El llibret
La música i el text
Diàlegs entre imatge, música i text als llibrets d’oratori del set-cents barceloní
Gràfics
El paper de les dones
La imatge
Introducció
Bibliografia i crèdits
Els centres d'ensenyament
El llibret com a font d'estudi
Comissaris: Oriol Brugarolas Sílvia Canalda
Introducció
L'oratori musical era una veritable institució a la Catalunya del segle XVIII. Les principals festes religioses se solemnitzaven amb la interpretació d'oratoris a una àmplia cartografia urbana (parròquies, convents masculins i femenins i temple metropolità). Els textos dels oratoris s'imprimien en format de llibret, i les portades presenten un material visual i textual que ens permet reconstruir les principals devocions, els poders fàctics (civils i religiosos) o els oficis implicats (músics, impressors i gravadors). Al conjunt de les biblioteques i arxius catalans es conserven més de 500 llibrets (sobretot impresos, però també manuscrits) i prop de 200 partitures manuscrites d'oratoris compostos entre 1715 i 1830, fet que posa en evidència l’arrelament excepcional que va tenir aquest gènere a Catalunya; només a Barcelona, a finals del set-cents es podien escoltar una cinquantena d’oratoris a l’any. Si bé al nostre territori hi ha altres fons importants, com el de la Biblioteca de Catalunya i el de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, el CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB custodia una de les col·leccions més riques de llibrets d’oratori de tot l'Estat espanyol, amb 370 edicions, 340 de les quals impreses a Catalunya. Entre aquestes darreres, els 160 llibrets d’oratori publicats i celebrats a Barcelona que -molt important- contenen imatges, són el punt de partida dels 29 seleccionats per a la present exposició. Allò que resulta interessant d’aquests llibrets, tot i no incorporar elements de notació musical, és la seva important aportació relacionada amb la música, amb indicació de l’espai on es va executar l’oratori, qui el va cantar i, habitualment, qui el va escriure. Així mateix, esdevenen un gènere literari rellevant, amb valuosos elements textuals i visuals, capaç de donar a conèixer aspectes del patrimoni immaterial i material de la ciutat, com ara noves canonitzacions, renovacions d’altars i devocions o trasllats de relíquies. Així doncs, a l'exposició es presenten diversos eixos temàtics que revelen fins a quin punt el llibret d'oratori exemplifica l'ús de la intermedialitat a la Barcelona d’època moderna, ja que música, text i imatge convergeixen en un gènere literari d’àmplia difusió. D’aquesta manera, la funció d’adoctrinament s’endolcia per mitjà dels sentits, com és propi de la festa barroca, tot i reflectir-s’hi les diferències estamentals. Oriol Brugarolas – Sílvia Canalda Comissaris
El llibret
Els llibrets impresos se solen trobar en format quart, propi de la literatura de cordill, i contenen el text de l'oratori que s'havia d'interpretar musicalment. Com si fossin un programa de mà dels nostres dies, es repartien entre els assistents a l’acte de celebració, de manera que els oients podien seguir bé l'argument i guardar un record de la vetllada. Posteriorment, i com a pràctica a les cases de religiosos, sovint es relligaven en volums facticis. Així, a la portada consta el títol de l'obra, el motiu i el dia de la celebració, els promotors de l'acte, l'espai on s'havia d'executar, la capella musical que l'havia de cantar i el mestre de capella que el dirigiria (que habitualment l’havia escrit); també, sovint, una estampa xilogràfica, l'impressor i el lloc d'edició, en ocasions acompanyats per l’any. Tot seguit, es troba el text dramàtic de temàtica al·legòrica o bíblica, amb episodis de l'Antic Testament, encapçalat per l’enumeració dels personatges que dona pas a la narració de la història, dialogada. En el text s’assenyala la part recitada i la cantada, que podia ser en forma d'ària, de coral, a duo o a trio. Habitualment, l'oratori de caràcter al·legòric, a la part final explica l’analogia o símil, i es compara així una de les virtuts del personatge bíblic de la història explicada amb una de les virtuts del sant o santa, verge o beat al qual va dedicat. En alguns exemplars, el llibret es tanca amb un petit escut (del promotor) o un ornament que assenyala el final del text. Els llibrets d’oratori són un vehicle ideològic de l’Europa confessional, possiblement de gran eficàcia perquè, a banda de la suma dels llenguatges musical, literari i visual, entraven, un cop finida la celebració efímera, a l’interior de les llars. D’aquesta manera, podien rellegir-se o escoltar-se per mitjà de lectures semipúbliques o en veu alta.
El llibreT. vitrina
Amparo seguro de los hijos en la proteccion de los siervos
Carmelo prodigioso, en quien los elementos explican mysterios
Drama sacro sobre la muerte de Eleazaro
Lucerna illuminans tenebrasque fugans
El arbol de la salud
La música i el text
Al segle XVIII, un oratori es podria assimilar a una òpera sagrada, és a dir, un argument dramàtic amb un diàleg totalment cantat i acompanyat per instruments. Ara bé, no s’escenificava, sinó que s’interpretava en un format molt similar al del concert modern. Amb una finalitat edificant i moral, la temàtica dels oratoris era generalment al·legòrica o basada en episodis de l’Antic Testament o de vides de sants. Tot i que manté trets propis, com el càntic final festiu amb estrofes i tornada, comparteix molts codis amb l'òpera italiana: l'estil del text, les formes musicals (àries, duos, trios o quartets) i la plantilla de músics. Per tant, compondre un oratori era, per als compositors locals com Josep Pujol (1734-1798), Francesc Queralt (1740-1825) o Carles Baguer (1768-1808), la millor manera d'apropar-se al captivador poder expressiu de l'òpera. Habitualment, qui feia sonar aquests oratoris eren les capelles de música (agrupació de músics al servei d’una determinada església, com la catedral o una parròquia). El nucli de la capella estava format per un conjunt vocal i instrumental d'entre deu i vint músics assalariats, dirigit per un mestre de capella. Aquests conjunts actuaven tant a les seves esglésies respectives com en tots els espais religiosos, dins i fora de la ciutat, que podien llogar-ne els serveis per a les festes principals del calendari litúrgic anual o per a les celebracions extraordinàries.
La música i el text: vitrina
Daniel en Babilonia
La inocente Susana
La imatge
La imatge s’insereix en els llibrets d’oratori de dues maneres: a la portada o al seu verso; és possible que en el segon emplaçament atregui més l’atenció. En qualsevol cas, un lloc i altre permeten l’ús de matrius xilogràfiques obertes per il·lustrar altres impresos de finalitat devota, com relacions de vides de sants o gojos. Així, en l’estampa d’un llibret de 1746, intitulat El predicador de reyes..., observem com ha desaparegut l’escut a la part inferior de l’estampa, un element que, en canvi, figura en altres impresos. Representa el diàleg de Vicenç Ferrer amb l’àngel del portal homònim barceloní (1398), per la qual cosa la imatge degué tenir una àmplia demanda. Les estampes de la mostra són anònimes i de qualitat estètica discreta. L’elecció iconogràfica obeeix de manera habitual a la festivitat que el particular o el col·lectiu promotor commemora. La interacció de la imatge amb la narració recitativa o cantada subsegüent és inexistent; acompleix una funció merament il·lustrativa. Es detecta l’ús de fonts visuals internacionals de referència en els llibrets d’oratori, com sol ser habitual en l’estudi de les arts gràfiques a Catalunya en l’època moderna. Per exemple, diversos impressors barcelonins (Josep Lari, Joan Piferrer o Josep Altés) empren una mateixa imatge de Tomàs d’Aquino vencent l’heretgia. Aquesta deriva d’una calcografia impresa a Roma l’any 1701, dibuixada per Maddalena Pace de Boschis i gravada per Arnoldus van Westerhout, de la qual s’obvia el retrat del pontífex Climent XI.
La imatge. vitrina
Sant Antoni de Pàdua
Sant Carles Borromeu penitent
Sant Josep i el Nen
Sant Vicenç Ferrer entrant a Barcelona pel “Portal dels Orbs” (avui de l'Àngel)
Sant Tomàs d’Aquino vencent l’heretgia
El paper de les dones
Entre els motius de la comanda i la celebració d’un oratori hi ha la professió de dones en ordes i congregacions religiosos; tampoc és estrany que la promotora en particular sigui una religiosa ja professa. En un cas i altre la pertinença a famílies benestants barcelonines és clara.
També en els títols i les veus del text sovintegen, en funció de la relació analògica explicada, els noms de dones: Esther, Jael, Dèbora, Susanna, Abigail, Sara o Rebeca. La regència femenina a les monarquies de França o Espanya, i la defensa doctrinal de la concepció sense màcula de Maria, expliquen la rehabilitació de les dones fortes de l’Antic Testament en llibres il·lustrats i sèries calcogràfiques, o en cicles pictòrics murals i sobre tela d’ençà de les acaballes del cinc-cents. Així, oratoris que celebren la Immaculada Concepció canten les lloances de Dèbora perquè prefigura Maria amb les seves virtuts (la justícia). Rebeca, exemple de fe i saviesa, és també protagonista d’oratoris que exalten els bons consell.
Les estampes que il·lustren oratoris on les dones actuen com agents promocionals o argumentals reprodueixen de manera habitual homes. Sovint s’inclou la figura del fundador de l’orde on professen o són adscrites. Sant Benet, per a Santa Maria de les Puel·les; sant Jeroni, per al monestir de Sant Maties; sant Francesc de Paula, per a les mínimes del carrer del Carme. Amb tot, les imatges de la Mare de Déu, amb les seves diverses advocacions (del Carme o de la Mercè), i de santa Cecília són inevitables a conseqüència de l’entorn religiós i de música sacra. És interessant subratllar l’oratori de Lutgarda, promocionat per senyores nobles de Valldonzella, on la santa es presenta com advocadessa dels parts. La xilografia mostra una simplificació formal i tècnica superior a la signada per Teresa Pauner, impresa en diversos goigs.
