DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS: HISTÒRIA
PRÀCTICA 1: "ORDENEM LA HISTÒRIA"
HISTORIA ANTIGA
EDAT MODERNA
EDAT CONTEMPORÀNEA
EDAT MITJANA
PREHISTÒRIA
+ Informació
+ Informació
+ Informació
Informació
+ Informació
HACE 235 AÑOS
HACE 1.550 AÑOS
HACE 2.500.000 AÑOS
HACE 530 AÑOS
HACE 5.500 AÑOS
- PREHISTÒRIA -
AGRICULTURA
APARICIÓ DEL FOC
Aprox. 500.000 a.C
Aprox. 10.000 a.C
EDAT DELS METALLS
PALEOLÍTIC
NEOLÍTIC
BIFAÇ
CASTRO CELTA
VENUS WILLENDORF
Aprox. 1.500.000 a.C
Aprox. 800 a.C
Aprox. 28.000 a.C
TORNAR A LA LÍNIA DEL TEMPS
- HISTÒRIA ANTIGA -
REGNE VISIGOT
2º GUERRA PÚNICA
Aprox. 218 a.C. - 201 a.C.
Aprox. 507 d.C - 711 d.C.
HISTÒRIA ANTIGA
LA ROMANITZACIÓ
DAMA D'ELX
Aprox. 218 a.C. - 476 d.c.
Aprox. 500 a.C.
TORNAR A LA LÍNIA DEL TEMPS
- EDAT MITJANA -
TIRANT LO BLANCH
ART ROMÀNIC
1490 d.C.
Aprox. 1000 d.C - 1200 d.C
EDAT MITJANA
EMIRAT DE CÒRDOVA
UNIÓ DINÀSTICA ENTRE CASTELLA I ARAGÓ
756 d.C - 929 d.C.
1.469 d.C.
TORNAR A LA LÍNIA DEL TEMPS
- EDAT MODERNA -
EXPULSIÓ DELS MORISCOS
CARLES III I LA IL·LUSTRACIÓ
LA REFORMA DE LUTER
1.609 d.C. - 1.613 d.C.
1.517 d.C.
1759 d.C. - 1.788 d.C.
EDAT MODERNA
DECRET DE NOVA PLANTA DEL REGNE DE VALÈNCIA
GIOCONDA
LES GERMANIES
Aprox. 1503 d.C.
1.519 d.C. - 1.523 d.C.
1.707 d.C.
TORNAR A LA LÍNIA DEL TEMPS
- EDAT CONTEMPORÀNEA -
L'ENTRADA DE ESPANYA A LA UE
LES GUERRES CARLINES
LA GUERRA CIVIL
1.936 d.C. - 1.939 d.C.
1986 d.C.
1.833 d.C. - 1876 d.C.
EDAT MODERNA
LA TRANSICIÓ
LA CONSTITUCIÓ DE 1812
LA II REPÚBLICA
1.975 d.C. - 1.982 d.C.
1812 d.C.
1931 d.C. - 1939 d.C.
TORNAR A LA LÍNIA DEL TEMPS
La impremta
La impremta va ser inventada per Gutenberg al segle XV, revolucionant la manera de difondre el coneixement. Aquesta innovació va permetre produir llibres en gran quantitat, fent-los més accessibles i reduint els costos dels manuscrits. Gràcies a la impremta, es va impulsar l’educació, la ciència i la cultura, marcant l’inici de l’Edat Moderna.
EDAT MODERNA
DAMA D'ELX
Aprox. 500 a.C - 400 a.C
Escultura ibera de gran valor artístic i cultural. Representa a una dona amb un elaborat tocat i possibles funcions funeràries o religioses. És un dels símbols de l'art preromà.
VENUS WILLENDORF
Aprox. 28.000 a.C.
