AL COR DEL LICEU Proposta educativa

AL COR DEL LICEU

PrOPOSTA EDUCATIVA

Dossier digital elaborat per l'equip de LiceuAprèn

Dossier provisional

Ìndex

1. Fitxa artística

2. Selecció musical

3. El projecte educatiu

4. L'espectacle

5. Les músiques

6. Les veus del cor

En el marc del 25è aniversari del Petit Liceu, el Foyer del Gran Teatre del Liceu acull un espectacle nou que ens endinsa en un univers sonor que només un cor d’òpera com el del Gran Teatre del Liceu pot oferir. El cor és l’essència de l’òpera, el batec que dona vida a les històries i que transforma les emocions individuals en una poderosa experiència col·lectiva. És la veu que expressa els sentiments més íntims i, alhora, uneix les ànimes en un clam compartit d’amor, passió, tragèdia i esperança. Aquest espectacle immersiu i de proximitat ens convida a viatjar al cor mateix de l’òpera, un univers sonor que només un cor com el del Gran Teatre del Liceu pot oferir. A través de les grans peces corals del repertori i d’una posada en escena plena de dinamisme, descobrirem la força, la vibració i la bellesa que fan del Cor una de les expressions més profundes i universals de l’art musical. Una experiència sensorial que posa en relleu la veu humana com a instrument capaç de moure, commoure i unir, amb un batec que ressona dins nostre i que ens connecta amb l’ànima col·lectiva. Veniu Al Cor del Liceu, sumeu-vos al seu batec i deixeu-vos abraçar per la seva música.

1. Fitxa artística

Dramatúrgia i direcció d’escena Marc Rosich Direcció musical Pablo Asante Arranjaments i composició musical Jordi Cornudella Coreografia Roberto G. Alonso Il·luminació Sylvia Kuchinow Figurinista i espai Joana Martí Producció Gran Teatre del Liceu COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU Piano David Huy Nguyen Phung Arpa Sara Esturillo

Coneix el cor del Liceu

2. Selecció musical deAl cor del Liceu

1. Va pensiero Nabucco / VERDI 2. O fortuna Carmina Burana / ORFF 3. O Isis und Osiris La flauta màgica / MOZART 4. Erdas Warnung Das Rheingold / WAGNER 5. Hymn to the dawn Choral Hymns from the Riga Veda / HOLST 6. Perchè tarda la luna? / Là sui monti dell’Est Turandot / PUCCINI 7. Vedi le fosche notturne Il Trovatore / VERDI 8. Fuoco di goia! Otello / VERDI 9. Hymn to the waters Choral Hymns from the Riga Veda / HOLST 10. O Welche Lust! Fidelio / BEETHOVEN 11. Coro a bocca chiusa Madam Butterfly / PUCCINI 12. Swaz hie gat umbe / Were diu werlt alle min Carmina Burana / ORFF

LLISTA D’SPOTIFY AMB LES MÚSIQUES

Sinopsi argumental

L’espectacle Al cor del Liceu presenta una faula simbòlica sobre la humanitat i la seva relació amb la natura. La història comença en un futur fosc, en què les persones han deixat d’escoltar la Terra i també han deixat d’escoltar-se entre ells. Com a conseqüència, el món ha quedat sumit en la foscor, sense llum i sense vida, i els pocs supervivents avancen desorientats entre les restes d’allò que havia existit, preguntant-se què ha passat i com poden començar de nou. Enmig d’aquest paisatge, una dona recorda una antiga cançó que, segons la llegenda, feia despertar la Terra. Aquest record es converteix en una esperança, un impuls per continuar. Inicien així un viatge simbòlic en què busquen la llum en els astres, redescobreixen el foc, segueixen el curs del riu fins al mar i es troben amb altres grups de supervivents. La cançó de la Terra, però, sembla incompleta, com si alguna cosa se’ls escapés cada vegada que intenten fer-la reviure. Només quan les veus comencen a trobar-se i aconsegueixen cantar-la junts i en harmonia, la música pren forma i el món respon lentament al seu cant. Aleshores el sol torna a aparèixer. La Terra desperta, encara ferida, encara marcada pel que ha viscut. A poc a poc, la vida hi torna a bategar, mentre els supervivents reconstrueixen el món plegats i aprenen de nou a habitar-lo plegats. En el cor de totes les coses hi persisteix una força invisible que uneix els éssers humans amb la natura, una memòria antiga que només es revela quan algú és capaç d’escoltar.