El paper de les dones. vitrina
Teresa i Cecilia de Montoliu i de Erill
Maria Antònia Cors i de Balaguer
Margarita de Aris i de Rollan
Maria Rita de San Francisco Xavier
Santa Lutgarda
Santa Cecília
Dèbora
Els centres d’ensenyament: Sant Sebastià, Seminari de Montalegre i Betlem
El nombre de llibrets d’oratori preservat al CRAI Biblioteca de Fons Antic constata que les congregacions d’estudiants foren un promotor important del gènere musical a la ciutat de Barcelona. Gairebé una vintena se celebraren als Reials Estudis de Sant Sebastià, entre els anys 1740 i 1760; un establiment fundat pels clergues caracciolins, al costat de l’església homònima cinccentista, d’ençà que Felip V impulsà el trasllat d’aquesta comunitat arran de la construcció de la Ciutadella (1716). Mentre la Capella de Santa Maria del Mar es feia càrrec sempre de la interpretació musical, la participació de diversos impressors en l’edició explica la convivència de diferents iconografies de sant Tomàs d'Aquino. Amb tot, l’exaltació de la castedat durant el seu noviciat és recurrent, amb els àngels lligant el cíngol de la Mare de Déu a la cintura del dominicà, o el relat del prodigi que propicià el fet de descobrir que la dona de la seva cel·la responia a una temptació del maligne. Aquesta darrera composició, en mans també de diversos impressors, remet, de manera molt esquemàtica, a la pintura feta per Velázquez per al noviciat d’Oriola. Pel que fa al Seminari Conciliar de Montalegre, del qual es conserven una desena d’exemplars, també s’escull la imatge del doctor de l’església per il·lustrar els llibrets; una demostració més del tomisme creixent a la ciutat de Barcelona a la segona meitat del set-cents. La congregació d’estudiants del Col·legi de Betlem, recordant la doctrina escolàstica suarista al títol del llibret, és fidel a la imatge de la Immaculada, festivitat que celebrava amb militància.
Els centres d’ensenyament: Sant Sebastià, Seminari de Montalegre i Betlem. Vitrina
Col·legi de Betlem (Barcelona, Catalunya)
Convent de Sant Sebastià
Convent de Sant Sebastià
Col·legi de Betlem (Barcelona, Catalunya)
Seminari Conciliar de Barcelona
El llibret com a font d’estudi de les arts i la festa en època moderna
Per senzilles que siguin les estampes que contenen aquests llibrets d’oratori, el seu estudi és interessant per a la història de l’art modern a Barcelona, i per extensió a Catalunya, perquè poden donar a conèixer el parament de capelles i d’altars avui desapareguts, així com la data precisa d’algun esdeveniment, trasllat de relíquies o nova fundació, motiu a vegades de la mateixa celebració de l’acte. Testimonia aquesta primera argumentació el document exposat amb la imatge de Crist captiu. Segons el frontispici, es tracta d’un retrat de la sobirana imatge que es venerava a l’església dels trinitaris descalços de la ciutat i que aquell dia, el 12 de novembre de 1748, havia estat col·locada en una nova capella. L’oratori s’incorpora als mitjans i estratègies d’exaltació dels nous sants a la ciutat de Barcelona a la primeria del set-cents. Coincidint amb l’any de la seva beatificació o canonització, les esglésies dels jesuïtes de Betlem, dels trinitaris calçats de l’actual carrer de Ferran o dels clergues menors de Sant Sebastià celebraren, respectivament, els nous cultes de: Juan Francisco Regis (1728); Simón de Rojas (1766) i Miquel dels Sants (1779); o, Francesc Caracciolo (1770). La recepció de la notícia, en els casos de Rojas i Caracciolo, degué ser sonada perquè s’estrenaren dos oratoris a càrrec de les millors capelles del moment (Catedral i Santa Maria del Mar), programats en dies diferents dins el cicle festiu. La tipologia i la iconografia de les estampes que il·lustren els llibrets depèn de nou dels models internacionals i de l’ús de la imatge en campanyes promocionals prèvies a la canonització.
El llibret com a font d’estudi de les arts i la festa en època moderna. vitrina
Sant Simon de Rojas
Sant Simon de Rojas
Crist natzaré captiu
Sant Francesc Caracciolo
Sant Miquel dels Sants
Fer clic per accedir a la llegenda completa
Relació entre llocs de celebració, capelles musicals i mestres de capella (I)
Llocs de celebració
Capelles musicals
Mestres de capella
Relació entre llocs de celebració, capelles musicals i mestres de capella (II)
Bibliografia (I)
- AINAUD DE LASARTE, Joan (1951-1952). «Els gravadors catalans del segle XVIII». A: La Rosa Vera. Col·lecció de gravats contemporanis, vol. II, Barcelona: Edicions de la Rosa Vera.
- ALALEONA, Domenico (1945). Storia dell’oratorio in Italia. Milano: Bocca.
- AMADES, Joan (1933). Art popular. Apunts d’imatgeria. Barcelona: Neotípia.
- BATLLE, J.B. (1925). Los Goigs a Catalunya en lo segle XVIII. Recull d’estudis crítics amb un centenar de facsímils. Barcelona: Tipografia Catòlica.
- BERTRAN, Lluís (2017). «Oratoris i villancets entre la ciutat i el territori (1715-1808». A: Tess Knighton; Ascensión Mazuela-Anguita (eds.). Música i política a l’època de l’arxiduc Carles en el context europeu. Barcelona: Museu d’Història de la Ciutat, p. 133-150.
- BODART, Didier (1976). L’oeuvre du graveur Arnold van Westerhout (1651-1725). Essai de catalogue raisonné. Bruxelles: Palais des Académies.
- BONASTRE, Francesc (Estudi i transcripció a càrrec de) (1986). Historia de Joseph. Oratori de Lluís Vicenç Gargallo (ca. 1636-1682). Barcelona: Diputació de Barcelona – Biblioteca de Catalunya.
- BONASTRE, Francesc (1986-1987). «Aquí de la fe, oratori de Lluís Vicenç Gargallo (ca. 1636-1682). Estudi i edició». A: Recerca Musicològica, VI-VII, p. 77-147.
- BOSCH BALLBONA, Joan (2009). «La culture artistique au service de l’art de dévotion: exemples en Catalogne a l’époque moderne». A: L’art au village. La production artistique des paroisses rurales (XVI-XVIII siècle). Rennes: Presses Universitaires, p. 167-189.
- BURGOS, F.X. i PEÑA, M. «Imprenta y negocio del libro en la Barcelona del siglo XVIII. La casa Piferrer Imprenta y negocio del libro». A: Manuscrits. Revista d’Història Moderna, 1987, p. 180-216.
- BURGOS RINCÓN, J. (1997). «Gremio, familia artesana y propiedad. Libreros e impressores en la Barcelona del siglo XVIII». A: Familia, Casa y Trabajo. Historia de la Familia. Una nueva perspectiva sobre la Sociedad europea (ed. F. Chacón Jiménez i L. Ferrer i Alós). Murcia: Universidad de Murcia, p. 423-444.
- BRUGAROLAS BONET, Oriol; EZQUERRO ESTEBAN, Antonio (2024). «El paisatge sonor urbà de la Barcelona del segle XVIII a través del fons de música de la Universitat de Barcelona». A: Matèria, núm. 23, p. 81-107.
- CANALDA, Sílvia i CAREDDA, Sara (2023). «La recepción y la promoción del culto de Felipe Neri e Isidro Labrador en Barcelona: escenarios, medios y protagonistes». A: Territori di santita. Immagini e scenari nel Seicento. Quattro spagnoli e un santo (1622-2022). Roma: Edizioni Oratoriane, p. 39-60.
- CANALDA LLOBET, Sílvia (2024). Contrareforma/BCN. Guia d’Història urbana. Barcelona: Museu d’Història de Barcelona.
Bibliografia (II)
- CAMPRUBÍ, Xevi (2018). L’impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps. Barcelona: Fundació Noguera.
- CAMPRUBÍ, Xevi (2021). «La producció i el comerç de llibres d’ensenyament a la Catalunya dels segles XVII i XVIII». A: Manuscrits. Revista d’Història Moderna, 43, p. 153-180.
- CAMPRUBÍ, Xevi (2023). «La impremta catalana en temps de Pau Ignasi de Dalmases». A: Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, 56, p. 437-450.
- CARRERAS Y BULBENA, José Rafael (1906). El oratorio musical, desde su origen hasta nuestros días. Barcelona: Tipografia «L’avenç».
- Catálogo de villancicos y oratorios en la Biblioteca Nacional. Siglos XVIII-XIX (1990). Madrid: Ministerio de Cultura.
- CODINA, Daniel (1999). Catàleg dels villancicos i oratoris impresos de la Biblioteca de Montserrat. Segles XVII-XIX. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
- CORRALES DE PRADA, Luís. (1984). «La ilustración en los pliegos sueltos del siglo XVI: relación entre imagen y texto». A: Goya, núm. 181-182, p. 21-22.
- DAUFÍ, Xavier (2001). «Estudi del oratoris de Francesc Queralt (1740-1825). Fonaments de la història de l’oratori a Catalunya al segle XVIII.» 11 vols. Tesi doctoral. Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. (Consultable a https://ddd.uab.cat/record/37788?ln=ca).
- DAUFÍ, Xavier (2004). Els oratoris de Francesc Queralt (1740-1825). Història de l’oratori a Catalunya al segle XVIII. Lleida: Servei de Publicacions de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.
- DAUFÍ, Xavier (2011). «Elements teatrals a l’oratori català de la segona meitat del segle XVIII». A: Revista Catalana de Musicologia, núm. IV, p. 169-182.
- DAUFÍ RODERGAS, Xavier (2025). «Un assaig de reconstrucció geogràfica barcelonina de l’oratori al segle XVIII». A: Antonio Ezquerro Esteban; Oriol Brugarolas Bonet (eds.). A: «Sonus mundi». Miradas transversales sobre patrimonio musical. Barcelona-Lleida: Edicions de la Universitat de Barcelona i Edicions de la Universitat de Lleida, Col·lecció Consonantia digital 2, p. 329-347.
- DAUFÍ, Xavier (2025). «L’alta naixença del rei En Jaume by Robert Gerhard. An Approach to the Concept of Cantata». A: Revista Catalana de Musicologia, vol. 18, p. 67-88.
- DILLA MARTÍ, Ramon (2013). «Retrat del beat Simón de Rojas». A: Imatge, devoció i identitat a l’època moderna (ed. S. Canalda i C. Fontcuberta). Barcelona: Publicacions i Edicions Universitat de Barcelona, p. 265-266.
- ETTINGHAUSEN, Henry (2010). «Barcelona, centre mediàtic del segle XVII, i les seves relacions de festes». A: Festes i celebracions. Barcelona 1700. Barcelona: Ajuntament.
Bibliografia (III)
- EZQUERRO ESTEBAN, Antonio (2021). «Spain: The Music Collection (Ancient Holdings) of the University of Barcelona Library». A: Fontes Artis Musicae, 68/3, p. 267-272.
- EZQUERRO ESTEBAN, Antonio (2023). «L'oratori musical i el vilancet en els temples de la Companyia. Una eina catequètica i difusora de doctrina a la Catalunya urbana del segle XVIII». A: Jaume Dantí i Riu, Xavier Gil Pujol, Ida Mauro y Diego Sola Garcia (coords.), El món d’Ignasi de Loiola. Religió, cultura i societat als segles XVI i XVII. Actes del IX Congrés d’Història Moderna de Catalunya (Manresa i Barcelona, 19-22 de desembre de 2022). Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 896-918.
