MARIA ANTONIETA
Una mirada a través del fons antic i modern del CRAI de la UB
Introducció
Les biblioteques de Maria Antonieta
El començament del canvi: la Il·lustració
“Moi-même”
Crèdits
La Revolució
Vive la République !
La destrossa
1/2
INTRODUCCIÓ
Només la menció del seu nom, Maria Antonieta (Viena 1755 - París 1793), evoca immediatament en alguns una mena d'afició, i en altres, aversió. Aquest joc de fílies i fòbies recorre ja més de dos segles i evidencia que el personatge no deixa de suscitar un gran interès.
Actualment hi ha una curiositat ben marcada per les reedicions de tota la producció literària sobre la seva figura. De la mateixa manera, noves lectures de la seva biografia, com ara còmics, manga, produccions cinematogràfiques, sèries de televisió, emissions de documentals i debats, revitalitzen de manera progressiva la seva imatge, que ben lluny d'oblidar-se, es troba en constant actualització.
La seva vida a Versalles, com a consort del rei Lluís XVI, es va desenvolupar sense gaires ensurts, encara que l'estricta etiqueta versallesca li va ocasionar angúnia des del començament, atès que veia el seu acompliment exagerat en comparació amb la cort de Viena. En diverses ocasions va expressar el seu amoïnament, però la resposta va ser implacable: C’est Versailles!
Les festes, el joc, les amistats i el seu Petit Trianon —un annex informal, petit i privat del Palau de Versalles—, li van oferir consol a una existència despreocupada, desidiosa i tediosa. El gust pel refinament dels ambients privats i reduïts, així com la seva afició a la moda, evidenciat per nombrosos retrats, no anunciaven pas que el final estava per caure ni que aquest seria implacable.
Furne, Charles (editor). Marie Antoinette. París : [editor no identificat, entre 1840 i 1859]. 1 estampa : burí i aiguafort. C-Et-XIX-Anònim. 3593
2/2
INTRODUCCIÓ
La Revolució del 14 de juliol de 1789 acaba amb la seva estada reial a Versalles i la de tota la seva família. A partir del 6 d'octubre, la família passa a residir a París, cosa que provoca la dispersió de tot el col·lectiu cortesà. Allò que, segons diu la llegenda, havia estat percebut per Lluís XVI com una simple revolta, es fa cada cop més violent. La Revolució va desposseir-la del seu rang (esdevé exreina), del seu marit (el 21 de gener de 1793 es converteix en la vídua Capet) i dels seus fills (el 3 de juliol va ser separada del seu fill i el 2 d'agost de la seva filla), fins a deixar-la completament sola. El nom Maria Antonieta evoca el seu final. Què hauria passat si el seu procés de decadència i de mort no haguessin estat tan terribles? És la seva vida palatina el que ens suscita tanta atracció? O és el seu terrible final?
La reina Maria Antonieta ocupa un setial particular en la història de França i, en especial, de la Revolució Francesa. La reconstrucció de la seva biografia constitueix encara avui un desafiament per als historiadors i les fonts són immensament variades i contradictòries. Si els testimonis en vida de Maria Antonieta van ser discordants, després de la seva mort no van deixar de ser-ho. D’una banda, és vista com un ésser gairebé celestial, pur, femení; i, de l’altra, el bàndol republicà no hi veu sinó un personatge pervers, miserable, traïdor i estranger. I una visió més moderna, intervinguda per certes biografies de principi del segle XX, especialment la de Stefan Zweig (1932) i certes produccions cinematogràfiques de principis d'aquest segle —la més coneguda, la de Sofia Coppola de 2006—, revelen un personatge frívol, concupiscent, immoral i immadur, encara que acompanyat d'una certa compassió.
Furne, Charles (editor). Marie Antoinette. París : [editor no identificat, entre 1840 i 1859]. 1 estampa : burí i aiguafort. C-Et-XIX-Anònim. 3593
1-El començament del canvi: la Il·lustració
La Il·lustració, moviment també conegut com "Siècle des lumières”, descentra la fe religiosa, i l'argumentació raonada i racional ocupa el seu lloc; la noblesa s’adhereix amb certa rapidesa a aquesta atracció pel coneixement. Tanmateix, certs fonaments semblen indestructibles, com el dret diví de la monarquia, la “natural” estratificació social i l'aliança del poder amb l'Església. L'autoritat divina estrenyia l'enllaç entre el sobirà i el seu poble, enllaç evidenciat per la submissió d'aquest darrer. La dissidència s'acaba amb la mort, amb un canvi sobtat d’opinió o bé amb el silenci. Algunes de les primeres fissures arriben al regne de França per les idees de John Locke (1632-1704), que argumenta que hi ha determinats drets que són innats, com el de la vida, la llibertat i la propietat privada. Per bé que les seves obres estan prohibides, és ben sabut que llibre prohibit és llibre llegit. A França, el moviment de les Llums és imparable. L’Encyclopédie de Diderot i D'Alembert compilen tot el saber de l'època, lectura també prohibida, acusada d’intentar acabar amb la monarquia i la religió. Les produccions ingents i variades de Voltaire (1694-1778), així com les de Rousseau (1712-1778) asseguren i propulsen el pensament, la crítica i també el canvi social. Només caldrà esperar uns anys, tot arribarà.
1-El començament del canvi: la Il·lustració. vitrina
Manuel Salvador Carmona Louis Quinze, Roy de France
Jean Baptiste Racine Madame la Comtesse de Béthune-Pologne
Jean B. F. Bulliard Introduction a la flore...
Jean-Bernard Restout Galerie françoise
Voltaire Dictionnaire philosophique
Jean-Baptiste Thiers Traité des superstitions
Louis Mayeul Chaudon Dictionnaire anti-philosophique
2-“Moi-même”
El deure de la cònjugue d'un rei és proporcionar un hereu al regne. En el cas de Maria Antonieta, la seva unió va ser un matrimoni polític, una aliança de dos estats entre una arxiduquessa de catorze anys i un delfí de quinze. El 1774 mor Lluís XV, i el delfí Lluís August es converteix en Lluís XVI (1754-1793). Els nous reis obtenen l’aclamació del poble, que espera aviat l’arribada d’un nou hereu. Però la situació conjugal és inèdita en la història de la monarquia francesa, ja que set anys van ser necessaris per a la consumació del matrimoni. Maria Antonieta intenta canviar el protocol tan rígid, prescindint del control de la cort. Així, es refugia en el Petit Trianon, tot passejant amb els seus amics pels jardins i dedica una atenció inusitada a la moda. A la nit, se celebren espectacles musicals, focs arti cials i es juga a les cartes. Les visites del rei, però, eren esporàdiques... Una nova construcció s'afegeix als dominis privats de Maria Antonieta, le Hameau, el lloc privilegiat de contacte amb la natura. Com a filla del seu temps, va accedir a les idees en voga, promogudes per les obres de Rousseau, tan ben acollides per la immensa majoria d'elits aristocràtiques i burgeses. En el seu ambient privat, desproveïda de l’etiqueta i en contacte amb la natura, arriba a la felicitat. “Ici, je suis moi-même”.
2-“Moi-même”. vitrina
Antoine Fantin-Desodoards Histoire philosophique...
François M. I. QueverdoMarie Antoinette
Académieuniverselle des jeux
Louis-Sébastie MercierTableau de Paris
Jean-Louis Fargeon L'Art du parfumeur
Jean-Jacques Rousseau Dictionnaire de musique
Galart de Montjoie Histoire de Marie Antoinette...
3-Les biblioteques de Maria Antonieta
La possessió de diverses biblioteques per a cadascuna de les diferents residències era una característica pròpia de tota la reialesa. Tanmateix, com passa amb totes les col·leccions, fins i tot les contemporànies, la possessió de llibres no assegura la seva lectura.
Al Palau de Versalles, la biblioteca de Maria Antonieta estava situada als apartaments privats acompanyada d'un recinte auxiliar, igual que la del Petit Trianon. En relació amb els títols, podem indicar que tots els grans autors hi són presents: els clàssics traduïts del grec i del llatí, com la Ilíada, i les Metamorfosis; la literatura francesa contemporània amb La Fontaine, Boileau, Corneille, Molière, Racine, Madame de Sévigné, Madame de la Fayette, Madame Riccoboni; i finalment, els pensadors en voga, Rousseau, Voltaire, l’Encyclopédie. La presència d'obres de teatre té una rellevància especial, ja que probablement són utilitzades per a les representacions al teatre privat del Petit Trianon.
