L'IREC US CONVIDA A...
El secret de la sal de Cardona
La Txell és una jove arqueòloga brillant: alegre, espavilada i amb una especialització ben peculiar… la sal. Davant seu hi ha el seu cap, Mossèn Carbassa: seriós, rondinaire i més partidari de l’experiència que dels títols. Ell li encomana sempre la feina més dura. Ella… s’ho pren amb bon humor. Però compte: quan pot, la Txell sempre troba la manera de fer-li tornar la jugada 😏 👉 Benvinguts a la Vall Salina. Aquí comença la vostra missió.
Següent
“Sí, sí… ja hi som. Segur que m’encolomarà la feina bruta…” “Però cap problema, mossèn… a veure qui riu últim 😏”
Txell! Deixa de fer el ronso i vine cap aquí! Si vols treballar a la Vall Salina, hauràs de demostrar que en saps!
Següent
Comencem fàcil… o potser no tant. A veure si saps quanta sal necessita el cos humà cada dia.”
Clar… perquè suar com un condemnat no surt gratis…
Quan treballes, perds sal. Però quanta?
Diuen que el cos humà és un magatzem… A veure si saps de què parlo.
Sí, sí… i jo el que vull és sortir d’aquí abans que m’enviïs a picar pedra…
Prou de biologia… això és per metges! Aquí treballem amb PEDRES!
Perfecte. Ara sí que juguem a casa 😏
Següent
A veure si saps què estàs picant realment…
Home… si no ho sé jo…
D’on surt tota aquesta sal?
No ha aparegut per art de màgia, eh…
I això de Cardona… per què és tan especial?
Perquè no és una muntanya qualsevol…
Molt bé… ja saps què és la sal. Ara falta el més important.
Qui va tenir la brillant idea de posar-se a picar pedra?
O amb menys cap 😏
Gent amb més feina que tu…
Següent
Ja n’hi ha prou de teoria… Si vols parlar del Neolític, situa’t en el temps!
Clar… perquè sense cronologia anem més perduts que tu sense ulleres 😏
A veure, arqueòloga… com explotaven la sal al Neolític?
Sense màquines… però amb molta traça.
I amb què picaven la sal?
Spoiler: no eren excavadores…
No n’hi ha prou amb tenir eines… cal saber com treballar.
Pacientment… cop a cop.
I aquestes falques… per què servien?
No tot és picar. També cal separar bé.
Creus que tot s’acaba al Neolític?
Doncs demostra-ho.
Ni de conya… aquí hi han passat romans, miners i mig món…
Següent
A veure, Txell… tot això no ho van inventar pas els neolítics.Els romans també hi van posar el nas.
Doncs situa’m-ho en el temps.
I tant… quan hi ha negoci, Roma sempre hi arriba.”
Roma no deixava res a l’atzar…
Exacte. I August ho va deixar ben lligat.
Ni la sal, ni res que donés diners.
I per què tant interès per la sal?
Ara sí que comences a entendre-ho.
Perquè sense sal no hi ha menjar… ni soldats.
Veus, Txell? La sal no només servia per conservar aliments…També tenia valor… i molt.
A veure si saps d’on ve aquesta paraula…
Tant, que fins i tot es feia servir per pagar.
A veure, Txell… tant moderna i tant estudis…Saps llatí o només saps fer PowerPoints?
Doncs tradueix això de la carta de poblament del 986…
“Et ipso die Iovis semper sit vestrum de illa sale in omni tempore, sicut fuit ab inicio”
Ui… això promet. Dispara, mossèn 😏
Veus, mossèn? La història no s’acaba a l’edat mitjana…
Sempre hi ha algú que torna a descobrir el valor d’aquesta terra…
I al segle XX…
Més de 6000 anys d'explotació de la sal
Següent
Des del 4200 aC fins el 1903 l'explotació de la sal es va fer mitjançant talls (terrasses)
Tall Nou. Col·lecció del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) – Arxiu Històric de Cardona.
Laborde, A. (1806) Voyage pittoresque et historique de l'Espagne: Tome I, Première Partie (Catalogne). París: De l'imprimerie de Pierre Didot l'aîné. Arxiu Històric de Cardona.