- EZQUERRO ESTEBAN, Antonio (2024). «Barcelona, Zaragoza y la Virgen del Pilar: libretos y textos impresos de música (1708-1744) en la Universidad de Barcelona». A: Antonio Ezquerro Esteban; Oriol Brugarolas Bonet; Joan Cuscó Clarasó; Carmen Álvarez Escandell; Manuel Grande Escosa (eds.). A: «Harmonia mundi» del objeto documental al sonido. Estudios sobre patrimonio musical. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona i Edicions de la Universitat de Lleida, col·lecció Consonantia digital 1, p. 265-321.
- FERRER BALLESTER, Maria Teresa (1992). «El oratorio barroco hispánico: localización de fuentes an teriores a 1730». A: Revista de Musicología, vol XV, núm. 1, p. 209-220.
- FERRER BALLESTER, Maria Teresa (1993). «El oratorio barroco español: aportación de nuevas fuentes». A: Revista de Musicología, vol XVI, núm. 5, p. 2865-2873. (Del XV Congreso de la Sociedad Internacional de Musicología: Culturas Musicales del Mediterráneo y sus Ramificaciones.)
- FERRER BALLESTER, María Teresa (1998). «El texto como elemento de unión del estilo italiano y español en el proceso de formación del oratorio musical español». A: Música y literatura en la Península Ibérica: 1600-1750. Actas del Congreso Internacional Valladolid, 20, 21 y 22 de febrero, 1995, p. 319-324. Valladolid: Sociedad V Centenario del Tratado de Tordesillas.
- GARAU, Jaume i PARETS, Joan (1996). «Oratorios mallorquines de los siglo XVII i XVIII». A: Música y literatura en la Península Ibérica: 1600-1750. Actas del Congreso Internacional Valladolid, 20, 21 y 22 de febrero, 1995. Valladolid: Sociedad V Centenario del Tratado de Tordesillas, p. 325-331.
- GARCÍA GALLARDO, Cristóbal L. (2009). «Villancicos del siglo XVIII en España». A: Música y educación: Revista trimestral de pedagogía musical, año núm. 22, núm. 80, p. 78-91.
- GARGANTÉ LLANES, Maria (2011). Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
- GARONE GRAVIER, Marina i CORBETO, Alberto (2009). Muses de la impremta. La dona i la imprenta en el món del llibre antic. Barcelona: Museu Diocesà i Associació de Bibliòfils de Barcelona.
- LAMARCA, Montserrat (2015). La imprenta a Barcelona (1501-1600). Barcelona: Biblioteca de Catalunya.
Bibliografia (IV)
- LARRAYA, Tomás G. (1952). Xilografía. Historia y técnicas del grabado en madera. Barcelona: Sucesor de E. Meseguer.
- LÓPEZ SERRANO, Matilde (1976). Presencia femenina en las artes del libro español. Madrid: Fundación Universitaria Española.
- MARTÍ PALAU, Albert (1999). «Aproximació al gravat del segle XVIII. Estudi de les matrius gràfiques de l’inventari de la impremta de Maria Àngela Martí, 1770». A: D’Art, núm. 23, p. 267-276
- MATTHESON, Johann (1740). Grundlage einer Ehren-Pforte, woran der tüchtigsten Apellmiester, Componisten, Musikgelehrten, Tonkünstler und Leben, Werke, Verdienste und erscheinen. Hamburg. Editat per Max Scheider (1910). Berlin: Kommissionverlat von Leo Lipmannssohn.
- MOREU REY, Enric (1980). «Sociologia del llibre a Barcelona al segle XVIII». A: Estudios históricos y documentos de los Archivos de Protocolos, VIII, Barcelona, p. 275-301.
- PASQUAL, J. (1985). «Literatura e imprenta en la Barcelona del siglo XVII. El caso de Antonio Lacavalleria». A: El Crotalón. Anuario de Filología Española, vol. II, p. 607-639.
- PEDRELL, Felip (1908). Catàlech de la biblioteca musical de la Diputació de Barcelona. Vol. I, Barcelona: Palau de la Diputació.
- PEDRELL, Felip (1909). Catàlech de la biblioteca musical de la Diputació de Barcelona. Vol. II, Barcelona: Palau de la Diputació.
- RIPOLLÈS, Vicenç (1935). El villancico i la cantata al segle XVIII a València. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans – Biblioteca de Catalunya.
- RUBIÓ, J. (1993). Llibreters i impressors a la Corona d’Aragó. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Abadia de Montserrat, 1993.
- SÁNCHEZ SISCART, Montserrat (1993). «Aportaciones sobre el oratorio español en el siglo XVIII». A: Revista de Musicología, vol. XVI, núm. 5, p. 2874-2880. (Del XV Congreso de la Sociedad Internacional de Musicología: Cultural Musicales del Mediterráneo y sus Ramificaciones.)
- SMITHER, Howard E. (1979-1980). «Oratorio and Sacred Opera, 1700-1825: Terminology and Genre Distinction». A: Proceedings of the Royal Musical Association, vol. 106, p. 88-104.
- SMITHER, Howard E (1987). A History of the Oratorio. Vol. 1 The Oratorio in the Baroque Era. Italy, Vienna, Paris, Chapel Hill: The University of North Carolina Press.
- SMITHER, Howard E (1987). A History of the Oratorio. Vol 3 The Oratorio in the Classical Era. Chapel Hill and London: The University of North Carolina Press.
- SMITHER, Howard E (1988). A History of the Oratorio. Vol. 2 The Oratorio in the Baroque Era. Protestant Germany and England. Chapel Hill: The University of North Carolina Press.
Bibliografia (V)
- SMITHER, Howard E (2000). A History of the Oratorio. Vol 4 The Oratorio in the Nineteenth and Twentieth Centuries. Chapel Hill and London: The University of North Carolina Press.
- SOCIAS BATET, Imma (1986). «Una panoràmica sobre el gravat xilogràfic català del Sis-cents». A: D’Art, núm. 20, p. 281-294.
- SOCIAS BATET, Imma (2000). «À propos des images populaires III. Quelques aspects de l’estampe populaire catalane et son rapport avec la France du XVII siécle». A: Nouvelles de l’estampe, 172, p. 33-43.
- SPAGNA, Archangelo (1706). Oratorii ovvero melodrammi sacri, 2 vols. Roma: Giovanni Francesco Buagni. Reimpressió per SCHERING, Arnold (1906-1907). «Neue Beiträge zur Geschichte des Oratoriums im 17. Jahrhundert». A: Sammelbände der Internationalen Musikgesellschaft. vol. VII.
- TORRES I SANS, Xavier (2017). «Les confraries devocionals a la Barcelona moderna: balanç, comparacions, perspectives». A: Barcelona. Quaderns d’història, núm. 24, p. 113-125.
- TORRES I SANS, Xavier (2017). «Entre Itàlia i Espanya: la geopolítica de l’oratori català setcentista». A: Muhba.Textures, núm. 7, p. 113-132.
Crèdits
Comissaris:
- Oriol Brugarolas, professor del Departament d'Història de l'Art de la UB
- Sílvia Canalda, professora del Departament d'Història de l'Art de la UB
Elaboració de l'exposició virtual:
- Marta Rodríguez Barranco: alumne en pràctiques del Màster de Col·leccions i Biblioteques Patrimonials de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la UB.
El arbol de la salud... Barcelona : Maria Martí, Maur Martí, [no després del 29 de setembre de 1727].
Veure llibret
Imatge: Nuestra Señora de Vallvanera (La Rioja). Capella: Palau Reial Menor Mestre de capella: Bernat Tria Lloc de celebració: Convent de la Mare de Déu de la Bonanova, Barcelona
Sacro-musicos epithalamios... Barcelona : Francesc Suriá i Ginestar, [no després del 15 d’octubre de 1753]
Imatge: Sant Francesc de Paula
Capella: Santa Maria del Mar Mestre de capella: Pau Montserrat
Lloc de celebració: Monestir de Jesús Maria, Barcelona
Navis institoris de longe portans panem... Barcelona : Maria Martí, [no després del 14 de maig de 1731]
Veure llibret
Imatge: Immaculada Concepció de Maria Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Picanyol Lloc de celebració: Col·legi de Betlem, Barcelona
El mundo nuevo dividido en quatro partes y authorizado de quatro distinctos heroes, sagrada allegoría al angelico doctor y maestro Sto. Thomás de Aquino, que en las quatro partes de su Theologia incluyó lo bueno de los demás doctores de la Iglesia... Barcelona : Joan Nadal, [no després del 27 d’abril de 1766]
Pablo Nadal [1749]
Narcis Oliva [1770 o posterior]
Mariano Soldevila, [1741]
La temptació carnal del jove Tomàs d’Aquino, instigada pel dimoni i sovint evocada en l’àmbit dels seminaris, fou sublimada per Velázquez en el llenç encarregat pel noviciat d’Oriola (1631–1633). L’excel·lència narrativa del mestre sevillà es fa palesa en les nombroses adaptacions que se’n derivaren.
Imatge: La temptació de sant Tomàs d’Aquino Autor: Velázquez, Diego Data: 1633
La temptació de sant Tomàs d’Aquino
Imatge
Imatges
Veure llibret
Imatge: Lliurament angèlic del cíngol de castedat a Tomàs d’Aquino. Capella: Santa Maria del Mar Mestre de capella: Pere Antoni Monlleó Lloc de celebració: Convent de Sant Sebastià, Barcelona
El predicador de reyes y rey de predicadores, David en la era de Ornàn ... Barcelona : Joan Jolis i Oliver, 1746
Reproducció de col·lecció particular
Sant Vicenç Ferrer entrant a Barcelona pel “Portal dels Orbs”
En aquesta estampa, procedent d’una col·lecció particular, s’hi veu a la part baixa l’escut eliminat en l’exemplar del llibret d’oratori. La ferida que en resta delata la reutilització d’una matriu xilogràfica anterior, un procediment força habitual en els géneres de la literatura de canya i cordill.
