carpeta d'aprenentatge
Bruna Caula Corominas
obre!
Clica aquí sempre que vulguis per tornar al menú principal!
Situació d'aprenentatge
docent en context personal
Jo...
- Una entrevista molt personal a Bruna Caula, Mestra d'Educació Primària i MESI.
en relació amb l'educació
- Alguna cosa de mi
- La meva mirada sobre l''educació
- El meu lloc de treball
- Com em sento i em veig com a docent
- Què tinc, què voldria i què necessito com a docent
- ...
Envers la formació
- Què conec i què sé.
- Quina opinió tinc
- Quines oportunitats veig per a mi.
- Quin és el meu compromís
JO ENVERS LA FORMACIÓ
Una mestra en construcció
Actualment em trobo en el que diria que és una etapa de mestra en construcció. El curs passat em vaig apuntar a les llistes per primera vegada i vaig tenir la sort de començar a treballar de seguida, tant en educació especial com en una escola ordinària amb SIEI. Finalment -tot i que aquesta experiència sigui el meu inici- aquest curs, estic per primer cop en una escola ordinària com a MESI. Per tant de moment puc dir que aquest recorregut, malgrat ser breu, m’ha permès conèixer diferents realitats educatives i la inclusió com un treball col·lectiu, especialment dins l’escola ordinària.
Clica per llegir més!
JO ENVERS LA FORMACIÓ
Una mestra en construcció
Clica per tornar!
Tinc una base pedagògica sòlida i una mirada centrada en l’atenció a la diversitat, el benestar emocional i la necessitat que cap infant quedi invisibilitzat. Alhora, soc conscient que encara em falta experiència en aspectes com la gestió de l’aula, la planificació a llarg termini i la coordinació amb els diferents professionals del centre. Per tant, veig aquesta formació com una oportunitat per adquirir eines pràctiques, compartir experiències amb altres docents i continuar construint la meva identitat professional. Considero que el meu compromís amb aquest curs és actiu i responsable, amb voluntat d’aprendre, reflexionar i millorar la meva pràctica docent dins l’escola pública, per continuar “agafant peces” i seguir-me construint com a mestra.
JO EN RELACIÓ AMB L'EDUCACIÓ
Aprendre a educar des de dins
La meva relació amb l’educació es resumiria parlant d'una mirada humana i inclusiva. Entenc l’escola com un espai on no només s’aprenen continguts, sinó on es construeixen persones, vincles i identitats. Per a mi, educar implica observar, escoltar i adaptar-se, entenent que cada infant arriba a l’aula amb una història, unes necessitats i un ritme propis. Actualment treballo en una escola ordinària com a MESI, un rol que m'omple especialment perquè em permet situar-me al centre de la inclusió i del treball col·laboratiu amb l’equip docent. El fet de ser MESI el primer any com a interina i, a més, amb mitja jornada, m’està permetent una incorporació progressiva i més tranquil·la a l’escola ordinària, ja que no és el mateix assumir la tutoria d’un grup nombrós des del primer moment, que poder treballar amb grups més reduïts, menys hores lectives i amb l’acompanyament d’una altra mestra MESI paral·lela, amb qui comparteixo el dia a dia i la responsabilitat del suport inclusiu, a més de la jornada.
JO EN RELACIÓ AMB L'EDUCACIÓ
Aprendre a educar des de dins
Alhora, aquesta experiència també m’ha fet prendre consciència de les necessitats reals del centre. I és que tot i comptar amb dues mestres MESI a mitja jornada, considero que, en el cas de la meva escola, seria necessari disposar de dues jornades senceres de MESI per poder donar resposta adequada a totes les demandes. Tant la meva companya com jo mateixa estem assumint un volum elevat de tasques i hores extres per poder abastar la feina, fet que evidencia que no es tracta d’una percepció individual, sinó d’una realitat compartida. Com a docent, em veig en un procés de creixement constant. Tinc una base pedagògica sòlida, una mirada sensible cap a l’atenció a la diversitat i una forta implicació amb la meva tasca. Al mateix temps, em sento encara en construcció, amb la necessitat de guanyar seguretat, ampliar recursos pràctics i consolidar criteris propis que em permetin actuar amb més confiança dins l’aula i dins l’equip docent.
JO EN RELACIÓ AMB L'EDUCACIÓ
Aprendre a educar des de dins
Necessito espais de formació, reflexió i acompanyament que m’ajudin a continuar desenvolupant-me com a professional, a compartir inquietuds amb altres docents i a seguir donant sentit al que faig. Em mou el desig de créixer sense perdre la meva essència la qual estimo, de millorar sense deixar de qüestionar-me i de contribuir a una escola pública més inclusiva, realista i respectuosa amb la diversitat de tot l’alumnat.
Clica per tornar!
JO COM A DOCENT EN CONTEXT PERSONAL
Clica per tornar!
Com és la teva relació amb els imprevistos?
Preguntes que m'agraderia que em fessin
Resposta
Què és el que et crida més l'atenció quan entres a una aula per primer cop?
Tens alguna manera personal de fer que els infants connectin amb tu o amb el que ensenyes?
Resposta
Resposta
Què és el que et fa frenar una classe?
Què necessites per sentir-te més segura en el teu dia a dia?
Resposta
Resposta
Si els alumnes només poguessin recordar només una cosa de tu, què seria?
Quin seria el teu major defecte com a docent?
Resposta
Resposta
interí personal
mòdul 2
mòdul 1
mòdul 3
Aprenentatge i avaluació competencial
Sistema educatiu i currículum
El centre i aula digital
mòdul 4
mòdul 5
mòdul 6
Salut docent i prevenció de riscos
La funció docent orientadora
El sistema educatiu inclusiu
mòdul 1
Construïm
1. Localitza les competències específiques de la teva àrea.
Les podem trobar al DECRET 150-2017 (d'Educació Especial) i al DECRET 150-2022 (d'Educació Primària).
2.Relaciona aquestes competències específiques amb alguns indicadors operatius de les competències transversals
Resposta:
mòdul 1
Construïm
3. Quins serveis educatius coneixes. Per a què creus que et pot ser útil cada un d'ells?
CRP
CREDA
CREDV
LIC
EAP
CRETDIC
CEPSIR
mòdul 1
Construïm
Clica per tornar!
4. Sabries on trobar el PEC, NOFC, projecte de convivència, projecte lingüístic, memòria del curs passat i PGA del teu centre?
A la pàgina web del centre. 5 i 6. Busca-ho a la web del teu lloc de treball. Comenta la documentació que has localitzat i la que trobes a faltar. En el cas del meu centre, es pot trobar el PEC, el NOFC, el Projecte de Convivència, però no he trobat el projecte lingüístic (tot i que se'n fa referència al PEC), la memòria del curs passat (la pàgina web és nova d'aquest curs)i el PGA.
Clica per ampliar!
mòdul 1
Activem i compartim
El treball amb el currículum competencial m’ha fet prendre consciència de la distància que sovint existeix entre el que estableix el marc normatiu i el que realment passa a l’aula. Conèixer les competències específiques de l’àrea, tant des del Decret 150/2017 com des del Decret 150/2022, m’ajuda a situar la meva pràctica dins d’un marc comú, però també em porta a qüestionar com aquestes competències s’implementen de manera realista en diferents contextos. En l’àrea de llengua catalana i literatura, la competència específica 6, relacionada amb la cerca, selecció i contrast d’informació, connecta clarament amb la competència transversal digital. A la pràctica, però, he observat que no tots els alumnes parteixen del mateix punt pel que fa a competència digital ni capacitat crítica davant la informació. Com a docent, i especialment des del rol de MESI, em trobo sovint adaptant aquesta competència perquè sigui accessible a tot l’alumnat, prioritzant processos guiats, treballant molt el pensament crític i entenent que l’autonomia és progressiva i no immediata. Aquí és on la teoria pren sentit només si s’ajusta als ritmes reals dels infants.
mòdul 1
Activem i compartim
Pel que fa a la competència específica 3, vinculada a la producció de textos orals i multimodals i a la participació en interaccions orals, veig una relació molt clara amb la competència personal, social i d’aprendre a aprendre. A l’aula, aquesta competència va molt més enllà del llenguatge: implica autoestima, seguretat, gestió emocional i capacitat de vincular-se amb els altres. En la meva pràctica, dono molt valor a crear espais on l’alumnat pugui expressar-se sense por, encara que això impliqui anar més lent o prioritzar el procés per sobre del resultat. És aquí on, sovint, apareix la tensió entre el temps disponible i el temps que realment necessita l’alumnat per aprendre de manera significativa. Pel que fa als serveis educatius, considero que són una peça clau per fer possible la inclusió, però també crec que no sempre s’aprofiten tot el que caldria. Conec i he tingut contacte amb serveis com l’EAP, fonamental per a la detecció i orientació de l’alumnat amb NESE; el CRP, com a recurs valuós per a materials i formació; o els equips LIC, imprescindibles per garantir la cohesió social i lingüística. També serveis més específics com el CREDA, el CREDV o el CRETDIC, que aporten un coneixement molt especialitzat i necessari per atendre determinades necessitats.
mòdul 1
Activem i compartim
Des de la meva experiència, destacaria especialment el paper dels CEPSIR, ja que permeten apropar el coneixement de l’educació especial a l’escola ordinària. Haver treballat prèviament en educació especial fa que valori encara més aquest model, tot i que considero que sovint els recursos no són suficients per donar resposta a totes les necessitats reals dels centres. La inclusió no pot dependre només de la voluntat dels docents, sinó que ha d’anar acompanyada de temps, professionals i coordinació efectiva. Pel que fa a la documentació del centre, considero que és molt important que, sobretot les famílies, hi tinguin accés perquè puguin saber en quines mans deixen als seus fills. Tot i que també penso que, aquesta documentació, malgrat hi sigui present, constato que no sempre es treballa de manera viva en el dia a dia. Crec que un dels reptes com a docent és precisament fer que aquests documents deixin de ser només formals i es converteixin en eines reals de reflexió i acció pedagògica.
mòdul 1
Activem i compartim
En definitiva, aquesta anàlisi m’ha ajudat a reafirmar la meva mirada crítica: conec el marc teòric, però em situo clarament des de la pràctica. Com a MESI i com a docent en construcció, intento fer d’enllaç entre allò que es prescriu i allò que és possible, defensant una educació que posi les persones al centre de la mirada i que entengui la inclusió com un procés real, complex i col·lectiu.
Clica per tornar
Clica per veure les activitats!
mòdul 2
Construïm
1. Què comporta desenvolupar en l’alumnat la capacitat d’autoregular-se?
L’alumne és amo del seu propi procés d'aprenentatge. Comporta que l'infant sigui capaç de planificar i anticipar, és a dir, abans de començar una tasca, l'alumne sap què ha de fer, quins passos seguirà i què necessita; monitoritzar, és a dir que, mentre fa l'activitat, és capaç de detectar si s'està equivocant i buscar estratègies per corregir-se a ell mateix; i finalment avaluar un resultat, és a dir que, un cop acabada la feina, pot reflexionar sobre què ha après, què li ha costat més i com ho faria la propera vegada.
Per tant, podem dir que autoregular-se és passar de dependre de la mestra a ser un aprenent autònom.
