Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

Get started free

I LA MOTXILLA DE PEDRES

Isona ESO2A 2223 Pastor Raurich

Created on May 24, 2026

Start designing with a free template

Discover more than 1500 professional designs like these:

Urban Illustrated Presentation

Historical Presentation

KPOP Presentation

Snow Presentation

Corporate Christmas Presentation

Scary Eighties Presentation

Memories Presentation

Transcript

En Bruc

I LA MOTXILLA DE PEDRES

Descobreix la culpa

EN BRUC SENT MOLTA CULPA!

Però, què vol dir això?
En Bruc i la Guineu jugaven a prop del riu. La Guineu s'havia fet una corona preciosa amb les flors més rares del bosc i la tenia guardada sobre una soca. En Bruc, amb ganes de fer una broma, va voler agafar-la per amagar-la, però ho va fer amb tanta mala grapa que la corona va caure a l'aigua i el corrent se la va emportar.

Quan la Guineu va veure que la seva corona havia desaparegut, es va posar molt trista. En Bruc, per por que s'enfadés amb ell, no va dir res. Va callar. Però a partir d'aquell moment, va començar a sentir un malestar molt estrany. Notava l'esquena pesada, com si portés una pedra gegant i grisa dins de la motxilla. Cada pas que feia li costava el doble, i no tenia ganes de jugar, ni de menjar, ni de mirar les flors. La culpa el feia anar ben cagat de por i de neguit.

La Guineu el va mirar, va sospirar i li va dir: — Em sap greu la corona, Bruc, però em fa més feliç que m'hagis dit la veritat. Vine, demà en farem una altra de millor.

A la nit, en Bruc ja no va poder més. Va anar a buscar la Guineu i, amb el cap cot, li va dir: — Guineu... perdona'm. Vaig ser jo qui va fer caure la corona a l'aigua per culpa d'una broma tonta. No t'ho he dit abans perquè tenia por.

En aquell mateix instant, en Bruc va notar com si la motxilla de l'esquena se li obrís i la gran pedra grisa caigués a terra amb un clonc. Es va sentir lliure i lleuger. Va aprendre que la culpa és un pes que ens avisa que hem fet una cosa que no està bé, però que només es pot descarregar de l'esquena dient la veritat i demanant perdó.

Fi!

Fins la pròxima