Veure llibret
Gravat
Imatge: Sant Vicenç Ferrer entrant a Barcelona pel “Portal dels Orbs” (avui de l'Àngel) Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol Lloc de celebració: Convent de Santa Caterina, Barcelona
Lucerna illuminans tenebrasque fugans... Barcelona : Tomàs Piferrer, [no després del 8 de novembre de 1767]
Veure llibret
Imatge: Escut del Seminari episcopal de Beatae Mariae Montis Hilaris. Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol Lloc de celebració: Convent de Sant Francesc de Paula, Barcelona
El triumfo de la Gracia... Barcelona : Francesc Generas impressor, [no després del 5 d'agost de 1764]
Imatge: Estigmatització de sant Francesc d’Assís Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol Lloc de celebració: Reial Monestir de Santa Isabel, Barcelona
A la divina Terpcichore, santa Cecilia virgen, y martyr ... Barcelona : Joseph Altés, [no després del 22 de novembre de 1742]
Imatge: Santa Cecília Lloc de celebració: Convent del Carme, Barcelona
Daniel en Babilonia... Barcelona : Raymunda Altés, [no després del 19 d’agost de 1777]
Aquest oratori de F. Queralt està pensat per a que hi participin prop d'una vintena d'instrumentistes: violins primers, violins segons, violoncels, contrabaixos, flautes primeres i segones, oboès primers i segons, trompes primeres i segones i dos cors, cadascun integrat per les quatre veus de tiple, alto, tenor i baix. El primer cor el formen els solistes (Nitocris [tible], Daniel [alto], Josedech [tenor] i Baltasar [baix] i el segon comprèn el grup coral a 4 veus cadascun (tiple, alto, tenor i baix). L'oratori Daniel a Babilonia està dividit en 23 parts o moviments, tots ells vocals excepte el primer que és una obertura o simfonia inicial a càrrec de l'orquestra. El tractament musical de Queralt, atent a l’òpera italiana de l’època, tendeix a fondre unes seccions amb altres i reforça així l’eficàcia dramàtica i expressiva de l’obra. Un recurs habitual dels oratoris de la segona meitat del segle XVIII és la relació expressiva que es dona entre la música i el text a través del color tonal de la peça
MDC. Fons musical de la Catedral de Barcelona.
La capella de música de la catedral es desplaçà a altres indrets de la ciutat. En aquest cas al Reial Monestir de sant Pere de les Puel·les (benedictí), per celebrar la festivitat de Sant Magí (19 d'agost). El llibret de Daniel en Babilonia, el trobem escrit en forma d'al·legoria: en primer lloc, es presenta un passatge de la vida del profeta Daniel, i al final de l'oratori, en les dues darreres seccions, s’explica l’analogia i es compara una de les virtuts del personatge bíblic amb una de les virtuts de Sant Magí. L'argument d'aquest oratori està basat en el capítol 5 i en els dos primers versets del capítol 6 del llibre del profeta Daniel: És el fragment en què el profeta Daniel és cridat davant el rei Baltasar (net de Nabucodonosor) per interpretar i desxifrar el significat de tres paraules que apareixen a les parets de la cambra a on el monarca estava celebrant un banquet amb els vasos profanats del temple de Jerusalem. L'aparició d'aquestes paraules, Daniel les vincula a l'acte de supèrbia del rei, i les interpreta com un presagi a la caiguda del regne de Baltasar i la seva mort. A la part final de l'oratori, es compara la figura de Daniel amb Sant Magí, qui també va ser portat davant d'un governant i va saber solucionar un problema que se li va presentar a Dacià, procònsol de la Tarraconense, i que ningú més no va saber solucionar.
Veure llibret
Imatge: Sant Magí fa brollar aigua amb el seu bastó Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Francesc Queralt Lloc de celebració: Sant Pere de les Puelles, Barcelona
Capella de música
Partitura
Josue triumfante de Amalec por la oracion de Moisés... Barcelona : hereus de Bartomeu i Maria Àngela Giralt , [no després del 19 de setembre de 1779]
Imatge: Sant Miquel dels Sants Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Francesc Queralt LLoc de celebració: Convent de la Santíssima Trinitat, Barcelona Dia de celebració: 19 de setembre de 1779
Imatge: Sant Miquel dels Sants Capella: Palau Reial Menor Mestre de capella: Josep Duran LLoc de celebració: Convent de la Santíssima Trinitat, Barcelona Dia de celebració: 21 de setembre de 1779
Amparo seguro de los hijos en la proteccion de los siervos... Barcelona : Joan Piferrer, [no després del 18 de setembre de 1740].
Imatge: Aparició de la Mare de Déu als fundadors de l’Orde dels Servents de Maria Capella: Santa Maria del Mar Mestre de capella: Salvador Figueres Lloc de celebració: Convent de Nostra Senyora del Bonsuccés, Barcelona Data de celebració: 18 de setembre de 1740
La inocente Susana... Barcelona : hereus de Maria Martí, [no després del 3 de juny de 1748]
En l'oratori de Joseph Pujol La inocente Susana hi participen prop d'una vintena d'instrumentistes, dos cors de cinc veus i 4 solistes. Destaca per l'expressivitat i el caràcter contundent de l'ària de Daniel, en tempo presto i en Re menor, "Ay que te amenza desnudo el acero el angel de dios", quan es dirigieix a un dels jutges de forma contundent, quasi ferotge, dient-li que el seu testimoni és fals.
MDC. Fons musical de la Catedral de Barcelona
En aquest llibret s'utilitza la figura de la casta Susanna com al·legoria de la Verge Immaculada, patrona de la congregació Mariana.
Imatge: Immaculada Concepció de Maria Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol Lloc de celebració: Col·legi de Betlem, Barcelona
Més informació
Partitura
Goigs en honor de la gloriosa Santa Lutgarda que se venera en Vall-donsella... Barcelona: Bernat Pla estamper, ca. 1770-1780
Memòria digital de Catalunya
Es conserven diversos gojos impresos a Barcelona en honor de santa Lutgarda (1182–1246), on és invocada sobretot com a protectora de les dones en el part. Les estampes catalanes privilegien la imatge de la mística cistercenca agenollada davant de Crist crucificat i coronada per àngels, mentre que altres formulacions iconogràfiques dels seus èxtasis —d’expressivitat corporal més elevada en el contacte amb el cos i la sang de Crist— són menys freqüents en aquest context. Dona culta, la seva festa del 16 de juny se celebrava al monestir de Valldonzella, a vegades amb un oratori.
La obediencia del patriarca Abraan, peregrino por mandamiento de Dios à la tierra de Canaán... Barcelona : Bernat Pla, [no després de 1795]
Imatge: Santa Lutgarda Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Francesc Queralt Lloc de celebració: Monestir de Valldonzella, Barcelona
Goig
Sant Tomàs d'Aquino vencent l'heretgia amb el retrat de Climent XI . Milano: Civiche Raccolte Grafiche e Fotografiche del Castello Sforzesco
Imatge: Sant Tomàs d'Aquino vencent l'heretgia amb el retrat de Climent XIDibuixant: Maddalena Pace de BoschisGravador: Arnoldus van Westerhout Data: 1701 Milano, Civiche Raccolte Grafiche e Fotografiche del Castello Sforzesco.
Aquesta composició, concebuda i dibuixada per Maddalena Pace de Boschis, també es reutilitzà en altres gèneres editorials, com ara les tesis teològiques. N’és testimoni un exemplar conservat al Castello Sforzesco de Milà, corresponent a la discussió d’Antonio Luigi Graziani (1791), impresa a Roma per la família Billy.
Oratorio alegorico sacro... Barcelona : Joan Piferrer, [no després del 30 de juny de 1742]
Veure llibret
Més informació
Imatge: Sant Tomàs d’Aquino vencent l’heretgiaCapella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol Lloc de celebració: Seminari Conciliar de Barcelona, Barcelona
Ruina de Babylonia y libertad de Israel por Cyro... Barcelona : Maur Martí, [no després del 13 de juny de 1752].
Veure llibret
Imatge: Sant Antoni de Pàdua Capella: Santa Maria del Mar Mestre de capella: Pau Montserrat Lloc de celebració: Convent de Sant Francesc d'Assís, Barcelona
Carmelo prodigioso, en quien los elementos explican mysterios... [Barcelona : editor sense identificar, no després de 1727].
Veure llibret
Imatge: Mare de Déu del Carme alliberant ànimes del purgatori amb escapularis Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Picanyol Lloc de celebració: Convent del Carme, Barcelona
Oratorio sacro-historico que aplaudiendo las grandezas del glorioso esposo de Maria Santissima, padre putativo de Christo, substituto del Padre Eterno y protector universal de toda la Iglesia el patriarca San Joseph... Barcelona : Joan Piferrer, [no després del 22 de març de 1744]
Imatge: Sant Josep i el NenCapella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol Lloc de celebració: Convent de Sant Josep, Barcelona
La cartilla del amor de Dios manifestada en la casa que edificó para sí la sabiduría en la muralla y enseñada por un maestro, conocido comunmente por el Predicador del amor de Dios, el B.P. Francisco Caraciolo, fundador de la religion de CC. RR. MM... Barcelona : Joan Nadal, [no després del 28 de maig de 1770]
Veure llibret
Imatge: Sant Francesc Caracciolo Capella: Santa Maria del Mar Mestre de capella: Pere Antoni Monlleó LLoc de celebració: Convent de Sant Sebastià, Barcelona
La Restauracion de la ley, ideada en la historia de Esdras ... y celebrada en el Doctor maximo de las Escrituras San Geronymo... Barcelona: Josep Altés, [no després del 30 de setembre de 1756]
Veure llibret
Imatge: Sant JeroniCapella: Santa Maria del Mar Mestre de capella: Pau Montserrat Lloc de celebració: Monestir de Sant Maties, Barcelona
La innocencia preservada para remedio de Egypto... Barcelona : Maria Àngela Martí, [no després del 31 de maig de 1762]
Imatge: Immaculada Concepció de MariaCapella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol Lloc de celebració: Col·legi de Betlem, Barcelona
La inocente Susana... Barcelona : hereus de Maria Martí, [no després del 3 de juny de 1748]
En l'oratori de Joseph Pujol La inocente Susana hi participen prop d'una vintena d'instrumentistes, dos cors de cinc veus i 4 solistes. Destaca per l'expressivitat i el caràcter contundent de l'ària de Daniel, en tempo presto i en Re menor, "Ay que te amenza desnudo el acero el angel de dios", quan es dirigieix a un dels jutges de forma contundent, quasi ferotge, dient-li que el seu testimoni és fals.
MDC. Fons musical de la Catedral de Barcelona
En aquest llibret s'utilitza la figura de la casta Susanna com al·legoria de la Verge Immaculada, patrona de la congregació Mariana.