La literatura espanyola també hi és present amb Les Aventures de Lazarille de Tormès, Don Quichotte o les obres de Quevedo, així com un exemplar del Tiran le Blanc. Igualment, les disciplines clàssiques com ara la teologia, la història, l'arqueologia i els volums de viatges.
La música marca una de les predileccions de Maria Antonieta, que va reunir moltes partitures manuscrites.
El 1789, després de la partença de la família a París, Maria Antonieta fa traslladar una important part dels llibres de la seva biblioteca al Palau de les Teuleries.
3-Les biblioteques de Maria Antonieta. vitrina
Nicolas Laurent La Forest L'art de soigner les pieds
Florian Numa Pompilius...
Ernest Quentin Bauchart Bibliothèque de la reine...
Marie Antoinette
Miguel de Cervantes Don Quichotte de la Manche
Jean-Jacques Rousseau La Nouvelle Héloise
Charles-Jean-François Hénault Nouvel abregé chronologique...
4-La destrossa
El 1783 s'exposa al Palau del Louvre un retrat de Maria Antonieta pintat per Élisabeth Vigée-Le Brun (1755-1842) que va ocasionar tant d'escàndol, que va haver de ser retirat. Mostrava la reina vestida com una pagesa, amb un barret de palla amb prou feines decorat i amb un vestit de cotó blanc de mànigues recollides. Un nou retrat, de caire clàssic, va ocupar el seu lloc. La reina apareixia ara vestida de seda i la polèmica havia quedat sufocada.
El 1785 s’esdevé l'incident del collaret —l'affaire du collier— que reafirma el declivi de la seva popularitat. Encara que mai no es va provar cap implicació en aquest assumpte, una història d’allò més ridícula i rocambolesca, l'incident mai va ser oblidat pel poble. A tall de resum, el cardenal de Rohan (1734-1803), protagonista de l’afer, és enganyat per Jeanne Valois de La Motte (1756-1791), una aventurera sense escrúpols. Amb l’ajuda d’un altre engalipador conegut com Cagliostro (1743-1795), prometen al prelat una falsa trobada amb la reina en fosquejar, als jardins de Versalles. Al centre de l’estafa, un preuadíssim collar que Rohan havia de regalar a la reina.
El mateix any, s'inaugura el teatre privat de Maria Antonieta al Petit Trianon, on ella mateixa interpreta les obres, novetat que escandalitza tota la cort.
Aquestes notícies venen del mateix Versalles i fan que, molt ràpidament, emergeixi un tipus de literatura de ràpida difusió contra la reina, més visual que textual: els pamflets. Maria Antonieta, encara que conscient de la seva existència, mai no es va preocupar d’aturar-los, els va ignorar sistemàticament, com va fer amb la famosa dita que se li atribueix: "Si no tenen pa, que mengin pastissos."
4-La destrossa. vitrina
La Motte Réponse pour la comtesse de Valois-la Motte...
Giovanni Barberi Vie de Joseph Balsamo...
Recueil de pieces authentiques...
Paul Justus Marie Adelaide de France
Charles Furne Marie Antoinette
Jean-Jacques Rousseau Oeuvres completes
5- LA REVOLUCIÓ
L'impuls de l'escriptura s'expandeix: libels, pamflets, periòdics, clubs i associacions propicien les noves idees. Un text es fa ben aviat cèlebre, com a antecedent de la Revolució: Qu’est-ce que Tiers-État? (1788) amb aquestes premisses tan conegudes:
“ 1. Què és el tercer estat? Tot. — 2. Què ha estat fins ara a l'ordre polític? Res. — 3. Què demana ser? Ser alguna cosa.” A partir del 1789 és difícil indicar quin any va ser el pitjor per a Maria Antonieta. Abans de l'inici de la Revolució Francesa, l'hereu al tron mor de tuberculosi (4 de juny). Uns mesos després es produeix la presa de la Bastilla (14 de juliol). El 6 d’octubre hi ha un primer intent d'assassinat de Maria Antonieta, que és salvada pel comte de Mirabeau (1749-1791). La família abandona Versalles i es trasllada a París i els cortesans i tot el personal de servei del palau es dispersen. Versalles queda desert d’ocupants i també de mobiliari.
De maig a octubre de 1789, les primeres etapes de la Revolució es produeixen a Versalles: l’obertura dels Estats Generals (5 de maig), la proclamació de l'Assemblea Nacional (17 de juny), el jurament de la sala del joc de pilota —jeu de paume— (20 de juny), la primera onada d'emigració, l’abolició de privilegis (4 d'agost), i la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (26 d'agost).
Després de l’establiment de la família reial a París, hi va haver diversos intents de fugida. El conegut com a “Fugida de Varennes” (1791) semblava que reeixiria, però, en aquesta ciutat van ser reconeguts i reconduïts a París. El final estava a prop.
5- LA REVOLUCIÓ. vitrina
Abbé Proyart Louis XVI et ses vertus...
Nicolas Toussaint Desessarts Precis historique de la vie de Robespierre
Lluís XV, Rei de França Lettre du roi pour la convocation...
Jean-François Chopard Berline a Paumeaux arazée
Vie publique et privée de Honoré-Gabriel Riquetti
Gazette nationale, ou Le moniteur universal
6-Vive la République !
Després de la mort de Lluís XVI, el 21 de gener de 1793, la família queda minvada i físicament separada. El 3 de juliol Maria Antonieta és allunyada del seu fill i, el 2 d'agost, també de la seva filla, i traslladada a la Conciergerie (avantsala de la guillotina) on se li prohibeix qualsevol tipus de contacte amb l’exterior. Maria Antonieta cau en una total prostració. El seu judici va durar 35 hores. Els interrogatoris es van repartir en dos dies. Se l’acusa d’alta traïció, de dilapidar els béns del regne i de ser una mare incestuosa. Pel que fa a aquesta darrera acusació, la seva resposta és cèlebre i majestuosament contundent: “Si no he respost aquesta acusació és perquè la mateixa natura rebutja respondre aquesta mena d’inculpacions fetes a una mare. Apel·lo a totes les mares que són aquí presents”. Fou guillotinada el 16 d’octubre de 1793, a crits de Vive la République!, en ple Terror Revolucionari. La reina, la dona, la mare, esdevingué la figura més controvertida de la història de França. Anomenada l'estrangera, l'austríaca, Madame déficit, la gossa i un extens llistat de vilipendis, després de la seva mort, dues concepcions sobre la seva persona es van forjar ràpidament: la màrtir i el botxí. Ja havia nascut el mite.
6-Vive la République ! vitrina
Nicolas Boileau Despréaux Oeuvres
Oraison funebre de tres excellent prince Louis XVI
Bernard Le Bovier Fontenelle Oeuvres diverses
François Hue Dernières années du Règne et de la vie de Louis XVI
El testamento del rey mártir de Francia Luis XVI...
Marie Antoinette avec ses trois enfants
CRÈDITS
Comissària: Verònica Vives Suport tècnic: CRAI Biblioteca de Fons Antic i CRAI Biblioteca de Lletres ; CRAI Taller de Restauració Suport al disseny de cartells i panells: CRAI Unitat de Projectes; CRAI Unitat de Docència i Marco Gómez. Exposició virtual: Júlia Zurita Guiu, estudiant del Màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials
Vigée Le Brun, L.E. Marie Antoinette Archiduchesse d’Autriche, Reine de France. París : Imprimerie Royal, 1838-1849.
B-Et-XIX-Sèrie 5.5680
Bauchart, Ernest Quentin. Bibliothèque de la reine Marie-Antoinette au Château des Tuileries : catalogue authentique publié d'après le manuscrit de la Bibliothèque Nationale. París : Morgand, 1884.
R81:23 017.1(44)Bau (CRAI Informació i Mitjans Audiovisuals)
Vigée Le Brun, Louise-Elisabeth (pintora); Massard, Léopold (dibuixant); Nargeot, Jean-Denis (gravador); Gavard, Charles (editor). Marie Antoinette Archiduchesse d’Autriche, reine de France, avec ses trois enfants. Dins: Galeries historiques de Versailles. París : Imprimerie Royal, 1838-1849. Serie X, Section 7, 395. 1 estampa: tècnica mixta.
