Socialització entre iguals

Socialització entre iguals

I el seu impacte en la participació de l'alumnat a les aules

Inés Losada, Judith Miras i Noa Redondo

Què feia que no participéssiu a classe?

INTRODUCCIÓ

RELACIONS ENTRE IGUALS

ROLS ALS GRUPS D'IGUALS

ROLS ALS GRUPS D'IGUALS

Segons Ramos Vidal (2016) i Laninga-Wijnen, L.; Harakeh, Z.; Steglich, C.; Dijkstra, J. K.; Veenstra, R.; Vollebergh, W. (2017).

ROLS A L'AULA I PARTICIPACIÓ

Com afecten els grups d'iguals dins de l'aula?

Segons Yunting Lu (2025)

Observadors

Desmotivats

Seguidors

Motivadors

REFLEXIÓ: DINÀMIQUES ALS CENTRES

CENTRES DE PRÀCTIQUES

Institut Francesc Macià

Institut Escola Virolet

Institut La Sagrera

📍Barcelona 🏫No hi ha edifici definitiu 🔓 Titularitat pública 500 alumnes i 60 docents 🔀 Entre 3 i 5 línes per curs 🧑🏻‍🏫 Metodologia activa i tradicional

📍Cornellà de Llobregat 🏫 Centre més antic de Cornellà 🔓 Titularitat pública 800 alumnes i 70 docents 🔀 Entre 5 i 6 línes per curs 🧑🏻‍🏫 Metodologia tradicional

📍Sabadell (Can Llong)🏫 IE de nova creació 🔓Titularitat pública 242 alumnes i 22 docents 🔀 2 línies (I3 fins a 4rt ESO) 🧑🏻‍🏫 Metodologies actives

+ Info

+ Info

+ Info

Bústia de preguntes

Conclusions

Grups heterogenis

Maneres d'incentivar la participació a l'aula per igual entre els alumnes

Fomentar la participació diferent

PREGUNTA FINAL

Què podem fer com a docents per fomentar la participació a l'aula sense fomentar pors o prejudicis?

REFERÈNCIES

• Sánchez-Queija, I., & Oliva, A. (2003). Vínculos de apego con los padres y relaciones con los iguales durante la adolescencia. Revista de psicología social, 18(1), 71-86.
• Pérez Pascual, M., & Salmerón Ruiz, M. (2022). El entorno y la influencia en la adolescencia: familia, amigos, escuela, universidad y medios de comunicación. Pediatría Integral 2022, 26(4), 214-221.
• González Moreno, A. & Jurado Molero Mª M. (2022). Estrategias de afrontamiento en los conflictos entre adolescentes. REMIE: Multidisciplinary Journal of Educational Research, 12(2), 146-170.
• Andrade León, M. E.; Valdivieso Solórzano, D.; Zambrano Vélez, C. K. (2023). Redes sociales y el comportamiento de los adolescentes en la comunicación digital. Polo del Conocimiento: Revista científico-profesional, 8(10), 357-371.
• Ramos Vidal, I. (2016). Popularidad y relaciones entre iguales en el aula: un estudio prospectivo. Psicología Educativa, 22(2), 113-124.
• Laninga-Wijnen, L.; Harakeh, Z.; Steglich, C.; Dijkstra, J. K.; Veenstra, R.; Vollebergh, W. (2017). The Norms of Popular Peers Moderate Friendship Dynamics of Adolescent Aggression. Child Development, 88(4), 1265–1283.
• Lu, Y. (2025). The Role of Peer Influence in Adolescent Academic Motivation: A Review of Mechanisms, Contexts, and Future Directions. Journal of Education, Humanities and Social Sciences, 59, 34-41.

Gràcies

Inés Losada, Judith Miras i Noa Redondo

Situacions d'aula

3r d'ESO

• Tendència a la separació per gèneres
• Participació concentrada en pocs alumnes, generalment o bé els "populars" o bé els "disruptius"
• Una veu cantant per grup d'amics
• Alumnes aïllats: seuen sols i no participen
• Alumnes amb notes altes: nois sorollosos i participatius, noies callades però col·laboratives amb els companys
• Grups adaptats:
• Menys vergonya cap als docents
• Dualitat entre la intervenció oral i el rebuig total a la participació

Situació d'aula

2n ESO

• Entre 20 i 25 alumnes
• Grups de 4 o 5 alumnes heterogenis (distribució creada per la tutora). Es beneficien molt d'aquests grups.
• Depenent del docent, la participació pot variar.
• Cas: una alumna integrada al grup dels "populars" canviava la seva manera de participar segons el grup on es trobés.

Què són les relacions entre iguals?

En el context educatiu les relacions entre iguals es poden entendre com les interaccions socials entre alumnes d’edat o estatus similar que contribueixen al seu desenvolupament social, emocional, cognitiu i moral.

(Rubin, Bukowski & Laursen, 2011; Hartup, 1996)

Importància de les relacions entre iguals

Durant l’adolescència el sentiment de pertinença dins d’un grup és molt important pel desenvolupament de l’estudiant. En aquesta etapa, les relacions amb els companys van guanyant importància, intensitat i estabilitat, de tal forma que un grup d’iguals passarà a constituir un context de socialització preferent a banda d’una important font de suport.

(Sánchez-Queija i Oliva, 2003)

Durant l’adolescència, el grup d’iguals es converteix en el principal context de socialització, guanyant importància a mesura que els joves es desvinculen progressivament de les figures parentals.

Socialització adolescent

La influència dels iguals sobre el comportament i l’ajust psicosocial dels adolescents és intensa i creixent, i pot resultar tant beneficiosa com perjudicial segons les dinàmiques del grup.

Influència dels iguals

(Sánchez-Queija, I., & Oliva, A., 2003)

(Laursen & Veenstra, 2021).

SITUACIÓ D'AULA

3r ESO

• 30 alumnes.
• Més nois que noies.
• Participació a classe és força homogènia, participen les mateixes veus diàriament.
• La participació augmenta a matèries que conceben com “guais o atractives”.
• Cas: Alumna que passa de ser participativa a no participar gens pel seu grup d'amigues.