Què és la biodiversitat?
Es defineix com els diferents organismes vius de tots els ecosistemes, terrestres, marins i aquàtics, on cada espècie inclou la seva diversitat, dins del seu ecosistema.
regne moneres
Son Autòtrofs perquè fabriquen el seu propi aliment. Però també son Heteròtrofs perquè mengen matèria orgànica.
Les procariotes son cel·lules que no tenen nucli protegit per una membrana, per aixo, el seu material genètic, flota lliurement pel citoplasma
La seva reproduccio es asexual, duplican el seu ADN. Això vol dir que la cèl·lula es divideix en dues d'idèntiques
Les procariotes son unicel·lulars. Tot i que a vegades s'agrupen en colònies o cadenes, cada cèl·lula és un individu independent.
tipus de nutricio
TIPUS DE CEL·LULES
nombres de cel·lules
tipus de reproduccio
regne protoctists
regne moneres
A difarencia de la procariota, la cel·lula eucariota Té un nucli definit on guarden l'ADN i orgànuls complexos els mitocòndries i cloroplasts.
Amb la natura: Són els "recicladors" del planeta. Descomponen la matèria orgànica morta i la transformen en minerals que les plantes poden tornar a fer servir.
La majoria d' eucariotes són unicel·lulars, però també n'hi ha de pluricel·lulars tot i que aquestes no formen teixits veritables.
tipus de cel·lules
nombre de les cel·lules
relacio amb la natura i amb els humans
regne protoctists
regne animals
La eucariota unicel·lular es reprodueix de manera Asexual. Per bipartició o fragmentació
Autòtrofs: Les algues. Fan la fotosíntesi i viuen a l'aigua o llocs humits. Heteròtrofs: Els protozous. Han de "caçar" o absorbir aliment (com l'ameba que es menja altres microorganismes).
Són vitals. (algues microscòpiques) produeix entre el 50% i el 80% de l'oxigen de la Terra. Positiva: Ens proporciona aliments com el cas de les algues(sushi!) les ferm servei en cosmètica,i per espessir aliments, pasta de dents o gelats Negativa: Alguns causen malalties molt greus com la malària, la malaltia de la son o la toxoplasmosi.
Les cel·lules dels animals son eucariontes, que vol dir que tenen un nucli definit que conté l'ADN i orgànuls complexos.
tipus de nutrisio
relacio amb la natura y amb els humans
tipus de cel·lules
tipus de reproduccio
invertebrats
Els animals invertebrats són aquells que no tenen columna vertebral. Representen el 97% total dels animals que hi ha a la Terra! Et pots imaginar quin munt n’hi ha?
es classifiquen segons les seves característiques en una gran quantitat de subgrups. Els més habituals són:
invertebrats
N’hi ha d’aigua i de terra.
Tenen el cos tou.
Molts tenen conquilla per protegir-se.
Exemples d’equinoderms: pops, musclos, calamars, cargols
Viuen a l’aigua, Són molt simples, amb el cos porós. Poden regenerar-se.
Tenen usos medicinals i antigament es feien servir per la higiene personal.
Són animals exclusivament marins.
Tenen porus per absorbir aigua.
Els seus esquelets estan fets de cristalls de calci que ajuden a crear formacions de pedra calcària.
No poden respirar fora de l’aigua.
Es poden regenerar.
Viuen a l’aigua, Generen substàncies urticants que es troben als seus tentacles i boca.
Es poden regenerar. Exemples de cnidaris: meduses, coralls, anemones, hidres
mol·luscs
cnidaris
porifers
equinoderms
Tenen el cos segmentat i les potes articulades. Tenen un exoesquelet que els serveix per protegir-se. Muden l’exoesquelet periòdicament per poder créixer. Fan una tasca essencial pol·linitzant les plantes.
Alguns poden causar malalties i fer malbé els conreus. Exemples d’artròpodes: aranyes, abelles, mosques, crancs, centpeus, gambes…
Tenen el cos tou i allargat.
La gran majoria no tenen potes ni ulls.
Viuen en entorns aquàtics i ambients terrestres humits.
Poden regenerar-se i reproduir-e de manera asexual.
invertebrats
cucs
artoprodes
VERTEBRATS
Els animals vertebrats són aquells que tenen columna vertebral. Es classifiquen segons les seves característiques en:
VERTEBRATS
Els mamífers són els animals que generen llet per a les seves cries gràcies a les glàndules mamàries.
La gran majoria són vivípars.
Respiren a través de pulmons. Són animals de sang calenta.
I gairebé tots tenen la pell coberta de pèl.
La gran majoria dels amfibis fan un procés de metamorfosi.
