS de Disseny Gràfic i Producció Editorial, fet que dificultava el seguiment complet de determinades assignatures.
A més, també he experimentat barreres d’accés en l’àmbit vocacional, com el rebuig a accedir a estudis d’art dramàtic per motius relacionats amb requisits vinculats a la veu i el so, limitant oportunitats per motius no inclusius.
Que demanaries a un docent online per ajudar-te a comprendre millor el contingut en un entorn virtual? Quines son les estratègies que t’han ajudat mes en la comprensió dels continguts?
En un entorn virtual, és fonamental garantir que tots els continguts audiovisuals siguin accessibles, especialment mitjançant subtítols de qualitat en tots els vídeos. Aquesta és una mesura bàsica però encara no sempre es compleix. També és important que els materials escrits siguin clars, ben estructurats i directes, evitant informació excessivament densa o poc rellevant que dificulti la comprensió. La qualitat de la síntesi és clau per facilitar l’aprenentatge.
Les estratègies que més m’han ajudat són els materials visuals clars, els textos ben explicats i la possibilitat de treballar al meu ritme amb recursos escrits accessibles.
I en el cas de les activitats? Que t'ajudaria?
Pel que fa a les activitats, és recomanable que siguin accessibles i ben plantejades, prioritzant la comprensió real dels continguts per sobre de la càrrega de treball.
Quins errors o distraccions acostumen a cometre els docents que dificulten el teu aprenentatge?
Un dels errors més habituals és no garantir l’accessibilitat dels continguts audiovisuals, especialment quan es proporcionen vídeos sense subtítols o es plantegen activitats basades en exposicions orals sense alternatives accessibles. També dificulta l’aprenentatge la manca de resposta àgil als dubtes o consultes, ja que en un entorn virtual aquesta comunicació és clau. A més, sovint no es té en compte la particularitat de l’expressió escrita de les persones sordes, fet que pot generar malentesos o avaluacions poc ajustades.
Un altre aspecte és la tendència a aplicar de manera automàtica materials i indicacions d’altres cursos (copiar i enganxar), sense adaptar-los a la diversitat de l’alumnat. Això transmet una manca de personalització i fa que, en ocasions, s’oblidi que hi ha estudiants amb necessitats específiques que requereixen més atenció i flexibilitat.
Es clar, molt bona observació!
Quines serien les tres recomanacions mes importants que faries a un docent que mai a treballat amb persones sordes?
En primer lloc, tenir paciència i flexibilitat, entenent que cada alumne sord pot tenir necessitats diferents i que l’adaptació és clau per garantir un aprenentatge real.
En segon lloc, oferir materials clars, visuals i ben estructurats, evitant continguts excessivament densos o poc rellevants. Una bona organització i síntesi faciliten molt la comprensió.
Finalment, és essencial escoltar i respectar les necessitats d’accessibilitat sense prejudicis ni resistències. No es tracta d’un privilegi, sinó d’un dret: garantir la igualtat d’oportunitats. Quan el docent adopta una actitud oberta i inclusiva, no només millora l’aprenentatge de l’alumnat sord, sinó també el de molts altres estudiants amb necessitats diverses.
Com impacta l’accessibilitat o la seva falta en la teva motivació all seguir un curs online?
En primer lloc, tenir paciència i flexibilitat, entenent que cada alumne sord pot tenir necessitats diferents i que l’adaptació és clau per garantir un aprenentatge real.
En segon lloc, oferir materials clars, visuals i ben estructurats, evitant continguts excessivament densos o poc rellevants. Una bona organització i síntesi faciliten molt la comprensió.
En canvi, quan hi ha mancances, com vídeos sense subtítols o instruccions poc clares, apareix frustració i desmotivació. Haver de fer un esforç extra constant per entendre els continguts genera cansament i pot afectar negativament la continuïtat en l’aprenentatge.
En aquest sentit, l’accessibilitat no és només una qüestió tècnica, sinó també emocional: sentir que tens les mateixes oportunitats que la resta d’estudiants és clau per mantenir la motivació i el compromís amb els estudis.
Que interesant! Si hi ha quelcom que no hem pensat a preguntar-te però vols explicar, endavant.
