De la sida a l’hantavirus: la desinformació viral
Timeline dels 7 casos més coneguts de desinformació en crisis sanitàries
Explora cada cas per entendre com evoluciona la desinformació en les crisis sanitàries
El brot d’hantavirus al creuer MV Hondius ha fet reaparèixer fake news similars a les de la COVID-19, com que és l’inici d’una nova pandèmia, que el virus forma part d’un experiment científic dels governs o que es tracta d’un virus desconegut, quan està comprovat que és una malaltia que afecta a entre 10.000 i més de 100.000 persones anuals. Aquesta exageració genera alarma social i demostra com les persones, després d’una gran crisi com la COVID, són més sensibles a qualsevol notícia sanitària.
Als anys vuitanta, els mitjans de comunicació i els rumors van començar a difondre idees falses, com que el VIH es podia contagiar per donar la mà, compartir piscines, lavabos o fins i tot per picades de mosquit. La malaltia es va relacionar injustament la malaltia amb la comunitat homosexual, persones drogodependents i immigrants. Això va provocar una enorme estigmatització social. Moltes persones amb VIH van perdre la feina, van ser rebutjades socialment o fins i tot expulsades d’escoles i hospitals. Arran que el cantant de Queen Freddie Mercury publiqués la seva enfermetat un dia abans de morir es va produir un gran impacte mediàtic i social que va contribuir a visibilitzar el VIH/sida i a reduir parcialment l’estigma, alhora que va augmentar la consciència sobre la gravetat de la malaltia.
Durant el brot d’Ebola a l’Àfrica Occidental, les xarxes socials i els missatges de mòbil van difondre falses cures. Una de les més conegudes afirmava que beure grans quantitats d’aigua salada prevenia la malaltia. A Nigèria, diverses persones van acabar hospitalitzades o van morir per seguir aquest fals consell. També es van escampar conspiracions dient que el virus havia estat creat en laboratoris occidentals per controlar la població africana. Això va provocar desconfiança envers metges i equips sanitaris, dificultant el control de l’epidèmia.
Durant el confinament per la pandèmia de la COVID-19, la desinformació sanitària es va magnificar a les xarxes. Es van fer virals fake news com que la tecnologia 5G transmetia el virus, o que les vacunes incorporaven microxips per controlar la població.
Aquestes teories es van expandir especialment per WhatsApp, Facebook, TikTok i YouTube.
Les conseqüències van ser greus: persones intoxicades per “remeis”, atacs a antenes 5G, moviments antivacunes i una gran polarització social.
Quan es va expandir la Grip A el 2009, molts governs van començar campanyes de vacunació massiva. Però ràpidament van aparèixer rumors a internet i correus virals afirmant que les farmacèutiques havien creat la pandèmia per guanyar diners.
També es compartien missatges que asseguraven que la vacuna podia provocar esterilitat, malalties neurològiques o fins i tot la mort. Encara que gran part d’aquestes afirmacions eren falses, la rapidesa d’internet va fer que molta gent desconfiés de les autoritats sanitàries.
Una de les fake news sobre la verola del mico afirmava falsament que la malaltia havia estat causada per les vacunes contra la COVID-19, barrejant conceptes científics reals —com l’ús de línies cel·lulars de mico en laboratoris— amb desinformació per fer creure que les vacunes contenien el virus o l’havien originat. Aquestes afirmacions van alimentar teories conspiratives sobre les farmacèutiques i els governs, tot i que no hi havia cap evidència científica que relacionés les vacunes amb l’aparició de la malaltia.
L’any 1998, el doctor britànic Andrew Wakefield va publicar un estudi on afirmava que la vacuna triple vírica (xarampió, galteres i rubèola) provocava autisme en infants. Es va acabar demostrant era fals i no tenia base científica.
Més tard es va demostrar que l’estudi era manipulat i sense base científica. La revista científica el va retirar i Wakefield va perdre la llicència mèdica. Tot i això, internet i les xarxes socials van continuar compartint aquesta idea durant anys.
