Elements musicals al llarg de la història

Elements musicals al llarg de la història

Edat Antiga

Edat mitjana

Barroc

Renaixement

Classicisme

3.000 a.C

s.XVI- 1a 1/2 s.XVIII

2a 1/2 s.XVIII

s.V-XV

s.XV-XVI

Elements musicals al llarg de la història

Romanticisme

s. XX-XXI

s.XIX

Ritme: Era simple i lligat a la poesia, basant-se en síl·labes llargues i curtes, és a dir, allargaven paraules quan cantaven i, per tant, donaven més importància a les paraules que al ritme. Melodia: Era majoritàriament monòdica (només una línia melòdica) i basades en modes (escales gregues, on es distribuïen les tonalitats). Harmonia: No hi ha perquè donaven més importància al ritme i a la melodia (veus). Timbre: Utilitzaven lires, aulos i flautes per determinar el ritme i destacar la veu.

Estàtua d'Orfeu entre animals

Any: S. II a.C Lloc: Roma, Basílica de Sant Llorenç Autor: Desconegut És el músic més famós (segons el seu mite) i és conegut per la seva lira (instrument musical).

Timpà de Santa Fe de Conques

Any: S. XII Lloc: Església de Sant Fe de Conques Autor: Desconegut Té un caràcter religiós i les figures estan fetes d'una manera molt simple.

Ritme: Inicialment, era lliure (cant gregorià) i després es torna més regular amb polifonia. Melodia: Segueix utilitzant modes; apareix la polifonia (diverses veus). Harmonia: Era molt simple i s’utilitzaven quintes, octaves i quartes justes. Va aparèixer una tècnica anomenada El Organum, que era una de les formes de fer polifonia (una veu que fa notes llargues i les altres cantaven a sobre). Timbre: Utilitzaven les veus perquè les cançons eren a cappella de caràcter religiós (vinculades a l’Església).

Ritme: Més equilibrat i fluid, evitant l’ús d’accents aguts o molt marcats. Melodia: Està dissenyada per ser suau i per seguir una respiració normal (natural) del text. Era molt més expressiva i humana, perquè no tenia un caràcter religiós. Harmonia: Evoluciona a una harmonia més rica, utilitzant 3 o 6 veus independents que no destacaven molt, sinó que tenien un caràcter suau. Timbre: Seguien utilitzant veus a cappella i instruments com la viola de gamba, llaüt o flautes de bec.

Ritme: Passa a ser més energètic i molt continu. Melodia: Molt expressiva i utilitzaven tonalitats. Harmonia: Neix la tonalitat i utilitzaven contrastos intensos (fort o fluix). Timbre: Neix l’orquestra, apareixen instruments com l’orgue, fagot i oboè. També, buscaven oposicions musicals entre els instruments, com una mena de diàleg entre els solistes i percussió.

Ritme: Era molt clar, de caràcter tranquil i bastant regular. Melodia: Molt simple i fàcil de recordar. Harmonia: Utilitzaven tonalitats més alegres i deixa de ser complexa (només serveix com d’acompanyament a la melodia i no per contrastar). Timbre: Orquestra clàssica on s’utilitza el piano com a percussió.

David (Miquel Àngel)

Any: S. XVI Lloc: Florència Autor: Michelangelo Buonarroti Representa el cos humà "perfecte".

Estàtua Santíssim Crist de l'Expiració "El Cachorro"

Any: S. XVII Lloc: Sevilla Autor: Francisco Antonio Ruiz Guijón És una estàtua famosa per la seva expressivitat i realisme.

L'amor de Psique

Any: 2a 1/2 S. XVIII Lloc: Museu de Louvre Autor: Antonio Canova És famosa per idealisme i sense exageracions (emocions molt expressades).

Ritme: Era més complex i flexible, és a dir, depenia de les emocions que es volien transmetre (canvis de tempo). Melodia: Molt expressiva i lírica. Harmonia: Molt intensa amb cromatismes, és a dir, s’utilitzaven acords que no pertanyien a la tonalitat d’aquella composició. Timbre: Orquestra gran i variada (podien ser més de 100 persones o utilitzaven el piano com a solo). S’expressaven emocions individuals.

Ritme: Molt variant i té molta diversitat en el sentit d’acceleracions o intensitats. S’utilitzen síncopes, com en el jazz i blues, o ritmes a través dels ordinadors, que va originar la música electrònica. Melodia: Experimenten amb grans escales i utilitzaven fragments de sons que complementaven les paraules. Al s.XXI es pot substituir totalment per tecnologies, és a dir, la melodia pot ser completament plena de notes electròniques. Harmonia: Deixen de seguir les normes de tonalitat, buscaven nous sons. En el segle següent, l'harmonia es converteix més simple (minimalista) i barreja tècniques clàssiques amb populars. S'orgeix el jazz, blues, rock & roll, rock pop etc. Timbre: Instruments que es toquen de manera inusual, com per exemple el piano o guitarra. S’utilitzen sintetitzadors que originen a un nou gènere Electro house.

Louis Grand Condé

Any: 1817Lloc: França Autor: David d'Angers Es caracteritza per la expressivitat d'emocions, dona la sensació d'una persona molt important.

El Profeta

Any: 1933 Lloc: Museu Gargall, Saragossa Autor: Pau Gargall L'autor experimenta amb el volum i el buit.