M’agradaria destacar la importància de garantir el dret de l’alumnat sord a disposar de serveis d’interpretació en llengua de signes sempre que ho necessiti. Aquest suport hauria d’estar assegurat per les institucions educatives, siguin universitats públiques, privades o concertades.
No es tracta d’un recurs opcional, sinó d’un dret reconegut per la normativa vigent en matèria d’accessibilitat i de llengua de signes. Garantir aquest servei és fonamental per assegurar la igualtat d’oportunitats i la participació plena en l’entorn educatiu.
Avançar cap a una educació realment inclusiva implica assumir aquest compromís de manera estructural, i no com una adaptació puntual o excepcional.
Gràcies Marc per dedicar-nos el teu temps. Ha estat molt interessant.
© IL3-UB. Subjecte a una Llicència CC BY-NC-SA 4.0 (2026)
CAST - Entrevista Marc Tapia - CAT
IL3-UB
Created on June 3, 2026
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Practical Video
View
Akihabara Video
View
Essential Video
View
Explainer Video: AI for Companies
View
Explainer Video: Keys to Effective Communication
View
Video: Responsible Use of Social Media and Internet
View
Momentum: Onboarding Video
Explore all templates
Transcript
Entrevista amb
Marc Tapia
Marc
Hola Marc, primer de tot et voldriem coneixer millor. Ens fas una breu presentació de tu mateix?
El meu nom és Marc Tapia Guardeño, tinc 39 anys i actualment estic finalitzant el Grau en Criminologia a distància a la Universitat Oberta de Catalunya, a l’últim semestre. Pel que fa a la meva formació, he cursat el Batxillerat Tecnològic i diversos estudis de formació professional, com dos cicles formatius de grau superior: un en Disseny Gràfic i Producció Editorial i un altre en Integració Social. També m’he especialitzat en llengua de signes, tant en Llengua de Signes Catalana (LSC) com en Llengua de Signes Espanyola (LSE), a través de formació específica presencial i en línia. A més, he participat en tallers complementaris relacionats amb el teatre, les arts escèniques i la lingüística de la LSC, que han contribuït al meu desenvolupament personal i comunicatiu.
Quina trajectória mes variada i interessant! Com ha estat l'accessibilitat en tot aquest recorregut?
La meva trajectòria formativa ha estat marcada per diferents nivells d’accessibilitat. Et faig cinc céntims:
A educació primària, en una escola ordinària d’Olesa de Montserrat, era l’únic alumne sord i només disposava de poques hores setmanals de suport en llengua de signes i logopèdia. A l’ESO i al Batxillerat tecnològic, vaig estudiar en un institut d’integració a Barcelona amb presència d’intèrprets de LSC i logopedes durant tot l’horari, fet que va millorar notablement l’accés als continguts.
I pel que fa a la formació superior, com a anat?
En la formació professional, l’accessibilitat va ser desigual: al CFGS de Disseny Gràfic hi havia intèrpret però amb mancances en algunes hores, mentre que al CFGS d’Integració Social va ser completa. Finalment, destaco molt positivament la formació d’especialista en llengua de signes catalana / espanyola, amb professorat qualificat (sord i oïdor) i una metodologia molt adaptada.
Des de la teva experiència quina es la major dificultat que has tingut al llarg de la teva formació superior?
Una de les principals dificultats ha estat la privació lingüística durant les primeres etapes educatives, especialment a infantil i primària, on no tenia accés real a la llengua de signes catalana. Això va afectar la base del meu desenvolupament acadèmic i comunicatiu.
Ja en etapes posteriors, tot i les millores, també he trobat mancances importants, com la falta d’hores d’interpretació en llengua de signes en alguns estudis, com el CFGS de Disseny Gràfic i Producció Editorial, fet que dificultava el seguiment complet de determinades assignatures.
A més, també he experimentat barreres d’accés en l’àmbit vocacional, com el rebuig a accedir a estudis d’art dramàtic per motius relacionats amb requisits vinculats a la veu i el so, limitant oportunitats per motius no inclusius.
Que demanaries a un docent online per ajudar-te a comprendre millor el contingut en un entorn virtual? Quines son les estratègies que t’han ajudat mes en la comprensió dels continguts?