Imatge: Immaculada Concepció de Maria Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol Lloc de celebració: Col·legi de Betlem, Barcelona
Més informació
Partitura
Daniel en Babilonia... Barcelona : Raymunda Altés, [no després del 19 d’agost de 1777]
Aquest oratori de F. Queralt està pensat per a que hi participin prop d'una vintena d'instrumentistes: violins primers, violins segons, violoncels, contrabaixos, flautes primeres i segones, oboès primers i segons, trompes primeres i segones i dos cors, cadascun integrat per les quatre veus de tiple, alto, tenor i baix. El primer cor el formen els solistes (Nitocris [tible], Daniel [alto], Josedech [tenor] i Baltasar [baix] i el segon comprèn el grup coral a 4 veus cadascun (tiple, alto, tenor i baix). L'oratori Daniel a Babilonia està dividit en 23 parts o moviments, tots ells vocals excepte el primer que és una obertura o simfonia inicial a càrrec de l'orquestra. El tractament musical de Queralt, atent a l’òpera italiana de l’època, tendeix a fondre unes seccions amb altres i reforça així l’eficàcia dramàtica i expressiva de l’obra. Un recurs habitual dels oratoris de la segona meitat del segle XVIII és la relació expressiva que es dona entre la música i el text a través del color tonal de la peça
MDC. Fons musical de la Catedral de Barcelona.
La capella de música de la catedral es desplaçà a altres indrets de la ciutat. En aquest cas al Reial Monestir de sant Pere de les Puel·les (benedictí), per celebrar la festivitat de Sant Magí (19 d'agost). El llibret de Daniel en Babilonia, el trobem escrit en forma d'al·legoria: en primer lloc, es presenta un passatge de la vida del profeta Daniel, i al final de l'oratori, en les dues darreres seccions, s’explica l’analogia i es compara una de les virtuts del personatge bíblic amb una de les virtuts de Sant Magí. L'argument d'aquest oratori està basat en el capítol 5 i en els dos primers versets del capítol 6 del llibre del profeta Daniel: És el fragment en què el profeta Daniel és cridat davant el rei Baltasar (net de Nabucodonosor) per interpretar i desxifrar el significat de tres paraules que apareixen a les parets de la cambra a on el monarca estava celebrant un banquet amb els vasos profanats del temple de Jerusalem. L'aparició d'aquestes paraules, Daniel les vincula a l'acte de supèrbia del rei, i les interpreta com un presagi a la caiguda del regne de Baltasar i la seva mort. A la part final de l'oratori, es compara la figura de Daniel amb Sant Magí, qui també va ser portat davant d'un governant i va saber solucionar un problema que se li va presentar a Dacià, procònsol de la Tarraconense, i que ningú més no va saber solucionar.
Veure llibret
Imatge: Sant Magí fa brollar aigua amb el seu bastó Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Francesc Queralt Lloc de celebració: Sant Pere de les Puelles, Barcelona
Capella de música
Partitura
Drama sacro sobre la muerte de Eleazaro... Barcelona : Carlos Sapera y Pi, 1770
Imatge: Sant Felip NeriCapella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol Lloc de celebració: Congregació de l'Oratori Sant Felip Neri, Barcelona
Joseph exaltado... Barcelona : hereus de Bartomeu i Maria Àngela Giralt, [no després del 20 d’octubre de 1766].
El trinitari castellà Simón de Rojas (1522–1624) fou finalment beatificat el 1766. La promoció de la seva causa per part de la monarquia hispànica —juntament amb altres xarxes, com el mateix orde trinitari— explica l’ampla difusió de pintures i estampes dedicades a la seva figura, les seves virtuts i els prodigis que se li atribuïen molt abans de l’efemèride. L’escena de l’atenció als pobres que il·lustra aquest llibret d’oratori formava part del conjunt de quatre episodios narratius que ornaven el fronstispici de la biografia publicada per Francisco de Arcos el 1670. En presentem aquí una versió posterior, de 1715. Imatge: Retrat i escenes narratives de Simón de Rojas. Any: c. 1670
Francisco de la Vega Toraya, Vida del venerable siervo de Dios, y finissimo capellan de María Santíssima padre maestro Fray Simon de Roxa. Madrid: Joseph Rodríguez de Escobar, 1715
Gravat
Veure llibret
Imatge: Simon de Rojas dona de menjar als pobres Capella: Santa Maria del Mar Mestre de capella: Pere Antoni Monlleó LLoc de celebració: Convent de la Santíssima Trinitat, Barcelona
Jacob que despues de la vision de la escala, levantò a los pastores la piedra, expression metrica que retrata al segundo Jacob de la ley de gracia, sabio del cielo, que levantò la piedra de las mas profundas dificultades, el angelico maestro S. Thomàs de Aquino... Barcelona : Josep Altès, [no després del 20 d’abril de 1750]
Veure llibret
Imatge: Sant Tomàs d’Aquino, doctor de l’església Capella: Santa Maria del Mar Mestre de capella: Pau Montserrat Lloc de celebració: Convent de Sant Sebastià, Barcelona
La exaltacion de Simon y gloria de su familia... Barcelona : hereus de Bartomeu i Maria Àngela Giralt, [no després del 19 d’octubre de 1766]
Veure llibret
Imatge: Sant Simon de Rojas Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol LLoc de celebració: Convent de la Santíssima Trinitat , Barcelona
Oratorio La grandeza de Isac y la embidia de Abimelech... Barcelona : hereus de Maria Martí, 1748
Veure llibret
Imatge: Crist natzaré captiu Capella: Santa Maria del Mar Mestre de capella: Pau Montserrat LLoc de celebració: Convent de la Mare de Déu de la Bonanova, Barcelona
Josias contra los idolos... Barcelona : en la imprenta de Joseph Altès, [no després del 4 de novembre de 1747]
Veure llibret
Imatge: Sant Carles Borromeu penitent Capella: Santa Maria del Mar Mestre de capella: Pau Montserrat Lloc de celebració: Convent de la Mercè, Barcelona
La Religion y Constancia en la nave de Pedro... Barcelona: Pablo Nadal, 1749
Imatge: Sant Benet de Núrsia Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol Lloc de celebració: Sant Pere de les Puelles, Barcelona
Abigail
A Anvers, el taller de Philippe Galle estampà una sèrie de vint dones de l’Antic Testament (Icones illvstrivm Feminarvm veteris Testamenti, c. 1590–1595), de la qual el Fons Antic del CRAI conserva diversos exemplars —entre ells Eva, Judit, Rut o Abelae— que, amb el pas del temps, es convertiren en un veritable referent per a les arts gràfiques i pictòriques a Catalunya. La combinació de la figura heroica en primer terme i la narració de l’episodi bíblic al fons fou decisiva en aquesta transmissió visual.
Maarten de Vos (inv.)
Hans Collaert (sculp.)
Philippe Galle (excud.)
Abans de 1612.
Burí, 153 x 99 m.
La triunfante Debora... Barcelona : Maria Martí, [no després del 25 de maig de 1733]
Veure llibret
Gravat
Imatge: Immaculada Concepció de Maria Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Picanyol Lloc de celebració: Col·legi de Betlem, Barcelona
Aequioris Paridis judicium, seu sacri zeli sententia in pulchriorum Dearum contentione sub Monte-Hilari ... Barcelona : hereus de Bartomeu i Maria Àngela Giralt, [no després del 19 d’octubre de 1766]
Veure llibret
Imatge: Sant Tomàs d’Aquino Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol Lloc de celebració: Seminari Conciliar de Barcelona, Barcelona
Oratoris
CRAI
Created on March 5, 2026
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Wall and Neon Infographic
View
Movies List
View
Hand-Drawn Infographic
View
Food Infographic
View
Neighborhood List
View
Volcano list
View
Pc mockup infographic
Explore all templates
Transcript
El llibret
La música i el text
Diàlegs entre imatge, música i text als llibrets d’oratori del set-cents barceloní
Gràfics
El paper de les dones
La imatge
Introducció
Bibliografia i crèdits
Els centres d'ensenyament
El llibret com a font d'estudi
Comissaris: Oriol Brugarolas Sílvia Canalda
Introducció
L'oratori musical era una veritable institució a la Catalunya del segle XVIII. Les principals festes religioses se solemnitzaven amb la interpretació d'oratoris a una àmplia cartografia urbana (parròquies, convents masculins i femenins i temple metropolità). Els textos dels oratoris s'imprimien en format de llibret, i les portades presenten un material visual i textual que ens permet reconstruir les principals devocions, els poders fàctics (civils i religiosos) o els oficis implicats (músics, impressors i gravadors). Al conjunt de les biblioteques i arxius catalans es conserven més de 500 llibrets (sobretot impresos, però també manuscrits) i prop de 200 partitures manuscrites d'oratoris compostos entre 1715 i 1830, fet que posa en evidència l’arrelament excepcional que va tenir aquest gènere a Catalunya; només a Barcelona, a finals del set-cents es podien escoltar una cinquantena d’oratoris a l’any. Si bé al nostre territori hi ha altres fons importants, com el de la Biblioteca de Catalunya i el de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, el CRAI Biblioteca de Fons Antic de la UB custodia una de les col·leccions més riques de llibrets d’oratori de tot l'Estat espanyol, amb 370 edicions, 340 de les quals impreses a Catalunya. Entre aquestes darreres, els 160 llibrets d’oratori publicats i celebrats a Barcelona que -molt important- contenen imatges, són el punt de partida dels 29 seleccionats per a la present exposició. Allò que resulta interessant d’aquests llibrets, tot i no incorporar elements de notació musical, és la seva important aportació relacionada amb la música, amb indicació de l’espai on es va executar l’oratori, qui el va cantar i, habitualment, qui el va escriure. Així mateix, esdevenen un gènere literari rellevant, amb valuosos elements textuals i visuals, capaç de donar a conèixer aspectes del patrimoni immaterial i material de la ciutat, com ara noves canonitzacions, renovacions d’altars i devocions o trasllats de relíquies. Així doncs, a l'exposició es presenten diversos eixos temàtics que revelen fins a quin punt el llibret d'oratori exemplifica l'ús de la intermedialitat a la Barcelona d’època moderna, ja que música, text i imatge convergeixen en un gènere literari d’àmplia difusió. D’aquesta manera, la funció d’adoctrinament s’endolcia per mitjà dels sentits, com és propi de la festa barroca, tot i reflectir-s’hi les diferències estamentals. Oriol Brugarolas – Sílvia Canalda Comissaris
El llibret
Els llibrets impresos se solen trobar en format quart, propi de la literatura de cordill, i contenen el text de l'oratori que s'havia d'interpretar musicalment. Com si fossin un programa de mà dels nostres dies, es repartien entre els assistents a l’acte de celebració, de manera que els oients podien seguir bé l'argument i guardar un record de la vetllada. Posteriorment, i com a pràctica a les cases de religiosos, sovint es relligaven en volums facticis. Així, a la portada consta el títol de l'obra, el motiu i el dia de la celebració, els promotors de l'acte, l'espai on s'havia d'executar, la capella musical que l'havia de cantar i el mestre de capella que el dirigiria (que habitualment l’havia escrit); també, sovint, una estampa xilogràfica, l'impressor i el lloc d'edició, en ocasions acompanyats per l’any. Tot seguit, es troba el text dramàtic de temàtica al·legòrica o bíblica, amb episodis de l'Antic Testament, encapçalat per l’enumeració dels personatges que dona pas a la narració de la història, dialogada. En el text s’assenyala la part recitada i la cantada, que podia ser en forma d'ària, de coral, a duo o a trio. Habitualment, l'oratori de caràcter al·legòric, a la part final explica l’analogia o símil, i es compara així una de les virtuts del personatge bíblic de la història explicada amb una de les virtuts del sant o santa, verge o beat al qual va dedicat. En alguns exemplars, el llibret es tanca amb un petit escut (del promotor) o un ornament que assenyala el final del text. Els llibrets d’oratori són un vehicle ideològic de l’Europa confessional, possiblement de gran eficàcia perquè, a banda de la suma dels llenguatges musical, literari i visual, entraven, un cop finida la celebració efímera, a l’interior de les llars. D’aquesta manera, podien rellegir-se o escoltar-se per mitjà de lectures semipúbliques o en veu alta.
