10/1/23, 23:08
Monument a la Batalla de l'Ebre - Setmanari l'Ebre
Monument a la Batalla de l’Ebre
El nostre il·lustríssim acadèmic corresponent per Tortosa, Dr. Jesús Massip i Fonollosa, demanal’opinió de l’Acadèmia entorn al problema del monument a la Batalla de l’Ebre d’aquella ciutat,obra de l’escultor Lluís Maria Saumells (Gironella, 1915 – Tarragona, 1999), que va ser acadèmicde número de la nostra institució des de 1981 fins a la seva mort. La qüestió és que, en haver estat encarregat el monument pel règim franquista, el 1966, ara esvol enretirar en compliment de la Llei de memòria històrica. Però hi ha diverses consideracions atenir en compte abans d’aplicar aquesta Llei en el cas
present.
La primera és que l’obra en qüestió és la de més envergadura i ambició de Saumells, intèrpretd’un expressionisme espiritualista molt personal, que va ser segurament l’escultor de les terres deTarragona més destacat de la generació següent a la de Joan Rebull. I aquest és un factor gens
negligible a l’hora de considerar-lo.
Una altra consideració bàsica és que en una votació dels tortosins sobre el futur del monument ala batalla de l’Ebre, el 2016, els votants es varen decantar majoritàriament per mantenir el
monument.
Al marge de les seves conseqüències polítiques, la batalla de l’Ebre va ser un fet històric cabdal. Elmonument va ser fruit d’una època en què el franquisme ja no gosava donar la imatge absolutistadels primers anys i per això es va mantenir l’ambigüitat que estava dedicat als “combatents de labatalla” sense adjectivar de quin bàndol eren. És un monument de ferro de dues grans peces,cada una de les quals té forma d’obelisc o de piràmide molt allargassada. Una és gairebé el dobled’alta que l’altra. La que té més connotacions franquistes -per estar coronada amb l’àliga “de SantJoan Evangelista” que Franco feia servir de símbol- és la petita. La preponderant, però, és l’altra,que té al seu cim una figura humana mirant al cel, típica dels característics “extasiats” o“astrònoms” que protagonitzen tan sovint l’obra de Saumells. Aquesta figura sosté una granestrella pel damunt del cap. És un recurs conceptual com el que havia utilitzat Alberto Sánchez enla seva obra emblemàtica, de signe polític contrari, El pueblo español tiene un camino queconduce a una estrella. Si llegim el monument de Saumells en clau simbòlica, l’obra pot proclamar
perfectament l’esperança.
D’altra banda, entrar en consideracions de bellesa artística, com s’ha fet en abordar aquestaqüestió concreta, és un argument relliscós, perquè els temps en què l’Acadèmia dictaminava sobrela bellesa artística ja han passat. Els arguments donats aleshores ja no són vàlids i ningú haaconseguit donar-ne de nous. La bellesa artística, doncs, és un concepte molt subjectiu, en quèintervenen potentment les fílies, les fòbies, els prejudicis de qui la contempla i les connotacions
socials positives o negatives de l’obra d’art jutjada.
Enretirar el monument plantejaria un problema de grans proporcions: destruir-lo seria un fetpatrimonialment impresentable i trobar-li un destí museístic seria difícilment possible donades lesseves grans dimensions. Per omissió el més segur seria que fos arraconat en un dipòsit on
fatalment acabaria essent pura ferralla.
Si ara s’aconseguís enretirar les connotacions franquistes encara visibles del monument -l’àliga,insígnies, làpides, etc.-, com ja s’ha començat a fer, el resultat podria ser simplement el d’unaobra monumental ambiciosa, feta per un escultor rellevant -que és el que els veïns no volen
Privacitat
https://setmanarilebre.cat/reflexio-a-favor-de-la-conservacio-del-monument-a-la-batalla-de-lebre-a-carrec-del-preside/
1/2
10/1/23, 23:08
Monument a la Batalla de l'Ebre - Setmanari l'Ebre
perdre-, que recorda un fet històric sagnant però tristament memorable; i se sintonitzaria aixíamb la voluntat expressada, per acció o per omissió, per la gent de Tortosa.
