TEMA5: FISIOPATOLOGIA DE LES NEOPLÀSIES.
RA5: Identifica el procés de desenvolupament tumoral, descrivint les característiques de les neoplàsies benignes i malignes.
-QUÈ ESTUDIAREM?
0.- Introducció.1.- Neoplàsies.2.- Neoplàsies benignes i malignes.3.- Base molecular del càncer.4.- Agents carcinògens.5.- Manifestacions clíniques dels tumors.
6.- Diagnòstic.7.- Tractaments.8.- Prevenció.
0.- INTRODUCCIÓ:
Segons dades de la OMS, el CÀNCER és “la segona causa de mort al
mon”. 9,6 milions de morts al 2018 (1 de cada 6 persones).Té un elevat impacte clínic, psicològic, econòmic i social.
--
CÀNCER: proliferació de cèl·lules indiferenciades en un òrgan o teixit, és a dir, cèl·lules anormals, de creixement ràpid i descoordinat.
1.- NEOPLÀSIES:
Una neoplàsia (o tumor):És una massa anormal de teixit.Té un creixement superior al del teixit normal.Té un creixement descoordinat.
----Abans del creixement anormal (conegut com a neoplàsia), les cèl·lules experimenten sovint canvis en la seva morfologia histològica, com ara una metaplàsia o una displàsia. No obstant això, la metaplàsia i la displàsia no sempre progressen a neoplàsia.
És irreversible.
- METAPLÀSIA: Transformació d’un tipus cel·lular adult ja diferenciat
amb un altre tipus cel·lular. CAUSA: resposta adaptativa fisiològica davant l’estrès cel·lular. És
reversible.
- DISPLÀSIA: anormalitat en l’aspecte de les cèl·lules degut a alteracions en el seu procés de maduració. Alteració de la morfologia i funció. La causa és la modificació irreversible de l’ADN.
CARACTERÍSTIQUES DE LES NEOPLÀSIES:
1.- TIPUS DE CÈL·LULES I TEIXIT AFECTAT.2.- MORFOLOGIA.3.- FORMA DE PROLIFERACIÓ CEL·LULAR.4.- VELOCITAT DE CREIXEMENT.
5.- METÀSTASI.
2.- NEOPLÀSIES BENIGNES I MALIGNES:
NEOPLÀSIA BENIGNA:Està encapsulada/localitzada.Té un creixement lent.Té un creixement local, és a dir, no pot migrar. Es pot extirpar quirúrgicament.
------
Té bon pronòstic.No produeix recidives.
NEOPLÀSIA MALIGNA:No està encapsulada.Té un creixement ràpid.Pot produir metàstasi: vasos sanguinis o limfàtics.Envaeix altres estructures.Es pot estendre per tot l’organisme.
-------
Té un mal pronòstic.Es poden produir recidives: tumors secundaris.
3.- BASE MOLECULAR DEL CÀNCER:
FORMACIÓ DE LES NEOPLÀSIES MALIGNES:
1.- Aparició de mutacions genètiques a una cèl·lula.2.- Expansió clonal de la cèl·lula mutada.
MUTACIONS GENÈTIQUES:
CANVI QUE ES PRODUEIX EN L’ADN:
- En un gen.
- En diversos gens d’un
- cromosoma.
- En tot el genoma.
--
----
Les mutacions són un fenomen normal.Poden estar latents (no es manifesten).Mutacions favorables: produeixen EVOLUCIÓ.Mutacions perjudicials: poden provocar resistències microbianes o bé
CÀNCER.
• QUINS GENS PODEN MUTAR I PRODUÏR CÀNCER: ◦ PROTOONCOGENS: gen que participa en el creixement normal de les cèl·lules. Són promotors del creixement. Als protooncogens alterats se'ls denomina oncogens i estimulen la proliferació cel·lular. ◦ GENS SUPRESSORS DE TUMORS: inhibidors del creixement.
Redueixen la probabilitat que una cèl·lula d'un organisme es transformi en una cèl·lula cancerosa. ◦ GENS REGULADORS DE L’APOPTOSI. ◦ GENS REPARADORS DE L’ADN.
QUÈ SÓN ELS ONCOGENS?