Els amfibis són ovípars.
Tenen 3 tipus de respiració: per brànquies, per la pell i per pulmons.
Són animals de sang freda.
I tenen la pell nua i viscosa.
Els rèptils són ovípars.
Respiren a través de pulmons.
Són animals de sang freda.
I tenen la pell coberta d’escates.
Els ocells són ovípars.
Respiren a través de pulmons.
Són animals de sang calenta.
I tenen la pell coberta de plomes.
AMFIBIS
MAMÍFERS
OCELLS
REPTILS
regne plantes
Sexual, Mitjançant flors, llavors i fruits (en les plantes més evolucionades) o espores (en molses i falgueres). Intervenen cèl·lules masculines (pol·len) i femenines (òvuls). Asexual: Poden crear noves plantes a partir d'un tros de tija, un bulb o un estoló (com les maduixes).
Són totes pluricel·lulars. Les seves cèl·lules s'especialitzen en teixits i òrgans veritables: arrels (per absorbir aigua), tiges (per sostenir i transportar saba) i fulles (per respirar i fer fotosíntesi).
Són eucariontes. com el ultims regne que em vist: una paret cel·lular de cel·lulosa que les fa rígides i els permet mantenir-se dretes. També tenen cloroplasts, que contenen la clorofil·la per fer la fotosíntesi.
tipus de reproduccion
tipus de cel·lules
nombre de cel·lules
regne plantes
regne fongs
Són els productors primaris. Tota la cadena alimentària comença amb elles. A més, regulen el clima, eviten l'erosió del terra i mantenen la humitat de l'aire. Amb els humans: Ens proporcionen gairebé tot el que necessitem: aliments (fruita, verdura, cereals), materials (fusta, cotó, paper, resines) i medicaments (moltes pastilles es basen en substàncies de les plantes).
Els fongs tenen cèl·lules eucariotes. Això vol dir que tenen un nucli definit on guarden el seu material genètic (ADN).
Paret cel·lular: A diferència de les plantes (que tenen cel·lulosa), la paret dels fongs està feta de quitina, la mateixa substància que forma l'esquelet dels insectes.
Sense cloroplasts: No tenen clorofil·la, per tant, mai fan la fotosíntesi.
Haborbeixen la aigua y el oxigen pero fer la fotocintesis que es com se alimenrten
relacio amb la natura y amb els humans
tipus de cel·lules
tipus de nutricio
regne fongs
Tots els fongs són heteròtrofs (no fabriquen el seu aliment, el busquen a l'exterior). Segons d'on treguin l'energia, es divideixen en: Sapròfits (Descomponedors): Mengen matèria orgànica morta (fulles, troncs, restes d'animals). Són els "recicladors" de la natura. Paràsits: S'alimenten de sers vius causant-los malalties (com el peu d'atleta en humans o el mildiu en plantes). Simbionts: S'associen amb altres sers per treure benefici mutu. El cas més famós són els líquens (fong + alga).
Dins d'aquest regne trobem dues organitzacions diferents: Unicel·lulars: Formats per una sola cèl·lula, com els llevats (clau per fer pa o cervesa). Pluricel·lulars: Formats per moltes cèl·lules que s'agrupen en filaments anomenats hifes. El conjunt d'hifes forma el miceli (el "cos" real del fong que sol estar sota terra).
Són exclusivament heteròtrofs. No poden fer la fotosíntesi. La seva nutrició és per absorció: secreten enzims a l'exterior per "desfer" el menjar i després l'absorbeixen. Es divideixen en: Sapròfits: Mengen matèria morta (recicladors). Paràsits: Mengen d'éssers vius i els fan mal. Simbiòtics: S'ajuden amb altres (com els líquens).
tipus de reproduccion
nombre de cel·lules
tipus de nutrisio
regne fongs
Amb la natura Recicladors ecològics: Sense ells, la matèria orgànica morta s'acumularia. Tornen els nutrients al sòl perquè les plantes puguin tornar-los a fer servir. Simbiòtics: Les micorrizes (unió de fongs amb arrels d'arbres) són essencials perquè la majoria dels boscos del món estiguin sans i absorbeixin aigua.
relacio amb la natura y amb els humans
Amb els humansAlimentació: Consum directe de bolets (rovellons, xampinyons) i l'ús de llevats per a fermentacions (pa, formatge, vi). Medicina: D'alguns fongs s'extreuen antibiòtics vitals, com la penicil·lina. Salut: Poden causar infeccions (micosis) o intoxicacions greus si es mengen bolets verinosos.
museo de biodercitat
Javier Gil Espinar
Created on February 6, 2026
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Akihabara Agenda
View
Akihabara Content Repository
View
Internal Guidelines for Artificial Intelligence Use
View
Correct Concepts
View
Sorting Cards
View
Interactive Scoreboard
View
Semicircle Mind Map
Explore all templates
Transcript
Què és la biodiversitat?