Privacitat
https://setmanarilebre.cat/reflexio-a-favor-de-la-conservacio-del-monument-a-la-batalla-de-lebre-a-carrec-del-preside/
2/2
Monument a la Batalla de l'Ebre Josep Muntañola - Setmanari l'Ebre.pdf
oterojoan
Created on May 30, 2026
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Geographical Challenge: Drag to the map
View
Explainer Video: AI for Companies
View
Explainer Video: Keys to Effective Communication
View
SWOT Challenge: Classify Key Factors
View
Big Data: The Data That Drives the World
View
Mind Map: The 4 Pillars of Success
View
Momentum: Employee Introduction Presentation
Explore all templates
Transcript
10/1/23, 23:08
Monument a la Batalla de l'Ebre - Setmanari l'Ebre
Monument a la Batalla de l’Ebre
El nostre il·lustríssim acadèmic corresponent per Tortosa, Dr. Jesús Massip i Fonollosa, demanal’opinió de l’Acadèmia entorn al problema del monument a la Batalla de l’Ebre d’aquella ciutat,obra de l’escultor Lluís Maria Saumells (Gironella, 1915 – Tarragona, 1999), que va ser acadèmicde número de la nostra institució des de 1981 fins a la seva mort. La qüestió és que, en haver estat encarregat el monument pel règim franquista, el 1966, ara esvol enretirar en compliment de la Llei de memòria històrica. Però hi ha diverses consideracions atenir en compte abans d’aplicar aquesta Llei en el cas
present.
La primera és que l’obra en qüestió és la de més envergadura i ambició de Saumells, intèrpretd’un expressionisme espiritualista molt personal, que va ser segurament l’escultor de les terres deTarragona més destacat de la generació següent a la de Joan Rebull. I aquest és un factor gens
negligible a l’hora de considerar-lo.
Una altra consideració bàsica és que en una votació dels tortosins sobre el futur del monument ala batalla de l’Ebre, el 2016, els votants es varen decantar majoritàriament per mantenir el
monument.
Al marge de les seves conseqüències polítiques, la batalla de l’Ebre va ser un fet històric cabdal. Elmonument va ser fruit d’una època en què el franquisme ja no gosava donar la imatge absolutistadels primers anys i per això es va mantenir l’ambigüitat que estava dedicat als “combatents de labatalla” sense adjectivar de quin bàndol eren. És un monument de ferro de dues grans peces,cada una de les quals té forma d’obelisc o de piràmide molt allargassada. Una és gairebé el dobled’alta que l’altra. La que té més connotacions franquistes -per estar coronada amb l’àliga “de SantJoan Evangelista” que Franco feia servir de símbol- és la petita. La preponderant, però, és l’altra,que té al seu cim una figura humana mirant al cel, típica dels característics “extasiats” o“astrònoms” que protagonitzen tan sovint l’obra de Saumells. Aquesta figura sosté una granestrella pel damunt del cap. És un recurs conceptual com el que havia utilitzat Alberto Sánchez enla seva obra emblemàtica, de signe polític contrari, El pueblo español tiene un camino queconduce a una estrella. Si llegim el monument de Saumells en clau simbòlica, l’obra pot proclamar
perfectament l’esperança.
D’altra banda, entrar en consideracions de bellesa artística, com s’ha fet en abordar aquestaqüestió concreta, és un argument relliscós, perquè els temps en què l’Acadèmia dictaminava sobrela bellesa artística ja han passat. Els arguments donats aleshores ja no són vàlids i ningú haaconseguit donar-ne de nous. La bellesa artística, doncs, és un concepte molt subjectiu, en quèintervenen potentment les fílies, les fòbies, els prejudicis de qui la contempla i les connotacions
socials positives o negatives de l’obra d’art jutjada.
Enretirar el monument plantejaria un problema de grans proporcions: destruir-lo seria un fetpatrimonialment impresentable i trobar-li un destí museístic seria difícilment possible donades lesseves grans dimensions. Per omissió el més segur seria que fos arraconat en un dipòsit on
fatalment acabaria essent pura ferralla.
Si ara s’aconseguís enretirar les connotacions franquistes encara visibles del monument -l’àliga,insígnies, làpides, etc.-, com ja s’ha començat a fer, el resultat podria ser simplement el d’unaobra monumental ambiciosa, feta per un escultor rellevant -que és el que els veïns no volen
Privacitat
https://setmanarilebre.cat/reflexio-a-favor-de-la-conservacio-del-monument-a-la-batalla-de-lebre-a-carrec-del-preside/
1/2
10/1/23, 23:08
Monument a la Batalla de l'Ebre - Setmanari l'Ebre
perdre-, que recorda un fet històric sagnant però tristament memorable; i se sintonitzaria aixíamb la voluntat expressada, per acció o per omissió, per la gent de Tortosa.
Privacitat
https://setmanarilebre.cat/reflexio-a-favor-de-la-conservacio-del-monument-a-la-batalla-de-lebre-a-carrec-del-preside/
2/2