Want to create interactive content? It’s easy in Genially!

Get started free

Cultura clàssica Alba

Alba Garcia

Created on February 5, 2026

Start designing with a free template

Discover more than 1500 professional designs like these:

Timeline video

Images Timeline Mobile

Sport Vibrant Timeline

Decades Infographic

Comparative Timeline

Square Timeline Diagram

Timeline Diagram

Transcript

EVOLUCIÓ POLÍTICA DEL MÓN GREC

800 aC - segle I Ac

350 - SEGLE 1 AC

500 - 350 AC

800 - 500 AC

Època hel·lenística

Època clàssica

Època arcaica

Info

Info

Info

Què va passar durant aquesta època

A l’època hel·lenística, entre 336 i 323 aC, Alexandre el Gran, rei de Macedònia, va conquerir un gran imperi que s’estenia des de Grècia fins a l’Índia i va difondre la cultura grega per tots aquests territoris. Després de la seva mort, entre 323 i 281 aC, els generals d’Alexandre, coneguts com els Diàdocos, van enfrontar-se en les guerres dels Successors per controlar les terres de l’imperi. D’aquests enfrontaments van sorgir nous regnes importants: Ptolemeu I, un dels generals d’Alexandre, va fundar la dinastia ptolemaica a Egipte, i Seleuc I, un altre general, va establir l’imperi selèucida a Àsia, mantenint el poder grec a regions molt allunyades de Grècia.

època clàssica

En l’època clàssica va néixer la democràcia a Atenes (i es consolidà durant el segle d’or de Pèricles). Tot i que es tractava d’una democràcia per a pocs, en va néixer la idea que els ciutadans són iguals pel que fa als drets i els deures. Juntament amb el model democràtic atenès, també va perviure un altre sistema polític, aristocràtic, conservador i militar, representat per la polis espartana. Estava format per dos reis que regnaven alhora (diarquia), un consell format per 28 ancians (gerusia), una assemblea de ciutadans (apella), amb funcions només consultives, i 5 alts magistrats (èfors), autèntics caps de govern.

època arcaica

En aquesta època es van consolidar les polis. Tot i així, el nombre ciutadans era força reduït, perquè la possessió de la ciutadania anava lligada al fet de tenir propietats i al nivell social.Per tant, només tenien drets polítics i obligacions de caracter militar els que tenien àmplies propietats agrícoles i es podien pagar l'equipament de guerra. Aquests ciutadans es coneixien com a àristoi i el sistema polític com a oligarquia. Al final del segle VI, es va introduir la primera constitució democràtica, de la mà de Clístenes.

Fets importants d'aquesta època

Durant l’època arcaica, Dracó, un legislador atenès conegut per les seves lleis molt estrictes, va establir normes que regulaven els delictes i la vida quotidiana. Posteriorment, Sòlon, un altre legislador i reformador d’Atenes, va dur a terme una reorganització dels ciutadans segons la seva riquesa i va modificar algunes lleis per reduir les tensions socials. Mentrestant, les polis gregues continuaven enfrontant-se entre elles en conflictes locals, com els que hi havia entre Còrcira i Corint per territoris i recursos.

FOTO DE DRACÓ

GUERRES I PERSONATGES IMPORTANTS DE L'EPOCA

A l’època clàssica, els grecs van enfrontar-se a l’Imperi Persa en les conegudes guerres mèdiques. L’any 490 aC, els atenencs van guanyar la Batalla de Marató. L’any 480 aC, Leonides, rei d’Esparta, va defensar heroicament Grècia a la Batalla de Termòpiles amb els seus guerrers, mentre que Temístocles, un estrateg atenès, va guiar la flota grega a la victòria naval a Salamina. L’any 479 aC, els grecs van derrotar definitivament els perses a la Batalla de Platea. Entre 431 i 404 aC, Atenes i Esparta van enfrontar-se a la Guerra del Peloponès, un conflicte que va debilitar moltes polis. Durant aquest període, Pèricles, líder i polític atenès, va governar Atenes, impulsant la cultura, les arts i la construcció del Partenó. Al mateix temps, Sócrates, filòsof atenès, desenvolupava el seu pensament, fent preguntes sobre la moral i la conducta humana que influirien tota la filosofia posterior.

època hel·lenística

A la segona meitat del segle IV aC, el sistema polític de les polis va desaparèixer després, que el regne de Macedònia, governat pel rei Filip i, després pel seu fill, Alexandre el Gran, les conquerís. Les polis van continuar existint com a ciutats, però van perdre la capacitat d'autogovern que les havia caracteritzat des del seu naixement com a estats independents.