Z-Et-XIX- Sèrie 1. 395
Justus, Paul (dibuixant). [Marie Adelaide de France (Madame Adelaide +1800)]. Marie Antoinette Archi[duche]sse d’Autriche (Reine de France + 1793). Dins: Galeries historiques de Versailles. París : Imprimerie Royal, 1838-1849. 1 estampa : tècnica mixta.
Z-Et-XIX sèrie 1. (118)
Fantin-Desodoards, Antoine. Histoire philosophique de la Révolution de France : depuis la convocation des Notables, par Louis XVI, jusqu'a la séparation de la Convention Nationale. París : Marchands des nouveuatés, 1796. Volum 1. 8º
XVIII-10973
Rousseau, Jean-Jacques. Dictionnaire de musique. París : Marie-Antoinette Duchesne, Marie-Anne-Geneviève Ballard, 1768. 4º
C-188/4/3
La Forest, Nicolas Laurent. L'art de soigner les pieds : contenant un traité sur les cors, verrues, durillons, oignons, engelures, les accidens des ongles & leur difformité. Nouvelle édition. París : Nicolas-Toussaint Méquignon, Pierre Blaizot, 1782. 12º
M-R-1720
Oraison funebre de tres excellent prince Louis XVI, roi de France et de Navarre : prononcée dans U.R.E.D.G. : par un pretre françois, bachelier formé en theologie. Barcelona : Carles Gibert i Tutó, 1813. 4º
C-239/3/3-17
Lluís XV, Rei de França. Lettre du roi pour la convocation des Etats-généraux a Versailles, le 27 Avril 1789 et reglement y annexé. París : Imprimerie royale, 1789. 8º
XVIII-8632-2
Només la menció del seu nom, Maria Antonieta (Viena 1755-París 1793), evoca immediatament en alguns una mena d'afició, i en altres, aversió. Aquest joc de fílies i fòbies recorre ja més de dos segles i evidencia que el personatge no deixa de suscitar un gran interès.
Actualment hi ha una curiositat ben marcada per les reedicions de tota la producció literària sobre la seva figura. De la mateixa manera, noves lectures de la seva biografia, com ara còmics, manga, produccions cinematogràfiques, sèries de televisió, emissions de documentals i debats, revitalitzen de manera progressiva la seva imatge, que ben lluny d'oblidar-se, es troba en constant actualització.
La seva vida a Versalles, com a consort del rei Lluís XVI, es va desenvolupar sense gaires ensurts, encara que l'estricta etiqueta versallesca li va ocasionar angúnia des del començament, atès que veia el seu acompliment exagerat en comparació amb la cort de Viena. En diverses ocasions va expressar el seu amoïnament, però la resposta va ser implacable: C’est Versailles!
Les festes, el joc, les amistats i el seu Petit Trianon —un annex informal, petit i privat del Palau de Versalles—, li van oferir consol a una existència despreocupada, desidiosa i tediosa. El gust pel refinament dels ambients privats i reduïts, així com la seva afició a la moda, evidenciat per nombrosos retrats, no anunciaven pas que el final estava per caure ni que aquest seria implacable.
La Revolució del 14 de juliol de 1789 acaba amb la seva estada reial a Versalles i la de tota la seva família. A partir del 6 d'octubre, la família passa a residir a París, cosa que provoca la dispersió de tot el col·lectiu cortesà. Allò que, segons diu la llegenda, havia estat percebut per Lluís XVI com una simple revolta, es fa cada cop més violent. La Revolució va desposseir-la del seu rang (esdevé exreina), del seu marit (el 21 de gener de 1793 es converteix en la vídua Capet) i dels seus fills (el 3 de juliol va ser separada del seu fill i el 2 d'agost de la seva filla), fins a deixar-la completament sola.
El nom Maria Antonieta evoca el seu final. Què hauria passat si el seu procés de decadència i de mort no haguessin estat tan terribles? És la seva vida palatina el que ens suscita tanta atracció? O és el seu terrible final?
La reina Maria Antonieta ocupa un setial particular en la història de França i, en especial, de la Revolució Francesa. La reconstrucció de la seva biografia constitueix encara avui un desafiament per als historiadors i les fonts són immensament variades i contradictòries. Si els testimonis en vida de Maria Antonieta van ser discordants, després de la seva mort no van deixar de ser-ho. D’una banda, és vista com un ésser gairebé celestial, pur, femení; i, de l’altra, el bàndol republicà no hi veu sinó un personatge pervers, miserable, traïdor i estranger. I una visió més moderna, intervinguda per certes biografies de principi del segle XX, especialment la de Stefan Zweig (1932) i certes produccions cinematogràfiques de principis d'aquest segle —la més coneguda, la de Sofia Coppola de 2006—, revelen un personatge frívol, concupiscent, immoral i immadur, encara que acompanyat d'una certa compassió.
Crèdits
Comissària: Verònica Vives
Suport tècnic: CRAI Biblioteca de Fons Antic i CRAI Biblioteca de Lletres ; CRAI Taller de Restauració
Suport al disseny de cartells i panells: CRAI Unitat de Projectes; CRAI Unitat de
Fargeon, Jean-Louis. L'Art du parfumeur ou Traité complet de la préparation des parfums, cosmètiques, pommades, pastilles, odeurs, huiles antiques, essences, bains aromatiques et des gants de senteur, etc. París : Delalain fils, 1801.
XIX-992 + Material annex: flors seques (B-57/5/1)
Thiers, Jean-Baptiste. Traité des superstitions qui regardent les sacremens selon l'Ecriture Sainte, les décrets des conciles & les sentimens des Saints Peres & des théologiens. Quatrième edition. Avinyó : Jean-Louis Chambeau, 1777. Volum 1. 12ºXVIII-10152
Només la menció del seu nom, Maria Antonieta (Viena 1755-París 1793), evoca immediatament en alguns una mena d'afició, i en altres, aversió. Aquest joc de fílies i fòbies recorre ja més de dos segles i evidencia que el personatge no deixa de suscitar un gran interès.
Actualment hi ha una curiositat ben marcada per les reedicions de tota la producció literària sobre la seva figura. De la mateixa manera, noves lectures de la seva biografia, com ara còmics, manga, produccions cinematogràfiques, sèries de televisió, emissions de documentals i debats, revitalitzen de manera progressiva la seva imatge, que ben lluny d'oblidar-se, es troba en constant actualització.
La seva vida a Versalles, com a consort del rei Lluís XVI, es va desenvolupar sense gaires ensurts, encara que l'estricta etiqueta versallesca li va ocasionar angúnia des del començament, atès que veia el seu acompliment exagerat en comparació amb la cort de Viena. En diverses ocasions va expressar el seu amoïnament, però la resposta va ser implacable: C’est Versailles!
Les festes, el joc, les amistats i el seu Petit Trianon —un annex informal, petit i privat del Palau de Versalles—, li van oferir consol a una existència despreocupada, desidiosa i tediosa. El gust pel refinament dels ambients privats i reduïts, així com la seva afició a la moda, evidenciat per nombrosos retrats, no anunciaven pas que el final estava per caure ni que aquest seria implacable.
La Revolució del 14 de juliol de 1789 acaba amb la seva estada reial a Versalles i la de tota la seva família. A partir del 6 d'octubre, la família passa a residir a París, cosa que provoca la dispersió de tot el col·lectiu cortesà. Allò que, segons diu la llegenda, havia estat percebut per Lluís XVI com una simple revolta, es fa cada cop més violent. La Revolució va desposseir-la del seu rang (esdevé exreina), del seu marit (el 21 de gener de 1793 es converteix en la vídua Capet) i dels seus fills (el 3 de juliol va ser separada del seu fill i el 2 d'agost de la seva filla), fins a deixar-la completament sola.
El nom Maria Antonieta evoca el seu final. Què hauria passat si el seu procés de decadència i de mort no haguessin estat tan terribles? És la seva vida palatina el que ens suscita tanta atracció? O és el seu terrible final?
La reina Maria Antonieta ocupa un setial particular en la història de França i, en especial, de la Revolució Francesa. La reconstrucció de la seva biografia constitueix encara avui un desafiament per als historiadors i les fonts són immensament variades i contradictòries. Si els testimonis en vida de Maria Antonieta van ser discordants, després de la seva mort no van deixar de ser-ho. D’una banda, és vista com un ésser gairebé celestial, pur, femení; i, de l’altra, el bàndol republicà no hi veu sinó un personatge pervers, miserable, traïdor i estranger. I una visió més moderna, intervinguda per certes biografies de principi del segle XX, especialment la de Stefan Zweig (1932) i certes produccions cinematogràfiques de principis d'aquest segle —la més coneguda, la de Sofia Coppola de 2006—, revelen un personatge frívol, concupiscent, immoral i immadur, encara que acompanyat d'una certa compassió.