-Un ONCOGEN és un gen que, quan ha mutat o s'expressa en nivells alts, ajuda a convertir una cèl·lula normal en una cèl·lula tumoral. Moltes cèl·lules anormals normalment tenen una forma programada de mort cel·lular (apoptosi). Els oncogens activats poden causar que aquestes cèl·lules sobrevisquin i proliferin. La majoria dels oncogens necessiten un pas addicional, com les mutacions d'un altre gen, o factors mediambientals, com una infecció de
virus, per exemple, per causar càncer.
EXPANSIÓ CLONAL I FORMACIÓ DEL
TUMOR:
--
La cèl·lula mutada es divideix. Es forma un grup de cèl·lules canceroses
Queda envoltat d’un de cèl·lules no tumorals que el sustenten: VASCULARITZACIÓ. Inicia la INVASIÓ D’ALTRES TEIXITS.
4.- AGENTS CARCINÒGENS:
Els cancerígens són agents de naturalesa molt diversa que,
- per inhalació,
- ingestió
- o penetració cutània,
- poden induir al càncer o
- augmentar-ne la incidència
- i que, per tant, poden generar o potenciar
- un creixement desordenat de les cèl·lules.
Els agents carcinògens o cancerígens provoquen MUTACIONS a l’ADN.Dins del concepte d’agent cancerigen s’inclouen agents químics, agents
físics i agents biològics.
-MUTACIONS ESPONTÀNIES: 25%-MUTACIONS INDUÏDES: 75%
Morts anuals per càncer atribuides als factors de risc.
AGENTS CARCINÒGENS QUÍMICS: diferents substàncies químiques, contaminació ambiental,...AGENTS CARCINÒGENS FÍSICS: radiacions solars, radiacions
ionitzants,...AGENTS CARCINÒGENS BIOLÒGICS: estil de vida, genètica,
agents infecciosos,...
L’estil de vida és el causant d’un 30% dels càncers: obesitat, mala alimentació, sedentarisme, consum de tabac, consum d’alcohol,...
5.- MANIFESTACIONS CLÍNIQUES DELS TUMORS:
SIGNES/SÍMPTOMES INESPECÍFICS:Fatiga i malestar.
○○○○○
Febre.Falta de gana i pèrdua de pes.Aparició de blaus/hematomes o sagnats.Sang a l’orina o la femta.
SIGNES/SÍMPTOMES ESPECÍFICS:Pèrdua de la funció del teixit afectat.
○○
Dolor.
6.- DIAGNÒSTIC:
PROVES COMPLEMENTÀRIES:
- ANÀLISIS DE SANG: Hemograma, bioquímica
- ESTUDIS ESPECIALS: MARCADORS TUMORALS són
substàncies produïdes per la cèl·lula neoplàsica.
- BIOLOGIA MOLECULAR: DIAGNÒSTIC MOLECULAR.
- IMMUNOLOGIA: ANTIGENS.
----
- DIAGNÒSTIC PER IMATGE.
- ANATOMIA PATOLÒGICA: Estudi de malignitat.
• DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE: Les proves amb imatges ens mostres parts del cos i ajuden als professionals a veure si hi ha algun tipus de tumor. Aquestes imatges es poden obtenir a través de diferents maneres:
RADIACIONS IONITZANTS
MEDICINA NUCLEAR: utilitza isòtops radiactius com a contrast.
RAJOS X
RADIOGRAFIA
SPECT (3D)
GAMMAGRAFIA (2D)
TOMOGRAFIACOMPUTERITZADA(múltiples imatges)
PET-TC: medecina nuclear+TC (rajos X)
Riscos de les radiacions ionitzants: • Inexistents a curt termini. • A mitjà o llarg termini: mutacions cromosòmiques en la persona que rep la radiació o bé en la seva descendència.
ALTRES PROVES DE DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE
RESSONÀNCIA MAGNÈTICA NUCLEAR
ULTRASONS: ECOGRAFIA
ENDOSCÒPIA
7.- TRACTAMENTS.
INVESTIGACIÓ BIOMÈDICA:La detecció de mutacions genètiques permet determinar el
--
tractament. Línies d’investigació: Identificació de nous oncogens i gens supressors. Millora del coneixement dels mecanismes moleculars. Noves dianes terapèutiques.