5. Les músiques

La selecció dels cors que s’interpretaran a l’espectacle s’ha fet seguint diversos criteris: d’una banda, per la seva rellevància en la història de l’òpera; de l’altra, perquè les seves característiques musicals i també interpretatives permeten generar els ambients que es volen recrear en diferents moments de l’espectacle; i, finalment, perquè la temàtica que aborden té punts de connexió amb el missatge que es vol transmetre. En qualsevol cas, les diferents peces que integren el programa d’aquest espectacle no defineixen un fil narratiu concret sinó que esdevenen un marc sonor que embolcalla el públic buscant l’impacte sensorial i inspirant la descoberta.

Descobreix les músiques

Va pensiero

Giuseppe Verdi

Hi ha un cor. En el cor de totes les coses, hi ha un cor. Un cor que, en vibrar, ens fa vibrar. Un cor que, en palpitar, ens fa palpitar. Un cor que amb les històries que ens explica, ens explica. Però avui, el cor, amb el cor a la mà, quina història ens explica? Quin misteri? Quina profecia?

L'obra musical

El text

Elements musicals

Propostes per escoltar

O fortuna

Carl ORFF

Imaginem un futur negre. Un futur que ben bé podria ser el futur nostre. El d’una societat que no s’escolta. On tothom va a la seva, incapaços d’anar tots a l’una...

L'obra musical

El text

Elements musicals

Propostes per escoltar

Hymn to the dawn

GUSTAV HOLST

El record de la cançó encara els quedava molt lluny...però el mer fet de voler recuperar-la, els va fer brollar una primera espurna d’esperança.

L'obra musical

El text

Elements musicals

Propostes per escoltar

Coro a bocca chiusa

giaccomo puccini

I veuen per primer cop el mar. I no hi ha ni una sola escletxa d’aigua neta. I veuen per primer cop el terra que trepitgen. I no es veu ni un tros de terra. Per poder tirar endavant, primer toca fer net.

Propostes per escoltar

L'obra musical

Elements musicals

6. Les veus del cor

En un cor mixt, les veus es divideixen en quatre registres principals segons l’altura i el timbre. Les sopranos són les veus femenines més agudes i solen portar la melodia principal, aportant brillantor i claredat al conjunt. Les contralts són també veus femenines, però més greus i càlides, i acostumen a fer harmonies o segones veus que donen cos al so coral. Els tenors són les veus masculines agudes, amb un timbre sovint lluminós i expressiu, que poden portar tant melodia com suport harmònic. Finalment, els baixos són les veus masculines més greus, que aporten la base harmònica i la profunditat sonora del cor.

Text del fragment

Hear our hymn, O Goddess, Rich in wealth and wisdom, Ever young yet ancient, True to Law Eternal. Wak’ner of the songbirds, Ensign of the Eternal, Draw thou near, O Fair One In thy radiant Chariot. Bring to her your off’ring; Humbly bow before her: Raise your songs of welcome As she comes in splendour.

Escolta el nostre himne, oh Deessa, rica en saviesa i abundància, sempre jove i alhora antiga, fidel a la Llei eterna. Desvetlladora dels ocells cantaires, estendard de l’Etern, acosta’t a nosaltres, oh Bella, en el teu carro resplendent. Porteu-li la vostra ofrena; inclineu-vos amb humilitat davant seu: eleveu cants de benvinguda mentre arriba en tota la seva esplendor.

Elements musicals

En aquesta peça, el cor expressa l’anhel de llibertat i l’enyorança de la terra natal. Va ser també un símbol del nacionalisme italià i del romanticisme, combinant sentiment de pertinença i desig de llibertat.El caràcter general de la peça és íntim i melancòlic.

L'estructura de la peça es distingeix per:

• Introducció: tensió amb línia ascendent, notes sostingudes i modulació suau cap a la tonalitat principal.
• Part A: melodia cantabile en ritme de vals, homofònica, de caràcter aparentment alegre però amb fons melancòlic.
• Part B: major expressivitat i desplegament vocal, menys dansable i més emocional, amb variacions i contrastos dinàmics.
• Pont: augment de tensió amb modulació a menor, protagonisme instrumental i ornamentacions.
• Retorn A: represa de la melodia inicial amb més intensitat i densitat.
• Coda: conclusió homofònica.

Elements musicals

Hymn to the Dawn és una resposta directa a l’interès de Gustav Holst pel Rig Veda. Tot i que és anterior a la publicació del seu recull de corals (1902), la peça s’hi va incloure posteriorment el 1907 en una segona versió revisada. L’obra simbolitza l’apreciació de la natura, especialment del moment de l’albada, entès com un espai de renaixement i esperança. Holst busca representar de manera programàtica la sortida del sol, transmetent una sensació de calma, llum i despertar després de la foscor nocturna.

