La llegenda del castell de Beni-heres

La llegenda va passar un bon grapat de segles, just dins del pati d’armes del castell, el Castell del Tossal de l’Àguila, on vivia un militar (allò que se’n diu un capitost) que li deien Haroum Beik. Ell comandava la població de Banyeres de Mariola, que en aquells temps es deia Beni-heres. Els seus habitants li tenien molt de respecte i estima, perquè tenia a ratlla tota la gent indesitjable que s’hi acostava a fer malifetes. Haroum Beik tenia una filla, Khadija, que era la seua nineta dels ulls. A més de ser molt guapa, ballava cosa fina. Quan més solia dansar era quan son pare guanyava alguna batalla per a celebrar la victòria. Entre altres, ballava una dansa molt especial que, per cert, ha perdurat fins ara, la Dansa de la Bandera. Ballava molt bé i amb bon ritme, movent els malucs mentre voltava la bandera que duien els soldats en els combats. Però un tal Ahmed Hassan, que se suposava era un gran amic d’Haroum, i que tenia un cert poder dins del seu exèrcit, envejava el pare de Khadija, i va decidir destronar-lo per aconseguir ell el poder.

La llegenda va passar un bon grapat de segles, just dins del pati d’armes del castell, el Castell del Tossal de l’Àguila, on vivia un militar (allò que se’n diu un capitost) que li deien Haroum Beik. Ell comandava la població de Banyeres de Mariola, que en aquells temps es deia Beni-heres. Els seus habitants li tenien molt de respecte i estima, perquè tenia a ratlla tota la gent indesitjable que s’hi acostava a fer malifetes. Haroum Beik tenia una filla, Khadija, que era la seua nineta dels ulls. A més de ser molt guapa, ballava cosa fina. Quan més solia dansar era quan son pare guanyava alguna batalla per a celebrar la victòria. Entre altres, ballava una dansa molt especial que, per cert, ha perdurat fins ara, la Dansa de la Bandera. Ballava molt bé i amb bon ritme movent els malucs mentre voltava la bandera que duien els soldats en els combats. Però un tal Ahmed Hassan, que se suposava era un gran amic d’Haroum, i que tenia un cert poder dins del seu exèrcit, envejava el pare de Khadija, i va decidir destronar-lo per aconseguir ell el poder. En això, un dia que Khadija ballava per a tots els habitants de Beni-heres la Dansa de la Bandera per a celebrar l’arribada de l’estiu, Ahmed Hassan li llançà una fletxa a Haroum per matar-lo. Khadija s’adonà d’aquest terrible atac i s’interposà a temps per salvar així la vida de son pare. Malauradament, ella morí dessagnada. Quan l’assassí va ser capturat, Haroum Beik va demanar al poble que decidira quin castic mereixia el culpable i els habitants de Beni-heres van acordar que el despenyaren des de dalt del Castell. Així ho feren, i des d’aquell dia en honor de Khadija cada any el poble continua celebrant als peus del castell, la Dansa de la Bandera. Ara bé, com a record d’aquesta llegenda, a la part dreta de la base de l’alcàsser del castell va romandre per a sempre el perfil de la cara d’un musulmà amb turbant i tot, la del maleït Ahmed Hassan després que el reballaren des de dalt de la torre Mestra.

En això, un dia que Khadija ballava per a tots els habitants de Beni-heres la Dansa de la Bandera per a celebrar l’arribada de l’estiu, Ahmed Hassan li llançà una fletxa a Haroum per matar-lo. Khadija s’adonà d’aquest terrible atac i s’interposà a temps per salvar així la vida de son pare. Malauradament, ella morí dessagnada. Quan l’assassí va ser capturat, Haroum Beik va demanar al poble que decidira quin castic mereixia el culpable i els habitants de Beni-heres van acordar que el despenyaren des de dalt del castell. Així ho feren, i des d’aquell dia en honor de Khadija cada any el poble continua celebrant als peus del castell, la Dansa de la Bandera. Ara bé, com a record d’aquesta llegenda, a la part dreta de la base de l’alcàsser del castell va romandre per a sempre el perfil de la cara d’un musulmà amb turbant i tot, la del maleït Ahmed Hassan després que el reballaren des de dalt de la torre Mestra.

Text extret i adaptat del llibre "L'aventura del Tractat d'Almisrà" de Jordi Raül Verdú Pons, Reclam Editorial.