Crèdits
Comissària: Verònica Vives
Suport tècnic: CRAI Biblioteca de Fons Antic i CRAI Biblioteca de Lletres ; CRAI Taller de Restauració
Suport al disseny de cartells i panells: CRAI Unitat de Projectes; CRAI Unitat de
Racine, Jean Baptiste (dibuixant); Morel, Antoine Alexandre (gravador). Madame la Comtesse de Béthune-Pologne, a Glatigny près Versailles. París : [editor no identificat], 1788. 1 estampa : burí. B-Et-XVIII-Morel, Antoine Alexandre. 102
Proyart, abbé. Louis XVI et ses vertus aux prises avec la perversité de son siècle : faisant suite a Louis XVI détroné avant d'etre roi. París : Societé Typographique, Nicolas-Toussaint Méquignon, 1819. Volum 1. 8º V-1/2/1
La Motte, Jeanne de Saint Rémy de Valois, comtesse de. Réponse pour la comtesse de Valois-la Motte au memoire du compte de Cagliostro. París : L. Gellot, 1786. 8º
C-246/6/30-2
Queverdo, François Marie Isidore (dibuixant); Hubert, François (gravador). Marie Antoinette, reine de France. [París: : editor no identificat, entre 1777-1784]. 1 estampa : burí i aiguafort.
C-Et-XVIII-Hubert, François Marie Isidore. 3660
Bulliard, Jean Baptiste François. Introduction a la flore des environs de Paris suivant la méthode sexuelle de M. Linné & les démonstrations botaniques qui se font au Jardin du Roi. París : Pierre François Didot, 1776. 8º M-R-F-8-4
Hue, François. Dernières années du Règne et de la vie de Louis XVI. Seconde édition. París : Imprimerie Royale, 1816. 8º C-255/6/18
Gazette nationale, ou Le moniteur universal. París : Henri Agasse, 1789-1810. Número 59. 19 nov. 1793. 2º
89/1/8 (reproducció)
El testamento del rey mártir de Francia Luis XVI y la última voluntad de la reyna su esposa, con algunos otros documentos que acreditan la justa causa que sostiene la Santa Alianza en Europa. [Lloc no identificat, inicis segle XIX].
Ms 272
Restout, Jean-Bernard (editor). Galerie françoise, ou Portraits des hommes et des femmes célèbres qui ont paru en France, gravés en taille-douce par les meilleurs artistes. París : Jean Thomas Hérissant, 1771-1772. Volum 1. 2º M-4590bis3
Barberi, Giovanni. Vie de Joseph Balsamo, connu sous le nom de comte Cagliostro : extraite de la procedure instruite contre lui a Rome en 1790. París : Eugène Onfroy ; Estrasburg : Jean George Treuttel, 1791. 8º
C-242/6/18
Boileau Despréaux, Nicolas. Oeuvres. Nouvelle édition. Amsterdam : Daniel Jena Changuion, 1775. Volum 2. 12º XVIII-10467
Vigée Le Brun, Louise-Elisabeth (pintora); Janet-Lange, Ange-Louis (dibuixant); Geile (gravador); Gavard, Charles (editor). Marie Antoinette Archiduchesse d’Autriche, Reine de France + 1793. Dins: Galeries historiques de Versailles. París : Imprimerie Royal, 1838-1849. 1 estampa : tècnica mixta.
B-Et-XIX-Sèrie 5.5680
Chaudon, Louis Mayeul. Dictionnaire anti-philosophique, pour servir de commentaire & de correctif au Dictionnaire philosophique, & aux autres livres, qui ont paru de nos jours contre le cristianisme ... Avinyó : Veuve Girard & François Seguin, 1767. 8ºM-1258
Voltaire. Dictionnaire philosophique : dans lequel sont réunis les Questions sur l'Encyclopédie, l'Opinion en alphabet, les articles insérés dans l'Encyclopédie, et plusieurs destinés pour le dictionnaire de l'Académie française, etc. Éd. stéréotype, d'après le procédé de Firmin Didot. París : Pierre i Firmin Didot, 1816. Volum 3. 18º
D. Marco-128
Rousseau, Jean-Jacques. Oeuvres completes. Édition ornée de gravures. Volum 1. París : Alexis Eymery..., 1818. 4º
XIX-461
Galart de Montjoie. Histoire de Marie Antoinette Josephe Jeanne de Lorraine. París : H.L. Perroneau, 1797. Volum 1. 12º
C-240/7/5
Académie universelle des jeux, avec des instructions faciles pour apprendre à les bien jouer. Nouvelle edition augmentée, & mise en meilleur ordre. Amsterdam : Comganie, 1756. 8º
59/9/4 + Material annex: naip (XVII-7868, XVII-2470)
Fontenelle, Bernard Le Bovier. Oeuvres diverses. Nouvelle edition augmentée. París : Michel Brunet, 1724. Volum 1. 4º F.V.-177
Vie publique et privée de Honoré-Gabriel Riquetti, comte de Mirabeau. Nouvelle édition, corrigée et augmentée depuis sa mort. París : [impressor no identificat], 1791. 8º B-24/4/3
Desessarts, Nicolas Toussaint Lemoyne. Precis historique de la vie des crimes et du supplice de Robespierre et de ses principaus còmplices. París : Delance, 1797. 12º C-242/6/16
Rousseau, Jean-Jacques. La Nouvelle Héloise ou Lettres de deux amans, habitans d'une petite ville au pied des Alpes. Basilea : Johann . Jakob Thourneisen, 1796. Volum 1. 8º
XVIII-2611-bis
Navegant per l'exposició
Descobreix l'exposició fent clic a la introducció i navega per les diferents vitrines amb les fletxes laterals o retornant a la pàgina d'inici. Clica sobre els cercles de cada vitrina per veure l'explicació de cadascuna d'elles i les peces que inclou. Clica al cercle de cada obra per visualitzar les imatges ampliables, la cita completa i l'enllaç a catàleg.
Hénault, Charles-Jean-François. Nouvel abregé chronologique de l'histoire de France, contenant les événemens de notre histoire, depuis Clovis jusqu'à Louis XIV, les guerres, les batailles, les siéges, &c. nos loix, nos moeurs, nos usages, &c. Nouvelle édition, revue, corrigée, & augmentée. París : Prault, Desaint, Saillant, Durand, 1775. 8º
M-7564bis7
Chopard, Jean-François (dibuixant). Berline a Paumeaux arazée. París : Nicolas-Jean-Baptiste Poilly, Jean-François Daumont, [entre 1730 i 1775]. 1 estampa : burí i aiguafort.
B-Et-XVIII-Chopard, Jean-François.497
Florian. Numa Pompilius, second roi de Rome
Florian. Numa Pompilius, second roi de Rome. Seconde édition. París : François-Ambroise Didot, 1786. Volum 1. 12º
XVIII-2430
Mercier, Louis-Sébastien. Tableau de Paris. Nouvelle édition, augmentée. Hamburg : Virchaux ; Neuchâtel : Samuel Fauche, 1782. Volum 3. 12º
XVIII-7516
Cervantes Saavedra, Miguel de. Histoire de l'admirable et incomparable Don Quichotte de la Manche. Nouvelle édition. París : Edme-Jean Le Jay, 1777. Volum 1. 12º
XVIII-4853
Furne, Charles (editor). Marie Antoinette. París : [editor no identificat, entre 1840 i 1859]. 1 estampa : burí i aiguafort.
C-Et-XIX-Anònim. 3593
Rigaud, Hyacinthe (dibuixant); Salvador Carmona, Manuel (gravador). Louis Quinze, Roy de France. [París : editor no identificat], 1743. 1 estampa : burí i aiguafort. 206 x 243 mm
B-Es-XVIII-Salvador Carmona, Manuel. 2467
Recueil de pieces authentiques et intéressantes pour servir d'éclaircissement a l'affaire concernant le cardinal-prince de Rohan, &c. Estrasburg : [impressor no identificat], 1786. 8º
C-246/6/31-2
MARIA ANTONIETA
CRAI
Created on March 2, 2026
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Women’S Day: Virginia Woolf
View
History Infographic
View
Butterflies Infographic
View
Basic Shapes Infographic
View
Visual Thinking Infographic
View
Economic Infographic
View
Wall and Neon Infographic
Explore all templates
Transcript
MARIA ANTONIETA
Una mirada a través del fons antic i modern del CRAI de la UB
Introducció
Les biblioteques de Maria Antonieta
El començament del canvi: la Il·lustració
“Moi-même”
Crèdits
La Revolució
Vive la République !