2. Què vol dir ser competent?
Ser competent vol dit tenir la capacitat d'aplicar els coneixements i habilitats treballades a l’aula per resoldre una situació en un context determinat.
mòdul 2
Construïm
3. Quines característiques ha de tenir una activitat d'ensenyament aprenentatge perquè sigui competencial?
Perquè una activitat d'ensenyament-aprenentatge (o una Situació d'Aprenentatge) sigui realment competencial, ha de ser contextualitzada i basar-se en un repte o problema real que puguin trobar els alumnes a la vida quotidiana. El que aprenguin a l’aula els ha de servir també fora l’escola i s’ha de poder aplicar a diferents situacions. Aquestes activitats han de ser inclusives i permetre que tot l’alumnat, tingui el ritme que tingui pugui participar i fer aportacions.
4. Cadascú comenta alguna activitat que ha fet recentment amb els seus alumnes. De totes les comentades, cada grup en selecciona una i l’analitza:
Amb el meu grup vam escollir una activitat on els alumnes reben un "catàleg" de preus de diferents productes i un pressupost concret (ex: 12€). Han de triar què volen comprar sense passar-se dels diners que tenen. Utilitzen monedes i bitllets didàctics, han de simular la compra. Han de calcular el total i quan els han de tornar de canvi.
mòdul 2
Construïm
5. És competencial aquesta activitat?
És una activitat competencial perquè planteja una situació real amb presa de decisions. L’alumne connecta coneixements (monedes i decimals), habilitats (càlcul mental i lectura de preus) i actituds (consum responsable i treball en equip) per ajustar-se a un pressupost.
6. Com podria millorar-la? Es podria millorar reforçant el pensament crític i l’ètica, afegint com a criteri que els productes hagin de ser saludables. Així, l’activitat va més enllà del càlcul i introdueix el consum responsable: no només es valora si el pressupost és suficient, sinó també si les decisions afavoreixen la salut. A més, l'activitat podria acabar amb una "llista de la compra" real o una situació real.
Clica per tornar
mòdul 2
Activem i compartim
Desenvolupar la capacitat d’autoregulació en l’alumnat és un dels grans reptes de l’escola actual, però també un dels aspectes més complexos de portar a la pràctica. La teoria planteja un alumne capaç de planificar, monitoritzar i avaluar el seu propi aprenentatge, però a l’aula constato que aquest procés no és ni immediat ni igual per a tothom. L’autoregulació no és un punt de partida, sinó un objectiu que es construeix de manera progressiva i que requereix molt d’acompanyament. Com a docent, i especialment des del rol de MESI, sovint observo que molts infants encara depenen molt de la figura adulta per iniciar una tasca, mantenir-la o donar-la per acabada. Pretendre que tots els alumnes siguin autònoms al mateix ritme pot generar frustració i sensació de fracàs. Per això, a la meva pràctica intento entendre l’autoregulació com un procés guiat: ajudo l’alumnat a anticipar què han de fer, verbalitzem els passos de la tasca i fem explícites les estratègies que poden utilitzar quan alguna cosa no els surt com esperaven.
mòdul 2
Activem i compartim
La fase de monitorització és, des del meu punt de vista, una de les més difícils. Detectar errors propis i buscar alternatives requereix un nivell de consciència que no tots els infants tenen desenvolupat. A l’aula, això implica parar, donar temps, fer preguntes i acceptar que el ritme de la classe s’alenteixi. Aquí apareix sovint una tensió real entre la planificació prevista i el que necessita l’alumnat. Tot i això, considero que dedicar temps a aquest procés és una inversió a llarg termini, ja que ajuda els infants a ser més conscients del seu aprenentatge. Pel que fa a l’avaluació del resultat, constato que reflexionar sobre què s’ha après i com s’ha après encara és una pràctica poc integrada en el dia a dia. Sovint es dona més pes al producte final que al procés, quan justament és el procés el que construeix l’autonomia. A la meva pràctica intento generar petits espais de reflexió, encara que siguin breus, perquè l’alumnat pugui posar paraules a les dificultats i als aprenentatges fets.
mòdul 2
Activem i compartim
Entendre què vol dir ser competent també m’ha fet replantejar la meva manera de mirar l’aprenentatge. Ser competent no és repetir continguts, sinó saber aplicar-los en contextos reals i significatius. Això implica dissenyar activitats que vagin més enllà de l’exercici mecànic i que connectin amb la vida quotidiana de l’alumnat. No obstant això, a la pràctica, crear situacions d’aprenentatge realment competencials requereix temps, coordinació i flexibilitat, elements que no sempre estan garantits en el dia a dia de l’escola. Des del meu rol com a MESI, considero imprescindible que aquestes situacions d’aprenentatge siguin inclusives i permetin diferents nivells de participació. No tots els infants resoldran el repte de la mateixa manera ni al mateix nivell, i això no hauria de ser un problema, sinó una riquesa. La inclusió, en aquest sentit, no és adaptar l’activitat a posteriori, sinó pensar-la des de l’inici perquè tothom hi pugui trobar un lloc.
mòdul 2
Activem i compartim
En definitiva, la teoria sobre l’autoregulació i l’aprenentatge competencial em sembla necessària i coherent, però només pren sentit quan es connecta amb la realitat de l’aula. Com a docent en construcció, em situo en aquest equilibri constant entre el que es proposa i el que és possible, amb la voluntat d’acompanyar l’alumnat cap a una autonomia real, sense forçar processos ni perdre de vista les necessitats individuals de cada infant.
Clica per tornar
Clica per veure les activitats!
mòdul 3
Construïm
1. A quin nivell de CDD creus que et trobes?
En el meu cas no tinc cap nivell acreditat però sempre se m'ha donat bé treballar dins l'àmbit digital. Durant la carrera vaig voler fer la menció TIC però per un error administratiu no la vaig poder fer, però durant el primer curs de carrera, TIC era una de les assignatures que més gaudia perquè l'àmbit digital em permet ser molt creativa com en el cas de la Carpeta d'Aprenentatge d'aquest curs. 2. A quin nivell creus que hauries d'accedir per desenvolupar la teva funció docent?
Com a grup creiem que el nivell considerat ‘’òptim’’ per ser docent, és el nivell B2, ja que permet anar més enllà de l’ús instrumental de la tecnologia per integrar-la de manera estratègica, crítica i personalitzada a l'aula. En aquest nivell, el docent no només domina la creació de continguts i l’avaluació digital segons les àrees del DigCompEdu, sinó que té l’autonomia pedagògica necessària per empoderar l’alumne, transformant la tecnologia en un canal d'aprenentatge significatiu en lloc d'una simple eina de substitució de les activitats més ‘’tradicionals’’.
mòdul 3
Construïm
3. Quines aplicacions recomanes?
Interactua per saber més!
mòdul 3
Activem i compartim
La competència digital ja no és un afegit ni una moda passatgera dins l’educació, sinó una part imprescindible del dia a dia a l’aula. Tant mestres com alumnes convivim constantment amb la tecnologia, i ignorar-ho seria desconnectar l’escola de la realitat en la què viuen els infants. Per a l’alumnat, desenvolupar la competència digital va molt més enllà de saber fer servir una tauleta o un ordinador. Implica aprendre a cercar informació de manera crítica, a distingir fonts fiables, a comunicar-se de forma respectuosa en entorns digitals i a utilitzar la tecnologia com una eina per aprendre, crear i expressar-se. També suposa prendre consciència dels riscos que comporta el món digital i aprendre a fer-ne un ús responsable i segur. En aquest sentit, l’escola té un paper clau per garantir la igualtat d’oportunitats i evitar bretxes digitals.
mòdul 3
Activem i compartim
Pel que fa als mestres, la competència digital és igualment essencial. No només per dominar eines tecnològiques, sinó per saber com integrar-les pedagògicament amb sentit. La tecnologia ha d’estar al servei de l’aprenentatge i no a l’inrevés. Ser digitalment competent com a docent vol dir saber seleccionar recursos adequats, adaptar-los a les necessitats de l’alumnat, crear activitats inclusives i aprofitar el potencial de les eines digitals per fomentar l’autonomia, la creativitat i l’autoregulació dels infants. A més, la competència digital també ens interpel·la com a professionals en constant aprenentatge. El món digital evoluciona ràpidament, i això ens obliga a revisar, actualitzar i repensar la nostra pràctica educativa de manera contínua. Acceptar que no ho sabem tot i estar disposats a aprendre, fins i tot al costat de l’alumnat, forma part d’aquest procés.
mòdul 3
Activem i compartim
En definitiva, la competència digital és una responsabilitat compartida entre mestres i alumnes. Treballar-la de manera conscient i crítica permet construir una escola més connectada amb la realitat, més inclusiva i més preparada per formar persones competents, responsables i autònomes en una societat cada cop més digitalitzada.
Clica per tornar
Clica per veure les activitats!
mòdul 4
Activem i compartim
Com que no vaig poder assistir a la sessió presencial sobre prevenció de riscos laborals, he realitzat la lectura dels blocs i materials penjats al Moodle per tal de poder situar-me en els continguts treballats. Com a mestra d’educació especial, amb experiència en Centres d’Educació Especial i actualment fent suport a l’escola ordinària, la lectura dels blocs de prevenció de riscos laborals m’ha generat una sensació força agredolça. D’una banda, el contingut teòric ens recorda que la salut és un estat de benestar físic, psíquic i social, tal com defineix l’OMS, i que existeix un marc legal que, en teoria, ens hauria de protegir. Es parla de la veu, de l’ergonomia, dels protocols d’incendis o dels primers auxilis, i tot plegat sembla pensat per a un entorn relativament controlat, on el risc s’associa a un objecte, una instal·lació o una mala postura. Però quan has treballat amb alumnat amb conductes greument disruptives, saps que el risc més real no és una cadira mal ajustada, sinó la imprevisibilitat d’una crisi que pot acabar en una agressió física directa.
mòdul 4
Activem i compartim
Quan llegeixo el bloc de seguretat i emergències des de la meva experiència en centres on les mossegades, els cops o les estirades de cabells formaven part del dia a dia, el protocol PAS (Protegir, Avisar, Socórrer) pren gairebé un caràcter instintiu. En el nostre context, protegir no és només senyalitzar un perill, sinó intervenir activament perquè l’alumne no es faci mal a si mateix ni als altres, moltes vegades posant el propi cos al mig i assumint riscos personals. Pel que fa als riscos psicosocials, és probablement l’àmbit on més m’he sentit identificada. Es parla d’estrès, de càrrega laboral o d’assetjament, però costa molt posar en un manual la càrrega emocional que suposa haver de mantenir la calma mentre reps una agressió d’un infant a qui estimes, entens i eduques. L’educació especial m’ha ensenyat que la prevenció no és només tenir un extintor a prop o cuidar la veu, sinó disposar d’estratègies de desescalada i, sobretot, d’un equip que et sosté. A l’escola ordinària, on de vegades et sents més com una figura externa que entra a “apagar focs”, aquesta prevenció psicosocial és clau per no acabar cremant-te.
mòdul 4
Activem i compartim
Finalment, tot i que la formació en primers auxilis i suport vital bàsic aporta seguretat, trobo a faltar que la prevenció real inclogui protocols més clars de contenció i postcontenció. Des de la meva mirada com a mestra, tinc clar que la millor prevenció és una mirada empàtica i un coneixement profund de cada alumne, però això no pot anar en detriment de la nostra seguretat física. Fer de mestra de suport és fer de pont entre realitats molt diferents, i per poder fer-ho bé necessitem que els serveis de prevenció entenguin que moltes de les nostres “ferides de guerra” no són fruit de negligències, sinó d’una realitat educativa més complexa.