---
8. Prevenció
• DIAGNÒSTIC MOLECULAR:
Permet identificar un subgrup de pacients que pateixen un càncer determinat amb unes característiques moleculars específiques, com ara canvis genètics. Aquestes característiques defineixen la vulnerabilitat dels tumors a determinats tractaments. .
Actualment l’oncologia de precisió a Catalunya es realitza a través d’alteracions moleculars on hi ha evidència dels seus resultats: -Tumors sòlids (els més rellevants són els càncers de pulmó, còlon, mama i ovari). -Tumors hematològics (leucèmies, limfomes o mielomes). -Tumors pediàtrics. -Tumors amb predisposició hereditària.
TERÀPIA GÈNICA: forma experimental de tractament que utilitza la transferència de gens a la cèl·lula d’un pacient per curar una malaltia. La transferència del material genètic es fa mitjançant l’ús de vectors virals que utilitzen les seves capacitats biològiques per entrar a la cèl·lula i dipositar el seu material genètic.
- IMMUNOLOGIA: ANTIGENS.
- S’utilitzen anticossos per identificar els antígens o marcadors que tenen les cèl·lules tumorals a la seva superfície.
- S’analitzen mostres de sang o de medul·la òssia.
- És útil per diagnosticar, estadificar i veure l’evolució de càncers de la sang (leucèmies, limfomes, SMD i trastorns mieoloproliferatius).
RECOMPTE SANGUINI COMPLET (HEMOGRAMA):
- Mesura la quantitat d’hematies, leucòcits i plaquetes de la sang.
- També mesura la quantitat d’hemoglobina de la sang, la quantitat de sang composta de glòbuls vermells (hematòcrit), el tamany dels hematies..
- Sol ser part d’una revisió mèdica de rutina.
- Ajuda a diagnosticar alguns càncers, especialment les leucèmies.
- També serveix per controlar la salut durant el tractament i després del tractament.
HORMONOTERÀPIA: utilitza fàrmacs que actuen modificant les hormones (evitant la seva síntesi o alterant els seus efectes sobre determinades cèl·lules) per tal de frenar el creixement de certs tumors.
• MARCADORS TUMORALS: no cal saber-los. ◦ PSA: Antigen prostàtic específic. Càncer de prostata. ◦ AF: Alfa feto proteina. Càncer de fetge i càncer d’ovari. ◦ s100: càncer pulmó. ◦ NSE: tumors d’origen neuroectodèrmic (carcinoma de pulmó, carcinoma intestinal,...) ◦ CEA: apareix en diferents tipus de càncer. ◦ CA125: carcinoma ovàric. ◦ CA19.9: càncer de pancrees, càncer de vesícula biliar, càncer de conducte biliar i càncer d'estómac. ◦ CA15.3: càncer de mama. ◦ HE4: càncer d’ovari. ◦ BHCG: càncer cèl·lules germinals (testicles i ovaris).
QUIMIOTERÀPIA: teràpia sistèmica que té per objectiu destruir les cèl·lules del càncer amb medicació. Tipus, dosi i durada depenen de cada cas concret.
HORMONOTERÀPIA: utilitza fàrmacs que actuen modificant les hormones (evitant la seva síntesi o alterant els seus efectes sobre determinades cèl·lules) per tal de frenar el creixement de certs tumors.
CIRURGIA: pràctica terapèutica que implica manipulació i que pressuposa l'accés a l'interior de l'organisme a través de perforació o incisió a la pell. S'aplica amb la finalitat de reparar o pal·liar el dany causat per certes malalties o altres agents. (Per exemple eliminar tumors).
IMMUNOTERÀPIA: teràpia biològica que utilitza les defenses naturals del cos per combatre el càncer. S’utilitzen substàncies produïdes pel cos o bé sintètiques per tal d’ajudar a millorar o restaurar el sistema immunitari.
- ANATOMIA PATOLÒGICA: És la branca de la medicina que estudia, a través de tècniques morfològiques:
- les causes,
- el desenvolupament
- i les conseqüències de les malalties,
Tot això es fa a través d’un procés histològic (estudi dels teixits i les cèl·lules que els formen) de la mostra que rep el laboratori:
- una biòpsia,
- teixit
- o part d’un òrgan.