Es defineix com els diferents organismes vius de tots els ecosistemes, terrestres, marins i aquàtics, on cada espècie inclou la seva diversitat, dins del seu ecosistema.
regne moneres
Son Autòtrofs perquè fabriquen el seu propi aliment. Però també son Heteròtrofs perquè mengen matèria orgànica.
Les procariotes son cel·lules que no tenen nucli protegit per una membrana, per aixo, el seu material genètic, flota lliurement pel citoplasma
La seva reproduccio es asexual, duplican el seu ADN. Això vol dir que la cèl·lula es divideix en dues d'idèntiques
Les procariotes son unicel·lulars. Tot i que a vegades s'agrupen en colònies o cadenes, cada cèl·lula és un individu independent.
tipus de nutricio
TIPUS DE CEL·LULES
nombres de cel·lules
tipus de reproduccio
regne protoctists
regne moneres
A difarencia de la procariota, la cel·lula eucariota Té un nucli definit on guarden l'ADN i orgànuls complexos els mitocòndries i cloroplasts.
Amb la natura: Són els "recicladors" del planeta. Descomponen la matèria orgànica morta i la transformen en minerals que les plantes poden tornar a fer servir.
La majoria d' eucariotes són unicel·lulars, però també n'hi ha de pluricel·lulars tot i que aquestes no formen teixits veritables.
tipus de cel·lules
nombre de les cel·lules
relacio amb la natura i amb els humans
regne protoctists
regne animals
La eucariota unicel·lular es reprodueix de manera Asexual. Per bipartició o fragmentació
Autòtrofs: Les algues. Fan la fotosíntesi i viuen a l'aigua o llocs humits. Heteròtrofs: Els protozous. Han de "caçar" o absorbir aliment (com l'ameba que es menja altres microorganismes).
Són vitals. (algues microscòpiques) produeix entre el 50% i el 80% de l'oxigen de la Terra. Positiva: Ens proporciona aliments com el cas de les algues(sushi!) les ferm servei en cosmètica,i per espessir aliments, pasta de dents o gelats Negativa: Alguns causen malalties molt greus com la malària, la malaltia de la son o la toxoplasmosi.
Les cel·lules dels animals son eucariontes, que vol dir que tenen un nucli definit que conté l'ADN i orgànuls complexos.
tipus de nutrisio
relacio amb la natura y amb els humans
tipus de cel·lules
tipus de reproduccio
invertebrats
Els animals invertebrats són aquells que no tenen columna vertebral. Representen el 97% total dels animals que hi ha a la Terra! Et pots imaginar quin munt n’hi ha? es classifiquen segons les seves característiques en una gran quantitat de subgrups. Els més habituals són:
invertebrats
N’hi ha d’aigua i de terra. Tenen el cos tou. Molts tenen conquilla per protegir-se. Exemples d’equinoderms: pops, musclos, calamars, cargols
Viuen a l’aigua, Són molt simples, amb el cos porós. Poden regenerar-se. Tenen usos medicinals i antigament es feien servir per la higiene personal.
Són animals exclusivament marins. Tenen porus per absorbir aigua. Els seus esquelets estan fets de cristalls de calci que ajuden a crear formacions de pedra calcària. No poden respirar fora de l’aigua. Es poden regenerar.
Viuen a l’aigua, Generen substàncies urticants que es troben als seus tentacles i boca. Es poden regenerar. Exemples de cnidaris: meduses, coralls, anemones, hidres
mol·luscs
cnidaris
porifers
equinoderms
Tenen el cos segmentat i les potes articulades. Tenen un exoesquelet que els serveix per protegir-se. Muden l’exoesquelet periòdicament per poder créixer. Fan una tasca essencial pol·linitzant les plantes. Alguns poden causar malalties i fer malbé els conreus. Exemples d’artròpodes: aranyes, abelles, mosques, crancs, centpeus, gambes…
Tenen el cos tou i allargat. La gran majoria no tenen potes ni ulls. Viuen en entorns aquàtics i ambients terrestres humits. Poden regenerar-se i reproduir-e de manera asexual.
invertebrats
cucs
artoprodes
VERTEBRATS
Els animals vertebrats són aquells que tenen columna vertebral. Es classifiquen segons les seves característiques en:
VERTEBRATS
Els mamífers són els animals que generen llet per a les seves cries gràcies a les glàndules mamàries. La gran majoria són vivípars. Respiren a través de pulmons. Són animals de sang calenta. I gairebé tots tenen la pell coberta de pèl.
