SENTMENAT: UN TERRITORI PER PENSAR
Porta a Porta
BALL DE PLAÇA
PARC DE LA RIERA
Maria Barat Cañameras
Aquest treball està centrat en el meu poble, Sentmenat, perquè és un espai on he viscut moltes experiències personals, les quals estan força relacionades amb el contingut que hem treballat a classe.
CASTELL DE SENTMENAT
BIBLIOTECA
RIERA SECA
INSTITUT DE SENTMENAT
NATURA VS POLÍGON
PORTA A PORTA A SENTMENAT
La figura 1 és una fotografia que vaig fer sobre el sistema de recollida porta a porta implantat al meu municipi. A les classes de Ciència de Democràcia en perill, vam analitzar les causes i les conseqüències de la crisi climàtica, així com la necessitat d'adoptar mesures que redueixin les emissions contaminants.
Aquesta evidència m'ha fet reflexionar sobre la importància dels hàbits quotidians en la sostenibilitat ambiental i sobre les dificultats que sovint genera l'aplicació de canvis col·lectius. També m'ha ajudat a entendre que afrontar el canvi climàtic no depèn només de les normatives, sinó també de l'educació i de la conscienciació ciutadana.
BALL DE PLAÇA: LA TRADICIÓ I IDENTITAT DE SENTMENAT
La figura 2 és una fotografia que vaig fer del Ball de Plaça de Sentmenat. A les classes de Cultura de Democràcia en perill, vam treballar el concepte de tradició inventada a partir de les aportacions de Klemperer i vam reflexionar sobre com algunes pràctiques culturals es mantenen i es reinterpretan per reforçar la identitat col·lectiva.
Aquesta evidència m'ha ajudat a comprendre que les tradicions no només connecten una comunitat amb el seu passat, sinó que també contribueixen a crear sentiments de pertinença i cohesió social en el present. Això m'ha fet veure les celebracions locals com a espais de construcció i transmissió d'identitats compartides.
EL PARC DE LA RIERA I LA BIOFÍLIA
La figura 3 és una fotografia que vaig fer al parc de la Riera de Sentmenat. A les classes de Ciència de Paraules per canviar el món, vam treballar el concepte de biofília i la relació existent entre la natura i el benestar de les persones.
Aquesta evidència m'ha fet reflexionar sobre la importància de conservar els espais verds propers, ja que afavoreixen la connexió amb l'entorn natural en la vida quotidiana. També m'ha ajudat a entendre que els éssers humans formem part de la natura i que la preservació d'aquests espais té un impacte directe tant en la salut individual com en l'equilibri ambiental.
UNA PORTA OBERTA AL CONEIXEMENT
La figura 4 és una fotografia que vaig fer de la Biblioteca Frederic Alfonso i Orfila de Sentmenat. A les classes de Societat de Paraules per canviar el món, vam reflexionar sobre el concepte de pau positiva i sobre la importància de construir estructures socials justes i accessibles per a tota la ciutadania.
Aquesta evidència m'ha fet veure les biblioteques com un espai que garanteix l'accés al coneixement, la cultura i l'aprenentatge independentment de la situació econòmica o social de les persones. També m'ha ajudat a entendre que la construcció d'una societat més equitativa depèn de l'existència de recursos comunitaris que afavoreixin la participació, la igualtat d'oportunitats i el desenvolupament personal.
LES ARRELS D’UNA COMUNITAT
La figura 5 és una fotografia que vaig fer del Castell de Sentmenat. A les classes de Societat de Paraules per canviar el món, vam treballar la importància de la coneixença i de la identitat en la construcció de comunitats cohesionades.
Aquesta evidència m'ha fet reflexionar sobre com el patrimoni històric contribueix a preservar la memòria col·lectiva i a reforçar el sentiment de pertinença a un lloc. També m'ha ajudat a entendre que conèixer la història i els elements que formen part de l'entorn més proper afavoreix una millor comprensió de la identitat compartida i dels vincles que uneixen les persones dins d'una comunitat.
LA SEQUERA D’UN FUTUR ANUNCIAT
La figura 6 és una fotografia que he fet de la Riera de Sentmenat, la qual està seca. A les classes de Ciència i Cultura del projecte Utopia Social, vam analitzar l’era Antropocè com una etapa marcada per l’impacte de l’activitat humana sobre el planeta i vam estudiar la clima-ficció com una eina per imaginar les conseqüències socials del canvi climàtic.