La destrossa
1/2
INTRODUCCIÓ
Només la menció del seu nom, Maria Antonieta (Viena 1755 - París 1793), evoca immediatament en alguns una mena d'afició, i en altres, aversió. Aquest joc de fílies i fòbies recorre ja més de dos segles i evidencia que el personatge no deixa de suscitar un gran interès. Actualment hi ha una curiositat ben marcada per les reedicions de tota la producció literària sobre la seva figura. De la mateixa manera, noves lectures de la seva biografia, com ara còmics, manga, produccions cinematogràfiques, sèries de televisió, emissions de documentals i debats, revitalitzen de manera progressiva la seva imatge, que ben lluny d'oblidar-se, es troba en constant actualització. La seva vida a Versalles, com a consort del rei Lluís XVI, es va desenvolupar sense gaires ensurts, encara que l'estricta etiqueta versallesca li va ocasionar angúnia des del començament, atès que veia el seu acompliment exagerat en comparació amb la cort de Viena. En diverses ocasions va expressar el seu amoïnament, però la resposta va ser implacable: C’est Versailles! Les festes, el joc, les amistats i el seu Petit Trianon —un annex informal, petit i privat del Palau de Versalles—, li van oferir consol a una existència despreocupada, desidiosa i tediosa. El gust pel refinament dels ambients privats i reduïts, així com la seva afició a la moda, evidenciat per nombrosos retrats, no anunciaven pas que el final estava per caure ni que aquest seria implacable.
Furne, Charles (editor). Marie Antoinette. París : [editor no identificat, entre 1840 i 1859]. 1 estampa : burí i aiguafort. C-Et-XIX-Anònim. 3593
2/2
INTRODUCCIÓ
La Revolució del 14 de juliol de 1789 acaba amb la seva estada reial a Versalles i la de tota la seva família. A partir del 6 d'octubre, la família passa a residir a París, cosa que provoca la dispersió de tot el col·lectiu cortesà. Allò que, segons diu la llegenda, havia estat percebut per Lluís XVI com una simple revolta, es fa cada cop més violent. La Revolució va desposseir-la del seu rang (esdevé exreina), del seu marit (el 21 de gener de 1793 es converteix en la vídua Capet) i dels seus fills (el 3 de juliol va ser separada del seu fill i el 2 d'agost de la seva filla), fins a deixar-la completament sola. El nom Maria Antonieta evoca el seu final. Què hauria passat si el seu procés de decadència i de mort no haguessin estat tan terribles? És la seva vida palatina el que ens suscita tanta atracció? O és el seu terrible final? La reina Maria Antonieta ocupa un setial particular en la història de França i, en especial, de la Revolució Francesa. La reconstrucció de la seva biografia constitueix encara avui un desafiament per als historiadors i les fonts són immensament variades i contradictòries. Si els testimonis en vida de Maria Antonieta van ser discordants, després de la seva mort no van deixar de ser-ho. D’una banda, és vista com un ésser gairebé celestial, pur, femení; i, de l’altra, el bàndol republicà no hi veu sinó un personatge pervers, miserable, traïdor i estranger. I una visió més moderna, intervinguda per certes biografies de principi del segle XX, especialment la de Stefan Zweig (1932) i certes produccions cinematogràfiques de principis d'aquest segle —la més coneguda, la de Sofia Coppola de 2006—, revelen un personatge frívol, concupiscent, immoral i immadur, encara que acompanyat d'una certa compassió.
Furne, Charles (editor). Marie Antoinette. París : [editor no identificat, entre 1840 i 1859]. 1 estampa : burí i aiguafort. C-Et-XIX-Anònim. 3593
1-El començament del canvi: la Il·lustració
La Il·lustració, moviment també conegut com "Siècle des lumières”, descentra la fe religiosa, i l'argumentació raonada i racional ocupa el seu lloc; la noblesa s’adhereix amb certa rapidesa a aquesta atracció pel coneixement. Tanmateix, certs fonaments semblen indestructibles, com el dret diví de la monarquia, la “natural” estratificació social i l'aliança del poder amb l'Església. L'autoritat divina estrenyia l'enllaç entre el sobirà i el seu poble, enllaç evidenciat per la submissió d'aquest darrer. La dissidència s'acaba amb la mort, amb un canvi sobtat d’opinió o bé amb el silenci. Algunes de les primeres fissures arriben al regne de França per les idees de John Locke (1632-1704), que argumenta que hi ha determinats drets que són innats, com el de la vida, la llibertat i la propietat privada. Per bé que les seves obres estan prohibides, és ben sabut que llibre prohibit és llibre llegit. A França, el moviment de les Llums és imparable. L’Encyclopédie de Diderot i D'Alembert compilen tot el saber de l'època, lectura també prohibida, acusada d’intentar acabar amb la monarquia i la religió. Les produccions ingents i variades de Voltaire (1694-1778), així com les de Rousseau (1712-1778) asseguren i propulsen el pensament, la crítica i també el canvi social. Només caldrà esperar uns anys, tot arribarà.
1-El començament del canvi: la Il·lustració. vitrina
Manuel Salvador Carmona Louis Quinze, Roy de France
Jean Baptiste Racine Madame la Comtesse de Béthune-Pologne
Jean B. F. Bulliard Introduction a la flore...
Jean-Bernard Restout Galerie françoise
Voltaire Dictionnaire philosophique
Jean-Baptiste Thiers Traité des superstitions
Louis Mayeul Chaudon Dictionnaire anti-philosophique
2-“Moi-même”
El deure de la cònjugue d'un rei és proporcionar un hereu al regne. En el cas de Maria Antonieta, la seva unió va ser un matrimoni polític, una aliança de dos estats entre una arxiduquessa de catorze anys i un delfí de quinze. El 1774 mor Lluís XV, i el delfí Lluís August es converteix en Lluís XVI (1754-1793). Els nous reis obtenen l’aclamació del poble, que espera aviat l’arribada d’un nou hereu. Però la situació conjugal és inèdita en la història de la monarquia francesa, ja que set anys van ser necessaris per a la consumació del matrimoni. Maria Antonieta intenta canviar el protocol tan rígid, prescindint del control de la cort. Així, es refugia en el Petit Trianon, tot passejant amb els seus amics pels jardins i dedica una atenció inusitada a la moda. A la nit, se celebren espectacles musicals, focs arti cials i es juga a les cartes. Les visites del rei, però, eren esporàdiques... Una nova construcció s'afegeix als dominis privats de Maria Antonieta, le Hameau, el lloc privilegiat de contacte amb la natura. Com a filla del seu temps, va accedir a les idees en voga, promogudes per les obres de Rousseau, tan ben acollides per la immensa majoria d'elits aristocràtiques i burgeses. En el seu ambient privat, desproveïda de l’etiqueta i en contacte amb la natura, arriba a la felicitat. “Ici, je suis moi-même”.
2-“Moi-même”. vitrina
Antoine Fantin-Desodoards Histoire philosophique...
François M. I. QueverdoMarie Antoinette
Académieuniverselle des jeux
Louis-Sébastie MercierTableau de Paris
Jean-Louis Fargeon L'Art du parfumeur
Jean-Jacques Rousseau Dictionnaire de musique
Galart de Montjoie Histoire de Marie Antoinette...