La gran majoria dels amfibis fan un procés de metamorfosi. Els amfibis són ovípars. Tenen 3 tipus de respiració: per brànquies, per la pell i per pulmons. Són animals de sang freda. I tenen la pell nua i viscosa.
Els rèptils són ovípars. Respiren a través de pulmons. Són animals de sang freda. I tenen la pell coberta d’escates.
Els ocells són ovípars. Respiren a través de pulmons. Són animals de sang calenta. I tenen la pell coberta de plomes.
AMFIBIS
MAMÍFERS
OCELLS
REPTILS
regne plantes
Sexual, Mitjançant flors, llavors i fruits (en les plantes més evolucionades) o espores (en molses i falgueres). Intervenen cèl·lules masculines (pol·len) i femenines (òvuls). Asexual: Poden crear noves plantes a partir d'un tros de tija, un bulb o un estoló (com les maduixes).
Són totes pluricel·lulars. Les seves cèl·lules s'especialitzen en teixits i òrgans veritables: arrels (per absorbir aigua), tiges (per sostenir i transportar saba) i fulles (per respirar i fer fotosíntesi).
Són eucariontes. com el ultims regne que em vist: una paret cel·lular de cel·lulosa que les fa rígides i els permet mantenir-se dretes. També tenen cloroplasts, que contenen la clorofil·la per fer la fotosíntesi.
tipus de reproduccion
tipus de cel·lules
nombre de cel·lules
regne plantes
regne fongs
Són els productors primaris. Tota la cadena alimentària comença amb elles. A més, regulen el clima, eviten l'erosió del terra i mantenen la humitat de l'aire. Amb els humans: Ens proporcionen gairebé tot el que necessitem: aliments (fruita, verdura, cereals), materials (fusta, cotó, paper, resines) i medicaments (moltes pastilles es basen en substàncies de les plantes).
Els fongs tenen cèl·lules eucariotes. Això vol dir que tenen un nucli definit on guarden el seu material genètic (ADN). Paret cel·lular: A diferència de les plantes (que tenen cel·lulosa), la paret dels fongs està feta de quitina, la mateixa substància que forma l'esquelet dels insectes. Sense cloroplasts: No tenen clorofil·la, per tant, mai fan la fotosíntesi.
Haborbeixen la aigua y el oxigen pero fer la fotocintesis que es com se alimenrten
relacio amb la natura y amb els humans
tipus de cel·lules
tipus de nutricio
regne fongs
Tots els fongs són heteròtrofs (no fabriquen el seu aliment, el busquen a l'exterior). Segons d'on treguin l'energia, es divideixen en: Sapròfits (Descomponedors): Mengen matèria orgànica morta (fulles, troncs, restes d'animals). Són els "recicladors" de la natura. Paràsits: S'alimenten de sers vius causant-los malalties (com el peu d'atleta en humans o el mildiu en plantes). Simbionts: S'associen amb altres sers per treure benefici mutu. El cas més famós són els líquens (fong + alga).
Dins d'aquest regne trobem dues organitzacions diferents: Unicel·lulars: Formats per una sola cèl·lula, com els llevats (clau per fer pa o cervesa). Pluricel·lulars: Formats per moltes cèl·lules que s'agrupen en filaments anomenats hifes. El conjunt d'hifes forma el miceli (el "cos" real del fong que sol estar sota terra).
Són exclusivament heteròtrofs. No poden fer la fotosíntesi. La seva nutrició és per absorció: secreten enzims a l'exterior per "desfer" el menjar i després l'absorbeixen. Es divideixen en: Sapròfits: Mengen matèria morta (recicladors). Paràsits: Mengen d'éssers vius i els fan mal. Simbiòtics: S'ajuden amb altres (com els líquens).
tipus de reproduccion
nombre de cel·lules
tipus de nutrisio
regne fongs
Amb la natura Recicladors ecològics: Sense ells, la matèria orgànica morta s'acumularia. Tornen els nutrients al sòl perquè les plantes puguin tornar-los a fer servir. Simbiòtics: Les micorrizes (unió de fongs amb arrels d'arbres) són essencials perquè la majoria dels boscos del món estiguin sans i absorbeixin aigua.
relacio amb la natura y amb els humans
Amb els humansAlimentació: Consum directe de bolets (rovellons, xampinyons) i l'ús de llevats per a fermentacions (pa, formatge, vi). Medicina: D'alguns fongs s'extreuen antibiòtics vitals, com la penicil·lina. Salut: Poden causar infeccions (micosis) o intoxicacions greus si es mengen bolets verinosos.