De la sida a l’hantavirus: la desinformació viral
emmaesri05
Created on May 15, 2026
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Project Roadmap Timeline
View
Step-by-Step Timeline: How to Develop an Idea
View
Artificial Intelligence History Timeline
View
Practical Timeline
View
Timeline video mobile
View
History Timeline
View
Education Timeline
Explore all templates
Transcript
De la sida a l’hantavirus: la desinformació viral
Timeline dels 7 casos més coneguts de desinformació en crisis sanitàries
Explora cada cas per entendre com evoluciona la desinformació en les crisis sanitàries
El brot d’hantavirus al creuer MV Hondius ha fet reaparèixer fake news similars a les de la COVID-19, com que és l’inici d’una nova pandèmia, que el virus forma part d’un experiment científic dels governs o que es tracta d’un virus desconegut, quan està comprovat que és una malaltia que afecta a entre 10.000 i més de 100.000 persones anuals. Aquesta exageració genera alarma social i demostra com les persones, després d’una gran crisi com la COVID, són més sensibles a qualsevol notícia sanitària.
Als anys vuitanta, els mitjans de comunicació i els rumors van començar a difondre idees falses, com que el VIH es podia contagiar per donar la mà, compartir piscines, lavabos o fins i tot per picades de mosquit. La malaltia es va relacionar injustament la malaltia amb la comunitat homosexual, persones drogodependents i immigrants. Això va provocar una enorme estigmatització social. Moltes persones amb VIH van perdre la feina, van ser rebutjades socialment o fins i tot expulsades d’escoles i hospitals. Arran que el cantant de Queen Freddie Mercury publiqués la seva enfermetat un dia abans de morir es va produir un gran impacte mediàtic i social que va contribuir a visibilitzar el VIH/sida i a reduir parcialment l’estigma, alhora que va augmentar la consciència sobre la gravetat de la malaltia.
Durant el brot d’Ebola a l’Àfrica Occidental, les xarxes socials i els missatges de mòbil van difondre falses cures. Una de les més conegudes afirmava que beure grans quantitats d’aigua salada prevenia la malaltia. A Nigèria, diverses persones van acabar hospitalitzades o van morir per seguir aquest fals consell. També es van escampar conspiracions dient que el virus havia estat creat en laboratoris occidentals per controlar la població africana. Això va provocar desconfiança envers metges i equips sanitaris, dificultant el control de l’epidèmia.
Durant el confinament per la pandèmia de la COVID-19, la desinformació sanitària es va magnificar a les xarxes. Es van fer virals fake news com que la tecnologia 5G transmetia el virus, o que les vacunes incorporaven microxips per controlar la població. Aquestes teories es van expandir especialment per WhatsApp, Facebook, TikTok i YouTube. Les conseqüències van ser greus: persones intoxicades per “remeis”, atacs a antenes 5G, moviments antivacunes i una gran polarització social.
Quan es va expandir la Grip A el 2009, molts governs van començar campanyes de vacunació massiva. Però ràpidament van aparèixer rumors a internet i correus virals afirmant que les farmacèutiques havien creat la pandèmia per guanyar diners. També es compartien missatges que asseguraven que la vacuna podia provocar esterilitat, malalties neurològiques o fins i tot la mort. Encara que gran part d’aquestes afirmacions eren falses, la rapidesa d’internet va fer que molta gent desconfiés de les autoritats sanitàries.
Una de les fake news sobre la verola del mico afirmava falsament que la malaltia havia estat causada per les vacunes contra la COVID-19, barrejant conceptes científics reals —com l’ús de línies cel·lulars de mico en laboratoris— amb desinformació per fer creure que les vacunes contenien el virus o l’havien originat. Aquestes afirmacions van alimentar teories conspiratives sobre les farmacèutiques i els governs, tot i que no hi havia cap evidència científica que relacionés les vacunes amb l’aparició de la malaltia.
L’any 1998, el doctor britànic Andrew Wakefield va publicar un estudi on afirmava que la vacuna triple vírica (xarampió, galteres i rubèola) provocava autisme en infants. Es va acabar demostrant era fals i no tenia base científica. Més tard es va demostrar que l’estudi era manipulat i sense base científica. La revista científica el va retirar i Wakefield va perdre la llicència mèdica. Tot i això, internet i les xarxes socials van continuar compartint aquesta idea durant anys.