Benvinguts al meu portafolis

Benvinguts al meu portafolis

Postgrau d'Ensenyament de Català per a Persones Adultes 2025 - 2026

comencem!

"Els límits del meu llenguatge són els límits de la meva ment."

Ludwig Wittgenstein

avança

--

PUNT DE PARTIDA

--

sobre mi

ensenyar i aprendre

expectatives postgrau

SOBRE MI

Benvinguts! Soc en Jordi Parellada, graduat en Llengües i Literatures Modernes (català - anglès) per la UB. Em dedico al món de l'ensenyament obligatori, la feina amb adolescents és tota una experiència! A més, faig de corrector de les proves C1 pel DPL. En el meu temps lliure, m'encanta fer senderisme i costura.

REFLEXIÓ D'ENSENYAR I APRENDRE

REFLEXIÓ

Si llegim el dibuix d'esquerra a dreta, podem observar que a l'inici aprendre una llengua addicional pot sembla dificultós (per exemple com una persona s'enfronta a pujar un cim). Després, segona vinyeta, l'esforç, el material de suport i molta dedicació -per això el rellotge sense agulles- són necessaris per a assolir l'objectiu final. A la darrera vinyeta veiem el resultat satisfactori, el qual comporta gaudi: tant de qualsevol expressió artística o cultural com de la comunicació amb altres.

Dibuixos sobre el procés d'ensenyament-aprenentatge d'una llengua addicional a persones adultes (2025-2026)

EXPECTATIVES ABANS DE COMENÇAR

Crec que les expectatives no eren gaire altes abans de començar el postgrau. Més que res perquè en les presentacions inicials, ja hi havia ben indicat què es treballaria durant el curs. Sobretot, el que esperava era aprendre a comprendre l'aprenent adult. Vinc del món de l'adolescent, que concep el món des d'una visió totalment diferent que la de l'adult. És per això que em calia entendre com és l'aprenentatge en l'etapa adulta. A més, també vull compaginar l'ensenyament a joves i adults. Així doncs, poder ensenyar la nostra llengua a persones d'un ventall d'edat ben ampli.

Una de les primeres experiències d’aprenentatge va ser quan tenia entre dotze i tretze anys. Va ser quan vaig canviar d’institut, perquè, en el primer, havia patit assetjament. En el nou centre vaig rebre el que a mi em va semblar molt de suport. Sobretot acadèmic. Més endavant, vaig entendre que els professors eren conscients de la situació personal d’arribada al nou centre. Per tant, vaig entendre la importància que té conèixer la situació de l’alumne. Em van donar estratègies d’estudi i de planificació, les quals casaven molt bé amb la meva manera de ser. Tenia els dos pares autònoms, la qual cosa fa que des de ben petit entengués la necessitat de la implicació i la dedicació. Recordo un projecte de 3r d’ESO totalment innovador aleshores de l’assignatura de socials. Havíem de crear un Blogspot (antiga web de blogs) amb una proposta d’implicació ambiental a escala europea. Era un treball en grup multidisciplinari, el qual em va fer adonar de la importància d’una bona expressió escrita tant en català com en anglès. Recordo que el projecte va ser totalment col·laboratiu i que cadascú aportava tot el que podia i en què es potenciaven les habilitats de cada membre del grup. Tal va ser així que vam quedar primers de Catalunya i vam guanyar un viatge a Brussel·les per a tota la classe! Tanmateix, tota la resta de la meva formació acadèmica va ser purament tradicional, t’explicaven si calien mil vegades el mateix tema, però tu havies de superar els exàmens i demostrar en un paper el que sabies, així fins a la universitat. Amb tot, no en tinc pas cap mal record d’aquesta manera d’aprendre, és més encara m’agrada. Ara bé, el que sí que intento aplicar ara que soc docent de secundària són més activitats comunicatives, tant orals com escrites. Trobo que així puc fer una simbiosi entre l’ensenyament tradicional que m’ha fet arribar fins aquí i el record d’aquell treball guanyador que em va ajudar a obrir els ulls per entendre que el que fèiem a l’aula podia arribar més enllà de les quatre parets.