3-Les biblioteques de Maria Antonieta
La possessió de diverses biblioteques per a cadascuna de les diferents residències era una característica pròpia de tota la reialesa. Tanmateix, com passa amb totes les col·leccions, fins i tot les contemporànies, la possessió de llibres no assegura la seva lectura. Al Palau de Versalles, la biblioteca de Maria Antonieta estava situada als apartaments privats acompanyada d'un recinte auxiliar, igual que la del Petit Trianon. En relació amb els títols, podem indicar que tots els grans autors hi són presents: els clàssics traduïts del grec i del llatí, com la Ilíada, i les Metamorfosis; la literatura francesa contemporània amb La Fontaine, Boileau, Corneille, Molière, Racine, Madame de Sévigné, Madame de la Fayette, Madame Riccoboni; i finalment, els pensadors en voga, Rousseau, Voltaire, l’Encyclopédie. La presència d'obres de teatre té una rellevància especial, ja que probablement són utilitzades per a les representacions al teatre privat del Petit Trianon. La literatura espanyola també hi és present amb Les Aventures de Lazarille de Tormès, Don Quichotte o les obres de Quevedo, així com un exemplar del Tiran le Blanc. Igualment, les disciplines clàssiques com ara la teologia, la història, l'arqueologia i els volums de viatges. La música marca una de les predileccions de Maria Antonieta, que va reunir moltes partitures manuscrites. El 1789, després de la partença de la família a París, Maria Antonieta fa traslladar una important part dels llibres de la seva biblioteca al Palau de les Teuleries.
3-Les biblioteques de Maria Antonieta. vitrina
Nicolas Laurent La Forest L'art de soigner les pieds
Florian Numa Pompilius...
Ernest Quentin Bauchart Bibliothèque de la reine...
Marie Antoinette
Miguel de Cervantes Don Quichotte de la Manche
Jean-Jacques Rousseau La Nouvelle Héloise
Charles-Jean-François Hénault Nouvel abregé chronologique...
4-La destrossa
El 1783 s'exposa al Palau del Louvre un retrat de Maria Antonieta pintat per Élisabeth Vigée-Le Brun (1755-1842) que va ocasionar tant d'escàndol, que va haver de ser retirat. Mostrava la reina vestida com una pagesa, amb un barret de palla amb prou feines decorat i amb un vestit de cotó blanc de mànigues recollides. Un nou retrat, de caire clàssic, va ocupar el seu lloc. La reina apareixia ara vestida de seda i la polèmica havia quedat sufocada. El 1785 s’esdevé l'incident del collaret —l'affaire du collier— que reafirma el declivi de la seva popularitat. Encara que mai no es va provar cap implicació en aquest assumpte, una història d’allò més ridícula i rocambolesca, l'incident mai va ser oblidat pel poble. A tall de resum, el cardenal de Rohan (1734-1803), protagonista de l’afer, és enganyat per Jeanne Valois de La Motte (1756-1791), una aventurera sense escrúpols. Amb l’ajuda d’un altre engalipador conegut com Cagliostro (1743-1795), prometen al prelat una falsa trobada amb la reina en fosquejar, als jardins de Versalles. Al centre de l’estafa, un preuadíssim collar que Rohan havia de regalar a la reina. El mateix any, s'inaugura el teatre privat de Maria Antonieta al Petit Trianon, on ella mateixa interpreta les obres, novetat que escandalitza tota la cort. Aquestes notícies venen del mateix Versalles i fan que, molt ràpidament, emergeixi un tipus de literatura de ràpida difusió contra la reina, més visual que textual: els pamflets. Maria Antonieta, encara que conscient de la seva existència, mai no es va preocupar d’aturar-los, els va ignorar sistemàticament, com va fer amb la famosa dita que se li atribueix: "Si no tenen pa, que mengin pastissos."
4-La destrossa. vitrina
La Motte Réponse pour la comtesse de Valois-la Motte...
Giovanni Barberi Vie de Joseph Balsamo...
Recueil de pieces authentiques...
Paul Justus Marie Adelaide de France
Charles Furne Marie Antoinette
Jean-Jacques Rousseau Oeuvres completes
5- LA REVOLUCIÓ
L'impuls de l'escriptura s'expandeix: libels, pamflets, periòdics, clubs i associacions propicien les noves idees. Un text es fa ben aviat cèlebre, com a antecedent de la Revolució: Qu’est-ce que Tiers-État? (1788) amb aquestes premisses tan conegudes: “ 1. Què és el tercer estat? Tot. — 2. Què ha estat fins ara a l'ordre polític? Res. — 3. Què demana ser? Ser alguna cosa.” A partir del 1789 és difícil indicar quin any va ser el pitjor per a Maria Antonieta. Abans de l'inici de la Revolució Francesa, l'hereu al tron mor de tuberculosi (4 de juny). Uns mesos després es produeix la presa de la Bastilla (14 de juliol). El 6 d’octubre hi ha un primer intent d'assassinat de Maria Antonieta, que és salvada pel comte de Mirabeau (1749-1791). La família abandona Versalles i es trasllada a París i els cortesans i tot el personal de servei del palau es dispersen. Versalles queda desert d’ocupants i també de mobiliari. De maig a octubre de 1789, les primeres etapes de la Revolució es produeixen a Versalles: l’obertura dels Estats Generals (5 de maig), la proclamació de l'Assemblea Nacional (17 de juny), el jurament de la sala del joc de pilota —jeu de paume— (20 de juny), la primera onada d'emigració, l’abolició de privilegis (4 d'agost), i la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (26 d'agost). Després de l’establiment de la família reial a París, hi va haver diversos intents de fugida. El conegut com a “Fugida de Varennes” (1791) semblava que reeixiria, però, en aquesta ciutat van ser reconeguts i reconduïts a París. El final estava a prop.
5- LA REVOLUCIÓ. vitrina
Abbé Proyart Louis XVI et ses vertus...
Nicolas Toussaint Desessarts Precis historique de la vie de Robespierre
Lluís XV, Rei de França Lettre du roi pour la convocation...
Jean-François Chopard Berline a Paumeaux arazée
Vie publique et privée de Honoré-Gabriel Riquetti
Gazette nationale, ou Le moniteur universal
6-Vive la République !
Després de la mort de Lluís XVI, el 21 de gener de 1793, la família queda minvada i físicament separada. El 3 de juliol Maria Antonieta és allunyada del seu fill i, el 2 d'agost, també de la seva filla, i traslladada a la Conciergerie (avantsala de la guillotina) on se li prohibeix qualsevol tipus de contacte amb l’exterior. Maria Antonieta cau en una total prostració. El seu judici va durar 35 hores. Els interrogatoris es van repartir en dos dies. Se l’acusa d’alta traïció, de dilapidar els béns del regne i de ser una mare incestuosa. Pel que fa a aquesta darrera acusació, la seva resposta és cèlebre i majestuosament contundent: “Si no he respost aquesta acusació és perquè la mateixa natura rebutja respondre aquesta mena d’inculpacions fetes a una mare. Apel·lo a totes les mares que són aquí presents”. Fou guillotinada el 16 d’octubre de 1793, a crits de Vive la République!, en ple Terror Revolucionari. La reina, la dona, la mare, esdevingué la figura més controvertida de la història de França. Anomenada l'estrangera, l'austríaca, Madame déficit, la gossa i un extens llistat de vilipendis, després de la seva mort, dues concepcions sobre la seva persona es van forjar ràpidament: la màrtir i el botxí. Ja havia nascut el mite.
6-Vive la République ! vitrina
Nicolas Boileau Despréaux Oeuvres
Oraison funebre de tres excellent prince Louis XVI
Bernard Le Bovier Fontenelle Oeuvres diverses
François Hue Dernières années du Règne et de la vie de Louis XVI
El testamento del rey mártir de Francia Luis XVI...