El nostre objectiu serà veure si la mostra és maligna o benigna.
RADIOTERÀPIA: utilitza diferents tipus de radiació ionitzant (raig X, raig gamma,...). És un tractament local. Serveix per eliminar cèl·lules canceroses.
TEMA5: FISIOPATOLOGIA DE LES NEOPLÀSIES.
mercefevi
Created on February 4, 2026
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Urban Illustrated Presentation
View
Geographical Challenge: Drag to the map
View
Decisions and Behaviors in the Workplace
View
Tangram Game
View
Process Flow: Corporate Recruitment
View
Weekly Corporate Challenge
View
Wellbeing and Healthy Routines
Explore all templates
Transcript
TEMA5: FISIOPATOLOGIA DE LES NEOPLÀSIES.
RA5: Identifica el procés de desenvolupament tumoral, descrivint les característiques de les neoplàsies benignes i malignes.
-QUÈ ESTUDIAREM?
0.- Introducció.1.- Neoplàsies.2.- Neoplàsies benignes i malignes.3.- Base molecular del càncer.4.- Agents carcinògens.5.- Manifestacions clíniques dels tumors.
6.- Diagnòstic.7.- Tractaments.8.- Prevenció.
0.- INTRODUCCIÓ:
Segons dades de la OMS, el CÀNCER és “la segona causa de mort al
mon”. 9,6 milions de morts al 2018 (1 de cada 6 persones).Té un elevat impacte clínic, psicològic, econòmic i social.
--
CÀNCER: proliferació de cèl·lules indiferenciades en un òrgan o teixit, és a dir, cèl·lules anormals, de creixement ràpid i descoordinat.
1.- NEOPLÀSIES:
Una neoplàsia (o tumor):És una massa anormal de teixit.Té un creixement superior al del teixit normal.Té un creixement descoordinat.
----Abans del creixement anormal (conegut com a neoplàsia), les cèl·lules experimenten sovint canvis en la seva morfologia histològica, com ara una metaplàsia o una displàsia. No obstant això, la metaplàsia i la displàsia no sempre progressen a neoplàsia.
És irreversible.
- METAPLÀSIA: Transformació d’un tipus cel·lular adult ja diferenciat
amb un altre tipus cel·lular. CAUSA: resposta adaptativa fisiològica davant l’estrès cel·lular. És
reversible.
- DISPLÀSIA: anormalitat en l’aspecte de les cèl·lules degut a alteracions en el seu procés de maduració. Alteració de la morfologia i funció. La causa és la modificació irreversible de l’ADN.
CARACTERÍSTIQUES DE LES NEOPLÀSIES:
1.- TIPUS DE CÈL·LULES I TEIXIT AFECTAT.2.- MORFOLOGIA.3.- FORMA DE PROLIFERACIÓ CEL·LULAR.4.- VELOCITAT DE CREIXEMENT.
5.- METÀSTASI.
2.- NEOPLÀSIES BENIGNES I MALIGNES:
NEOPLÀSIA BENIGNA:Està encapsulada/localitzada.Té un creixement lent.Té un creixement local, és a dir, no pot migrar. Es pot extirpar quirúrgicament.
------
Té bon pronòstic.No produeix recidives.
NEOPLÀSIA MALIGNA:No està encapsulada.Té un creixement ràpid.Pot produir metàstasi: vasos sanguinis o limfàtics.Envaeix altres estructures.Es pot estendre per tot l’organisme.
-------
Té un mal pronòstic.Es poden produir recidives: tumors secundaris.
3.- BASE MOLECULAR DEL CÀNCER:
FORMACIÓ DE LES NEOPLÀSIES MALIGNES:
1.- Aparició de mutacions genètiques a una cèl·lula.2.- Expansió clonal de la cèl·lula mutada.
MUTACIONS GENÈTIQUES:
CANVI QUE ES PRODUEIX EN L’ADN:
--
----
Les mutacions són un fenomen normal.Poden estar latents (no es manifesten).Mutacions favorables: produeixen EVOLUCIÓ.Mutacions perjudicials: poden provocar resistències microbianes o bé
CÀNCER.