Clica per tornar
mòdul 5
Activem i compartim
Quan pensem en barreres, sovint ens centrem en els diferents ritmes d’aprenentatge, i és evident que dins d’una mateixa aula conviuen alumnes amb necessitats, capacitats i tempos molt diversos. No obstant això, reduir les dificultats només a una qüestió de ritme seria simplificar massa la realitat. El context sociocultural i familiar té un pes molt important en la manera com l’infant arriba a l’escola, en les oportunitats que ha tingut i en la seguretat amb què afronta els aprenentatges. A això s’hi suma la motivació, que no sempre depèn de la voluntat de l’alumne, sinó de si allò que proposem connecta realment amb els seus interessos i vivències. També considero que la inestabilitat emocional és una de les barreres més invisibles però més determinants. Un infant amb l’autoestima baixa o amb dificultats en la regulació emocional difícilment podrà sostenir un aprenentatge significatiu. En la meva experiència com a mestra d’educació especial i de suport, he pogut comprovar que moltes vegades el bloqueig no és cognitiu, sinó emocional. Sense seguretat i vincle, no hi ha aprenentatge real.
mòdul 5
Activem i compartim
Les barreres lingüístiques són un altre factor clau, especialment en contextos diversos. Quan la llengua vehicular no és la llengua familiar, l’esforç de comprensió és molt més gran, i això pot generar frustració o desconnexió. Finalment, la sobrecàrrega de continguts curriculars també esdevé una barrera estructural: voler arribar a tot pot acabar impedint aprofundir en allò essencial. Davant d’aquestes barreres, intento aplicar estratègies que facilitin l’accés a l’aprenentatge per a tothom. Les activitats multinivell em permeten oferir diferents graus de complexitat dins d’una mateixa proposta, evitant que alguns alumnes quedin exclosos o desmotivats. L’aprenentatge basat en projectes, quan està ben plantejat, afavoreix la participació activa i permet que cada alumne trobi el seu lloc dins del procés. També dono molta importància a adaptar materials i formes d’explicació. Utilitzar material manipulable, pictogrames, seqüències visuals o instruccions clares i senzilles no és només una ajuda per a l’alumnat amb necessitats específiques, sinó una millora per a tot el grup. Aquesta mirada connecta amb la idea que la inclusió no consisteix a adaptar després, sinó a dissenyar des de l’inici pensant en la diversitat.
mòdul 5
Activem i compartim
Finalment, fomentar la participació a partir dels interessos dels alumnes és una estratègia que considero clau. Quan l’aprenentatge té sentit per a ells, la motivació augmenta i moltes barreres es redueixen. Tot i això, soc conscient que la inclusió real no depèn només de la voluntat individual del docent, sinó també de recursos, coordinació i suport institucional.
Clica per tornar
Clica per veure les activitats!
mòdul 5
Construïm
1. Quines creus que són les barreres més comunes que dificulten l’aprenentatge dels alumnes?
Hi ha quatre interaccions!
mòdul 5
Construïm
2. Quines estratègies apliques a la teva aula per facilitar l’aprenentatge per a tothom? Intento dissenyar activitats multinivell que permetin diferents graus de complexitat dins d’una mateixa proposta, de manera que tots els alumnes puguin participar-hi des del seu punt de partida. Aquesta flexibilitat evita comparacions constants i afavoreix la inclusió real. També dono molta importància a adaptar els materials i la manera d’explicar els continguts. Utilitzo suport visual (pictogrames, seqüències, esquemes), material manipulable i instruccions clares i segmentades. Aquestes adaptacions, tot i que sovint es pensen per a alumnes amb necessitats específiques, acaben beneficiant tot el grup. Quan és possible, treballo a partir dels interessos dels alumnes o a través de metodologies com l’aprenentatge basat en projectes, ja que augmenta la motivació i permet que cadascú aporti segons les seves fortaleses. Com a mestra de suport, també considero clau el treball coordinat amb l’equip docent. L’atenció a la diversitat no pot recaure en una sola persona; ha de ser una mirada compartida de centre.
mòdul 5
Construïm
3. Explica una experiència docent que hagi comportat una atenció molt personalitzada per a un alumne Recordo especialment el cas d’un alumne amb dificultats importants de regulació emocional i conductes disruptives que interferien constantment en el seu aprenentatge i en el del grup. Més enllà de les adaptacions acadèmiques, el que realment va marcar la diferència va ser el treball personalitzat en l’àmbit emocional. Es va establir una rutina molt estructurada amb anticipacions visuals, espais de regulació i moments de suport individual abans que apareguessin les crisis. També es va acordar un sistema de senyals perquè pogués expressar que necessitava ajuda abans d’arribar al desbordament. Paral·lelament, es va fer un treball coordinat amb la tutora i la família per mantenir coherència en les estratègies. Aquest procés va requerir molta observació, flexibilitat i temps, però va permetre reduir significativament els episodis de conflicte i, sobretot, millorar la seva autoestima. Va ser una experiència que em va reafirmar que l’atenció personalitzada no és només adaptar continguts, sinó entendre què necessita realment aquell infant per poder aprendre i sentir-se part del grup.
mòdul 6
Activem i compartim
El mòdul 6 m’ha fet parar especialment en una idea que, tot i que sembla evident, sovint queda diluïda entre continguts i programacions: sense benestar emocional no hi ha aprenentatge real. Com a docent, i encara més des de la mirada de suport, tinc clar que crear un bon ambient a l’aula no és un complement, sinó una condició imprescindible. Per afavorir el benestar emocional de l’alumnat, considero fonamental que l’aula sigui un espai de seguretat i confiança. Això implica tenir en compte les necessitats individuals de cadascú, però també revisar constantment la meva pròpia actitud. Els infants observen molt més del que sembla, i la manera com gestionem els conflictes, el to de veu que utilitzem o la nostra capacitat de mantenir la calma davant situacions complexes modela directament el seu comportament. El respecte, l’empatia i la tranquil·litat no són només valors que transmetem, sinó eines educatives.
mòdul 6
Activem i compartim
També dono molta importància a generar espais on els alumnes es puguin expressar lliurement, sense por a ser jutjats. Afavorir la cohesió de grup, treballar la convivència i validar les emocions contribueix a construir un clima on l’error no es viu com un fracàs, sinó com una oportunitat d’aprenentatge. Des de la meva experiència, quan un alumne se sent escoltat i reconegut, la seva predisposició a aprendre canvia significativament. Pel que fa al rol del tutor o tutora, crec que és una figura clau perquè fa el seguiment global de l’alumne, no només acadèmic, sinó també personal. És qui acompanya, coordina l’equip docent i manté la comunicació amb les famílies, convertint-se en un referent estable. El docent, en canvi, tot i tenir la responsabilitat d’ensenyar una àrea concreta, també té una dimensió educativa que va més enllà del contingut. Planificar, avaluar i adaptar la metodologia no és només una tasca tècnica, sinó una manera de garantir que l’alumnat pugui progressar des de les seves possibilitats.
mòdul 6
Activem i compartim
Ara bé, aquesta mirada ideal sovint conviu amb preocupacions reals. En relació amb l’alumnat, em preocupa especialment la motivació i el seu benestar emocional, així com la gran diversitat de necessitats que trobem a l’aula. A nivell de docència, la càrrega de treball i la dificultat d’atendre cada infant de manera individualitzada generen una tensió constant entre el que voldríem fer i el que realment podem assumir. Pel que fa als centres, la manca de recursos i, en alguns casos, la poca coordinació entre professionals poden dificultar una resposta educativa coherent. I finalment, amb les famílies, preocupa la desigualtat en la implicació i que la comunicació no sempre sigui fluida, quan precisament la coherència entre escola i família és clau per al benestar de l’infant.
mòdul 6
Activem i compartim
En definitiva, aquest mòdul reforça la idea que educar és, abans que res, acompanyar. Però aquest acompanyament necessita temps, recursos i suport institucional perquè no recaigui únicament en la voluntat individual del docent. Com a mestra, tinc clar que el vincle és la base de tot; el repte és poder sostenir-lo enmig de les exigències del sistema educatiu actual.
Clica per tornar
Clica per veure les activitats!
mòdul 6
Construïm
1. Quines bones estratègies et planteges com a docent i tutor per afavorir el benestar emocional de l’alumnat?
Crear un bon ambient a l'aula, tenint en compte les necessitats individuals de cadascú. Tanmateix, que l’aula sigui un lloc de seguretat i confiança pels alumnes on se sentin segurs i escoltats. Amb tot, tenir en compte la nostra actitud davant d’ells davant les situacions quotidianes, a través del respecte, empatia i tranquilitat que els ajudi a reforçar el benestar emocional. A més, crear un espai on es puguin expressar de manera lliure i afavorir la cohesió de grup.
2. Quines creus que són les principals funcions del tutor o tutora i les del docent?
El tutor o tutora fa el seguiment global de l’alumne, l’acompanya personalment i acadèmicament, coordina l’equip docent i manté la comunicació amb les famílies.
El docent s’encarrega d’ensenyar la seva matèria, planificar i avaluar l’aprenentatge i adaptar la metodologia a l’alumnat.
mòdul 6
Construïm
3. Durant uns minuts reflexioneu sobre les pròpies preocupacions en referència als 4 grans apartats ( en relació amb l'alumnat, la docència, els centres i les famílies). Què us preocupa? Ens preocupa que l’alumnat tingui motivació i benestar emocional, així com la gran diversitat de necessitats que presenten. Pel que fa a la docència, ens preocupa la càrrega de treball i la dificultat per poder atendre cada alumne de manera individual. En relació amb els centres, ens preocupa la manca de recursos i la coordinació entre els professionals. Finalment, amb les famílies, ens preocupa que la seva implicació sigui desigual i que la comunicació amb el centre no sempre sigui fluida.
TÍQUET DE SORTIDA
Al llarg d’aquesta formació no he canviat radicalment la meva manera d’entendre l’educació, però sí que l’he aprofundit. Si abans moltes decisions sortien de la intuïció i de la poca experiència, ara sento que tenen més fonament i més consciència pedagògica. He après a posar nom al que feia, però també a qüestionar-me i a mirar amb més calma què hi ha darrere de cada repte o dificultat. Avaluant el meu procés, em trobo davant d'una evolució en la manera de reflexionar. He passat de descriure situacions a intentar analitzar-les i situar-me dins d’elles amb una mirada més crítica i realista sobre les possibilitats i límits de l’escola. Confirmo la importància del treball en equip i de no sostenir sola la inclusió, especialment en el meu rol actual de MESI dins l’escola ordinària. Les sessions i les converses amb companys han estat el més valuós. Poder compartir dubtes i experiències m’ha fet sentir menys sola i m’ha ajudat a entendre que construir-se com a mestra és un procés col·lectiu.
TÍQUET DE SORTIDA
Clica per tornar!
Mirant enrere, veig una mestra que continua en construcció, com deia a la introducció, però més situada. La mitja jornada com a MESI m’ha permès adaptar-me amb més calma, però també m’ha fet veure la necessitat real de més recursos per fer una inclusió efectiva. Avui tinc més eines, vull continuar aprofundint amb sentit crític i necessito seguir trobant espais de reflexió que m’ajudin a créixer sense perdre’m. Els reptes que detecto són continuar formant-me en regulació emocional, atenció a la diversitat i treball col·laboratiu, però també aprendre a cuidar-me. Acabo amb agraïment a les persones formadores, als companys i, sobretot, als infants, que són qui dona sentit a tot aquest procés i ens obliga a continuar aprenent. Aquesta formació no tanca res: obre noves preguntes, i això és el que confirma que continuo en moviment com a docent.
SITUACIÓ D'APRENENTATGE
Les figures geomètriques s’escapen dels llibres, busquem-les!
Aquesta situació d'aprenentatge ve donada pel Departament d'Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya. Es titula ''Les figures geomètriques s'escapen dels llibres, busquem-les!'' i està pensada per alumnes de 5è de primària, dins l'àrea de matemàtiques.