El llibreT. vitrina
Amparo seguro de los hijos en la proteccion de los siervos
Carmelo prodigioso, en quien los elementos explican mysterios
Drama sacro sobre la muerte de Eleazaro
Lucerna illuminans tenebrasque fugans
El arbol de la salud
La música i el text
Al segle XVIII, un oratori es podria assimilar a una òpera sagrada, és a dir, un argument dramàtic amb un diàleg totalment cantat i acompanyat per instruments. Ara bé, no s’escenificava, sinó que s’interpretava en un format molt similar al del concert modern. Amb una finalitat edificant i moral, la temàtica dels oratoris era generalment al·legòrica o basada en episodis de l’Antic Testament o de vides de sants. Tot i que manté trets propis, com el càntic final festiu amb estrofes i tornada, comparteix molts codis amb l'òpera italiana: l'estil del text, les formes musicals (àries, duos, trios o quartets) i la plantilla de músics. Per tant, compondre un oratori era, per als compositors locals com Josep Pujol (1734-1798), Francesc Queralt (1740-1825) o Carles Baguer (1768-1808), la millor manera d'apropar-se al captivador poder expressiu de l'òpera. Habitualment, qui feia sonar aquests oratoris eren les capelles de música (agrupació de músics al servei d’una determinada església, com la catedral o una parròquia). El nucli de la capella estava format per un conjunt vocal i instrumental d'entre deu i vint músics assalariats, dirigit per un mestre de capella. Aquests conjunts actuaven tant a les seves esglésies respectives com en tots els espais religiosos, dins i fora de la ciutat, que podien llogar-ne els serveis per a les festes principals del calendari litúrgic anual o per a les celebracions extraordinàries.
La música i el text: vitrina
Daniel en Babilonia
La inocente Susana
La imatge
La imatge s’insereix en els llibrets d’oratori de dues maneres: a la portada o al seu verso; és possible que en el segon emplaçament atregui més l’atenció. En qualsevol cas, un lloc i altre permeten l’ús de matrius xilogràfiques obertes per il·lustrar altres impresos de finalitat devota, com relacions de vides de sants o gojos. Així, en l’estampa d’un llibret de 1746, intitulat El predicador de reyes..., observem com ha desaparegut l’escut a la part inferior de l’estampa, un element que, en canvi, figura en altres impresos. Representa el diàleg de Vicenç Ferrer amb l’àngel del portal homònim barceloní (1398), per la qual cosa la imatge degué tenir una àmplia demanda. Les estampes de la mostra són anònimes i de qualitat estètica discreta. L’elecció iconogràfica obeeix de manera habitual a la festivitat que el particular o el col·lectiu promotor commemora. La interacció de la imatge amb la narració recitativa o cantada subsegüent és inexistent; acompleix una funció merament il·lustrativa. Es detecta l’ús de fonts visuals internacionals de referència en els llibrets d’oratori, com sol ser habitual en l’estudi de les arts gràfiques a Catalunya en l’època moderna. Per exemple, diversos impressors barcelonins (Josep Lari, Joan Piferrer o Josep Altés) empren una mateixa imatge de Tomàs d’Aquino vencent l’heretgia. Aquesta deriva d’una calcografia impresa a Roma l’any 1701, dibuixada per Maddalena Pace de Boschis i gravada per Arnoldus van Westerhout, de la qual s’obvia el retrat del pontífex Climent XI.
La imatge. vitrina
Sant Antoni de Pàdua
Sant Carles Borromeu penitent
Sant Josep i el Nen
Sant Vicenç Ferrer entrant a Barcelona pel “Portal dels Orbs” (avui de l'Àngel)
Sant Tomàs d’Aquino vencent l’heretgia
El paper de les dones
Entre els motius de la comanda i la celebració d’un oratori hi ha la professió de dones en ordes i congregacions religiosos; tampoc és estrany que la promotora en particular sigui una religiosa ja professa. En un cas i altre la pertinença a famílies benestants barcelonines és clara. També en els títols i les veus del text sovintegen, en funció de la relació analògica explicada, els noms de dones: Esther, Jael, Dèbora, Susanna, Abigail, Sara o Rebeca. La regència femenina a les monarquies de França o Espanya, i la defensa doctrinal de la concepció sense màcula de Maria, expliquen la rehabilitació de les dones fortes de l’Antic Testament en llibres il·lustrats i sèries calcogràfiques, o en cicles pictòrics murals i sobre tela d’ençà de les acaballes del cinc-cents. Així, oratoris que celebren la Immaculada Concepció canten les lloances de Dèbora perquè prefigura Maria amb les seves virtuts (la justícia). Rebeca, exemple de fe i saviesa, és també protagonista d’oratoris que exalten els bons consell. Les estampes que il·lustren oratoris on les dones actuen com agents promocionals o argumentals reprodueixen de manera habitual homes. Sovint s’inclou la figura del fundador de l’orde on professen o són adscrites. Sant Benet, per a Santa Maria de les Puel·les; sant Jeroni, per al monestir de Sant Maties; sant Francesc de Paula, per a les mínimes del carrer del Carme. Amb tot, les imatges de la Mare de Déu, amb les seves diverses advocacions (del Carme o de la Mercè), i de santa Cecília són inevitables a conseqüència de l’entorn religiós i de música sacra. És interessant subratllar l’oratori de Lutgarda, promocionat per senyores nobles de Valldonzella, on la santa es presenta com advocadessa dels parts. La xilografia mostra una simplificació formal i tècnica superior a la signada per Teresa Pauner, impresa en diversos goigs.
El paper de les dones. vitrina
Teresa i Cecilia de Montoliu i de Erill
Maria Antònia Cors i de Balaguer
Margarita de Aris i de Rollan
Maria Rita de San Francisco Xavier
Santa Lutgarda
Santa Cecília
Dèbora
Els centres d’ensenyament: Sant Sebastià, Seminari de Montalegre i Betlem
El nombre de llibrets d’oratori preservat al CRAI Biblioteca de Fons Antic constata que les congregacions d’estudiants foren un promotor important del gènere musical a la ciutat de Barcelona. Gairebé una vintena se celebraren als Reials Estudis de Sant Sebastià, entre els anys 1740 i 1760; un establiment fundat pels clergues caracciolins, al costat de l’església homònima cinccentista, d’ençà que Felip V impulsà el trasllat d’aquesta comunitat arran de la construcció de la Ciutadella (1716). Mentre la Capella de Santa Maria del Mar es feia càrrec sempre de la interpretació musical, la participació de diversos impressors en l’edició explica la convivència de diferents iconografies de sant Tomàs d'Aquino. Amb tot, l’exaltació de la castedat durant el seu noviciat és recurrent, amb els àngels lligant el cíngol de la Mare de Déu a la cintura del dominicà, o el relat del prodigi que propicià el fet de descobrir que la dona de la seva cel·la responia a una temptació del maligne. Aquesta darrera composició, en mans també de diversos impressors, remet, de manera molt esquemàtica, a la pintura feta per Velázquez per al noviciat d’Oriola. Pel que fa al Seminari Conciliar de Montalegre, del qual es conserven una desena d’exemplars, també s’escull la imatge del doctor de l’església per il·lustrar els llibrets; una demostració més del tomisme creixent a la ciutat de Barcelona a la segona meitat del set-cents. La congregació d’estudiants del Col·legi de Betlem, recordant la doctrina escolàstica suarista al títol del llibret, és fidel a la imatge de la Immaculada, festivitat que celebrava amb militància.
Els centres d’ensenyament: Sant Sebastià, Seminari de Montalegre i Betlem. Vitrina
Col·legi de Betlem (Barcelona, Catalunya)
Convent de Sant Sebastià
Convent de Sant Sebastià
Col·legi de Betlem (Barcelona, Catalunya)
Seminari Conciliar de Barcelona
El llibret com a font d’estudi de les arts i la festa en època moderna
Per senzilles que siguin les estampes que contenen aquests llibrets d’oratori, el seu estudi és interessant per a la història de l’art modern a Barcelona, i per extensió a Catalunya, perquè poden donar a conèixer el parament de capelles i d’altars avui desapareguts, així com la data precisa d’algun esdeveniment, trasllat de relíquies o nova fundació, motiu a vegades de la mateixa celebració de l’acte. Testimonia aquesta primera argumentació el document exposat amb la imatge de Crist captiu. Segons el frontispici, es tracta d’un retrat de la sobirana imatge que es venerava a l’església dels trinitaris descalços de la ciutat i que aquell dia, el 12 de novembre de 1748, havia estat col·locada en una nova capella. L’oratori s’incorpora als mitjans i estratègies d’exaltació dels nous sants a la ciutat de Barcelona a la primeria del set-cents. Coincidint amb l’any de la seva beatificació o canonització, les esglésies dels jesuïtes de Betlem, dels trinitaris calçats de l’actual carrer de Ferran o dels clergues menors de Sant Sebastià celebraren, respectivament, els nous cultes de: Juan Francisco Regis (1728); Simón de Rojas (1766) i Miquel dels Sants (1779); o, Francesc Caracciolo (1770). La recepció de la notícia, en els casos de Rojas i Caracciolo, degué ser sonada perquè s’estrenaren dos oratoris a càrrec de les millors capelles del moment (Catedral i Santa Maria del Mar), programats en dies diferents dins el cicle festiu. La tipologia i la iconografia de les estampes que il·lustren els llibrets depèn de nou dels models internacionals i de l’ús de la imatge en campanyes promocionals prèvies a la canonització.