Següent
El 1903 comença l'explotació subterrània de l'halita cardonina, amb el Pou del Duc
Extracció de sal a l’interior d’una galeria minera del Pou del Duc, c. 1910–1920. Fotografia: Àngel Toldrà Viazo (A.T.V. 815), sèrie fotogràfica de les salines de Cardona – Arxiu Històric de Cardona.
Següent
El 1926, Emili Viader va descobrir un nou tresor a Cardona: la potassa. A partir de 1929, la seva explotació va transformar completament el paisatge i l’economia de la zona. Durant més de seixanta anys, fins al 1990, es van extreure més de 37 milions de tones de mineral, mitjançant una xarxa de més de 300 km de galeries subterrànies. Més de 1000 treballadors participaven en aquesta activitat minera intensa. Però no tot el material extret era útil: per cada 3 tones de mineral, només 1 era potassa. Les altres 2 tones es convertien en residus. Aquests residus es van acumular en grans dipòsits, coneguts com a terres. La Terrera Vella (1930–1972) i la Terrera Nova (1972–1990) en són un testimoni visible. Amb el temps, també van evolucionar els processos d’extracció: primer amb sistemes de dissolució, i més endavant amb tècniques de flotació. 👉 Un nou capítol en una història mil·lenària d’explotació de la sal a Cardona.
Següent
Aquest escape room està dedicat a una figura cabdal de la història de Cardona: mossèn Joan Serra i Vilaró, arqueòleg i fill predilecte de la vila (1953), que aquí pren vida a través del personatge de Mossèn Carbassa. Més enllà del científic, hem volgut recordar la persona. El seu caràcter, la seva manera de fer i d’entendre el passat s’han recreat a partir dels records i testimonis de les persones que el van conèixer. Aquest és, en el fons, un petit homenatge a algú que va ajudar a descobrir i explicar la història de Cardona. Biografia bàsica Va néixer a Cardona el 24 de març de 1879 i va morir a Tarragona el 27 d'octubre de 1969, on fou enterrat en una necròpolis paleocristiana que ell mateix havia excavat. Estudià als seminars de Vic i Solsona, esdevingué sacerdot i es consagrà a l'arqueologia amb el suport de figures com Francesc Vidal i Barraquer. Contribució arqueològica Entre 1915 i 1925 excavà uns 130 sepulcres megalítics, coves prehistòriques, mines de coure i poblats ibèrics com el Vilaró d’Olius o Castellvell de Solsona; publicà llibres fonamentals com El vas campaniforme a Catalunya (1923) i La civilització megalítica a Catalunya (1927). A Tarragona dirigí excavacions al Fòrum de Tàrraco, la necròpolis paleocristiana i demostrà l'origen romà de la muralla.
Joan Serra Vilaró, anys 60. (Wikipedia.org)
Següent
Una iniciativa de:
Dins dels projectes:
Formació salina Cardona
L’evolució de la Formació salina de Cardona durant el trànsit Eocè-Oligocè. Inicialment, la conca funcionava com un solc on s’acumulava aigua marina. A mesura que aquesta aigua s’anava evaporant, augmentava la concentració de sals. En els primers estadis, es dipositaven sulfats càlcics (anhidrita o guix) als marges de la conca. Aquests corresponen a les capes inferiors representades en blau. Amb més evaporació, la salmorra es concentrava i començava la precipitació d’halita (NaCl). Aquesta s’acumulava progressivament cap al centre del solc, formant capes gruixudes. Quan s’havia evaporat la major part de l’aigua, es formaven sals més solubles. Apareixen així els dipòsits de potassa (silvita i carnal·lita), representats en taronja. Aquest procés reflecteix una sedimentació seqüencial des dels marges cap al centre de la conca evaporítica.
Informació
🧠 Pensa bé… la sal no només interessava al Neolític. A Cardona i a la Vall Salina també hi ha documentada presència romana. El Campet de la Sal va funcionar des de la primera meitat del segle II aC fins a època imperial. Després de les guerres civils, l’emperador August va reorganitzar l’economia. 👉 Les mines i salines van passar a ser propietat de l’Estat (ager publicus). Però no les explotava directament… 👉 Les arrendava a persones riques per garantir el subministrament. La sal era essencial per a Roma i, sobretot, per a l’exèrcit. 🔍 Pista: qui controla la sal… controla el poder.