Aquesta evidència m’ha fet prendre consciència que fenòmens que sovint associem a futurs distòpics ja afecten espais propers al nostre entorn. A més a més, la manca d’aigua blava (superficial) i verda (procedent de la pluja emmagatzemada al sòl) dificulta l’ús ecològic necessari per mantenir l’equilibri dels ecosistemes i posa de manifest la vulnerabilitat dels recursos hídrics. Per això, he deixat de veure el canvi climàtic com un problema llunyà i l’entenc com una realitat present que exigeix responsabilitat col·lectiva i una reflexió sobre la nostra manera de relacionar-nos amb el medi.
L’AULA COM A MOTOR DE CANVI
En la figura 7 s’hi troba la imatge de l’Institut de Sentmenat (INS), la qual la relaciono amb la utopia pedagògica i el paper de l’educació com a motor de transformació social, temes que es van treballar en les classes de Cultura i Societat del projecte Utopia Social.
Aquesta evidència em fa reflexionar sobre la importància de l’escola en la formació de ciutadans lliures, crítics i autònoms, una idea defensada tant per Rousseau com per la Institución Libre de Enseñanza. Alhora, connecta amb el concepte d’ascensor social, ja que l’educació és un dels principals factors que afavoreixen la mobilitat social i l’accés a noves oportunitats. Aquesta reflexió ha transformat la meva mirada sobre l’escola, perquè m’ha fet entendre que no és només un espai d’aprenentatge, sinó també una eina fonamental per reduir desigualtats i construir una societat més justa.
ENTRE EL PROGRÉS I ELS LÍMITS
En la figura 8 es pot veure aquesta imatge que m’ha ajudat la IA a elaborar-la, per reflexionar els temes parlats en les tres classes (Ciència, Cultura i Societat) del projecte Utopia Social que és sobre la relació entre el desenvolupament humà i el medi natural.
Aquesta evidència em fa pensar en la crítica de Rousseau a una societat que sovint associa el progrés amb l’allunyament de la natura. Alhora, connecta amb els continguts sobre la Revolució Industrial i l’acumulació de capital, que han contribuït al creixement econòmic però també a l’augment de les desigualtats i de l’impacte ambiental. Des de la perspectiva de l’Antropocè, aquesta reflexió m’ha ajudat a comprendre que les transformacions del territori no són només canvis físics, sinó també decisions socials i econòmiques que condicionen l’equilibri dels ecosistemes i la sostenibilitat del futur.
Sentmenat: un territori per pensar
mariabaratcanameras
Created on May 31, 2026
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Practical Microsite
View
Essential Microsite
View
Akihabara Microsite
View
Essential CV
View
Akihabara Resume
View
Momentum: First Operational Steps
View
Momentum: Manager Guide
Explore all templates
Transcript
SENTMENAT: UN TERRITORI PER PENSAR
Porta a Porta
BALL DE PLAÇA
PARC DE LA RIERA
Maria Barat Cañameras
Aquest treball està centrat en el meu poble, Sentmenat, perquè és un espai on he viscut moltes experiències personals, les quals estan força relacionades amb el contingut que hem treballat a classe.
CASTELL DE SENTMENAT
BIBLIOTECA
RIERA SECA
INSTITUT DE SENTMENAT
NATURA VS POLÍGON
PORTA A PORTA A SENTMENAT
La figura 1 és una fotografia que vaig fer sobre el sistema de recollida porta a porta implantat al meu municipi. A les classes de Ciència de Democràcia en perill, vam analitzar les causes i les conseqüències de la crisi climàtica, així com la necessitat d'adoptar mesures que redueixin les emissions contaminants. Aquesta evidència m'ha fet reflexionar sobre la importància dels hàbits quotidians en la sostenibilitat ambiental i sobre les dificultats que sovint genera l'aplicació de canvis col·lectius. També m'ha ajudat a entendre que afrontar el canvi climàtic no depèn només de les normatives, sinó també de l'educació i de la conscienciació ciutadana.
BALL DE PLAÇA: LA TRADICIÓ I IDENTITAT DE SENTMENAT
La figura 2 és una fotografia que vaig fer del Ball de Plaça de Sentmenat. A les classes de Cultura de Democràcia en perill, vam treballar el concepte de tradició inventada a partir de les aportacions de Klemperer i vam reflexionar sobre com algunes pràctiques culturals es mantenen i es reinterpretan per reforçar la identitat col·lectiva. Aquesta evidència m'ha ajudat a comprendre que les tradicions no només connecten una comunitat amb el seu passat, sinó que també contribueixen a crear sentiments de pertinença i cohesió social en el present. Això m'ha fet veure les celebracions locals com a espais de construcció i transmissió d'identitats compartides.