La Venus de Willendorf és una petita escultura femenina de 11 cm, tallada en calissa oolítica i tintada amb ocre roig. Presenta formes exagerades del cos, destacant pits i malucs, possiblement com a símbol de fertilitat. Va ser descoberta el 1908 a Willendorf (Àustria) i actualment es conserva al Museu d’Història Natural de Viena.
Molí d'aigua
El molí d’aigua en l’edat mitjana aprofitava la força del corrent dels rius per a moure una roda.S’utilitzava sobretot per a moldre gra i fer farina, facilitant molt el treball dels camperols. Va ser un avanç clau perquè augmentà la producció i millorà l’economia rural.
EDAT MITJANA
BIFAÇ
Aprox. 1.500.000 a.C.
Ferramenta de pedra tallada per les dos cares. S'utilitzava per a tallar, caçar i treballar materials. Representa un gran avanç tecnològic prehistòric.
CASTRO CELTA
Aprox. 800 a.C.
Un castro és un poblat fortificat, generalment preromà, situat en llocs estratègics. Són típics del nord-oest de la Península Ibèrica (cultura castreña) i de la meseta (cultura de las Cogotas). La paraula ve del llatí castrum, que significa "fortificació militar", i alguns castros grans també s’anomenen oppida.
Castro Viladonga, Galicia (España)
La llança
La llança va ser una eina molt important en la prehistòria.Estava feta de fusta amb una punta de pedra afilada per a caçar i defensar-se.Gràcies a ella, els humans podien obtindre aliments amb més facilitat i protegir-se millor.
PREHISTÒRIA
La roda
La roda es va inventar aproximadament cap al 3500 a.C. i és un dels invents més importants de la història antiga, ja que va permetre facilitar el transport i el comerç. Amb ella, es podien desplaçar càrregues pesades amb menys esforç i més velocitat. Aquest avanç tecnològic va marcar un punt clau en el desenvolupament de les civilitzacions.
HISTÒRIA ANTIGA
APARICIÓ DEL FOC
Aprox. 500.000 a.C.
El domini del foc va permetre cuinar aliments i protegir-se del fred. Va afavorir la vida en grup i el desenrotllament humà. Va ser un avanç clau per a la supervivència.
AGRICULTURA
Aprox. 10.000 a. C.
Va marcar el pas de la vida nòmada a la sedentària. Va permetre: Va ser l'origen de les primeres civilitzacions.
- La producció d'aliments
- El creixement de poblats.
La màquina de vapor
La màquina de vapor va ser creada per James Wattal en el segle XVIII per convertir la calor en moviment mecànic. Va ser clau durant la Revolució Industrial, impulsant fàbriques, trens i vaixells. Aquest invent va transformar l’economia i la societat, augmentant la producció i el transport de manera espectacular.
EDAT CONTEMPORÀNEA
2º GUERRA PÚNICA
Aprox. 218 a.C. - 201 a.C.
Va ser una guerra entre Roma i Cartago, amb Anníbal com a líder cartaginés. Anníbal va travessar els Alps amb elefants i va guanyar batalles importants contra Roma. Va acabar amb la victòria romana i Cartago va perdre gran part del seu poder.
Anníbal creuant els pantans
La romanització
Aprox. 218 a.C - 476 d.C.
La romanització va ser el procés d’integració de les terres conquerides pel Imperi Romà, inclosa la Península Ibèrica. Els pobles adoptaren costums, llengua, dret i organització política romana. Va deixar un fort llegat cultural i arquitectònic, com ciutats, carreteres i monuments.
Pont del Diable a Tàrraco (Tarragona)
REGNE VISIGOT
Aprox. 507 d.C. - 711 d.C.
El Regne visigot va ser establit pels visigots després d’un foedus (pacte) amb Roma, amb capital inicial a Tolosa i posteriorment a Toledo. Va ocupar territoris de l’actual França i la Península Ibèrica, adaptant-se als canvis polítics després de la derrota a Vouillé (507). Va perdurar fins a 711, quan va començar la conquesta musulmana de la Península.
EMIRAT DE CÒRDOVA
756 d.C - 929 d.C.