Diapir de Cardona
L’ascens del guix i la sal eocens fins a la superfície a Cardona és el resultat de l’escurçament oligocè produït durant la col·lisió de la placa Ibèrica amb el sud d’Europa, procés que va donar lloc a la formació de la serralada pirinenca. Cardona se situa a la conca d’avantpaís de l’Ebre, al sud del cinturó principal de muntanyes, on el desplaçament dels encavalcaments es desacobla sobre el nivell salí de Cardona. Aquest desplaçament va provocar el plegament de la capa de sal i l’elevació de les roques suprayacents cap a la superfí.
L’última fase de l’ascens de la sal es va produir per l’erosió i la ruptura del sostre de l’anticlinal, fet que va situar un petit diapir al damunt d’un plegament general amb nucli salí. L’última fase de l’ascens de la sal es va produir per l’erosió i la ruptura del sostre de L’última fase de l’ascens de la sal es va produir per l’erosió i la ruptura del sostre de l’anticlinal, fet que va situar un petit diapir al damunt d’un plegament general amb nucli salí.
Molt bé!!!!
Això va ser durant el Neolític mitjà ple per part de les comunitats neolítiques del Grup de sepulcres en cista o Solsonià. Extreien la sal mitjançant eines de pedra que després distribuïen als seus hàbitats on estandaritzaven la sal i era utilitzada com un element d’intercanvi. Aquestes comunitats van ser les primeres a explotar de manera sistemàtica els afloraments de sal de la Vall Salina. L’explotació es feia a cel obert, aprofitant la sal que emergia de forma natural. Utilitzaven destrals de pedra polida, sovint reutilitzades, per fragmentar l’halita. També feien servir falques per separar les làmines de sal de manera controlada. La sal obtinguda era transportada fins als assentaments propers. Allà es treballava i es preparava per al seu ús i distribució. Aquesta producció va afavorir xarxes d’intercanvi amb altres comunitats. La sal es convertí així en un recurs clau per a l’economia i la cohesió social.
El secret de la sal de Cardona
ALFONS FIGULS ALONSO
Created on March 20, 2026
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Big Data: The Data That Drives the World
View
Momentum: Onboarding Presentation
View
Urban Illustrated Presentation
View
3D Corporate Reporting
View
Discover Your AI Assistant
View
Vision Board
View
SWOT Challenge: Classify Key Factors
Explore all templates
Transcript
L'IREC US CONVIDA A...
El secret de la sal de Cardona
La Txell és una jove arqueòloga brillant: alegre, espavilada i amb una especialització ben peculiar… la sal. Davant seu hi ha el seu cap, Mossèn Carbassa: seriós, rondinaire i més partidari de l’experiència que dels títols. Ell li encomana sempre la feina més dura. Ella… s’ho pren amb bon humor. Però compte: quan pot, la Txell sempre troba la manera de fer-li tornar la jugada 😏 👉 Benvinguts a la Vall Salina. Aquí comença la vostra missió.
Següent
“Sí, sí… ja hi som. Segur que m’encolomarà la feina bruta…” “Però cap problema, mossèn… a veure qui riu últim 😏”
Txell! Deixa de fer el ronso i vine cap aquí! Si vols treballar a la Vall Salina, hauràs de demostrar que en saps!
Següent
Comencem fàcil… o potser no tant. A veure si saps quanta sal necessita el cos humà cada dia.”
Clar… perquè suar com un condemnat no surt gratis…
Quan treballes, perds sal. Però quanta?
Diuen que el cos humà és un magatzem… A veure si saps de què parlo.
Sí, sí… i jo el que vull és sortir d’aquí abans que m’enviïs a picar pedra…
Prou de biologia… això és per metges! Aquí treballem amb PEDRES!
Perfecte. Ara sí que juguem a casa 😏
Següent
A veure si saps què estàs picant realment…
Home… si no ho sé jo…
D’on surt tota aquesta sal?
No ha aparegut per art de màgia, eh…
I això de Cardona… per què és tan especial?
Perquè no és una muntanya qualsevol…
Molt bé… ja saps què és la sal. Ara falta el més important.
Qui va tenir la brillant idea de posar-se a picar pedra?
O amb menys cap 😏
Gent amb més feina que tu…
Següent
Ja n’hi ha prou de teoria… Si vols parlar del Neolític, situa’t en el temps!
