PRESENTació
Maria mercè marçal
ÍNDEX
·Maria- Mercè Marçal · Obres de Maria- Mercè Marçal · Importància històrica · Temàtica · Estil
Maria-Mercè Marçal va nàixer el 1952 a Barcelona, però sempre es va sentir d’Ivars d’Urgell, on va passar la seua infantesa. Va estudiar Filologia Clàssica a Barcelona i, influïda per la Nova Cançó, va començar a escriure poesia en català. Va destacar com a poeta compromesa amb la llengua, el feminisme i la cultura catalana, i va participar activament en la renovació literària dels anys setanta. A més de poesia, també va escriure narrativa, va fer traduccions i va mantindre sempre una forta implicació cultural. Va morir el 1998, deixant una obra molt influent dins la literatura catalana contemporània.
Maria Mercè - Marçal
Feminisme
Llibertat
OBRES
BRUIXA DE DOL
SAL OBERTA
CAU DE LLUNES
IMPORTÀNCIA HISTÒRICA
ESTIL
OBRES
CAU DE LLUNES
Cau de llunes és el primer poemari de Maria Mercè Marçal i amb ell guanya el premi Carles Riba. Aquesta obra marca l’inici de la seua trajectòria literària i la presenta com una veu nova, compromesa i molt personal dins la poesia catalana dels anys setanta. Ja des del primer llibre deixa clara la seua actitud rebel i crítica
L’estil combina llenguatge popular i formes cultes. Fa ús de símbols com la lluna i presenta una poesia molt expressiva, amb una clara voluntat d’innovació, però sempre plena de contingut i compromís
TEMÀTICA
En aquest poemari apareixen temes com la identitat, la rebel·lia, la consciència de classe i la situació d’opressió de les dones. Marçal reflexiona sobre el fet d’haver nascut dona, de classe baixa i en una nació oprimida, idees que es convertiran en bàsiques al llarg de tota la seua obra
IMPORTÀNCIA HISTÒRICA
OBRES
BRUIXA DE DOL
És l’obra que la dona a conéixer i la consolida com una de les poetes més importants del moment. Bruixa de dol és considerada una obra clau del feminisme literari en català i una referència dins la poesia dels anys setanta .
ESTIL
TEMÀTICA
El llibre tracta el dol per una ruptura amorosa i la solitud, però també la recerca de la identitat femenina. La figura de la bruixa simbolitza la dona rebel, marginada i conscient, que lluita per ser lliure. Apareixen temes com el desig, l’erotisme, l’amor i la necessitat de sororitat entre dones
Combina formes de la tradició culta, sobretot el sonet, amb formes populars com cançons i romanços. El llenguatge és molt simbòlic i ric, amb imatges recurrents com la lluna, el mirall o la barca, que representen el procés interior de la veu poètica
IMPORTÀNCIA HISTÒRICA
OBRES
Aquest poemari correspon a una etapa de maduresa de l’autora i està molt lligat a la seua experiència personal, especialment al naixement de la seua filla Heura i lluitar per criar-la fora del matrimoni . Consolida la seua trajectòria com a poeta compromesa i coherent amb el seu pensament
SAL OBERTA
ESTIL
TEMÀTICA
Utilitza un llenguatge proper i emotiu, amb moltes imatges relacionades amb la natura i el cos, com la sal. Manté la combinació de tradició i innovació i una poesia molt vinculada a la seua vida personal
Tracta poèticament l’embaràs, la maternitat i la relació mare-filla. També reflexiona sobre el cos, la vida i la sensualitat, sempre des d’un punt de vista femení i reivindicatiu, donant valor a experiències tradicionalment silenciades
gràcies
El seu primer llibre de poemes, Cau de llunes (Premi Carles Riba, 1976), amb pròleg de Joan Brossa, inclou el poema Divisa. Aquest poema funciona com una mena de declaració d’idees, on l’autora resumeix el seu compromís personal i social: “Done gràcies a l’atzar per tres coses: haver nascut dona, de classe baixa i en una nació oprimida. I també per ser rebel en tots tres sentits.”
DIVISA
Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Que no em venci cap àncora, vençuda
pels anys, i per l'oratge, i per la ruda.
Que cap pòsit d'enyor no m'entrebanqui.
Heura al velam! Sal viva a les parpelles
per albirar l'enllà, com un desert
obert de sobte en un deliri verd!
Que l'escandall encalci les estrelles!
Sal oberta i, en reble, cel obert!
Deixar senyal de sal on l'ona manqui
que m'assaoni llengua, nas i orelles!
Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!
Sal que m'embranqui, en temps d'hora batuda,
pel gorg lunar on tota cosa muda!
* * *
Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida!
I les meves per grosses, les teves per menudes!
Veus! L'ocell fosc ha baixat a l'onada
i el peix de llum s'ha ajocat a la branca.
La branca és aigua i l'onada treu fulles.
El peix fosqueja entre el velam de l'aire.
L'ocell és clar. La lluna, submarina.
Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida.
L'ona tragina fruita al grat del vent.
La branca trenca als esculls del capvespre.
Lluna de nacre, gavadals de boira
ens capgiren la casa i la tendresa.
Ja ni sabem on s'han trobat, amor,
les nostres mans de la mateixa mida.
Parla del naixement de la seua filla Heua i de la desició de criar-la fora del matrimoni.
BRIDA
A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d’on
-i ningú no ho sabria-
amb els llavis oscats
de molta vida,
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Quin esquer se m’arrapa
a la geniva?
Amor, estel amarg
a la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l’altra riba,
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels bandolers
a trenc de dia.
a la fira dels Folls
jo hi aniria
traginer de cançons
en cavall sense brida.
TOMBANT
Una dona sense un home
és com un peix sense bicicleta Com un peix sense bicicleta cerco el meu cor entre les ones.
Alço la copa on mor la lluna
en vi molt dolç.
M'he emborratxat de solitud.
XII Els teus llavis. La fruita. La magrana...
Àngel rebel, tot olor de gingebre.
Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre.
Vine amb verdor de pluja. Sargantana
que em fuges pels cabells, sense frontera,
al bat del sol, ales d'ocell nocturn!
Serves per cor la Lluna o bé Saturn
i, als ulls, un tast de boira matinera.
El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa.
Com una serp, cargola't al meu ventre
i cerca'm, amb verí d'amor, al centre.
Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.
Ens fitarem errants, i en el desvari
la lluna, cega, encendrà l'escenari.
Presentació Maria- Mercè Marçal
2008ballester
Created on February 8, 2026
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Urban Illustrated Presentation
View
Snow Presentation
View
Corporate Christmas Presentation
View
Historical Presentation
View
Scary Eighties Presentation
View
Memories Presentation
View
Winter Presentation
Explore all templates
Transcript
PRESENTació
Maria mercè marçal
ÍNDEX
·Maria- Mercè Marçal · Obres de Maria- Mercè Marçal · Importància històrica · Temàtica · Estil
Maria-Mercè Marçal va nàixer el 1952 a Barcelona, però sempre es va sentir d’Ivars d’Urgell, on va passar la seua infantesa. Va estudiar Filologia Clàssica a Barcelona i, influïda per la Nova Cançó, va començar a escriure poesia en català. Va destacar com a poeta compromesa amb la llengua, el feminisme i la cultura catalana, i va participar activament en la renovació literària dels anys setanta. A més de poesia, també va escriure narrativa, va fer traduccions i va mantindre sempre una forta implicació cultural. Va morir el 1998, deixant una obra molt influent dins la literatura catalana contemporània.
Maria Mercè - Marçal
Feminisme
Llibertat
OBRES
BRUIXA DE DOL
SAL OBERTA
CAU DE LLUNES
IMPORTÀNCIA HISTÒRICA
ESTIL
OBRES
CAU DE LLUNES
Cau de llunes és el primer poemari de Maria Mercè Marçal i amb ell guanya el premi Carles Riba. Aquesta obra marca l’inici de la seua trajectòria literària i la presenta com una veu nova, compromesa i molt personal dins la poesia catalana dels anys setanta. Ja des del primer llibre deixa clara la seua actitud rebel i crítica
L’estil combina llenguatge popular i formes cultes. Fa ús de símbols com la lluna i presenta una poesia molt expressiva, amb una clara voluntat d’innovació, però sempre plena de contingut i compromís
TEMÀTICA
En aquest poemari apareixen temes com la identitat, la rebel·lia, la consciència de classe i la situació d’opressió de les dones. Marçal reflexiona sobre el fet d’haver nascut dona, de classe baixa i en una nació oprimida, idees que es convertiran en bàsiques al llarg de tota la seua obra
IMPORTÀNCIA HISTÒRICA
OBRES
BRUIXA DE DOL
És l’obra que la dona a conéixer i la consolida com una de les poetes més importants del moment. Bruixa de dol és considerada una obra clau del feminisme literari en català i una referència dins la poesia dels anys setanta .