• Obra programàtica: representa musicalment la sortida del sol amb una estructura repetitiva amb canvis de text.
• Interpretada per veus femenines
• Llenguatge musical: barreja de polifonia i homofonia, amb dissonàncies, cromatismes i ús de l’escala pentatònica per crear exotisme i sensació de somni.
• Harmonia: joc constant entre tònica (Sol M) i dominant (Re), amb ambigüitat tonal fins al final.
• Estructura: A–B repetit amb coda final.
• Introducció: arpa arpegiada, timbre suau i atmosfera lírica i onírica amb veus femenines agudes.
• Secció A: més polifònica i amb tensió harmònica (alba i naixement de la llum).
• Secció B: més homofònica i estable, en harmonia major (llum i estabilitat del sol).

Text del fragment

Oh Fortuna, Com la lluna, Variable d'estat: Sempre creixes O decreixes. Vida avorrible ara roman, després cuida. La intel·ligència amb una broma, La pobresa i el poder Fon com el gel. Dau monstruós i buit, gira, tu, voluble. Mal estat, Vana salvació, Sempre esfumable. Aombrada I coberta, També a mi et mostres. Ara pel joc Porto el dors nu A causa del teu crim.

O Fortuna velut luna statu variabilis semper crescis aut decrescis vita detestabilis nunc obdurat et tunc curat ludo mentis aciem, egestatem, potestatem dissolvit ut glaciem. Sors immanis et inanis, rota tu volubilis status malus vana salus semper dissolubilis Obumbrata et velata michi quoque niteris nunc per ludum dorsum nudum fero tui sceleris.

Propostes per escoltar

Expressem amb el cos i el moviment allò que ens inspira la música. Ens fixem en alguns dels elements musicals més destacats de la peça. Cantem l'ària amb l'ajuda de l'acompanyament per piano i veu que us podeu descarregar:

CORO A BOCCA CHIUSA - VEUS I PIANO

CORO A BOCCA CHIUSA - PIANO SOL

CORO A BOCCA CHIUSA - SOPRANO

CORO A BOCCA CHIUSA - ALTO

PARTITURA CORO A BOCCA CHIUSA

Elements musicals

ÀRIA: Coro a boca chiusa VEU: Cor Mixte TONALITAT: : Sib MajorMÈTRICA: 4/4 TEMPO: Moderadamente mosso ELEMENTS A DESTACAR:El cor canta amb la boca closa, no hi ha lletra.Contrast entre obstinat en pizzicatos de la corda/picat dels vents i el legato mantingut del cor.Solo del violí.Frases de 8 compassos.ESTRUCTURA: A - A'- Coda

Elements musicals

Musicalment, Orff busca evocar un ambient medieval mitjançant recursos com l’ús de quintes paral·leles i harmonies senzilles. Al mateix temps, la música transmet una sensació de ritual pagà gràcies a la importància de la recitació, la repetició i una rítmica molt marcada i contundent. Aquest caràcter primitiu i ceremonial és una de les característiques més distintives de l’obra.

• Tonalitat menor i ambient de tensió inicial
• Estructura cíclica i repetitiva (roda de la fortuna)
• Introducció: textura homofònica amb cors i instruments, percussió contundent i caràcter monumental.
• Part A: melodia coral recitativa i repetitiva, amb estructura cíclica i acompanyament constant. Intensitat creixent i progressiu desdoblament de les veus.
• Part A’: mateixa melodia i estructura, però amb més densitat instrumental i coral, augmentant la intensitat sonora.
• Final: canvi de caràcter i pas a tonalitat major amb efecte triomfal.
• Conceptes clau: repetició, homofonia, tensió, monumentalitat i intensitat

Text del fragment

Va, pensiero, sull'ali dorate; Va, ti posa sui clivi, sui colli, Ove olezzano tepide e molli L'aure dolci del suolo natal! Del Giordano le rive saluta, Di Sionne le torri atterrate... Oh, mia patria sì bella e perduta! Oh, membranza sì cara e fatal! Arpa d'or dei fatidici vati, Perché muta dal salice pendi? Le memorie nel petto riaccendi, Ci favella del tempo che fu! O simile di Solima ai fati Traggi un suono di crudo lamento, O t'ispiri il Signore un concento Che ne infonda al patire virtù.

Vola, pensament, sobre les ales daurades; vés i posa’t als pradells i turons, on les dolces brises del país natal escampen perfums tebis i suaus! Saluda del Jordà les ribes, de Sió les torres caigudes... Ah, pàtria meva, tan bella i perduda! Oh, recordança estimada i fatal! Arpa d’or dels fatídics profetes, per què, muda, penges dels salzes? Encén de nou els records dins del pit, parla’ns dels temps passats! O semblant al destí de Sólima treu un so de dur lament, o que el Senyor t’inspiri un cant que infongui virtut a qui pateix!