Clar… perquè sense cronologia anem més perduts que tu sense ulleres 😏
A veure, arqueòloga… com explotaven la sal al Neolític?
Sense màquines… però amb molta traça.
I amb què picaven la sal?
Spoiler: no eren excavadores…
No n’hi ha prou amb tenir eines… cal saber com treballar.
Pacientment… cop a cop.
I aquestes falques… per què servien?
No tot és picar. També cal separar bé.
Creus que tot s’acaba al Neolític?
Doncs demostra-ho.
Ni de conya… aquí hi han passat romans, miners i mig món…
Següent
A veure, Txell… tot això no ho van inventar pas els neolítics.Els romans també hi van posar el nas.
Doncs situa’m-ho en el temps.
I tant… quan hi ha negoci, Roma sempre hi arriba.”
Roma no deixava res a l’atzar…
Exacte. I August ho va deixar ben lligat.
Ni la sal, ni res que donés diners.
I per què tant interès per la sal?
Ara sí que comences a entendre-ho.
Perquè sense sal no hi ha menjar… ni soldats.
Veus, Txell? La sal no només servia per conservar aliments…També tenia valor… i molt.
A veure si saps d’on ve aquesta paraula…
Tant, que fins i tot es feia servir per pagar.
A veure, Txell… tant moderna i tant estudis…Saps llatí o només saps fer PowerPoints?
Doncs tradueix això de la carta de poblament del 986…
“Et ipso die Iovis semper sit vestrum de illa sale in omni tempore, sicut fuit ab inicio”
Ui… això promet. Dispara, mossèn 😏
Veus, mossèn? La història no s’acaba a l’edat mitjana…
Sempre hi ha algú que torna a descobrir el valor d’aquesta terra…
I al segle XX…
Més de 6000 anys d'explotació de la sal
Següent
Des del 4200 aC fins el 1903 l'explotació de la sal es va fer mitjançant talls (terrasses)
Tall Nou. Col·lecció del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) – Arxiu Històric de Cardona.
Laborde, A. (1806) Voyage pittoresque et historique de l'Espagne: Tome I, Première Partie (Catalogne). París: De l'imprimerie de Pierre Didot l'aîné. Arxiu Històric de Cardona.
Següent
El 1903 comença l'explotació subterrània de l'halita cardonina, amb el Pou del Duc
Extracció de sal a l’interior d’una galeria minera del Pou del Duc, c. 1910–1920. Fotografia: Àngel Toldrà Viazo (A.T.V. 815), sèrie fotogràfica de les salines de Cardona – Arxiu Històric de Cardona.
Següent
El 1926, Emili Viader va descobrir un nou tresor a Cardona: la potassa. A partir de 1929, la seva explotació va transformar completament el paisatge i l’economia de la zona. Durant més de seixanta anys, fins al 1990, es van extreure més de 37 milions de tones de mineral, mitjançant una xarxa de més de 300 km de galeries subterrànies. Més de 1000 treballadors participaven en aquesta activitat minera intensa. Però no tot el material extret era útil: per cada 3 tones de mineral, només 1 era potassa. Les altres 2 tones es convertien en residus. Aquests residus es van acumular en grans dipòsits, coneguts com a terres. La Terrera Vella (1930–1972) i la Terrera Nova (1972–1990) en són un testimoni visible. Amb el temps, també van evolucionar els processos d’extracció: primer amb sistemes de dissolució, i més endavant amb tècniques de flotació. 👉 Un nou capítol en una història mil·lenària d’explotació de la sal a Cardona.
Següent
Aquest escape room està dedicat a una figura cabdal de la història de Cardona: mossèn Joan Serra i Vilaró, arqueòleg i fill predilecte de la vila (1953), que aquí pren vida a través del personatge de Mossèn Carbassa. Més enllà del científic, hem volgut recordar la persona. El seu caràcter, la seva manera de fer i d’entendre el passat s’han recreat a partir dels records i testimonis de les persones que el van conèixer. Aquest és, en el fons, un petit homenatge a algú que va ajudar a descobrir i explicar la història de Cardona. Biografia bàsica Va néixer a Cardona el 24 de març de 1879 i va morir a Tarragona el 27 d'octubre de 1969, on fou enterrat en una necròpolis paleocristiana que ell mateix havia excavat. Estudià als seminars de Vic i Solsona, esdevingué sacerdot i es consagrà a l'arqueologia amb el suport de figures com Francesc Vidal i Barraquer. Contribució arqueològica Entre 1915 i 1925 excavà uns 130 sepulcres megalítics, coves prehistòriques, mines de coure i poblats ibèrics com el Vilaró d’Olius o Castellvell de Solsona; publicà llibres fonamentals com El vas campaniforme a Catalunya (1923) i La civilització megalítica a Catalunya (1927). A Tarragona dirigí excavacions al Fòrum de Tàrraco, la necròpolis paleocristiana i demostrà l'origen romà de la muralla.