En un entorn virtual, és fonamental garantir que tots els continguts audiovisuals siguin accessibles, especialment mitjançant subtítols de qualitat en tots els vídeos. Aquesta és una mesura bàsica però encara no sempre es compleix. També és important que els materials escrits siguin clars, ben estructurats i directes, evitant informació excessivament densa o poc rellevant que dificulti la comprensió. La qualitat de la síntesi és clau per facilitar l’aprenentatge.
Les estratègies que més m’han ajudat són els materials visuals clars, els textos ben explicats i la possibilitat de treballar al meu ritme amb recursos escrits accessibles.
I en el cas de les activitats? Que t'ajudaria?
Pel que fa a les activitats, és recomanable que siguin accessibles i ben plantejades, prioritzant la comprensió real dels continguts per sobre de la càrrega de treball.
Quins errors o distraccions acostumen a cometre els docents que dificulten el teu aprenentatge?
Un dels errors més habituals és no garantir l’accessibilitat dels continguts audiovisuals, especialment quan es proporcionen vídeos sense subtítols o es plantegen activitats basades en exposicions orals sense alternatives accessibles. També dificulta l’aprenentatge la manca de resposta àgil als dubtes o consultes, ja que en un entorn virtual aquesta comunicació és clau. A més, sovint no es té en compte la particularitat de l’expressió escrita de les persones sordes, fet que pot generar malentesos o avaluacions poc ajustades.
Un altre aspecte és la tendència a aplicar de manera automàtica materials i indicacions d’altres cursos (copiar i enganxar), sense adaptar-los a la diversitat de l’alumnat. Això transmet una manca de personalització i fa que, en ocasions, s’oblidi que hi ha estudiants amb necessitats específiques que requereixen més atenció i flexibilitat.
Es clar, molt bona observació!
Quines serien les tres recomanacions mes importants que faries a un docent que mai a treballat amb persones sordes?
En primer lloc, tenir paciència i flexibilitat, entenent que cada alumne sord pot tenir necessitats diferents i que l’adaptació és clau per garantir un aprenentatge real. En segon lloc, oferir materials clars, visuals i ben estructurats, evitant continguts excessivament densos o poc rellevants. Una bona organització i síntesi faciliten molt la comprensió.
Finalment, és essencial escoltar i respectar les necessitats d’accessibilitat sense prejudicis ni resistències. No es tracta d’un privilegi, sinó d’un dret: garantir la igualtat d’oportunitats. Quan el docent adopta una actitud oberta i inclusiva, no només millora l’aprenentatge de l’alumnat sord, sinó també el de molts altres estudiants amb necessitats diverses.
Com impacta l’accessibilitat o la seva falta en la teva motivació all seguir un curs online?
En primer lloc, tenir paciència i flexibilitat, entenent que cada alumne sord pot tenir necessitats diferents i que l’adaptació és clau per garantir un aprenentatge real. En segon lloc, oferir materials clars, visuals i ben estructurats, evitant continguts excessivament densos o poc rellevants. Una bona organització i síntesi faciliten molt la comprensió.
En canvi, quan hi ha mancances, com vídeos sense subtítols o instruccions poc clares, apareix frustració i desmotivació. Haver de fer un esforç extra constant per entendre els continguts genera cansament i pot afectar negativament la continuïtat en l’aprenentatge. En aquest sentit, l’accessibilitat no és només una qüestió tècnica, sinó també emocional: sentir que tens les mateixes oportunitats que la resta d’estudiants és clau per mantenir la motivació i el compromís amb els estudis.
Que interesant! Si hi ha quelcom que no hem pensat a preguntar-te però vols explicar, endavant.
M’agradaria destacar la importància de garantir el dret de l’alumnat sord a disposar de serveis d’interpretació en llengua de signes sempre que ho necessiti. Aquest suport hauria d’estar assegurat per les institucions educatives, siguin universitats públiques, privades o concertades. No es tracta d’un recurs opcional, sinó d’un dret reconegut per la normativa vigent en matèria d’accessibilitat i de llengua de signes. Garantir aquest servei és fonamental per assegurar la igualtat d’oportunitats i la participació plena en l’entorn educatiu.
Avançar cap a una educació realment inclusiva implica assumir aquest compromís de manera estructural, i no com una adaptació puntual o excepcional.
Gràcies Marc per dedicar-nos el teu temps. Ha estat molt interessant.
© IL3-UB. Subjecte a una Llicència CC BY-NC-SA 4.0 (2026)