• QUINS GENS PODEN MUTAR I PRODUÏR CÀNCER: ◦ PROTOONCOGENS: gen que participa en el creixement normal de les cèl·lules. Són promotors del creixement. Als protooncogens alterats se'ls denomina oncogens i estimulen la proliferació cel·lular. ◦ GENS SUPRESSORS DE TUMORS: inhibidors del creixement. Redueixen la probabilitat que una cèl·lula d'un organisme es transformi en una cèl·lula cancerosa. ◦ GENS REGULADORS DE L’APOPTOSI. ◦ GENS REPARADORS DE L’ADN.
QUÈ SÓN ELS ONCOGENS?
-Un ONCOGEN és un gen que, quan ha mutat o s'expressa en nivells alts, ajuda a convertir una cèl·lula normal en una cèl·lula tumoral. Moltes cèl·lules anormals normalment tenen una forma programada de mort cel·lular (apoptosi). Els oncogens activats poden causar que aquestes cèl·lules sobrevisquin i proliferin. La majoria dels oncogens necessiten un pas addicional, com les mutacions d'un altre gen, o factors mediambientals, com una infecció de
virus, per exemple, per causar càncer.
EXPANSIÓ CLONAL I FORMACIÓ DEL
TUMOR:
--
La cèl·lula mutada es divideix. Es forma un grup de cèl·lules canceroses
Queda envoltat d’un de cèl·lules no tumorals que el sustenten: VASCULARITZACIÓ. Inicia la INVASIÓ D’ALTRES TEIXITS.
4.- AGENTS CARCINÒGENS:
Els cancerígens són agents de naturalesa molt diversa que,
- per inhalació,
- ingestió
- o penetració cutània,
- poden induir al càncer o
- augmentar-ne la incidència
- i que, per tant, poden generar o potenciar
- un creixement desordenat de les cèl·lules.
Els agents carcinògens o cancerígens provoquen MUTACIONS a l’ADN.Dins del concepte d’agent cancerigen s’inclouen agents químics, agentsfísics i agents biològics.
-MUTACIONS ESPONTÀNIES: 25%-MUTACIONS INDUÏDES: 75%
Morts anuals per càncer atribuides als factors de risc.
AGENTS CARCINÒGENS QUÍMICS: diferents substàncies químiques, contaminació ambiental,...AGENTS CARCINÒGENS FÍSICS: radiacions solars, radiacions
ionitzants,...AGENTS CARCINÒGENS BIOLÒGICS: estil de vida, genètica,
agents infecciosos,...
L’estil de vida és el causant d’un 30% dels càncers: obesitat, mala alimentació, sedentarisme, consum de tabac, consum d’alcohol,...
5.- MANIFESTACIONS CLÍNIQUES DELS TUMORS:
SIGNES/SÍMPTOMES INESPECÍFICS:Fatiga i malestar.
○○○○○
Febre.Falta de gana i pèrdua de pes.Aparició de blaus/hematomes o sagnats.Sang a l’orina o la femta.
SIGNES/SÍMPTOMES ESPECÍFICS:Pèrdua de la funció del teixit afectat.
○○
Dolor.
6.- DIAGNÒSTIC:
PROVES COMPLEMENTÀRIES:
- ANÀLISIS DE SANG: Hemograma, bioquímica
- ESTUDIS ESPECIALS: MARCADORS TUMORALS són
substàncies produïdes per la cèl·lula neoplàsica.----
• DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE: Les proves amb imatges ens mostres parts del cos i ajuden als professionals a veure si hi ha algun tipus de tumor. Aquestes imatges es poden obtenir a través de diferents maneres:
RADIACIONS IONITZANTS
MEDICINA NUCLEAR: utilitza isòtops radiactius com a contrast.
RAJOS X
RADIOGRAFIA
SPECT (3D)
GAMMAGRAFIA (2D)
TOMOGRAFIACOMPUTERITZADA(múltiples imatges)
PET-TC: medecina nuclear+TC (rajos X)
Riscos de les radiacions ionitzants: • Inexistents a curt termini. • A mitjà o llarg termini: mutacions cromosòmiques en la persona que rep la radiació o bé en la seva descendència.