Joan Serra Vilaró, anys 60. (Wikipedia.org)
Següent
Una iniciativa de:
Dins dels projectes:
Formació salina Cardona
L’evolució de la Formació salina de Cardona durant el trànsit Eocè-Oligocè. Inicialment, la conca funcionava com un solc on s’acumulava aigua marina. A mesura que aquesta aigua s’anava evaporant, augmentava la concentració de sals. En els primers estadis, es dipositaven sulfats càlcics (anhidrita o guix) als marges de la conca. Aquests corresponen a les capes inferiors representades en blau. Amb més evaporació, la salmorra es concentrava i començava la precipitació d’halita (NaCl). Aquesta s’acumulava progressivament cap al centre del solc, formant capes gruixudes. Quan s’havia evaporat la major part de l’aigua, es formaven sals més solubles. Apareixen així els dipòsits de potassa (silvita i carnal·lita), representats en taronja. Aquest procés reflecteix una sedimentació seqüencial des dels marges cap al centre de la conca evaporítica.
Informació
🧠 Pensa bé… la sal no només interessava al Neolític. A Cardona i a la Vall Salina també hi ha documentada presència romana. El Campet de la Sal va funcionar des de la primera meitat del segle II aC fins a època imperial. Després de les guerres civils, l’emperador August va reorganitzar l’economia. 👉 Les mines i salines van passar a ser propietat de l’Estat (ager publicus). Però no les explotava directament… 👉 Les arrendava a persones riques per garantir el subministrament. La sal era essencial per a Roma i, sobretot, per a l’exèrcit. 🔍 Pista: qui controla la sal… controla el poder.
Diapir de Cardona
L’ascens del guix i la sal eocens fins a la superfície a Cardona és el resultat de l’escurçament oligocè produït durant la col·lisió de la placa Ibèrica amb el sud d’Europa, procés que va donar lloc a la formació de la serralada pirinenca. Cardona se situa a la conca d’avantpaís de l’Ebre, al sud del cinturó principal de muntanyes, on el desplaçament dels encavalcaments es desacobla sobre el nivell salí de Cardona. Aquest desplaçament va provocar el plegament de la capa de sal i l’elevació de les roques suprayacents cap a la superfí. L’última fase de l’ascens de la sal es va produir per l’erosió i la ruptura del sostre de l’anticlinal, fet que va situar un petit diapir al damunt d’un plegament general amb nucli salí. L’última fase de l’ascens de la sal es va produir per l’erosió i la ruptura del sostre de L’última fase de l’ascens de la sal es va produir per l’erosió i la ruptura del sostre de l’anticlinal, fet que va situar un petit diapir al damunt d’un plegament general amb nucli salí.
Molt bé!!!!
Això va ser durant el Neolític mitjà ple per part de les comunitats neolítiques del Grup de sepulcres en cista o Solsonià. Extreien la sal mitjançant eines de pedra que després distribuïen als seus hàbitats on estandaritzaven la sal i era utilitzada com un element d’intercanvi. Aquestes comunitats van ser les primeres a explotar de manera sistemàtica els afloraments de sal de la Vall Salina. L’explotació es feia a cel obert, aprofitant la sal que emergia de forma natural. Utilitzaven destrals de pedra polida, sovint reutilitzades, per fragmentar l’halita. També feien servir falques per separar les làmines de sal de manera controlada. La sal obtinguda era transportada fins als assentaments propers. Allà es treballava i es preparava per al seu ús i distribució. Aquesta producció va afavorir xarxes d’intercanvi amb altres comunitats. La sal es convertí així en un recurs clau per a l’economia i la cohesió social.