Va ser un estat islàmic d’Al-Àndalus fundat per Abd-ar-Rahman I, que es va proclamar emir independent a Còrdova. Va dominar gran part de la Península Ibèrica, amb capital a Còrdova. Va acabar en 929, quan Abd-ar-Rahman III es va proclamar califa i va començar el Califat de Còrdova.
ART ROMÀNIC
Aprox. 1000 d.C. - 1.200 d.C
L’art romànic va ser el primer gran estil europeu i cristià. Va sorgir amb la renovació religiosa, la construcció d’esglésies i monestirs i les peregrinacions.Es caracteritza per arcs de mig punt, voltes de canó i murs gruixuts, i per una pintura i escultura simbòliques que ensenyaven la fe.
Esglèsia de Sant Climent de Tahull
UNIÓ DINÀSTICA ENTRE CASTELLA I ARAGÓ
1469 d.C.
S'inicia amb el matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó. Van unir els seus regnes sota una mateixa monarquia, encara que van mantindre lleis pròpies. Va ser clau en la formació de l'Estat espanyol.
TIRANT LO BLANCH
1490 d.C.
És una novel·la cavalleresca escrita per Joanot Martorell i acabada possiblement per Martí Joan de Galba. Relata les aventures del cavaller Tirant lo Blanc, amb humor, amor, reflexions sobre la guerra i la mort. És una de les obres mestres de la literatura en valencià, amb gran influència en la literatura europea posterior.
GIOCONDA
Aprox. 1503 d.C.
La Gioconda, també coneguda com a Mona Lisa, és una pintura renaixentista creada per Leonardo da Vinci a començaments del segle XVI. Destaca pel seu somriure enigmàtic, el realisme de l’expressió i l’ús innovador del sfumato, que difumina els contorns per donar profunditat. És una obra icònica de l’art mundial, admirada pel seu misteri, la tècnica i la sensació de vida que transmet.
LA REFORMA DE LUTER
1517 d.C.
Va començar quan Martí Luter va publicar les 95 tesis contra la venda d’indulgències. Va criticar el poder i alguns abusos de l’Església catòlica i va demanar canvis religiosos. Va provocar la Reforma protestant i la divisió del cristianisme a Europa.
LA CONSTITUCIÓ 1812
1812 d.C
Aprovada a Cadis durant l'ocupació napoleònica. Defenia la sobirania nacional i la divisió de poders. Va ser un referent del liberalisme espanyol.
Popularment coneguda com la Pepa, va ser un document molt important per a Espanya i els seus territoris.
LES GERMANIES
1519 d.C. - 1523 d.C.
Revoltes protagonitzades per artesans i llauradors contra la noblesa. Es van desenrotllar principalment a València i Mallorca. Van reflectir tensions socials i econòmiques de l'època.
EXPULSIÓ DELS MORISCOS
1609 d.C. -1613 d.C.
El rei Felip III va ordenar expulsar els moriscos d’Espanya de manera escalonada entre 1609 i 1613. Van ser especialment afectats els reins de València i Aragó, amb grans pèrdues de població. En total van ser expulsades unes 350.000 persones, causant un fort impacte social i econòmic.
Embarcament de moriscos en el Grau de València, pintat en 1613 per Pedro Oromig.
LES GUERRES CARLINES
1833 d.C. - 1876 d.C.
Conflictes civils a Espanya causats per la disputa del tron després de la mort de Ferran VII. Van enfrontar als carlistes, defensors de l'absolutisme, i als liberals. Van tindre un gran impacte polític i social.
DECRET DE NOVA PLANTA DEL REGNE DE VALÈNCIA
1707 d.C.
El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V, va abolir els Furs i institucions pròpies del Regne de València després de la Guerra de Successió. Va ser la conseqüència de la batalla d’Almansa, on els borbònics van derrotar els partidaris de l’Arxiduc Carles. A partir d’aleshores, el Regne de València es va regir per les lleis de Castella, perdent la seva autonomia històrica.