El llibret com a font d’estudi de les arts i la festa en època moderna. vitrina
Sant Simon de Rojas
Sant Simon de Rojas
Crist natzaré captiu
Sant Francesc Caracciolo
Sant Miquel dels Sants
Fer clic per accedir a la llegenda completa
Relació entre llocs de celebració, capelles musicals i mestres de capella (I)
Llocs de celebració
Capelles musicals
Mestres de capella
Relació entre llocs de celebració, capelles musicals i mestres de capella (II)
Bibliografia (I)
Bibliografia (II)
Bibliografia (III)
Bibliografia (IV)
Bibliografia (V)
Crèdits
Comissaris:
- Oriol Brugarolas, professor del Departament d'Història de l'Art de la UB
- Sílvia Canalda, professora del Departament d'Història de l'Art de la UB
Elaboració de l'exposició virtual:El arbol de la salud... Barcelona : Maria Martí, Maur Martí, [no després del 29 de setembre de 1727].
Veure llibret
Imatge: Nuestra Señora de Vallvanera (La Rioja). Capella: Palau Reial Menor Mestre de capella: Bernat Tria Lloc de celebració: Convent de la Mare de Déu de la Bonanova, Barcelona
Sacro-musicos epithalamios... Barcelona : Francesc Suriá i Ginestar, [no després del 15 d’octubre de 1753]
Imatge: Sant Francesc de Paula Capella: Santa Maria del Mar Mestre de capella: Pau Montserrat Lloc de celebració: Monestir de Jesús Maria, Barcelona
Navis institoris de longe portans panem... Barcelona : Maria Martí, [no després del 14 de maig de 1731]
Veure llibret
Imatge: Immaculada Concepció de Maria Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Picanyol Lloc de celebració: Col·legi de Betlem, Barcelona
El mundo nuevo dividido en quatro partes y authorizado de quatro distinctos heroes, sagrada allegoría al angelico doctor y maestro Sto. Thomás de Aquino, que en las quatro partes de su Theologia incluyó lo bueno de los demás doctores de la Iglesia... Barcelona : Joan Nadal, [no després del 27 d’abril de 1766]
Pablo Nadal [1749]
Narcis Oliva [1770 o posterior]
Mariano Soldevila, [1741]
La temptació carnal del jove Tomàs d’Aquino, instigada pel dimoni i sovint evocada en l’àmbit dels seminaris, fou sublimada per Velázquez en el llenç encarregat pel noviciat d’Oriola (1631–1633). L’excel·lència narrativa del mestre sevillà es fa palesa en les nombroses adaptacions que se’n derivaren. Imatge: La temptació de sant Tomàs d’Aquino Autor: Velázquez, Diego Data: 1633
La temptació de sant Tomàs d’Aquino
Imatge
Imatges
Veure llibret
Imatge: Lliurament angèlic del cíngol de castedat a Tomàs d’Aquino. Capella: Santa Maria del Mar Mestre de capella: Pere Antoni Monlleó Lloc de celebració: Convent de Sant Sebastià, Barcelona
El predicador de reyes y rey de predicadores, David en la era de Ornàn ... Barcelona : Joan Jolis i Oliver, 1746
Reproducció de col·lecció particular
Sant Vicenç Ferrer entrant a Barcelona pel “Portal dels Orbs”
En aquesta estampa, procedent d’una col·lecció particular, s’hi veu a la part baixa l’escut eliminat en l’exemplar del llibret d’oratori. La ferida que en resta delata la reutilització d’una matriu xilogràfica anterior, un procediment força habitual en els géneres de la literatura de canya i cordill.
Veure llibret
Gravat
Imatge: Sant Vicenç Ferrer entrant a Barcelona pel “Portal dels Orbs” (avui de l'Àngel) Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol Lloc de celebració: Convent de Santa Caterina, Barcelona
Lucerna illuminans tenebrasque fugans... Barcelona : Tomàs Piferrer, [no després del 8 de novembre de 1767]
Veure llibret
Imatge: Escut del Seminari episcopal de Beatae Mariae Montis Hilaris. Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol Lloc de celebració: Convent de Sant Francesc de Paula, Barcelona
El triumfo de la Gracia... Barcelona : Francesc Generas impressor, [no després del 5 d'agost de 1764]
Imatge: Estigmatització de sant Francesc d’Assís Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol Lloc de celebració: Reial Monestir de Santa Isabel, Barcelona
A la divina Terpcichore, santa Cecilia virgen, y martyr ... Barcelona : Joseph Altés, [no després del 22 de novembre de 1742]
Imatge: Santa Cecília Lloc de celebració: Convent del Carme, Barcelona
Daniel en Babilonia... Barcelona : Raymunda Altés, [no després del 19 d’agost de 1777]
Aquest oratori de F. Queralt està pensat per a que hi participin prop d'una vintena d'instrumentistes: violins primers, violins segons, violoncels, contrabaixos, flautes primeres i segones, oboès primers i segons, trompes primeres i segones i dos cors, cadascun integrat per les quatre veus de tiple, alto, tenor i baix. El primer cor el formen els solistes (Nitocris [tible], Daniel [alto], Josedech [tenor] i Baltasar [baix] i el segon comprèn el grup coral a 4 veus cadascun (tiple, alto, tenor i baix). L'oratori Daniel a Babilonia està dividit en 23 parts o moviments, tots ells vocals excepte el primer que és una obertura o simfonia inicial a càrrec de l'orquestra. El tractament musical de Queralt, atent a l’òpera italiana de l’època, tendeix a fondre unes seccions amb altres i reforça així l’eficàcia dramàtica i expressiva de l’obra. Un recurs habitual dels oratoris de la segona meitat del segle XVIII és la relació expressiva que es dona entre la música i el text a través del color tonal de la peça
MDC. Fons musical de la Catedral de Barcelona.
La capella de música de la catedral es desplaçà a altres indrets de la ciutat. En aquest cas al Reial Monestir de sant Pere de les Puel·les (benedictí), per celebrar la festivitat de Sant Magí (19 d'agost). El llibret de Daniel en Babilonia, el trobem escrit en forma d'al·legoria: en primer lloc, es presenta un passatge de la vida del profeta Daniel, i al final de l'oratori, en les dues darreres seccions, s’explica l’analogia i es compara una de les virtuts del personatge bíblic amb una de les virtuts de Sant Magí. L'argument d'aquest oratori està basat en el capítol 5 i en els dos primers versets del capítol 6 del llibre del profeta Daniel: És el fragment en què el profeta Daniel és cridat davant el rei Baltasar (net de Nabucodonosor) per interpretar i desxifrar el significat de tres paraules que apareixen a les parets de la cambra a on el monarca estava celebrant un banquet amb els vasos profanats del temple de Jerusalem. L'aparició d'aquestes paraules, Daniel les vincula a l'acte de supèrbia del rei, i les interpreta com un presagi a la caiguda del regne de Baltasar i la seva mort. A la part final de l'oratori, es compara la figura de Daniel amb Sant Magí, qui també va ser portat davant d'un governant i va saber solucionar un problema que se li va presentar a Dacià, procònsol de la Tarraconense, i que ningú més no va saber solucionar.
Veure llibret
Imatge: Sant Magí fa brollar aigua amb el seu bastó Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Francesc Queralt Lloc de celebració: Sant Pere de les Puelles, Barcelona
Capella de música
Partitura
Josue triumfante de Amalec por la oracion de Moisés... Barcelona : hereus de Bartomeu i Maria Àngela Giralt , [no després del 19 de setembre de 1779]
Imatge: Sant Miquel dels Sants Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Francesc Queralt LLoc de celebració: Convent de la Santíssima Trinitat, Barcelona Dia de celebració: 19 de setembre de 1779
Imatge: Sant Miquel dels Sants Capella: Palau Reial Menor Mestre de capella: Josep Duran LLoc de celebració: Convent de la Santíssima Trinitat, Barcelona Dia de celebració: 21 de setembre de 1779
Amparo seguro de los hijos en la proteccion de los siervos... Barcelona : Joan Piferrer, [no després del 18 de setembre de 1740].
Imatge: Aparició de la Mare de Déu als fundadors de l’Orde dels Servents de Maria Capella: Santa Maria del Mar Mestre de capella: Salvador Figueres Lloc de celebració: Convent de Nostra Senyora del Bonsuccés, Barcelona Data de celebració: 18 de setembre de 1740
La inocente Susana... Barcelona : hereus de Maria Martí, [no després del 3 de juny de 1748]
En l'oratori de Joseph Pujol La inocente Susana hi participen prop d'una vintena d'instrumentistes, dos cors de cinc veus i 4 solistes. Destaca per l'expressivitat i el caràcter contundent de l'ària de Daniel, en tempo presto i en Re menor, "Ay que te amenza desnudo el acero el angel de dios", quan es dirigieix a un dels jutges de forma contundent, quasi ferotge, dient-li que el seu testimoni és fals.
MDC. Fons musical de la Catedral de Barcelona
En aquest llibret s'utilitza la figura de la casta Susanna com al·legoria de la Verge Immaculada, patrona de la congregació Mariana.
Imatge: Immaculada Concepció de Maria Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol Lloc de celebració: Col·legi de Betlem, Barcelona
Més informació
Partitura
Goigs en honor de la gloriosa Santa Lutgarda que se venera en Vall-donsella... Barcelona: Bernat Pla estamper, ca. 1770-1780
Memòria digital de Catalunya
Es conserven diversos gojos impresos a Barcelona en honor de santa Lutgarda (1182–1246), on és invocada sobretot com a protectora de les dones en el part. Les estampes catalanes privilegien la imatge de la mística cistercenca agenollada davant de Crist crucificat i coronada per àngels, mentre que altres formulacions iconogràfiques dels seus èxtasis —d’expressivitat corporal més elevada en el contacte amb el cos i la sang de Crist— són menys freqüents en aquest context. Dona culta, la seva festa del 16 de juny se celebrava al monestir de Valldonzella, a vegades amb un oratori.
La obediencia del patriarca Abraan, peregrino por mandamiento de Dios à la tierra de Canaán... Barcelona : Bernat Pla, [no després de 1795]
Imatge: Santa Lutgarda Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Francesc Queralt Lloc de celebració: Monestir de Valldonzella, Barcelona
Goig
Sant Tomàs d'Aquino vencent l'heretgia amb el retrat de Climent XI . Milano: Civiche Raccolte Grafiche e Fotografiche del Castello Sforzesco
Imatge: Sant Tomàs d'Aquino vencent l'heretgia amb el retrat de Climent XIDibuixant: Maddalena Pace de BoschisGravador: Arnoldus van Westerhout Data: 1701 Milano, Civiche Raccolte Grafiche e Fotografiche del Castello Sforzesco.
Aquesta composició, concebuda i dibuixada per Maddalena Pace de Boschis, també es reutilitzà en altres gèneres editorials, com ara les tesis teològiques. N’és testimoni un exemplar conservat al Castello Sforzesco de Milà, corresponent a la discussió d’Antonio Luigi Graziani (1791), impresa a Roma per la família Billy.