Clica per veure-la!
SITUACIÓ D'APRENENTATGE
Les figures geomètriques s’escapen dels llibres, busquem-les!
La situació d’aprenentatge plantejada parteix d’un context motivador i significatiu, ja que connecta el treball de la geometria amb l’entorn proper de l’alumnat. La sortida pel poble, el treball cooperatiu i el producte final en format pòster faciliten la participació activa i l’interès dels alumnes. Tanmateix, analitzant-la des d’una mirada competencial i inclusiva, es detecten alguns aspectes susceptibles de millora. En primer lloc, el repte inicial es centra principalment en identificar figures geomètriques del nostre entorn, cosa que respon a objectius de reconeixement i classificació, però no planteja un problema real a resoldre. Per tal de fer la proposta plenament competencial, es proposa reformular el repte amb una finalitat social clara, per exemple: col·laborar amb l’Ajuntament o amb la web de l’escola per crear una exposició digital titulada ''La geometria amagada al nostre poble''. D’aquesta manera, l’alumnat no només identifica figures, sinó que analitza per què apareixen en determinats objectes o edificis i com contribueixen a la seva funció.
SITUACIÓ D'APRENENTATGE
Les figures geomètriques s’escapen dels llibres, busquem-les!
En segon lloc, cal augmentar el nivell cognitiu de les activitats. A més de reconèixer figures, l’alumnat hauria de justificar les seves decisions, comparar formes, plantejar hipòtesis limitant també el nombre de fotografies a tres fotos per alumne, per exemple i explicar què passaria si un objecte tingués una altra forma. Aquest tipus de tasques fomentarien el pensament crític i la transferència del coneixement a situacions noves. En quan al producte final, en lloc de només fer la fitxa tècnica, el pòster també podria incloure altres trets com ara les propietats de la figura, perquè creuen que s'utilitza aquella figura per aquell objecte, què passaria si fos d'una altra forma i relacionar-la també amb altres figures per tal de fer el producte final més complet. Pel que fa a l’avaluació, recomanaria substituir les votacions a mà alçada o de lliure criteri per rúbriques clares vinculades als criteris d’avaluació, incorporant autoavaluació i coavaluació guiades; fet que permetrà que l’alumnat prengui consciència del seu procés i desenvolupi l’autoregulació. +info
SITUACIÓ D'APRENENTATGE
Les figures geomètriques s’escapen dels llibres, busquem-les!
Finalment, és important incloure accions que afavoreixin el benestar emocional, com establir rols cooperatius clars, crear espais de feedback respectuós i validar l’error com a part del procés. Aquestes mesures contribueixen a construir un clima d’aula segur, que és la base de qualsevol aprenentatge significatiu. Amb aquestes millores, la situació d’aprenentatge no només treballa continguts matemàtics, sinó que desenvolupa competències transversals com la comunicació, la cooperació, l’autonomia i el pensament crític. Per tant, d'aquesta situació d'aprenentatge podem dir que la situació parteix d’un context significatiu i motivador, però per esdevenir plenament competencial necessita incorporar un repte real amb finalitat social, augmentar el nivell d’exigència cognitiva, estructurar l’avaluació formativa i desplegar de manera més explícita mesures d’inclusió i competència digital crítica. Amb aquestes modificacions, la proposta afavoreix no només el reconeixement de figures geomètriques, sinó la comprensió profunda del seu ús en el món real i el desenvolupament integral de l’alumnat.
Clica per tornar!
Què és el que et fa frenar una classe?
Sobretot aquelles situacions en què apareixen conflictes o conductes que, a primera vista, poden semblar només disruptives. Són moments que m’obliguen a parar, observar i pensar què hi ha al darrere, i sovint són els que més m’ensenyen com a docent.
CRP (Centre de Recursos Pedagògics)És un servei de suport a l'activitat docent i a la formació permanent del professorat. Funció principal: Ofereixen préstec de materials curriculars i maletes pedagògiques, gestionen activitats de dinamització educativa (com certàmens de lectura o robòtica) i assessoren en l’ús de noves metodologies. Objectiu: Impulsar la innovació i la millora de la pràctica educativa als centres.
CEPSIR (Centre d’Educació Especial Proveïdor de Serveis i Recursos)
Són centres d'educació especial que s'han transformat per oferir el seu coneixement i recursos a les escoles ordinàries.
Funció principal: Els seus professionals es desplacen a l'escola ordinària per acompanyar els mestres en la inclusió d'alumnat amb necessitats complexes.
Objectiu: Compartir estratègies, metodologies i materials específics que abans només es trobaven en centres especials, per tal que l'escola de proximitat pugui atendre tothom.
Què és el que et crida més l'atenció quan entres a una aula per primer cop?
El que més em mou és la responsabilitat i dedicació. Saber que el que faig, el que diré i com ho transmatré perquè pugui deixar empremta i pugui ser entès, ja que si una cosa em permet ensenyar de manera individualitzada, és a personalitzar sempre l'aprenentatge de cada alumne.Entro sempre a l’aula amb la voluntat de generar un espai segur, on els infants se sentin vistos i validats, perquè crec que sense aquest clima és molt difícil que l’aprenentatge sigui real.
Com és la teva relació amb els imprevistos?
He après que la planificació és necessària, però que la realitat de l’aula sempre mana, i més en quan a l'Educació EspecialIntento ser flexible i entendre que, a vegades, el més important no és acabar una activitat, sinó aprofitar el que està passant en aquell moment per generar aprenentatge significatiu.
Ritmes d'aprenentatge diferents
Des de la meva experiència, una de les barreres més evidents són els diferents ritmes d’aprenentatge que conviuen dins d’una mateixa aula. Sovint el sistema tendeix a homogenitzar, però la realitat és que cada infant necessita un temps i unes condicions diferents per consolidar els aprenentatges.
Context sociocultural i familiar
També considero que el context sociocultural i familiar influeix molt més del que a vegades es té en compte. No tots els alumnes parteixen del mateix punt, ni tenen els mateixos referents, recursos o suport fora de l’escola. Això pot generar desigualtats que després es tradueixen en dificultats acadèmiques.
CREDA (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius) Servei educatiu específic que dóna suport a l'alumnat amb sordesa o trastorns greus del llenguatge. Funció principal: Fan el seguiment audiològic i logopèdic de l'alumne i assessoren els mestres sobre com adaptar les classes per facilitar la comunicació. Col·laboració: Treballen directament dins de l’aula amb l’alumne o mitjançant assessorament extern.
Què necessites per sentir-te més segura en el teu dia a dia?
Necessito experiència, però també acompanyament i espais on poder compartir dubtes sense por a equivocar-me. A l'escola on estic aquest any poc a poc em vaig deixant anar per preguntar sense sentir-me menys mestra que la resta de docents. Sobretot sentir que no cal tenir-ho tot clar des del primer dia, sinó que formar part d’un procés (a més molt lllarg) és totalment legítim i necessari. Però això té bastant més a veure amb meva personalitat.
CRETDIC (Centre de Recursos Educatius per a l’Alumnat amb Trastorns del Desenvolupament i la Conducta)
És un servei educatiu específic per a alumnat que presenta dificultats greus en la regulació emocional o el comportament.
Funció principal: Assessoren els equips docents per crear entorns segurs i estructurats per a alumnat amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) o trastorns de conducta.
Intervenció: Elaboren pautes d'actuació davant de crisis i ajuden a dissenyar plans de suport individualitzats.
Barreres lingüístiques
Les barreres lingüístiques i la sobrecàrrega de continguts curriculars també dificulten molt l’accés a l’aprenentatge. Quan la llengua no és un vehicle accessible o quan es prioritza la quantitat per sobre de la qualitat, molts alumnes queden despenjats.
Quin seria el teu major defecte com a docent?
Crec que l'únic defecte que no podré canviar i fins i tot que desitjo que no canvi mai és que sempre intento aprofundir molt en la comprensió de les situacions. Dels altres defectes sé que puc aprendre a millorar-los, però crec que sempre em preocuparà que l’alumne entengui el perquè de les conseqüències, què ha passat i com pot reparar-ho. Això fa que, en alguns moments, hi dediqui més temps del previst i no sempre pugui acabar tot el que havia planificat. Tot i així, crec que és un defecte que també té una part molt positiva, és com una arma de doble tall.
Si ens centrem en l'Educació Primària:
Àrea llengua catalana i literatura
Competència específica 6. Cercar, seleccionar i contrastar informació procedent de diverses fonts, de forma planificada i de manera progressivament autònoma, avaluant la seva fiabilitat, reconeixent alguns riscos de manipulació i desinformació i adoptant un punt de llista personal i respectuós amb la propietat intel·lectual, per transformar aquesta informació en coneixement i comunicació de manera creativa. -
Aquesta competència té relació amb la competència transversal 4, la competència digital.
Competència específica 3: Produir textos orals i multimodals amb coherència, claredat i registre adequats, atenent les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius, i participar en interaccions orals variades, amb autonomia, per expressar idees, sentiments, emocions i conceptes, construir coneixement i establir vincles personals.
Aquesta competència té relació amb la competència transversal 3, la competència personal, social i d’aprendre a aprendre.
CREDV (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals)
Servei fruit d'un conveni entre la Generalitat de Catalunya i l'ONCE. Donen suport a l’alumnat amb ceguesa o discapacitat visual greu. Proporcionen materials adaptats (en Braille, ampliacions, etc.) i ensenyen tècniques d'autonomia personal i mobilitat.
Àmbit: La seva intervenció és a tot el territori de Catalunya, assegurant que l'alumne estigui integrat en el seu centre ordinari.
LIC (Equip de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social)Aquests equips treballen per promoure la cohesió social a través de l’ús de la llengua catalana i el respecte a la diversitat cultural. Funció principal: Donen suport als centres en l’acollida de l’alumnat nouvingut (com les Aules d'Acollida) i fomenten el català com a llengua vehicular. Acció: Assessoren sobre el Projecte Lingüístic de Centre i les estratègies d’interculturalitat.
Si els alumnes només poguessin recordar només una cosa de tu, què seria?
M’agradaria que recordessin que eren escoltats, que les seves emocions importaven i que l’escola podia ser un lloc on equivocar-se sense por. Si això queda, la resta —els continguts— ja vindran al seu temps.
Tens alguna manera personal de fer que els infants connectin amb tu o amb el que ensenyes?
Sempre intento personalitzar el mètode segons els interessos de l'infant per tal de cridar-li l'atenció i afavorir l'aprenentatge significatiu, però de manera natural ha anat apareixent el personatge del ''mini Bru'', que representa un amic proper a l'aula que els alumnes relacionen a la vegada amb la meva figura. És un recurs que em permet parlar d’emocions, d’errors i de processos amb normalitat, sense necessitat de dramatitzar ni moralitzar, sobretot amb els més petits.
EAP (Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica)
Són equips multiprofessionals que donen suport als centres educatius per identificar les necessitats educatives de l’alumnat i orientar el professorat i les famílies.
Funció principal: Realitzen l'avaluació psicopedagògica per determinar si un alumne té NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu) i elaboren els informes necessaris per a l'escolarització i les adaptacions.
Àmbit: Treballen en una zona geogràfica concreta (sector) i intervenen tant a Infantil com a Primària i Secundària.
Manca de motivació, inestabilitat emocional i autoestima
La manca de motivació és una altra barrera important, i moltes vegades està relacionada amb propostes poc significatives o massa allunyades de la realitat dels infants. A més, la inestabilitat emocional o una autoestima baixa poden bloquejar completament l’aprenentatge. He pogut comprovar que, quan un alumne no se sent segur o capaç, el rendiment acadèmic passa a un segon pla.