Retrat de Felip V cap a baix
CARLES III I LA IL·LUSTRACIÓ
1759 d.C. - 1788 d.C.
Durant el seu regnat s’aplicaren idees il·lustrades basades en la raó i el progrés, amb l’objectiu de modernitzar el país. Es promogueren reformes educatives, econòmiques i urbanes, i es fomentà el desenvolupament de les ciències i les infraestructures. És conegut com el «rei il·lustrat» per la seua voluntat de governar seguint els principis de la Il·lustració.
LA II REPÚBLICA
1931 d.C. - 1939 d.C.
La II República Espanyola es va proclamar després de l'eixida del rei Alfons XIII. Va implantar reformes importants en: Va suposar un intent de modernització democràtica del país.
- L' educació
- Els drets
- Política
L'ENTRADA D'ESPANYA A LA UE
1986 d.C
Espanya es va integrar en la Comunitat Econòmica Europea. Això va impulsar el seu desenrotllament econòmic i la modernització del país. Va suposar una major obertura internacional.
LA GUERRA CIVIL
1936 d.C. - 1939 d.C.
Va ser un conflicte entre el bàndol republicà i el bàndol sublevat (nacional). Es va lluitar pel control polític i social d’Espanya, amb intervenció d’altres països. Va acabar en 1939 amb la victòria de Franco i l’inici de la dictadura.
Guerra Civil Española
LA TRANSICIÓ
1975 d.C.
Va ser el període en què Espanya va passar del franquisme a la democràcia amb Juan Carlos I. Es van fer les primeres eleccions democràtiques (1977) i es va aprovar la Constitució (1978). Inclou el cop d’Estat del 23-F (1981), que va fracassar.
Proclamació de Joan Carles I com a rei d'Espanya
PRÀCTICA 1: "ORDENEM LA HISTÒRIA"
Claudia Stefani Cruz
Created on February 6, 2026
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Timeline video
View
Images Timeline Mobile
View
Sport Vibrant Timeline
View
Decades Infographic
View
Comparative Timeline
View
Square Timeline Diagram
View
Timeline Diagram
Explore all templates
Transcript
DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS: HISTÒRIA
PRÀCTICA 1: "ORDENEM LA HISTÒRIA"
HISTORIA ANTIGA
EDAT MODERNA
EDAT CONTEMPORÀNEA
EDAT MITJANA
PREHISTÒRIA
+ Informació
+ Informació
+ Informació
Informació
+ Informació
HACE 235 AÑOS
HACE 1.550 AÑOS
HACE 2.500.000 AÑOS
HACE 530 AÑOS
HACE 5.500 AÑOS
- PREHISTÒRIA -
AGRICULTURA
APARICIÓ DEL FOC
Aprox. 500.000 a.C
Aprox. 10.000 a.C
EDAT DELS METALLS
PALEOLÍTIC
NEOLÍTIC
BIFAÇ
CASTRO CELTA
VENUS WILLENDORF
Aprox. 1.500.000 a.C
Aprox. 800 a.C
Aprox. 28.000 a.C
TORNAR A LA LÍNIA DEL TEMPS
- HISTÒRIA ANTIGA -
REGNE VISIGOT
2º GUERRA PÚNICA
Aprox. 218 a.C. - 201 a.C.
Aprox. 507 d.C - 711 d.C.
HISTÒRIA ANTIGA
LA ROMANITZACIÓ
DAMA D'ELX
Aprox. 218 a.C. - 476 d.c.
Aprox. 500 a.C.
TORNAR A LA LÍNIA DEL TEMPS
- EDAT MITJANA -
TIRANT LO BLANCH
ART ROMÀNIC
1490 d.C.
Aprox. 1000 d.C - 1200 d.C
EDAT MITJANA
EMIRAT DE CÒRDOVA
UNIÓ DINÀSTICA ENTRE CASTELLA I ARAGÓ
756 d.C - 929 d.C.