Oratorio alegorico sacro... Barcelona : Joan Piferrer, [no després del 30 de juny de 1742]
Veure llibret
Més informació
Imatge: Sant Tomàs d’Aquino vencent l’heretgiaCapella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol Lloc de celebració: Seminari Conciliar de Barcelona, Barcelona
Ruina de Babylonia y libertad de Israel por Cyro... Barcelona : Maur Martí, [no després del 13 de juny de 1752].
Veure llibret
Imatge: Sant Antoni de Pàdua Capella: Santa Maria del Mar Mestre de capella: Pau Montserrat Lloc de celebració: Convent de Sant Francesc d'Assís, Barcelona
Carmelo prodigioso, en quien los elementos explican mysterios... [Barcelona : editor sense identificar, no després de 1727].
Veure llibret
Imatge: Mare de Déu del Carme alliberant ànimes del purgatori amb escapularis Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Picanyol Lloc de celebració: Convent del Carme, Barcelona
Oratorio sacro-historico que aplaudiendo las grandezas del glorioso esposo de Maria Santissima, padre putativo de Christo, substituto del Padre Eterno y protector universal de toda la Iglesia el patriarca San Joseph... Barcelona : Joan Piferrer, [no després del 22 de març de 1744]
Imatge: Sant Josep i el NenCapella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol Lloc de celebració: Convent de Sant Josep, Barcelona
La cartilla del amor de Dios manifestada en la casa que edificó para sí la sabiduría en la muralla y enseñada por un maestro, conocido comunmente por el Predicador del amor de Dios, el B.P. Francisco Caraciolo, fundador de la religion de CC. RR. MM... Barcelona : Joan Nadal, [no després del 28 de maig de 1770]
Veure llibret
Imatge: Sant Francesc Caracciolo Capella: Santa Maria del Mar Mestre de capella: Pere Antoni Monlleó LLoc de celebració: Convent de Sant Sebastià, Barcelona
La Restauracion de la ley, ideada en la historia de Esdras ... y celebrada en el Doctor maximo de las Escrituras San Geronymo... Barcelona: Josep Altés, [no després del 30 de setembre de 1756]
Veure llibret
Imatge: Sant JeroniCapella: Santa Maria del Mar Mestre de capella: Pau Montserrat Lloc de celebració: Monestir de Sant Maties, Barcelona
La innocencia preservada para remedio de Egypto... Barcelona : Maria Àngela Martí, [no després del 31 de maig de 1762]
Imatge: Immaculada Concepció de MariaCapella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol Lloc de celebració: Col·legi de Betlem, Barcelona
La inocente Susana... Barcelona : hereus de Maria Martí, [no després del 3 de juny de 1748]
En l'oratori de Joseph Pujol La inocente Susana hi participen prop d'una vintena d'instrumentistes, dos cors de cinc veus i 4 solistes. Destaca per l'expressivitat i el caràcter contundent de l'ària de Daniel, en tempo presto i en Re menor, "Ay que te amenza desnudo el acero el angel de dios", quan es dirigieix a un dels jutges de forma contundent, quasi ferotge, dient-li que el seu testimoni és fals.
MDC. Fons musical de la Catedral de Barcelona
En aquest llibret s'utilitza la figura de la casta Susanna com al·legoria de la Verge Immaculada, patrona de la congregació Mariana.
Imatge: Immaculada Concepció de Maria Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol Lloc de celebració: Col·legi de Betlem, Barcelona
Més informació
Partitura
Daniel en Babilonia... Barcelona : Raymunda Altés, [no després del 19 d’agost de 1777]
Aquest oratori de F. Queralt està pensat per a que hi participin prop d'una vintena d'instrumentistes: violins primers, violins segons, violoncels, contrabaixos, flautes primeres i segones, oboès primers i segons, trompes primeres i segones i dos cors, cadascun integrat per les quatre veus de tiple, alto, tenor i baix. El primer cor el formen els solistes (Nitocris [tible], Daniel [alto], Josedech [tenor] i Baltasar [baix] i el segon comprèn el grup coral a 4 veus cadascun (tiple, alto, tenor i baix). L'oratori Daniel a Babilonia està dividit en 23 parts o moviments, tots ells vocals excepte el primer que és una obertura o simfonia inicial a càrrec de l'orquestra. El tractament musical de Queralt, atent a l’òpera italiana de l’època, tendeix a fondre unes seccions amb altres i reforça així l’eficàcia dramàtica i expressiva de l’obra. Un recurs habitual dels oratoris de la segona meitat del segle XVIII és la relació expressiva que es dona entre la música i el text a través del color tonal de la peça
MDC. Fons musical de la Catedral de Barcelona.
La capella de música de la catedral es desplaçà a altres indrets de la ciutat. En aquest cas al Reial Monestir de sant Pere de les Puel·les (benedictí), per celebrar la festivitat de Sant Magí (19 d'agost). El llibret de Daniel en Babilonia, el trobem escrit en forma d'al·legoria: en primer lloc, es presenta un passatge de la vida del profeta Daniel, i al final de l'oratori, en les dues darreres seccions, s’explica l’analogia i es compara una de les virtuts del personatge bíblic amb una de les virtuts de Sant Magí. L'argument d'aquest oratori està basat en el capítol 5 i en els dos primers versets del capítol 6 del llibre del profeta Daniel: És el fragment en què el profeta Daniel és cridat davant el rei Baltasar (net de Nabucodonosor) per interpretar i desxifrar el significat de tres paraules que apareixen a les parets de la cambra a on el monarca estava celebrant un banquet amb els vasos profanats del temple de Jerusalem. L'aparició d'aquestes paraules, Daniel les vincula a l'acte de supèrbia del rei, i les interpreta com un presagi a la caiguda del regne de Baltasar i la seva mort. A la part final de l'oratori, es compara la figura de Daniel amb Sant Magí, qui també va ser portat davant d'un governant i va saber solucionar un problema que se li va presentar a Dacià, procònsol de la Tarraconense, i que ningú més no va saber solucionar.
Veure llibret
Imatge: Sant Magí fa brollar aigua amb el seu bastó Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Francesc Queralt Lloc de celebració: Sant Pere de les Puelles, Barcelona
Capella de música
Partitura
Drama sacro sobre la muerte de Eleazaro... Barcelona : Carlos Sapera y Pi, 1770
Imatge: Sant Felip NeriCapella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol Lloc de celebració: Congregació de l'Oratori Sant Felip Neri, Barcelona
Joseph exaltado... Barcelona : hereus de Bartomeu i Maria Àngela Giralt, [no després del 20 d’octubre de 1766].
El trinitari castellà Simón de Rojas (1522–1624) fou finalment beatificat el 1766. La promoció de la seva causa per part de la monarquia hispànica —juntament amb altres xarxes, com el mateix orde trinitari— explica l’ampla difusió de pintures i estampes dedicades a la seva figura, les seves virtuts i els prodigis que se li atribuïen molt abans de l’efemèride. L’escena de l’atenció als pobres que il·lustra aquest llibret d’oratori formava part del conjunt de quatre episodios narratius que ornaven el fronstispici de la biografia publicada per Francisco de Arcos el 1670. En presentem aquí una versió posterior, de 1715. Imatge: Retrat i escenes narratives de Simón de Rojas. Any: c. 1670
Francisco de la Vega Toraya, Vida del venerable siervo de Dios, y finissimo capellan de María Santíssima padre maestro Fray Simon de Roxa. Madrid: Joseph Rodríguez de Escobar, 1715
Gravat
Veure llibret
Imatge: Simon de Rojas dona de menjar als pobres Capella: Santa Maria del Mar Mestre de capella: Pere Antoni Monlleó LLoc de celebració: Convent de la Santíssima Trinitat, Barcelona
Jacob que despues de la vision de la escala, levantò a los pastores la piedra, expression metrica que retrata al segundo Jacob de la ley de gracia, sabio del cielo, que levantò la piedra de las mas profundas dificultades, el angelico maestro S. Thomàs de Aquino... Barcelona : Josep Altès, [no després del 20 d’abril de 1750]
Veure llibret
Imatge: Sant Tomàs d’Aquino, doctor de l’església Capella: Santa Maria del Mar Mestre de capella: Pau Montserrat Lloc de celebració: Convent de Sant Sebastià, Barcelona
La exaltacion de Simon y gloria de su familia... Barcelona : hereus de Bartomeu i Maria Àngela Giralt, [no després del 19 d’octubre de 1766]
Veure llibret
Imatge: Sant Simon de Rojas Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol LLoc de celebració: Convent de la Santíssima Trinitat , Barcelona
Oratorio La grandeza de Isac y la embidia de Abimelech... Barcelona : hereus de Maria Martí, 1748
Veure llibret
Imatge: Crist natzaré captiu Capella: Santa Maria del Mar Mestre de capella: Pau Montserrat LLoc de celebració: Convent de la Mare de Déu de la Bonanova, Barcelona
Josias contra los idolos... Barcelona : en la imprenta de Joseph Altès, [no després del 4 de novembre de 1747]
Veure llibret
Imatge: Sant Carles Borromeu penitent Capella: Santa Maria del Mar Mestre de capella: Pau Montserrat Lloc de celebració: Convent de la Mercè, Barcelona
La Religion y Constancia en la nave de Pedro... Barcelona: Pablo Nadal, 1749
Imatge: Sant Benet de Núrsia Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol Lloc de celebració: Sant Pere de les Puelles, Barcelona
Abigail
A Anvers, el taller de Philippe Galle estampà una sèrie de vint dones de l’Antic Testament (Icones illvstrivm Feminarvm veteris Testamenti, c. 1590–1595), de la qual el Fons Antic del CRAI conserva diversos exemplars —entre ells Eva, Judit, Rut o Abelae— que, amb el pas del temps, es convertiren en un veritable referent per a les arts gràfiques i pictòriques a Catalunya. La combinació de la figura heroica en primer terme i la narració de l’episodi bíblic al fons fou decisiva en aquesta transmissió visual.
Maarten de Vos (inv.) Hans Collaert (sculp.) Philippe Galle (excud.) Abans de 1612. Burí, 153 x 99 m.
La triunfante Debora... Barcelona : Maria Martí, [no després del 25 de maig de 1733]
Veure llibret
Gravat
Imatge: Immaculada Concepció de Maria Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Picanyol Lloc de celebració: Col·legi de Betlem, Barcelona
Aequioris Paridis judicium, seu sacri zeli sententia in pulchriorum Dearum contentione sub Monte-Hilari ... Barcelona : hereus de Bartomeu i Maria Àngela Giralt, [no després del 19 d’octubre de 1766]
Veure llibret
Imatge: Sant Tomàs d’Aquino Capella: Catedral de Barcelona Mestre de capella: Josep Pujol Lloc de celebració: Seminari Conciliar de Barcelona, Barcelona