Marie Antoinette avec ses trois enfants
CRÈDITS
Comissària: Verònica Vives Suport tècnic: CRAI Biblioteca de Fons Antic i CRAI Biblioteca de Lletres ; CRAI Taller de Restauració Suport al disseny de cartells i panells: CRAI Unitat de Projectes; CRAI Unitat de Docència i Marco Gómez. Exposició virtual: Júlia Zurita Guiu, estudiant del Màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials
Vigée Le Brun, L.E. Marie Antoinette Archiduchesse d’Autriche, Reine de France. París : Imprimerie Royal, 1838-1849. B-Et-XIX-Sèrie 5.5680
Bauchart, Ernest Quentin. Bibliothèque de la reine Marie-Antoinette au Château des Tuileries : catalogue authentique publié d'après le manuscrit de la Bibliothèque Nationale. París : Morgand, 1884. R81:23 017.1(44)Bau (CRAI Informació i Mitjans Audiovisuals)
Vigée Le Brun, Louise-Elisabeth (pintora); Massard, Léopold (dibuixant); Nargeot, Jean-Denis (gravador); Gavard, Charles (editor). Marie Antoinette Archiduchesse d’Autriche, reine de France, avec ses trois enfants. Dins: Galeries historiques de Versailles. París : Imprimerie Royal, 1838-1849. Serie X, Section 7, 395. 1 estampa: tècnica mixta. Z-Et-XIX- Sèrie 1. 395
Justus, Paul (dibuixant). [Marie Adelaide de France (Madame Adelaide +1800)]. Marie Antoinette Archi[duche]sse d’Autriche (Reine de France + 1793). Dins: Galeries historiques de Versailles. París : Imprimerie Royal, 1838-1849. 1 estampa : tècnica mixta. Z-Et-XIX sèrie 1. (118)
Fantin-Desodoards, Antoine. Histoire philosophique de la Révolution de France : depuis la convocation des Notables, par Louis XVI, jusqu'a la séparation de la Convention Nationale. París : Marchands des nouveuatés, 1796. Volum 1. 8º XVIII-10973
Rousseau, Jean-Jacques. Dictionnaire de musique. París : Marie-Antoinette Duchesne, Marie-Anne-Geneviève Ballard, 1768. 4º C-188/4/3
La Forest, Nicolas Laurent. L'art de soigner les pieds : contenant un traité sur les cors, verrues, durillons, oignons, engelures, les accidens des ongles & leur difformité. Nouvelle édition. París : Nicolas-Toussaint Méquignon, Pierre Blaizot, 1782. 12º M-R-1720
Oraison funebre de tres excellent prince Louis XVI, roi de France et de Navarre : prononcée dans U.R.E.D.G. : par un pretre françois, bachelier formé en theologie. Barcelona : Carles Gibert i Tutó, 1813. 4º C-239/3/3-17
Lluís XV, Rei de França. Lettre du roi pour la convocation des Etats-généraux a Versailles, le 27 Avril 1789 et reglement y annexé. París : Imprimerie royale, 1789. 8º XVIII-8632-2
Només la menció del seu nom, Maria Antonieta (Viena 1755-París 1793), evoca immediatament en alguns una mena d'afició, i en altres, aversió. Aquest joc de fílies i fòbies recorre ja més de dos segles i evidencia que el personatge no deixa de suscitar un gran interès. Actualment hi ha una curiositat ben marcada per les reedicions de tota la producció literària sobre la seva figura. De la mateixa manera, noves lectures de la seva biografia, com ara còmics, manga, produccions cinematogràfiques, sèries de televisió, emissions de documentals i debats, revitalitzen de manera progressiva la seva imatge, que ben lluny d'oblidar-se, es troba en constant actualització. La seva vida a Versalles, com a consort del rei Lluís XVI, es va desenvolupar sense gaires ensurts, encara que l'estricta etiqueta versallesca li va ocasionar angúnia des del començament, atès que veia el seu acompliment exagerat en comparació amb la cort de Viena. En diverses ocasions va expressar el seu amoïnament, però la resposta va ser implacable: C’est Versailles! Les festes, el joc, les amistats i el seu Petit Trianon —un annex informal, petit i privat del Palau de Versalles—, li van oferir consol a una existència despreocupada, desidiosa i tediosa. El gust pel refinament dels ambients privats i reduïts, així com la seva afició a la moda, evidenciat per nombrosos retrats, no anunciaven pas que el final estava per caure ni que aquest seria implacable. La Revolució del 14 de juliol de 1789 acaba amb la seva estada reial a Versalles i la de tota la seva família. A partir del 6 d'octubre, la família passa a residir a París, cosa que provoca la dispersió de tot el col·lectiu cortesà. Allò que, segons diu la llegenda, havia estat percebut per Lluís XVI com una simple revolta, es fa cada cop més violent. La Revolució va desposseir-la del seu rang (esdevé exreina), del seu marit (el 21 de gener de 1793 es converteix en la vídua Capet) i dels seus fills (el 3 de juliol va ser separada del seu fill i el 2 d'agost de la seva filla), fins a deixar-la completament sola. El nom Maria Antonieta evoca el seu final. Què hauria passat si el seu procés de decadència i de mort no haguessin estat tan terribles? És la seva vida palatina el que ens suscita tanta atracció? O és el seu terrible final? La reina Maria Antonieta ocupa un setial particular en la història de França i, en especial, de la Revolució Francesa. La reconstrucció de la seva biografia constitueix encara avui un desafiament per als historiadors i les fonts són immensament variades i contradictòries. Si els testimonis en vida de Maria Antonieta van ser discordants, després de la seva mort no van deixar de ser-ho. D’una banda, és vista com un ésser gairebé celestial, pur, femení; i, de l’altra, el bàndol republicà no hi veu sinó un personatge pervers, miserable, traïdor i estranger. I una visió més moderna, intervinguda per certes biografies de principi del segle XX, especialment la de Stefan Zweig (1932) i certes produccions cinematogràfiques de principis d'aquest segle —la més coneguda, la de Sofia Coppola de 2006—, revelen un personatge frívol, concupiscent, immoral i immadur, encara que acompanyat d'una certa compassió. Crèdits Comissària: Verònica Vives Suport tècnic: CRAI Biblioteca de Fons Antic i CRAI Biblioteca de Lletres ; CRAI Taller de Restauració Suport al disseny de cartells i panells: CRAI Unitat de Projectes; CRAI Unitat de
Fargeon, Jean-Louis. L'Art du parfumeur ou Traité complet de la préparation des parfums, cosmètiques, pommades, pastilles, odeurs, huiles antiques, essences, bains aromatiques et des gants de senteur, etc. París : Delalain fils, 1801. XIX-992 + Material annex: flors seques (B-57/5/1)
Thiers, Jean-Baptiste. Traité des superstitions qui regardent les sacremens selon l'Ecriture Sainte, les décrets des conciles & les sentimens des Saints Peres & des théologiens. Quatrième edition. Avinyó : Jean-Louis Chambeau, 1777. Volum 1. 12ºXVIII-10152
Només la menció del seu nom, Maria Antonieta (Viena 1755-París 1793), evoca immediatament en alguns una mena d'afició, i en altres, aversió. Aquest joc de fílies i fòbies recorre ja més de dos segles i evidencia que el personatge no deixa de suscitar un gran interès. Actualment hi ha una curiositat ben marcada per les reedicions de tota la producció literària sobre la seva figura. De la mateixa manera, noves lectures de la seva biografia, com ara còmics, manga, produccions cinematogràfiques, sèries de televisió, emissions de documentals i debats, revitalitzen de manera progressiva la seva imatge, que ben lluny d'oblidar-se, es troba en constant actualització. La seva vida a Versalles, com a consort del rei Lluís XVI, es va desenvolupar sense gaires ensurts, encara que l'estricta etiqueta versallesca li va ocasionar angúnia des del començament, atès que veia el seu acompliment exagerat en comparació amb la cort de Viena. En diverses ocasions va expressar el seu amoïnament, però la resposta va ser implacable: C’est Versailles! Les festes, el joc, les amistats i el seu Petit Trianon —un annex informal, petit i privat del Palau de Versalles—, li van oferir consol a una existència despreocupada, desidiosa i tediosa. El gust pel refinament dels ambients privats i reduïts, així com la seva afició a la moda, evidenciat per nombrosos retrats, no anunciaven pas que el final estava per caure ni que aquest seria implacable. La Revolució del 14 de juliol de 1789 acaba amb la seva estada reial a Versalles i la de tota la seva família. A partir del 6 d'octubre, la família passa a residir a París, cosa que provoca la