1.469 d.C.
TORNAR A LA LÍNIA DEL TEMPS
- EDAT MODERNA -
EXPULSIÓ DELS MORISCOS
CARLES III I LA IL·LUSTRACIÓ
LA REFORMA DE LUTER
1.609 d.C. - 1.613 d.C.
1.517 d.C.
1759 d.C. - 1.788 d.C.
EDAT MODERNA
DECRET DE NOVA PLANTA DEL REGNE DE VALÈNCIA
GIOCONDA
LES GERMANIES
Aprox. 1503 d.C.
1.519 d.C. - 1.523 d.C.
1.707 d.C.
TORNAR A LA LÍNIA DEL TEMPS
- EDAT CONTEMPORÀNEA -
L'ENTRADA DE ESPANYA A LA UE
LES GUERRES CARLINES
LA GUERRA CIVIL
1.936 d.C. - 1.939 d.C.
1986 d.C.
1.833 d.C. - 1876 d.C.
EDAT MODERNA
LA TRANSICIÓ
LA CONSTITUCIÓ DE 1812
LA II REPÚBLICA
1.975 d.C. - 1.982 d.C.
1812 d.C.
1931 d.C. - 1939 d.C.
TORNAR A LA LÍNIA DEL TEMPS
La impremta
La impremta va ser inventada per Gutenberg al segle XV, revolucionant la manera de difondre el coneixement. Aquesta innovació va permetre produir llibres en gran quantitat, fent-los més accessibles i reduint els costos dels manuscrits. Gràcies a la impremta, es va impulsar l’educació, la ciència i la cultura, marcant l’inici de l’Edat Moderna.
EDAT MODERNA
DAMA D'ELX
Aprox. 500 a.C - 400 a.C
Escultura ibera de gran valor artístic i cultural. Representa a una dona amb un elaborat tocat i possibles funcions funeràries o religioses. És un dels símbols de l'art preromà.
VENUS WILLENDORF
Aprox. 28.000 a.C.
La Venus de Willendorf és una petita escultura femenina de 11 cm, tallada en calissa oolítica i tintada amb ocre roig. Presenta formes exagerades del cos, destacant pits i malucs, possiblement com a símbol de fertilitat. Va ser descoberta el 1908 a Willendorf (Àustria) i actualment es conserva al Museu d’Història Natural de Viena.
Molí d'aigua
El molí d’aigua en l’edat mitjana aprofitava la força del corrent dels rius per a moure una roda.S’utilitzava sobretot per a moldre gra i fer farina, facilitant molt el treball dels camperols. Va ser un avanç clau perquè augmentà la producció i millorà l’economia rural.
EDAT MITJANA
BIFAÇ
Aprox. 1.500.000 a.C.
Ferramenta de pedra tallada per les dos cares. S'utilitzava per a tallar, caçar i treballar materials. Representa un gran avanç tecnològic prehistòric.
CASTRO CELTA
Aprox. 800 a.C.
Un castro és un poblat fortificat, generalment preromà, situat en llocs estratègics. Són típics del nord-oest de la Península Ibèrica (cultura castreña) i de la meseta (cultura de las Cogotas). La paraula ve del llatí castrum, que significa "fortificació militar", i alguns castros grans també s’anomenen oppida.
Castro Viladonga, Galicia (España)
La llança
La llança va ser una eina molt important en la prehistòria.Estava feta de fusta amb una punta de pedra afilada per a caçar i defensar-se.Gràcies a ella, els humans podien obtindre aliments amb més facilitat i protegir-se millor.
PREHISTÒRIA
La roda
La roda es va inventar aproximadament cap al 3500 a.C. i és un dels invents més importants de la història antiga, ja que va permetre facilitar el transport i el comerç. Amb ella, es podien desplaçar càrregues pesades amb menys esforç i més velocitat. Aquest avanç tecnològic va marcar un punt clau en el desenvolupament de les civilitzacions.