CAULA_BRUNA_CA
Bruna Caula
Created on February 9, 2026
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Frayer Model
View
Create Your Story in Spanish
View
Microcourse: Key Skills for University
View
Microcourse: Learn Spanish
View
History Timeline
View
Education Timeline
View
Body Parts Game
Explore all templates
Transcript
carpeta d'aprenentatge
Bruna Caula Corominas
obre!
Clica aquí sempre que vulguis per tornar al menú principal!
Situació d'aprenentatge
docent en context personal
Jo...
en relació amb l'educació
Envers la formació
JO ENVERS LA FORMACIÓ
Una mestra en construcció
Actualment em trobo en el que diria que és una etapa de mestra en construcció. El curs passat em vaig apuntar a les llistes per primera vegada i vaig tenir la sort de començar a treballar de seguida, tant en educació especial com en una escola ordinària amb SIEI. Finalment -tot i que aquesta experiència sigui el meu inici- aquest curs, estic per primer cop en una escola ordinària com a MESI. Per tant de moment puc dir que aquest recorregut, malgrat ser breu, m’ha permès conèixer diferents realitats educatives i la inclusió com un treball col·lectiu, especialment dins l’escola ordinària.
Clica per llegir més!
JO ENVERS LA FORMACIÓ
Una mestra en construcció
Clica per tornar!
Tinc una base pedagògica sòlida i una mirada centrada en l’atenció a la diversitat, el benestar emocional i la necessitat que cap infant quedi invisibilitzat. Alhora, soc conscient que encara em falta experiència en aspectes com la gestió de l’aula, la planificació a llarg termini i la coordinació amb els diferents professionals del centre. Per tant, veig aquesta formació com una oportunitat per adquirir eines pràctiques, compartir experiències amb altres docents i continuar construint la meva identitat professional. Considero que el meu compromís amb aquest curs és actiu i responsable, amb voluntat d’aprendre, reflexionar i millorar la meva pràctica docent dins l’escola pública, per continuar “agafant peces” i seguir-me construint com a mestra.
JO EN RELACIÓ AMB L'EDUCACIÓ
Aprendre a educar des de dins
La meva relació amb l’educació es resumiria parlant d'una mirada humana i inclusiva. Entenc l’escola com un espai on no només s’aprenen continguts, sinó on es construeixen persones, vincles i identitats. Per a mi, educar implica observar, escoltar i adaptar-se, entenent que cada infant arriba a l’aula amb una història, unes necessitats i un ritme propis. Actualment treballo en una escola ordinària com a MESI, un rol que m'omple especialment perquè em permet situar-me al centre de la inclusió i del treball col·laboratiu amb l’equip docent. El fet de ser MESI el primer any com a interina i, a més, amb mitja jornada, m’està permetent una incorporació progressiva i més tranquil·la a l’escola ordinària, ja que no és el mateix assumir la tutoria d’un grup nombrós des del primer moment, que poder treballar amb grups més reduïts, menys hores lectives i amb l’acompanyament d’una altra mestra MESI paral·lela, amb qui comparteixo el dia a dia i la responsabilitat del suport inclusiu, a més de la jornada.
JO EN RELACIÓ AMB L'EDUCACIÓ
Aprendre a educar des de dins
Alhora, aquesta experiència també m’ha fet prendre consciència de les necessitats reals del centre. I és que tot i comptar amb dues mestres MESI a mitja jornada, considero que, en el cas de la meva escola, seria necessari disposar de dues jornades senceres de MESI per poder donar resposta adequada a totes les demandes. Tant la meva companya com jo mateixa estem assumint un volum elevat de tasques i hores extres per poder abastar la feina, fet que evidencia que no es tracta d’una percepció individual, sinó d’una realitat compartida. Com a docent, em veig en un procés de creixement constant. Tinc una base pedagògica sòlida, una mirada sensible cap a l’atenció a la diversitat i una forta implicació amb la meva tasca. Al mateix temps, em sento encara en construcció, amb la necessitat de guanyar seguretat, ampliar recursos pràctics i consolidar criteris propis que em permetin actuar amb més confiança dins l’aula i dins l’equip docent.
JO EN RELACIÓ AMB L'EDUCACIÓ
Aprendre a educar des de dins
Necessito espais de formació, reflexió i acompanyament que m’ajudin a continuar desenvolupant-me com a professional, a compartir inquietuds amb altres docents i a seguir donant sentit al que faig. Em mou el desig de créixer sense perdre la meva essència la qual estimo, de millorar sense deixar de qüestionar-me i de contribuir a una escola pública més inclusiva, realista i respectuosa amb la diversitat de tot l’alumnat.
Clica per tornar!
JO COM A DOCENT EN CONTEXT PERSONAL
Clica per tornar!
Com és la teva relació amb els imprevistos?
Preguntes que m'agraderia que em fessin
Resposta
Què és el que et crida més l'atenció quan entres a una aula per primer cop?
Tens alguna manera personal de fer que els infants connectin amb tu o amb el que ensenyes?
Resposta
Resposta
Què és el que et fa frenar una classe?
Què necessites per sentir-te més segura en el teu dia a dia?
Resposta
Resposta
Si els alumnes només poguessin recordar només una cosa de tu, què seria?
Quin seria el teu major defecte com a docent?
Resposta
Resposta
interí personal
mòdul 2
mòdul 1
mòdul 3
Aprenentatge i avaluació competencial
Sistema educatiu i currículum
El centre i aula digital
mòdul 4
mòdul 5
mòdul 6
Salut docent i prevenció de riscos
La funció docent orientadora
El sistema educatiu inclusiu
mòdul 1
Construïm
1. Localitza les competències específiques de la teva àrea. Les podem trobar al DECRET 150-2017 (d'Educació Especial) i al DECRET 150-2022 (d'Educació Primària). 2.Relaciona aquestes competències específiques amb alguns indicadors operatius de les competències transversals
Resposta:
mòdul 1
Construïm
3. Quins serveis educatius coneixes. Per a què creus que et pot ser útil cada un d'ells?
CRP
CREDA
CREDV
LIC
EAP
CRETDIC
CEPSIR
mòdul 1
Construïm
Clica per tornar!
4. Sabries on trobar el PEC, NOFC, projecte de convivència, projecte lingüístic, memòria del curs passat i PGA del teu centre? A la pàgina web del centre. 5 i 6. Busca-ho a la web del teu lloc de treball. Comenta la documentació que has localitzat i la que trobes a faltar. En el cas del meu centre, es pot trobar el PEC, el NOFC, el Projecte de Convivència, però no he trobat el projecte lingüístic (tot i que se'n fa referència al PEC), la memòria del curs passat (la pàgina web és nova d'aquest curs)i el PGA.
Clica per ampliar!
mòdul 1
Activem i compartim
El treball amb el currículum competencial m’ha fet prendre consciència de la distància que sovint existeix entre el que estableix el marc normatiu i el que realment passa a l’aula. Conèixer les competències específiques de l’àrea, tant des del Decret 150/2017 com des del Decret 150/2022, m’ajuda a situar la meva pràctica dins d’un marc comú, però també em porta a qüestionar com aquestes competències s’implementen de manera realista en diferents contextos. En l’àrea de llengua catalana i literatura, la competència específica 6, relacionada amb la cerca, selecció i contrast d’informació, connecta clarament amb la competència transversal digital. A la pràctica, però, he observat que no tots els alumnes parteixen del mateix punt pel que fa a competència digital ni capacitat crítica davant la informació. Com a docent, i especialment des del rol de MESI, em trobo sovint adaptant aquesta competència perquè sigui accessible a tot l’alumnat, prioritzant processos guiats, treballant molt el pensament crític i entenent que l’autonomia és progressiva i no immediata. Aquí és on la teoria pren sentit només si s’ajusta als ritmes reals dels infants.
mòdul 1
Activem i compartim
Pel que fa a la competència específica 3, vinculada a la producció de textos orals i multimodals i a la participació en interaccions orals, veig una relació molt clara amb la competència personal, social i d’aprendre a aprendre. A l’aula, aquesta competència va molt més enllà del llenguatge: implica autoestima, seguretat, gestió emocional i capacitat de vincular-se amb els altres. En la meva pràctica, dono molt valor a crear espais on l’alumnat pugui expressar-se sense por, encara que això impliqui anar més lent o prioritzar el procés per sobre del resultat. És aquí on, sovint, apareix la tensió entre el temps disponible i el temps que realment necessita l’alumnat per aprendre de manera significativa. Pel que fa als serveis educatius, considero que són una peça clau per fer possible la inclusió, però també crec que no sempre s’aprofiten tot el que caldria. Conec i he tingut contacte amb serveis com l’EAP, fonamental per a la detecció i orientació de l’alumnat amb NESE; el CRP, com a recurs valuós per a materials i formació; o els equips LIC, imprescindibles per garantir la cohesió social i lingüística. També serveis més específics com el CREDA, el CREDV o el CRETDIC, que aporten un coneixement molt especialitzat i necessari per atendre determinades necessitats.
mòdul 1
Activem i compartim
Des de la meva experiència, destacaria especialment el paper dels CEPSIR, ja que permeten apropar el coneixement de l’educació especial a l’escola ordinària. Haver treballat prèviament en educació especial fa que valori encara més aquest model, tot i que considero que sovint els recursos no són suficients per donar resposta a totes les necessitats reals dels centres. La inclusió no pot dependre només de la voluntat dels docents, sinó que ha d’anar acompanyada de temps, professionals i coordinació efectiva. Pel que fa a la documentació del centre, considero que és molt important que, sobretot les famílies, hi tinguin accés perquè puguin saber en quines mans deixen als seus fills. Tot i que també penso que, aquesta documentació, malgrat hi sigui present, constato que no sempre es treballa de manera viva en el dia a dia. Crec que un dels reptes com a docent és precisament fer que aquests documents deixin de ser només formals i es converteixin en eines reals de reflexió i acció pedagògica.
mòdul 1
Activem i compartim
En definitiva, aquesta anàlisi m’ha ajudat a reafirmar la meva mirada crítica: conec el marc teòric, però em situo clarament des de la pràctica. Com a MESI i com a docent en construcció, intento fer d’enllaç entre allò que es prescriu i allò que és possible, defensant una educació que posi les persones al centre de la mirada i que entengui la inclusió com un procés real, complex i col·lectiu.
Clica per tornar
Clica per veure les activitats!
mòdul 2
Construïm
1. Què comporta desenvolupar en l’alumnat la capacitat d’autoregular-se? L’alumne és amo del seu propi procés d'aprenentatge. Comporta que l'infant sigui capaç de planificar i anticipar, és a dir, abans de començar una tasca, l'alumne sap què ha de fer, quins passos seguirà i què necessita; monitoritzar, és a dir que, mentre fa l'activitat, és capaç de detectar si s'està equivocant i buscar estratègies per corregir-se a ell mateix; i finalment avaluar un resultat, és a dir que, un cop acabada la feina, pot reflexionar sobre què ha après, què li ha costat més i com ho faria la propera vegada. Per tant, podem dir que autoregular-se és passar de dependre de la mestra a ser un aprenent autònom. 2. Què vol dir ser competent? Ser competent vol dit tenir la capacitat d'aplicar els coneixements i habilitats treballades a l’aula per resoldre una situació en un context determinat.
mòdul 2
Construïm
3. Quines característiques ha de tenir una activitat d'ensenyament aprenentatge perquè sigui competencial? Perquè una activitat d'ensenyament-aprenentatge (o una Situació d'Aprenentatge) sigui realment competencial, ha de ser contextualitzada i basar-se en un repte o problema real que puguin trobar els alumnes a la vida quotidiana. El que aprenguin a l’aula els ha de servir també fora l’escola i s’ha de poder aplicar a diferents situacions. Aquestes activitats han de ser inclusives i permetre que tot l’alumnat, tingui el ritme que tingui pugui participar i fer aportacions. 4. Cadascú comenta alguna activitat que ha fet recentment amb els seus alumnes. De totes les comentades, cada grup en selecciona una i l’analitza: Amb el meu grup vam escollir una activitat on els alumnes reben un "catàleg" de preus de diferents productes i un pressupost concret (ex: 12€). Han de triar què volen comprar sense passar-se dels diners que tenen. Utilitzen monedes i bitllets didàctics, han de simular la compra. Han de calcular el total i quan els han de tornar de canvi.
mòdul 2
Construïm
5. És competencial aquesta activitat? És una activitat competencial perquè planteja una situació real amb presa de decisions. L’alumne connecta coneixements (monedes i decimals), habilitats (càlcul mental i lectura de preus) i actituds (consum responsable i treball en equip) per ajustar-se a un pressupost.