EL PARC DE LA RIERA I LA BIOFÍLIA
La figura 3 és una fotografia que vaig fer al parc de la Riera de Sentmenat. A les classes de Ciència de Paraules per canviar el món, vam treballar el concepte de biofília i la relació existent entre la natura i el benestar de les persones. Aquesta evidència m'ha fet reflexionar sobre la importància de conservar els espais verds propers, ja que afavoreixen la connexió amb l'entorn natural en la vida quotidiana. També m'ha ajudat a entendre que els éssers humans formem part de la natura i que la preservació d'aquests espais té un impacte directe tant en la salut individual com en l'equilibri ambiental.
UNA PORTA OBERTA AL CONEIXEMENT
La figura 4 és una fotografia que vaig fer de la Biblioteca Frederic Alfonso i Orfila de Sentmenat. A les classes de Societat de Paraules per canviar el món, vam reflexionar sobre el concepte de pau positiva i sobre la importància de construir estructures socials justes i accessibles per a tota la ciutadania. Aquesta evidència m'ha fet veure les biblioteques com un espai que garanteix l'accés al coneixement, la cultura i l'aprenentatge independentment de la situació econòmica o social de les persones. També m'ha ajudat a entendre que la construcció d'una societat més equitativa depèn de l'existència de recursos comunitaris que afavoreixin la participació, la igualtat d'oportunitats i el desenvolupament personal.
LES ARRELS D’UNA COMUNITAT
La figura 5 és una fotografia que vaig fer del Castell de Sentmenat. A les classes de Societat de Paraules per canviar el món, vam treballar la importància de la coneixença i de la identitat en la construcció de comunitats cohesionades. Aquesta evidència m'ha fet reflexionar sobre com el patrimoni històric contribueix a preservar la memòria col·lectiva i a reforçar el sentiment de pertinença a un lloc. També m'ha ajudat a entendre que conèixer la història i els elements que formen part de l'entorn més proper afavoreix una millor comprensió de la identitat compartida i dels vincles que uneixen les persones dins d'una comunitat.
LA SEQUERA D’UN FUTUR ANUNCIAT
La figura 6 és una fotografia que he fet de la Riera de Sentmenat, la qual està seca. A les classes de Ciència i Cultura del projecte Utopia Social, vam analitzar l’era Antropocè com una etapa marcada per l’impacte de l’activitat humana sobre el planeta i vam estudiar la clima-ficció com una eina per imaginar les conseqüències socials del canvi climàtic. Aquesta evidència m’ha fet prendre consciència que fenòmens que sovint associem a futurs distòpics ja afecten espais propers al nostre entorn. A més a més, la manca d’aigua blava (superficial) i verda (procedent de la pluja emmagatzemada al sòl) dificulta l’ús ecològic necessari per mantenir l’equilibri dels ecosistemes i posa de manifest la vulnerabilitat dels recursos hídrics. Per això, he deixat de veure el canvi climàtic com un problema llunyà i l’entenc com una realitat present que exigeix responsabilitat col·lectiva i una reflexió sobre la nostra manera de relacionar-nos amb el medi.
L’AULA COM A MOTOR DE CANVI
En la figura 7 s’hi troba la imatge de l’Institut de Sentmenat (INS), la qual la relaciono amb la utopia pedagògica i el paper de l’educació com a motor de transformació social, temes que es van treballar en les classes de Cultura i Societat del projecte Utopia Social. Aquesta evidència em fa reflexionar sobre la importància de l’escola en la formació de ciutadans lliures, crítics i autònoms, una idea defensada tant per Rousseau com per la Institución Libre de Enseñanza. Alhora, connecta amb el concepte d’ascensor social, ja que l’educació és un dels principals factors que afavoreixen la mobilitat social i l’accés a noves oportunitats. Aquesta reflexió ha transformat la meva mirada sobre l’escola, perquè m’ha fet entendre que no és només un espai d’aprenentatge, sinó també una eina fonamental per reduir desigualtats i construir una societat més justa.
ENTRE EL PROGRÉS I ELS LÍMITS
En la figura 8 es pot veure aquesta imatge que m’ha ajudat la IA a elaborar-la, per reflexionar els temes parlats en les tres classes (Ciència, Cultura i Societat) del projecte Utopia Social que és sobre la relació entre el desenvolupament humà i el medi natural. Aquesta evidència em fa pensar en la crítica de Rousseau a una societat que sovint associa el progrés amb l’allunyament de la natura. Alhora, connecta amb els continguts sobre la Revolució Industrial i l’acumulació de capital, que han contribuït al creixement econòmic però també a l’augment de les desigualtats i de l’impacte ambiental. Des de la perspectiva de l’Antropocè, aquesta reflexió m’ha ajudat a comprendre que les transformacions del territori no són només canvis físics, sinó també decisions socials i econòmiques que condicionen l’equilibri dels ecosistemes i la sostenibilitat del futur.