La llegenda de Mariola

Fa dos mil anys, quan les nostres terres formaven part de la província romana de la Contestània, vivia una jove anomenada Mariola. Era filla de Sext Marius, un ric propietari de mines de llinatge indígena que, tot i els seus orígens, era un patrici respectat pel mateix Imperi. Mariola era coneguda per la seua bellesa i per una companya inseparable i extraordinària: Pinta, una pantera africana que el seu pare li havia portat de cadell i que s'havia convertit en una fera noble i protectora. La jove estava enamorada i compromesa d’un noble de la seua terra anomenat Aulus Emili. La felicitat de la família es va veure truncada per l'ambició del prefecte Caius Lúcul. Lúcul, desitjant les mines d'or de Sext Màrius, va intentar casar-se amb Mariola, però ella el va rebutjar. Però amb l'ajuda de la seua germana Júlia, que era més roïna que la tinya i concubina de l'emperador Tiberi, Lúcul va ordir un pla per destruir Sext Màrius. Utilitzant mentides i calúmnies, van convéncer l'emperador Tiberi que Sext Màrius ocultava riqueses i que cometia delictes contra Roma. Tiberi va ordenar que tota la família viatjara immediatament a la capital. Sext, Mariola i Aulus Emili van embarcar en la seua nau, l’Urània, des del port de Dénia, tement el pitjor. A Roma, la situació es va tornar tràgica. Tiberi, captivat per la bellesa de Mariola, va intentar que la jove abandonara Aulus Emili per ser la seua favorita imperial. Davant la negativa de Sext Màrius a cedir a les pretensions del cèsar, l'emperador va ordenar la seua mort espenyant-lo des de dalt de la Roca Tarpeia.

La llegenda va passar un bon grapat de segles, just dins del pati d’armes del castell, el Castell del Tossal de l’Àguila, on vivia un militar (allò que se’n diu un capitost) que li deien Haroum Beik. Ell comandava la població de Banyeres de Mariola, que en aquells temps es deia Beni-heres. Els seus habitants li tenien molt de respecte i estima, perquè tenia a ratlla tota la gent indesitjable que s’hi acostava a fer malifetes. Haroum Beik tenia una filla, Khadija, que era la seua nineta dels ulls. A més de ser molt guapa, ballava cosa fina. Quan més solia dansar era quan son pare guanyava alguna batalla per a celebrar la victòria. Entre altres, ballava una dansa molt especial que, per cert, ha perdurat fins ara, la Dansa de la Bandera. Ballava molt bé i amb bon ritme movent els malucs mentre voltava la bandera que duien els soldats en els combats. Però un tal Ahmed Hassan, que se suposava era un gran amic d’Haroum, i que tenia un cert poder dins del seu exèrcit, envejava el pare de Khadija, i va decidir destronar-lo per aconseguir ell el poder. En això, un dia que Khadija ballava per a tots els habitants de Beni-heres la Dansa de la Bandera per a celebrar l’arribada de l’estiu, Ahmed Hassan li llançà una fletxa a Haroum per matar-lo. Khadija s’adonà d’aquest terrible atac i s’interposà a temps per salvar així la vida de son pare. Malauradament, ella morí dessagnada. Quan l’assassí va ser capturat, Haroum Beik va demanar al poble que decidira quin castic mereixia el culpable i els habitants de Beni-heres van acordar que el despenyaren des de dalt del Castell. Així ho feren, i des d’aquell dia en honor de Khadija cada any el poble continua celebrant als peus del castell, la Dansa de la Bandera. Ara bé, com a record d’aquesta llegenda, a la part dreta de la base de l’alcàsser del castell va romandre per a sempre el perfil de la cara d’un musulmà amb turbant i tot, la del maleït Ahmed Hassan després que el reballaren des de dalt de la torre Mestra.

Mariola va ser condemnada a un destí encara més cruel: ser devorada per les feres al Coliseu durant una festa de l'aristocràcia. El dia de l'execució, la jove va ser portada a l'arena, untada amb perfums per atreure els animals. Però quan van obrir la gàbia de la fera més perillosa, va ocórrer un miracle: l'animal era la Pinta, la seua fidel pantera, que també havia estat capturada per als jocs romans. En lloc d'atacar-la, la pantera es va llançar als seus peus i la va protegir de la resta de lleons i tigres davant la mirada atònita de milers d'espectadors. Enmig de la confusió, Aulus Emili va aconseguir rescatar Mariola del centre del Coliseu. Amb l'ajuda de la pantera, que obria pas entre la multitud, van arribar al port d'Òstia i van fugir cap a casa en la seua nau. La notícia de la injustícia de Roma va fer que les ciutats de la Contestània s'alçaren en armes sota el comandament d'Aulus Emili. Tanmateix, Mariola, trista per la mort del son pare, es va recloure a la Gruta Blanca (coneguda hui com la Cova de la Sarsa) i a la seua torre. Va morir sent encara molt jove, abans de complir els trenta anys, i va demanar ser soterrada en aquelles muntanyes que tant estimava. En el seu honor, els habitants de la zona van anomenar tota la serralada com a Serra Mariola. Aquesta història, que apareix en textos d'autors clàssics com Tàcit, guarda un secret corprenedor. L'any 1965, uns espeleòlegs van trobar a la Cova de la Sarsa (prop de Bocairent) el crani d'una pantera africana. Les proves van confirmar que les restes tenien uns dos mil anys d'antiguitat. Encara hui, molts creuen que els esperits de la dama i la pantera recorren els cims de la serra, vigilant que ningú no oblide la seua història.