HISTÒRIA ANTIGA
APARICIÓ DEL FOC
Aprox. 500.000 a.C.
El domini del foc va permetre cuinar aliments i protegir-se del fred. Va afavorir la vida en grup i el desenrotllament humà. Va ser un avanç clau per a la supervivència.
AGRICULTURA
Aprox. 10.000 a. C.
Va marcar el pas de la vida nòmada a la sedentària. Va permetre: Va ser l'origen de les primeres civilitzacions.
La màquina de vapor
La màquina de vapor va ser creada per James Wattal en el segle XVIII per convertir la calor en moviment mecànic. Va ser clau durant la Revolució Industrial, impulsant fàbriques, trens i vaixells. Aquest invent va transformar l’economia i la societat, augmentant la producció i el transport de manera espectacular.
EDAT CONTEMPORÀNEA
2º GUERRA PÚNICA
Aprox. 218 a.C. - 201 a.C.
Va ser una guerra entre Roma i Cartago, amb Anníbal com a líder cartaginés. Anníbal va travessar els Alps amb elefants i va guanyar batalles importants contra Roma. Va acabar amb la victòria romana i Cartago va perdre gran part del seu poder.
Anníbal creuant els pantans
La romanització
Aprox. 218 a.C - 476 d.C.
La romanització va ser el procés d’integració de les terres conquerides pel Imperi Romà, inclosa la Península Ibèrica. Els pobles adoptaren costums, llengua, dret i organització política romana. Va deixar un fort llegat cultural i arquitectònic, com ciutats, carreteres i monuments.
Pont del Diable a Tàrraco (Tarragona)
REGNE VISIGOT
Aprox. 507 d.C. - 711 d.C.
El Regne visigot va ser establit pels visigots després d’un foedus (pacte) amb Roma, amb capital inicial a Tolosa i posteriorment a Toledo. Va ocupar territoris de l’actual França i la Península Ibèrica, adaptant-se als canvis polítics després de la derrota a Vouillé (507). Va perdurar fins a 711, quan va començar la conquesta musulmana de la Península.
EMIRAT DE CÒRDOVA
756 d.C - 929 d.C.
Va ser un estat islàmic d’Al-Àndalus fundat per Abd-ar-Rahman I, que es va proclamar emir independent a Còrdova. Va dominar gran part de la Península Ibèrica, amb capital a Còrdova. Va acabar en 929, quan Abd-ar-Rahman III es va proclamar califa i va començar el Califat de Còrdova.
ART ROMÀNIC
Aprox. 1000 d.C. - 1.200 d.C
L’art romànic va ser el primer gran estil europeu i cristià. Va sorgir amb la renovació religiosa, la construcció d’esglésies i monestirs i les peregrinacions.Es caracteritza per arcs de mig punt, voltes de canó i murs gruixuts, i per una pintura i escultura simbòliques que ensenyaven la fe.
Esglèsia de Sant Climent de Tahull
UNIÓ DINÀSTICA ENTRE CASTELLA I ARAGÓ
1469 d.C.
S'inicia amb el matrimoni d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó. Van unir els seus regnes sota una mateixa monarquia, encara que van mantindre lleis pròpies. Va ser clau en la formació de l'Estat espanyol.
TIRANT LO BLANCH
1490 d.C.
És una novel·la cavalleresca escrita per Joanot Martorell i acabada possiblement per Martí Joan de Galba. Relata les aventures del cavaller Tirant lo Blanc, amb humor, amor, reflexions sobre la guerra i la mort. És una de les obres mestres de la literatura en valencià, amb gran influència en la literatura europea posterior.
GIOCONDA
Aprox. 1503 d.C.
La Gioconda, també coneguda com a Mona Lisa, és una pintura renaixentista creada per Leonardo da Vinci a començaments del segle XVI. Destaca pel seu somriure enigmàtic, el realisme de l’expressió i l’ús innovador del sfumato, que difumina els contorns per donar profunditat. És una obra icònica de l’art mundial, admirada pel seu misteri, la tècnica i la sensació de vida que transmet.