6. Com podria millorar-la? Es podria millorar reforçant el pensament crític i l’ètica, afegint com a criteri que els productes hagin de ser saludables. Així, l’activitat va més enllà del càlcul i introdueix el consum responsable: no només es valora si el pressupost és suficient, sinó també si les decisions afavoreixen la salut. A més, l'activitat podria acabar amb una "llista de la compra" real o una situació real.
Clica per tornar
mòdul 2
Activem i compartim
Desenvolupar la capacitat d’autoregulació en l’alumnat és un dels grans reptes de l’escola actual, però també un dels aspectes més complexos de portar a la pràctica. La teoria planteja un alumne capaç de planificar, monitoritzar i avaluar el seu propi aprenentatge, però a l’aula constato que aquest procés no és ni immediat ni igual per a tothom. L’autoregulació no és un punt de partida, sinó un objectiu que es construeix de manera progressiva i que requereix molt d’acompanyament. Com a docent, i especialment des del rol de MESI, sovint observo que molts infants encara depenen molt de la figura adulta per iniciar una tasca, mantenir-la o donar-la per acabada. Pretendre que tots els alumnes siguin autònoms al mateix ritme pot generar frustració i sensació de fracàs. Per això, a la meva pràctica intento entendre l’autoregulació com un procés guiat: ajudo l’alumnat a anticipar què han de fer, verbalitzem els passos de la tasca i fem explícites les estratègies que poden utilitzar quan alguna cosa no els surt com esperaven.
mòdul 2
Activem i compartim
La fase de monitorització és, des del meu punt de vista, una de les més difícils. Detectar errors propis i buscar alternatives requereix un nivell de consciència que no tots els infants tenen desenvolupat. A l’aula, això implica parar, donar temps, fer preguntes i acceptar que el ritme de la classe s’alenteixi. Aquí apareix sovint una tensió real entre la planificació prevista i el que necessita l’alumnat. Tot i això, considero que dedicar temps a aquest procés és una inversió a llarg termini, ja que ajuda els infants a ser més conscients del seu aprenentatge. Pel que fa a l’avaluació del resultat, constato que reflexionar sobre què s’ha après i com s’ha après encara és una pràctica poc integrada en el dia a dia. Sovint es dona més pes al producte final que al procés, quan justament és el procés el que construeix l’autonomia. A la meva pràctica intento generar petits espais de reflexió, encara que siguin breus, perquè l’alumnat pugui posar paraules a les dificultats i als aprenentatges fets.
mòdul 2
Activem i compartim
Entendre què vol dir ser competent també m’ha fet replantejar la meva manera de mirar l’aprenentatge. Ser competent no és repetir continguts, sinó saber aplicar-los en contextos reals i significatius. Això implica dissenyar activitats que vagin més enllà de l’exercici mecànic i que connectin amb la vida quotidiana de l’alumnat. No obstant això, a la pràctica, crear situacions d’aprenentatge realment competencials requereix temps, coordinació i flexibilitat, elements que no sempre estan garantits en el dia a dia de l’escola. Des del meu rol com a MESI, considero imprescindible que aquestes situacions d’aprenentatge siguin inclusives i permetin diferents nivells de participació. No tots els infants resoldran el repte de la mateixa manera ni al mateix nivell, i això no hauria de ser un problema, sinó una riquesa. La inclusió, en aquest sentit, no és adaptar l’activitat a posteriori, sinó pensar-la des de l’inici perquè tothom hi pugui trobar un lloc.
mòdul 2
Activem i compartim
En definitiva, la teoria sobre l’autoregulació i l’aprenentatge competencial em sembla necessària i coherent, però només pren sentit quan es connecta amb la realitat de l’aula. Com a docent en construcció, em situo en aquest equilibri constant entre el que es proposa i el que és possible, amb la voluntat d’acompanyar l’alumnat cap a una autonomia real, sense forçar processos ni perdre de vista les necessitats individuals de cada infant.
Clica per tornar
Clica per veure les activitats!
mòdul 3
Construïm
1. A quin nivell de CDD creus que et trobes? En el meu cas no tinc cap nivell acreditat però sempre se m'ha donat bé treballar dins l'àmbit digital. Durant la carrera vaig voler fer la menció TIC però per un error administratiu no la vaig poder fer, però durant el primer curs de carrera, TIC era una de les assignatures que més gaudia perquè l'àmbit digital em permet ser molt creativa com en el cas de la Carpeta d'Aprenentatge d'aquest curs. 2. A quin nivell creus que hauries d'accedir per desenvolupar la teva funció docent? Com a grup creiem que el nivell considerat ‘’òptim’’ per ser docent, és el nivell B2, ja que permet anar més enllà de l’ús instrumental de la tecnologia per integrar-la de manera estratègica, crítica i personalitzada a l'aula. En aquest nivell, el docent no només domina la creació de continguts i l’avaluació digital segons les àrees del DigCompEdu, sinó que té l’autonomia pedagògica necessària per empoderar l’alumne, transformant la tecnologia en un canal d'aprenentatge significatiu en lloc d'una simple eina de substitució de les activitats més ‘’tradicionals’’.
mòdul 3
Construïm
3. Quines aplicacions recomanes?
Interactua per saber més!
mòdul 3
Activem i compartim
La competència digital ja no és un afegit ni una moda passatgera dins l’educació, sinó una part imprescindible del dia a dia a l’aula. Tant mestres com alumnes convivim constantment amb la tecnologia, i ignorar-ho seria desconnectar l’escola de la realitat en la què viuen els infants. Per a l’alumnat, desenvolupar la competència digital va molt més enllà de saber fer servir una tauleta o un ordinador. Implica aprendre a cercar informació de manera crítica, a distingir fonts fiables, a comunicar-se de forma respectuosa en entorns digitals i a utilitzar la tecnologia com una eina per aprendre, crear i expressar-se. També suposa prendre consciència dels riscos que comporta el món digital i aprendre a fer-ne un ús responsable i segur. En aquest sentit, l’escola té un paper clau per garantir la igualtat d’oportunitats i evitar bretxes digitals.
mòdul 3
Activem i compartim
Pel que fa als mestres, la competència digital és igualment essencial. No només per dominar eines tecnològiques, sinó per saber com integrar-les pedagògicament amb sentit. La tecnologia ha d’estar al servei de l’aprenentatge i no a l’inrevés. Ser digitalment competent com a docent vol dir saber seleccionar recursos adequats, adaptar-los a les necessitats de l’alumnat, crear activitats inclusives i aprofitar el potencial de les eines digitals per fomentar l’autonomia, la creativitat i l’autoregulació dels infants. A més, la competència digital també ens interpel·la com a professionals en constant aprenentatge. El món digital evoluciona ràpidament, i això ens obliga a revisar, actualitzar i repensar la nostra pràctica educativa de manera contínua. Acceptar que no ho sabem tot i estar disposats a aprendre, fins i tot al costat de l’alumnat, forma part d’aquest procés.
mòdul 3
Activem i compartim
En definitiva, la competència digital és una responsabilitat compartida entre mestres i alumnes. Treballar-la de manera conscient i crítica permet construir una escola més connectada amb la realitat, més inclusiva i més preparada per formar persones competents, responsables i autònomes en una societat cada cop més digitalitzada.
Clica per tornar
Clica per veure les activitats!
mòdul 4
Activem i compartim
Com que no vaig poder assistir a la sessió presencial sobre prevenció de riscos laborals, he realitzat la lectura dels blocs i materials penjats al Moodle per tal de poder situar-me en els continguts treballats. Com a mestra d’educació especial, amb experiència en Centres d’Educació Especial i actualment fent suport a l’escola ordinària, la lectura dels blocs de prevenció de riscos laborals m’ha generat una sensació força agredolça. D’una banda, el contingut teòric ens recorda que la salut és un estat de benestar físic, psíquic i social, tal com defineix l’OMS, i que existeix un marc legal que, en teoria, ens hauria de protegir. Es parla de la veu, de l’ergonomia, dels protocols d’incendis o dels primers auxilis, i tot plegat sembla pensat per a un entorn relativament controlat, on el risc s’associa a un objecte, una instal·lació o una mala postura. Però quan has treballat amb alumnat amb conductes greument disruptives, saps que el risc més real no és una cadira mal ajustada, sinó la imprevisibilitat d’una crisi que pot acabar en una agressió física directa.
mòdul 4
Activem i compartim
Quan llegeixo el bloc de seguretat i emergències des de la meva experiència en centres on les mossegades, els cops o les estirades de cabells formaven part del dia a dia, el protocol PAS (Protegir, Avisar, Socórrer) pren gairebé un caràcter instintiu. En el nostre context, protegir no és només senyalitzar un perill, sinó intervenir activament perquè l’alumne no es faci mal a si mateix ni als altres, moltes vegades posant el propi cos al mig i assumint riscos personals. Pel que fa als riscos psicosocials, és probablement l’àmbit on més m’he sentit identificada. Es parla d’estrès, de càrrega laboral o d’assetjament, però costa molt posar en un manual la càrrega emocional que suposa haver de mantenir la calma mentre reps una agressió d’un infant a qui estimes, entens i eduques. L’educació especial m’ha ensenyat que la prevenció no és només tenir un extintor a prop o cuidar la veu, sinó disposar d’estratègies de desescalada i, sobretot, d’un equip que et sosté. A l’escola ordinària, on de vegades et sents més com una figura externa que entra a “apagar focs”, aquesta prevenció psicosocial és clau per no acabar cremant-te.
mòdul 4
Activem i compartim
Finalment, tot i que la formació en primers auxilis i suport vital bàsic aporta seguretat, trobo a faltar que la prevenció real inclogui protocols més clars de contenció i postcontenció. Des de la meva mirada com a mestra, tinc clar que la millor prevenció és una mirada empàtica i un coneixement profund de cada alumne, però això no pot anar en detriment de la nostra seguretat física. Fer de mestra de suport és fer de pont entre realitats molt diferents, i per poder fer-ho bé necessitem que els serveis de prevenció entenguin que moltes de les nostres “ferides de guerra” no són fruit de negligències, sinó d’una realitat educativa més complexa.