ALTRES PROVES DE DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE
RESSONÀNCIA MAGNÈTICA NUCLEAR
ULTRASONS: ECOGRAFIA
ENDOSCÒPIA
7.- TRACTAMENTS.
INVESTIGACIÓ BIOMÈDICA:La detecció de mutacions genètiques permet determinar el
--
tractament. Línies d’investigació: Identificació de nous oncogens i gens supressors. Millora del coneixement dels mecanismes moleculars. Noves dianes terapèutiques.
---
8. Prevenció
• DIAGNÒSTIC MOLECULAR: Permet identificar un subgrup de pacients que pateixen un càncer determinat amb unes característiques moleculars específiques, com ara canvis genètics. Aquestes característiques defineixen la vulnerabilitat dels tumors a determinats tractaments. . Actualment l’oncologia de precisió a Catalunya es realitza a través d’alteracions moleculars on hi ha evidència dels seus resultats: -Tumors sòlids (els més rellevants són els càncers de pulmó, còlon, mama i ovari). -Tumors hematològics (leucèmies, limfomes o mielomes). -Tumors pediàtrics. -Tumors amb predisposició hereditària.
TERÀPIA GÈNICA: forma experimental de tractament que utilitza la transferència de gens a la cèl·lula d’un pacient per curar una malaltia. La transferència del material genètic es fa mitjançant l’ús de vectors virals que utilitzen les seves capacitats biològiques per entrar a la cèl·lula i dipositar el seu material genètic.
- IMMUNOLOGIA: ANTIGENS.
RECOMPTE SANGUINI COMPLET (HEMOGRAMA):
HORMONOTERÀPIA: utilitza fàrmacs que actuen modificant les hormones (evitant la seva síntesi o alterant els seus efectes sobre determinades cèl·lules) per tal de frenar el creixement de certs tumors.
• MARCADORS TUMORALS: no cal saber-los. ◦ PSA: Antigen prostàtic específic. Càncer de prostata. ◦ AF: Alfa feto proteina. Càncer de fetge i càncer d’ovari. ◦ s100: càncer pulmó. ◦ NSE: tumors d’origen neuroectodèrmic (carcinoma de pulmó, carcinoma intestinal,...) ◦ CEA: apareix en diferents tipus de càncer. ◦ CA125: carcinoma ovàric. ◦ CA19.9: càncer de pancrees, càncer de vesícula biliar, càncer de conducte biliar i càncer d'estómac. ◦ CA15.3: càncer de mama. ◦ HE4: càncer d’ovari. ◦ BHCG: càncer cèl·lules germinals (testicles i ovaris).
QUIMIOTERÀPIA: teràpia sistèmica que té per objectiu destruir les cèl·lules del càncer amb medicació. Tipus, dosi i durada depenen de cada cas concret.
HORMONOTERÀPIA: utilitza fàrmacs que actuen modificant les hormones (evitant la seva síntesi o alterant els seus efectes sobre determinades cèl·lules) per tal de frenar el creixement de certs tumors.
CIRURGIA: pràctica terapèutica que implica manipulació i que pressuposa l'accés a l'interior de l'organisme a través de perforació o incisió a la pell. S'aplica amb la finalitat de reparar o pal·liar el dany causat per certes malalties o altres agents. (Per exemple eliminar tumors).
IMMUNOTERÀPIA: teràpia biològica que utilitza les defenses naturals del cos per combatre el càncer. S’utilitzen substàncies produïdes pel cos o bé sintètiques per tal d’ajudar a millorar o restaurar el sistema immunitari.
- ANATOMIA PATOLÒGICA: És la branca de la medicina que estudia, a través de tècniques morfològiques:
- les causes,
- el desenvolupament
- i les conseqüències de les malalties,
Tot això es fa a través d’un procés histològic (estudi dels teixits i les cèl·lules que els formen) de la mostra que rep el laboratori:- una biòpsia,
- teixit
- o part d’un òrgan.
El nostre objectiu serà veure si la mostra és maligna o benigna.RADIOTERÀPIA: utilitza diferents tipus de radiació ionitzant (raig X, raig gamma,...). És un tractament local. Serveix per eliminar cèl·lules canceroses.