LA REFORMA DE LUTER
1517 d.C.
Va començar quan Martí Luter va publicar les 95 tesis contra la venda d’indulgències. Va criticar el poder i alguns abusos de l’Església catòlica i va demanar canvis religiosos. Va provocar la Reforma protestant i la divisió del cristianisme a Europa.
LA CONSTITUCIÓ 1812
1812 d.C
Aprovada a Cadis durant l'ocupació napoleònica. Defenia la sobirania nacional i la divisió de poders. Va ser un referent del liberalisme espanyol.
Popularment coneguda com la Pepa, va ser un document molt important per a Espanya i els seus territoris.
LES GERMANIES
1519 d.C. - 1523 d.C.
Revoltes protagonitzades per artesans i llauradors contra la noblesa. Es van desenrotllar principalment a València i Mallorca. Van reflectir tensions socials i econòmiques de l'època.
EXPULSIÓ DELS MORISCOS
1609 d.C. -1613 d.C.
El rei Felip III va ordenar expulsar els moriscos d’Espanya de manera escalonada entre 1609 i 1613. Van ser especialment afectats els reins de València i Aragó, amb grans pèrdues de població. En total van ser expulsades unes 350.000 persones, causant un fort impacte social i econòmic.
Embarcament de moriscos en el Grau de València, pintat en 1613 per Pedro Oromig.
LES GUERRES CARLINES
1833 d.C. - 1876 d.C.
Conflictes civils a Espanya causats per la disputa del tron després de la mort de Ferran VII. Van enfrontar als carlistes, defensors de l'absolutisme, i als liberals. Van tindre un gran impacte polític i social.
DECRET DE NOVA PLANTA DEL REGNE DE VALÈNCIA
1707 d.C.
El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V, va abolir els Furs i institucions pròpies del Regne de València després de la Guerra de Successió. Va ser la conseqüència de la batalla d’Almansa, on els borbònics van derrotar els partidaris de l’Arxiduc Carles. A partir d’aleshores, el Regne de València es va regir per les lleis de Castella, perdent la seva autonomia històrica.
Retrat de Felip V cap a baix
CARLES III I LA IL·LUSTRACIÓ
1759 d.C. - 1788 d.C.
Durant el seu regnat s’aplicaren idees il·lustrades basades en la raó i el progrés, amb l’objectiu de modernitzar el país. Es promogueren reformes educatives, econòmiques i urbanes, i es fomentà el desenvolupament de les ciències i les infraestructures. És conegut com el «rei il·lustrat» per la seua voluntat de governar seguint els principis de la Il·lustració.
LA II REPÚBLICA
1931 d.C. - 1939 d.C.
La II República Espanyola es va proclamar després de l'eixida del rei Alfons XIII. Va implantar reformes importants en: Va suposar un intent de modernització democràtica del país.
L'ENTRADA D'ESPANYA A LA UE
1986 d.C
Espanya es va integrar en la Comunitat Econòmica Europea. Això va impulsar el seu desenrotllament econòmic i la modernització del país. Va suposar una major obertura internacional.
LA GUERRA CIVIL
1936 d.C. - 1939 d.C.
Va ser un conflicte entre el bàndol republicà i el bàndol sublevat (nacional). Es va lluitar pel control polític i social d’Espanya, amb intervenció d’altres països. Va acabar en 1939 amb la victòria de Franco i l’inici de la dictadura.
Guerra Civil Española
LA TRANSICIÓ
1975 d.C.
Va ser el període en què Espanya va passar del franquisme a la democràcia amb Juan Carlos I. Es van fer les primeres eleccions democràtiques (1977) i es va aprovar la Constitució (1978). Inclou el cop d’Estat del 23-F (1981), que va fracassar.
Proclamació de Joan Carles I com a rei d'Espanya