Clica per tornar
mòdul 5
Activem i compartim
Quan pensem en barreres, sovint ens centrem en els diferents ritmes d’aprenentatge, i és evident que dins d’una mateixa aula conviuen alumnes amb necessitats, capacitats i tempos molt diversos. No obstant això, reduir les dificultats només a una qüestió de ritme seria simplificar massa la realitat. El context sociocultural i familiar té un pes molt important en la manera com l’infant arriba a l’escola, en les oportunitats que ha tingut i en la seguretat amb què afronta els aprenentatges. A això s’hi suma la motivació, que no sempre depèn de la voluntat de l’alumne, sinó de si allò que proposem connecta realment amb els seus interessos i vivències. També considero que la inestabilitat emocional és una de les barreres més invisibles però més determinants. Un infant amb l’autoestima baixa o amb dificultats en la regulació emocional difícilment podrà sostenir un aprenentatge significatiu. En la meva experiència com a mestra d’educació especial i de suport, he pogut comprovar que moltes vegades el bloqueig no és cognitiu, sinó emocional. Sense seguretat i vincle, no hi ha aprenentatge real.
mòdul 5
Activem i compartim
Les barreres lingüístiques són un altre factor clau, especialment en contextos diversos. Quan la llengua vehicular no és la llengua familiar, l’esforç de comprensió és molt més gran, i això pot generar frustració o desconnexió. Finalment, la sobrecàrrega de continguts curriculars també esdevé una barrera estructural: voler arribar a tot pot acabar impedint aprofundir en allò essencial. Davant d’aquestes barreres, intento aplicar estratègies que facilitin l’accés a l’aprenentatge per a tothom. Les activitats multinivell em permeten oferir diferents graus de complexitat dins d’una mateixa proposta, evitant que alguns alumnes quedin exclosos o desmotivats. L’aprenentatge basat en projectes, quan està ben plantejat, afavoreix la participació activa i permet que cada alumne trobi el seu lloc dins del procés. També dono molta importància a adaptar materials i formes d’explicació. Utilitzar material manipulable, pictogrames, seqüències visuals o instruccions clares i senzilles no és només una ajuda per a l’alumnat amb necessitats específiques, sinó una millora per a tot el grup. Aquesta mirada connecta amb la idea que la inclusió no consisteix a adaptar després, sinó a dissenyar des de l’inici pensant en la diversitat.
mòdul 5
Activem i compartim
Finalment, fomentar la participació a partir dels interessos dels alumnes és una estratègia que considero clau. Quan l’aprenentatge té sentit per a ells, la motivació augmenta i moltes barreres es redueixen. Tot i això, soc conscient que la inclusió real no depèn només de la voluntat individual del docent, sinó també de recursos, coordinació i suport institucional.
Clica per tornar
Clica per veure les activitats!
mòdul 5
Construïm
1. Quines creus que són les barreres més comunes que dificulten l’aprenentatge dels alumnes?
Hi ha quatre interaccions!
mòdul 5
Construïm
2. Quines estratègies apliques a la teva aula per facilitar l’aprenentatge per a tothom? Intento dissenyar activitats multinivell que permetin diferents graus de complexitat dins d’una mateixa proposta, de manera que tots els alumnes puguin participar-hi des del seu punt de partida. Aquesta flexibilitat evita comparacions constants i afavoreix la inclusió real. També dono molta importància a adaptar els materials i la manera d’explicar els continguts. Utilitzo suport visual (pictogrames, seqüències, esquemes), material manipulable i instruccions clares i segmentades. Aquestes adaptacions, tot i que sovint es pensen per a alumnes amb necessitats específiques, acaben beneficiant tot el grup. Quan és possible, treballo a partir dels interessos dels alumnes o a través de metodologies com l’aprenentatge basat en projectes, ja que augmenta la motivació i permet que cadascú aporti segons les seves fortaleses. Com a mestra de suport, també considero clau el treball coordinat amb l’equip docent. L’atenció a la diversitat no pot recaure en una sola persona; ha de ser una mirada compartida de centre.
mòdul 5
Construïm
3. Explica una experiència docent que hagi comportat una atenció molt personalitzada per a un alumne Recordo especialment el cas d’un alumne amb dificultats importants de regulació emocional i conductes disruptives que interferien constantment en el seu aprenentatge i en el del grup. Més enllà de les adaptacions acadèmiques, el que realment va marcar la diferència va ser el treball personalitzat en l’àmbit emocional. Es va establir una rutina molt estructurada amb anticipacions visuals, espais de regulació i moments de suport individual abans que apareguessin les crisis. També es va acordar un sistema de senyals perquè pogués expressar que necessitava ajuda abans d’arribar al desbordament. Paral·lelament, es va fer un treball coordinat amb la tutora i la família per mantenir coherència en les estratègies. Aquest procés va requerir molta observació, flexibilitat i temps, però va permetre reduir significativament els episodis de conflicte i, sobretot, millorar la seva autoestima. Va ser una experiència que em va reafirmar que l’atenció personalitzada no és només adaptar continguts, sinó entendre què necessita realment aquell infant per poder aprendre i sentir-se part del grup.
mòdul 6
Activem i compartim
El mòdul 6 m’ha fet parar especialment en una idea que, tot i que sembla evident, sovint queda diluïda entre continguts i programacions: sense benestar emocional no hi ha aprenentatge real. Com a docent, i encara més des de la mirada de suport, tinc clar que crear un bon ambient a l’aula no és un complement, sinó una condició imprescindible. Per afavorir el benestar emocional de l’alumnat, considero fonamental que l’aula sigui un espai de seguretat i confiança. Això implica tenir en compte les necessitats individuals de cadascú, però també revisar constantment la meva pròpia actitud. Els infants observen molt més del que sembla, i la manera com gestionem els conflictes, el to de veu que utilitzem o la nostra capacitat de mantenir la calma davant situacions complexes modela directament el seu comportament. El respecte, l’empatia i la tranquil·litat no són només valors que transmetem, sinó eines educatives.
mòdul 6
Activem i compartim
També dono molta importància a generar espais on els alumnes es puguin expressar lliurement, sense por a ser jutjats. Afavorir la cohesió de grup, treballar la convivència i validar les emocions contribueix a construir un clima on l’error no es viu com un fracàs, sinó com una oportunitat d’aprenentatge. Des de la meva experiència, quan un alumne se sent escoltat i reconegut, la seva predisposició a aprendre canvia significativament. Pel que fa al rol del tutor o tutora, crec que és una figura clau perquè fa el seguiment global de l’alumne, no només acadèmic, sinó també personal. És qui acompanya, coordina l’equip docent i manté la comunicació amb les famílies, convertint-se en un referent estable. El docent, en canvi, tot i tenir la responsabilitat d’ensenyar una àrea concreta, també té una dimensió educativa que va més enllà del contingut. Planificar, avaluar i adaptar la metodologia no és només una tasca tècnica, sinó una manera de garantir que l’alumnat pugui progressar des de les seves possibilitats.
mòdul 6
Activem i compartim
Ara bé, aquesta mirada ideal sovint conviu amb preocupacions reals. En relació amb l’alumnat, em preocupa especialment la motivació i el seu benestar emocional, així com la gran diversitat de necessitats que trobem a l’aula. A nivell de docència, la càrrega de treball i la dificultat d’atendre cada infant de manera individualitzada generen una tensió constant entre el que voldríem fer i el que realment podem assumir. Pel que fa als centres, la manca de recursos i, en alguns casos, la poca coordinació entre professionals poden dificultar una resposta educativa coherent. I finalment, amb les famílies, preocupa la desigualtat en la implicació i que la comunicació no sempre sigui fluida, quan precisament la coherència entre escola i família és clau per al benestar de l’infant.
mòdul 6
Activem i compartim
En definitiva, aquest mòdul reforça la idea que educar és, abans que res, acompanyar. Però aquest acompanyament necessita temps, recursos i suport institucional perquè no recaigui únicament en la voluntat individual del docent. Com a mestra, tinc clar que el vincle és la base de tot; el repte és poder sostenir-lo enmig de les exigències del sistema educatiu actual.
Clica per tornar
Clica per veure les activitats!
mòdul 6
Construïm
1. Quines bones estratègies et planteges com a docent i tutor per afavorir el benestar emocional de l’alumnat? Crear un bon ambient a l'aula, tenint en compte les necessitats individuals de cadascú. Tanmateix, que l’aula sigui un lloc de seguretat i confiança pels alumnes on se sentin segurs i escoltats. Amb tot, tenir en compte la nostra actitud davant d’ells davant les situacions quotidianes, a través del respecte, empatia i tranquilitat que els ajudi a reforçar el benestar emocional. A més, crear un espai on es puguin expressar de manera lliure i afavorir la cohesió de grup. 2. Quines creus que són les principals funcions del tutor o tutora i les del docent? El tutor o tutora fa el seguiment global de l’alumne, l’acompanya personalment i acadèmicament, coordina l’equip docent i manté la comunicació amb les famílies. El docent s’encarrega d’ensenyar la seva matèria, planificar i avaluar l’aprenentatge i adaptar la metodologia a l’alumnat.
mòdul 6
Construïm
3. Durant uns minuts reflexioneu sobre les pròpies preocupacions en referència als 4 grans apartats ( en relació amb l'alumnat, la docència, els centres i les famílies). Què us preocupa? Ens preocupa que l’alumnat tingui motivació i benestar emocional, així com la gran diversitat de necessitats que presenten. Pel que fa a la docència, ens preocupa la càrrega de treball i la dificultat per poder atendre cada alumne de manera individual. En relació amb els centres, ens preocupa la manca de recursos i la coordinació entre els professionals. Finalment, amb les famílies, ens preocupa que la seva implicació sigui desigual i que la comunicació amb el centre no sempre sigui fluida.
TÍQUET DE SORTIDA
Al llarg d’aquesta formació no he canviat radicalment la meva manera d’entendre l’educació, però sí que l’he aprofundit. Si abans moltes decisions sortien de la intuïció i de la poca experiència, ara sento que tenen més fonament i més consciència pedagògica. He après a posar nom al que feia, però també a qüestionar-me i a mirar amb més calma què hi ha darrere de cada repte o dificultat. Avaluant el meu procés, em trobo davant d'una evolució en la manera de reflexionar. He passat de descriure situacions a intentar analitzar-les i situar-me dins d’elles amb una mirada més crítica i realista sobre les possibilitats i límits de l’escola. Confirmo la importància del treball en equip i de no sostenir sola la inclusió, especialment en el meu rol actual de MESI dins l’escola ordinària. Les sessions i les converses amb companys han estat el més valuós. Poder compartir dubtes i experiències m’ha fet sentir menys sola i m’ha ajudat a entendre que construir-se com a mestra és un procés col·lectiu.
TÍQUET DE SORTIDA
Clica per tornar!
Mirant enrere, veig una mestra que continua en construcció, com deia a la introducció, però més situada. La mitja jornada com a MESI m’ha permès adaptar-me amb més calma, però també m’ha fet veure la necessitat real de més recursos per fer una inclusió efectiva. Avui tinc més eines, vull continuar aprofundint amb sentit crític i necessito seguir trobant espais de reflexió que m’ajudin a créixer sense perdre’m. Els reptes que detecto són continuar formant-me en regulació emocional, atenció a la diversitat i treball col·laboratiu, però també aprendre a cuidar-me. Acabo amb agraïment a les persones formadores, als companys i, sobretot, als infants, que són qui dona sentit a tot aquest procés i ens obliga a continuar aprenent. Aquesta formació no tanca res: obre noves preguntes, i això és el que confirma que continuo en moviment com a docent.
SITUACIÓ D'APRENENTATGE
Les figures geomètriques s’escapen dels llibres, busquem-les!
Aquesta situació d'aprenentatge ve donada pel Departament d'Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya. Es titula ''Les figures geomètriques s'escapen dels llibres, busquem-les!'' i està pensada per alumnes de 5è de primària, dins l'àrea de matemàtiques.