dispersió de tot el col·lectiu cortesà. Allò que, segons diu la llegenda, havia estat percebut per Lluís XVI com una simple revolta, es fa cada cop més violent. La Revolució va desposseir-la del seu rang (esdevé exreina), del seu marit (el 21 de gener de 1793 es converteix en la vídua Capet) i dels seus fills (el 3 de juliol va ser separada del seu fill i el 2 d'agost de la seva filla), fins a deixar-la completament sola. El nom Maria Antonieta evoca el seu final. Què hauria passat si el seu procés de decadència i de mort no haguessin estat tan terribles? És la seva vida palatina el que ens suscita tanta atracció? O és el seu terrible final? La reina Maria Antonieta ocupa un setial particular en la història de França i, en especial, de la Revolució Francesa. La reconstrucció de la seva biografia constitueix encara avui un desafiament per als historiadors i les fonts són immensament variades i contradictòries. Si els testimonis en vida de Maria Antonieta van ser discordants, després de la seva mort no van deixar de ser-ho. D’una banda, és vista com un ésser gairebé celestial, pur, femení; i, de l’altra, el bàndol republicà no hi veu sinó un personatge pervers, miserable, traïdor i estranger. I una visió més moderna, intervinguda per certes biografies de principi del segle XX, especialment la de Stefan Zweig (1932) i certes produccions cinematogràfiques de principis d'aquest segle —la més coneguda, la de Sofia Coppola de 2006—, revelen un personatge frívol, concupiscent, immoral i immadur, encara que acompanyat d'una certa compassió. Crèdits Comissària: Verònica Vives Suport tècnic: CRAI Biblioteca de Fons Antic i CRAI Biblioteca de Lletres ; CRAI Taller de Restauració Suport al disseny de cartells i panells: CRAI Unitat de Projectes; CRAI Unitat de
Racine, Jean Baptiste (dibuixant); Morel, Antoine Alexandre (gravador). Madame la Comtesse de Béthune-Pologne, a Glatigny près Versailles. París : [editor no identificat], 1788. 1 estampa : burí. B-Et-XVIII-Morel, Antoine Alexandre. 102
Proyart, abbé. Louis XVI et ses vertus aux prises avec la perversité de son siècle : faisant suite a Louis XVI détroné avant d'etre roi. París : Societé Typographique, Nicolas-Toussaint Méquignon, 1819. Volum 1. 8º V-1/2/1
La Motte, Jeanne de Saint Rémy de Valois, comtesse de. Réponse pour la comtesse de Valois-la Motte au memoire du compte de Cagliostro. París : L. Gellot, 1786. 8º C-246/6/30-2
Queverdo, François Marie Isidore (dibuixant); Hubert, François (gravador). Marie Antoinette, reine de France. [París: : editor no identificat, entre 1777-1784]. 1 estampa : burí i aiguafort. C-Et-XVIII-Hubert, François Marie Isidore. 3660
Bulliard, Jean Baptiste François. Introduction a la flore des environs de Paris suivant la méthode sexuelle de M. Linné & les démonstrations botaniques qui se font au Jardin du Roi. París : Pierre François Didot, 1776. 8º M-R-F-8-4
Hue, François. Dernières années du Règne et de la vie de Louis XVI. Seconde édition. París : Imprimerie Royale, 1816. 8º C-255/6/18
Gazette nationale, ou Le moniteur universal. París : Henri Agasse, 1789-1810. Número 59. 19 nov. 1793. 2º 89/1/8 (reproducció)
El testamento del rey mártir de Francia Luis XVI y la última voluntad de la reyna su esposa, con algunos otros documentos que acreditan la justa causa que sostiene la Santa Alianza en Europa. [Lloc no identificat, inicis segle XIX]. Ms 272
Restout, Jean-Bernard (editor). Galerie françoise, ou Portraits des hommes et des femmes célèbres qui ont paru en France, gravés en taille-douce par les meilleurs artistes. París : Jean Thomas Hérissant, 1771-1772. Volum 1. 2º M-4590bis3
Barberi, Giovanni. Vie de Joseph Balsamo, connu sous le nom de comte Cagliostro : extraite de la procedure instruite contre lui a Rome en 1790. París : Eugène Onfroy ; Estrasburg : Jean George Treuttel, 1791. 8º C-242/6/18
Boileau Despréaux, Nicolas. Oeuvres. Nouvelle édition. Amsterdam : Daniel Jena Changuion, 1775. Volum 2. 12º XVIII-10467
Vigée Le Brun, Louise-Elisabeth (pintora); Janet-Lange, Ange-Louis (dibuixant); Geile (gravador); Gavard, Charles (editor). Marie Antoinette Archiduchesse d’Autriche, Reine de France + 1793. Dins: Galeries historiques de Versailles. París : Imprimerie Royal, 1838-1849. 1 estampa : tècnica mixta. B-Et-XIX-Sèrie 5.5680
Chaudon, Louis Mayeul. Dictionnaire anti-philosophique, pour servir de commentaire & de correctif au Dictionnaire philosophique, & aux autres livres, qui ont paru de nos jours contre le cristianisme ... Avinyó : Veuve Girard & François Seguin, 1767. 8ºM-1258
Voltaire. Dictionnaire philosophique : dans lequel sont réunis les Questions sur l'Encyclopédie, l'Opinion en alphabet, les articles insérés dans l'Encyclopédie, et plusieurs destinés pour le dictionnaire de l'Académie française, etc. Éd. stéréotype, d'après le procédé de Firmin Didot. París : Pierre i Firmin Didot, 1816. Volum 3. 18º D. Marco-128
Rousseau, Jean-Jacques. Oeuvres completes. Édition ornée de gravures. Volum 1. París : Alexis Eymery..., 1818. 4º XIX-461
Galart de Montjoie. Histoire de Marie Antoinette Josephe Jeanne de Lorraine. París : H.L. Perroneau, 1797. Volum 1. 12º C-240/7/5
Académie universelle des jeux, avec des instructions faciles pour apprendre à les bien jouer. Nouvelle edition augmentée, & mise en meilleur ordre. Amsterdam : Comganie, 1756. 8º 59/9/4 + Material annex: naip (XVII-7868, XVII-2470)
Fontenelle, Bernard Le Bovier. Oeuvres diverses. Nouvelle edition augmentée. París : Michel Brunet, 1724. Volum 1. 4º F.V.-177
Vie publique et privée de Honoré-Gabriel Riquetti, comte de Mirabeau. Nouvelle édition, corrigée et augmentée depuis sa mort. París : [impressor no identificat], 1791. 8º B-24/4/3
Desessarts, Nicolas Toussaint Lemoyne. Precis historique de la vie des crimes et du supplice de Robespierre et de ses principaus còmplices. París : Delance, 1797. 12º C-242/6/16
Rousseau, Jean-Jacques. La Nouvelle Héloise ou Lettres de deux amans, habitans d'une petite ville au pied des Alpes. Basilea : Johann . Jakob Thourneisen, 1796. Volum 1. 8º XVIII-2611-bis
Navegant per l'exposició
Descobreix l'exposició fent clic a la introducció i navega per les diferents vitrines amb les fletxes laterals o retornant a la pàgina d'inici. Clica sobre els cercles de cada vitrina per veure l'explicació de cadascuna d'elles i les peces que inclou. Clica al cercle de cada obra per visualitzar les imatges ampliables, la cita completa i l'enllaç a catàleg.
Hénault, Charles-Jean-François. Nouvel abregé chronologique de l'histoire de France, contenant les événemens de notre histoire, depuis Clovis jusqu'à Louis XIV, les guerres, les batailles, les siéges, &c. nos loix, nos moeurs, nos usages, &c. Nouvelle édition, revue, corrigée, & augmentée. París : Prault, Desaint, Saillant, Durand, 1775. 8º M-7564bis7
Chopard, Jean-François (dibuixant). Berline a Paumeaux arazée. París : Nicolas-Jean-Baptiste Poilly, Jean-François Daumont, [entre 1730 i 1775]. 1 estampa : burí i aiguafort. B-Et-XVIII-Chopard, Jean-François.497
Florian. Numa Pompilius, second roi de Rome
Florian. Numa Pompilius, second roi de Rome. Seconde édition. París : François-Ambroise Didot, 1786. Volum 1. 12º XVIII-2430
Mercier, Louis-Sébastien. Tableau de Paris. Nouvelle édition, augmentée. Hamburg : Virchaux ; Neuchâtel : Samuel Fauche, 1782. Volum 3. 12º XVIII-7516
Cervantes Saavedra, Miguel de. Histoire de l'admirable et incomparable Don Quichotte de la Manche. Nouvelle édition. París : Edme-Jean Le Jay, 1777. Volum 1. 12º XVIII-4853
Furne, Charles (editor). Marie Antoinette. París : [editor no identificat, entre 1840 i 1859]. 1 estampa : burí i aiguafort. C-Et-XIX-Anònim. 3593
Rigaud, Hyacinthe (dibuixant); Salvador Carmona, Manuel (gravador). Louis Quinze, Roy de France. [París : editor no identificat], 1743. 1 estampa : burí i aiguafort. 206 x 243 mm B-Es-XVIII-Salvador Carmona, Manuel. 2467
Recueil de pieces authentiques et intéressantes pour servir d'éclaircissement a l'affaire concernant le cardinal-prince de Rohan, &c. Estrasburg : [impressor no identificat], 1786. 8º C-246/6/31-2