ESTIL
TEMÀTICA
El llibre tracta el dol per una ruptura amorosa i la solitud, però també la recerca de la identitat femenina. La figura de la bruixa simbolitza la dona rebel, marginada i conscient, que lluita per ser lliure. Apareixen temes com el desig, l’erotisme, l’amor i la necessitat de sororitat entre dones
Combina formes de la tradició culta, sobretot el sonet, amb formes populars com cançons i romanços. El llenguatge és molt simbòlic i ric, amb imatges recurrents com la lluna, el mirall o la barca, que representen el procés interior de la veu poètica
IMPORTÀNCIA HISTÒRICA
OBRES
Aquest poemari correspon a una etapa de maduresa de l’autora i està molt lligat a la seua experiència personal, especialment al naixement de la seua filla Heura i lluitar per criar-la fora del matrimoni . Consolida la seua trajectòria com a poeta compromesa i coherent amb el seu pensament
SAL OBERTA
ESTIL
TEMÀTICA
Utilitza un llenguatge proper i emotiu, amb moltes imatges relacionades amb la natura i el cos, com la sal. Manté la combinació de tradició i innovació i una poesia molt vinculada a la seua vida personal
Tracta poèticament l’embaràs, la maternitat i la relació mare-filla. També reflexiona sobre el cos, la vida i la sensualitat, sempre des d’un punt de vista femení i reivindicatiu, donant valor a experiències tradicionalment silenciades
gràcies
El seu primer llibre de poemes, Cau de llunes (Premi Carles Riba, 1976), amb pròleg de Joan Brossa, inclou el poema Divisa. Aquest poema funciona com una mena de declaració d’idees, on l’autora resumeix el seu compromís personal i social: “Done gràcies a l’atzar per tres coses: haver nascut dona, de classe baixa i en una nació oprimida. I també per ser rebel en tots tres sentits.”
DIVISA Sal oberta a la nafra: que no es tanqui! Que no em venci cap àncora, vençuda pels anys, i per l'oratge, i per la ruda. Que cap pòsit d'enyor no m'entrebanqui. Heura al velam! Sal viva a les parpelles per albirar l'enllà, com un desert obert de sobte en un deliri verd! Que l'escandall encalci les estrelles! Sal oberta i, en reble, cel obert! Deixar senyal de sal on l'ona manqui que m'assaoni llengua, nas i orelles! Sal oberta a la nafra: que no es tanqui! Sal que m'embranqui, en temps d'hora batuda, pel gorg lunar on tota cosa muda! * * * Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida! I les meves per grosses, les teves per menudes! Veus! L'ocell fosc ha baixat a l'onada i el peix de llum s'ha ajocat a la branca. La branca és aigua i l'onada treu fulles. El peix fosqueja entre el velam de l'aire. L'ocell és clar. La lluna, submarina. Guaita! Tenim les mans de la mateixa mida. L'ona tragina fruita al grat del vent. La branca trenca als esculls del capvespre. Lluna de nacre, gavadals de boira ens capgiren la casa i la tendresa. Ja ni sabem on s'han trobat, amor, les nostres mans de la mateixa mida.
Parla del naixement de la seua filla Heua i de la desició de criar-la fora del matrimoni.
BRIDA A la fira dels Folls jo hi aniria. Vindria qui sap d’on -i ningú no ho sabria- amb els llavis oscats de molta vida, traginer de cançons en cavall sense brida. Quin esquer se m’arrapa a la geniva? Amor, estel amarg a la deriva, em fa senyals: jo vaig per l’altra riba, traginer de cançons en cavall sense brida. Cadenes són presons i jo en fugia pel call dels bandolers a trenc de dia. a la fira dels Folls jo hi aniria traginer de cançons en cavall sense brida.
TOMBANT Una dona sense un home és com un peix sense bicicleta Com un peix sense bicicleta cerco el meu cor entre les ones. Alço la copa on mor la lluna en vi molt dolç. M'he emborratxat de solitud.
XII Els teus llavis. La fruita. La magrana... Àngel rebel, tot olor de gingebre. Atrapa'm pels replecs d'aquesta febre. Vine amb verdor de pluja. Sargantana que em fuges pels cabells, sense frontera, al bat del sol, ales d'ocell nocturn! Serves per cor la Lluna o bé Saturn i, als ulls, un tast de boira matinera. El teu cos mineral. Sal. Vi. Maduixa. Com una serp, cargola't al meu ventre i cerca'm, amb verí d'amor, al centre. Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa. Ens fitarem errants, i en el desvari la lluna, cega, encendrà l'escenari.