Clica per veure-la!
SITUACIÓ D'APRENENTATGE
Les figures geomètriques s’escapen dels llibres, busquem-les!
La situació d’aprenentatge plantejada parteix d’un context motivador i significatiu, ja que connecta el treball de la geometria amb l’entorn proper de l’alumnat. La sortida pel poble, el treball cooperatiu i el producte final en format pòster faciliten la participació activa i l’interès dels alumnes. Tanmateix, analitzant-la des d’una mirada competencial i inclusiva, es detecten alguns aspectes susceptibles de millora. En primer lloc, el repte inicial es centra principalment en identificar figures geomètriques del nostre entorn, cosa que respon a objectius de reconeixement i classificació, però no planteja un problema real a resoldre. Per tal de fer la proposta plenament competencial, es proposa reformular el repte amb una finalitat social clara, per exemple: col·laborar amb l’Ajuntament o amb la web de l’escola per crear una exposició digital titulada ''La geometria amagada al nostre poble''. D’aquesta manera, l’alumnat no només identifica figures, sinó que analitza per què apareixen en determinats objectes o edificis i com contribueixen a la seva funció.
SITUACIÓ D'APRENENTATGE
Les figures geomètriques s’escapen dels llibres, busquem-les!
En segon lloc, cal augmentar el nivell cognitiu de les activitats. A més de reconèixer figures, l’alumnat hauria de justificar les seves decisions, comparar formes, plantejar hipòtesis limitant també el nombre de fotografies a tres fotos per alumne, per exemple i explicar què passaria si un objecte tingués una altra forma. Aquest tipus de tasques fomentarien el pensament crític i la transferència del coneixement a situacions noves. En quan al producte final, en lloc de només fer la fitxa tècnica, el pòster també podria incloure altres trets com ara les propietats de la figura, perquè creuen que s'utilitza aquella figura per aquell objecte, què passaria si fos d'una altra forma i relacionar-la també amb altres figures per tal de fer el producte final més complet. Pel que fa a l’avaluació, recomanaria substituir les votacions a mà alçada o de lliure criteri per rúbriques clares vinculades als criteris d’avaluació, incorporant autoavaluació i coavaluació guiades; fet que permetrà que l’alumnat prengui consciència del seu procés i desenvolupi l’autoregulació. +info
SITUACIÓ D'APRENENTATGE
Les figures geomètriques s’escapen dels llibres, busquem-les!
Finalment, és important incloure accions que afavoreixin el benestar emocional, com establir rols cooperatius clars, crear espais de feedback respectuós i validar l’error com a part del procés. Aquestes mesures contribueixen a construir un clima d’aula segur, que és la base de qualsevol aprenentatge significatiu. Amb aquestes millores, la situació d’aprenentatge no només treballa continguts matemàtics, sinó que desenvolupa competències transversals com la comunicació, la cooperació, l’autonomia i el pensament crític. Per tant, d'aquesta situació d'aprenentatge podem dir que la situació parteix d’un context significatiu i motivador, però per esdevenir plenament competencial necessita incorporar un repte real amb finalitat social, augmentar el nivell d’exigència cognitiva, estructurar l’avaluació formativa i desplegar de manera més explícita mesures d’inclusió i competència digital crítica. Amb aquestes modificacions, la proposta afavoreix no només el reconeixement de figures geomètriques, sinó la comprensió profunda del seu ús en el món real i el desenvolupament integral de l’alumnat.
Clica per tornar!
Què és el que et fa frenar una classe?
Sobretot aquelles situacions en què apareixen conflictes o conductes que, a primera vista, poden semblar només disruptives. Són moments que m’obliguen a parar, observar i pensar què hi ha al darrere, i sovint són els que més m’ensenyen com a docent.
CRP (Centre de Recursos Pedagògics)És un servei de suport a l'activitat docent i a la formació permanent del professorat. Funció principal: Ofereixen préstec de materials curriculars i maletes pedagògiques, gestionen activitats de dinamització educativa (com certàmens de lectura o robòtica) i assessoren en l’ús de noves metodologies. Objectiu: Impulsar la innovació i la millora de la pràctica educativa als centres.
CEPSIR (Centre d’Educació Especial Proveïdor de Serveis i Recursos) Són centres d'educació especial que s'han transformat per oferir el seu coneixement i recursos a les escoles ordinàries. Funció principal: Els seus professionals es desplacen a l'escola ordinària per acompanyar els mestres en la inclusió d'alumnat amb necessitats complexes. Objectiu: Compartir estratègies, metodologies i materials específics que abans només es trobaven en centres especials, per tal que l'escola de proximitat pugui atendre tothom.
Què és el que et crida més l'atenció quan entres a una aula per primer cop?
El que més em mou és la responsabilitat i dedicació. Saber que el que faig, el que diré i com ho transmatré perquè pugui deixar empremta i pugui ser entès, ja que si una cosa em permet ensenyar de manera individualitzada, és a personalitzar sempre l'aprenentatge de cada alumne.Entro sempre a l’aula amb la voluntat de generar un espai segur, on els infants se sentin vistos i validats, perquè crec que sense aquest clima és molt difícil que l’aprenentatge sigui real.
Com és la teva relació amb els imprevistos?
He après que la planificació és necessària, però que la realitat de l’aula sempre mana, i més en quan a l'Educació EspecialIntento ser flexible i entendre que, a vegades, el més important no és acabar una activitat, sinó aprofitar el que està passant en aquell moment per generar aprenentatge significatiu.
Ritmes d'aprenentatge diferents
Des de la meva experiència, una de les barreres més evidents són els diferents ritmes d’aprenentatge que conviuen dins d’una mateixa aula. Sovint el sistema tendeix a homogenitzar, però la realitat és que cada infant necessita un temps i unes condicions diferents per consolidar els aprenentatges.
Context sociocultural i familiar
També considero que el context sociocultural i familiar influeix molt més del que a vegades es té en compte. No tots els alumnes parteixen del mateix punt, ni tenen els mateixos referents, recursos o suport fora de l’escola. Això pot generar desigualtats que després es tradueixen en dificultats acadèmiques.
CREDA (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius) Servei educatiu específic que dóna suport a l'alumnat amb sordesa o trastorns greus del llenguatge. Funció principal: Fan el seguiment audiològic i logopèdic de l'alumne i assessoren els mestres sobre com adaptar les classes per facilitar la comunicació. Col·laboració: Treballen directament dins de l’aula amb l’alumne o mitjançant assessorament extern.
Què necessites per sentir-te més segura en el teu dia a dia?
Necessito experiència, però també acompanyament i espais on poder compartir dubtes sense por a equivocar-me. A l'escola on estic aquest any poc a poc em vaig deixant anar per preguntar sense sentir-me menys mestra que la resta de docents. Sobretot sentir que no cal tenir-ho tot clar des del primer dia, sinó que formar part d’un procés (a més molt lllarg) és totalment legítim i necessari. Però això té bastant més a veure amb meva personalitat.
CRETDIC (Centre de Recursos Educatius per a l’Alumnat amb Trastorns del Desenvolupament i la Conducta) És un servei educatiu específic per a alumnat que presenta dificultats greus en la regulació emocional o el comportament. Funció principal: Assessoren els equips docents per crear entorns segurs i estructurats per a alumnat amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) o trastorns de conducta. Intervenció: Elaboren pautes d'actuació davant de crisis i ajuden a dissenyar plans de suport individualitzats.
Barreres lingüístiques
Les barreres lingüístiques i la sobrecàrrega de continguts curriculars també dificulten molt l’accés a l’aprenentatge. Quan la llengua no és un vehicle accessible o quan es prioritza la quantitat per sobre de la qualitat, molts alumnes queden despenjats.
Quin seria el teu major defecte com a docent?
Crec que l'únic defecte que no podré canviar i fins i tot que desitjo que no canvi mai és que sempre intento aprofundir molt en la comprensió de les situacions. Dels altres defectes sé que puc aprendre a millorar-los, però crec que sempre em preocuparà que l’alumne entengui el perquè de les conseqüències, què ha passat i com pot reparar-ho. Això fa que, en alguns moments, hi dediqui més temps del previst i no sempre pugui acabar tot el que havia planificat. Tot i així, crec que és un defecte que també té una part molt positiva, és com una arma de doble tall.
Si ens centrem en l'Educació Primària: Àrea llengua catalana i literatura Competència específica 6. Cercar, seleccionar i contrastar informació procedent de diverses fonts, de forma planificada i de manera progressivament autònoma, avaluant la seva fiabilitat, reconeixent alguns riscos de manipulació i desinformació i adoptant un punt de llista personal i respectuós amb la propietat intel·lectual, per transformar aquesta informació en coneixement i comunicació de manera creativa. - Aquesta competència té relació amb la competència transversal 4, la competència digital. Competència específica 3: Produir textos orals i multimodals amb coherència, claredat i registre adequats, atenent les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius, i participar en interaccions orals variades, amb autonomia, per expressar idees, sentiments, emocions i conceptes, construir coneixement i establir vincles personals. Aquesta competència té relació amb la competència transversal 3, la competència personal, social i d’aprendre a aprendre.
CREDV (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Visuals) Servei fruit d'un conveni entre la Generalitat de Catalunya i l'ONCE. Donen suport a l’alumnat amb ceguesa o discapacitat visual greu. Proporcionen materials adaptats (en Braille, ampliacions, etc.) i ensenyen tècniques d'autonomia personal i mobilitat. Àmbit: La seva intervenció és a tot el territori de Catalunya, assegurant que l'alumne estigui integrat en el seu centre ordinari.
LIC (Equip de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social)Aquests equips treballen per promoure la cohesió social a través de l’ús de la llengua catalana i el respecte a la diversitat cultural. Funció principal: Donen suport als centres en l’acollida de l’alumnat nouvingut (com les Aules d'Acollida) i fomenten el català com a llengua vehicular. Acció: Assessoren sobre el Projecte Lingüístic de Centre i les estratègies d’interculturalitat.
Si els alumnes només poguessin recordar només una cosa de tu, què seria?
M’agradaria que recordessin que eren escoltats, que les seves emocions importaven i que l’escola podia ser un lloc on equivocar-se sense por. Si això queda, la resta —els continguts— ja vindran al seu temps.
Tens alguna manera personal de fer que els infants connectin amb tu o amb el que ensenyes?
Sempre intento personalitzar el mètode segons els interessos de l'infant per tal de cridar-li l'atenció i afavorir l'aprenentatge significatiu, però de manera natural ha anat apareixent el personatge del ''mini Bru'', que representa un amic proper a l'aula que els alumnes relacionen a la vegada amb la meva figura. És un recurs que em permet parlar d’emocions, d’errors i de processos amb normalitat, sense necessitat de dramatitzar ni moralitzar, sobretot amb els més petits.
EAP (Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica) Són equips multiprofessionals que donen suport als centres educatius per identificar les necessitats educatives de l’alumnat i orientar el professorat i les famílies. Funció principal: Realitzen l'avaluació psicopedagògica per determinar si un alumne té NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu) i elaboren els informes necessaris per a l'escolarització i les adaptacions. Àmbit: Treballen en una zona geogràfica concreta (sector) i intervenen tant a Infantil com a Primària i Secundària.
Manca de motivació, inestabilitat emocional i autoestima
La manca de motivació és una altra barrera important, i moltes vegades està relacionada amb propostes poc significatives o massa allunyades de la realitat dels infants. A més, la inestabilitat emocional o una autoestima baixa poden bloquejar completament l’aprenentatge. He pogut comprovar que, quan un alumne no se sent segur o capaç, el rendiment acadèmic passa a un segon pla.