Realitat i aparençca
Justícia
Filosofia
Metafisica
Voluntad, presa de decisions.
Voluntat desig i presa de decisions
El desig és l’impuls natural que ens porta a voler alguna cosa que ens sembla bona o agradable. Sovint està relacionat amb les emocions i pot aparèixer de manera immediata. La voluntat és la capacitat que tenim de controlar i orientar aquests desigs de manera conscient. Gràcies a la voluntat podem acceptar o rebutjar un desig segons si és bo o adequat. La decisió és l’acte final d’escollir una opció entre diverses després de reflexionar-hi. És el resultat de la voluntat guiada per la raó.
Aquests tres elements estan relacionats perquè primer sorgeix el desig, després la voluntat el valora amb l’ajuda de la raó, i finalment prenem una decisió.Segons Aristòtil, l’ésser humà ha d’utilitzar la raó per controlar els desigs i actuar de manera virtuosa, ja que les bones decisions condueixen a una vida bona i feliç.
Justícia
Què és la justícia La justícia és actuar de manera justa, donant a cada persona el que li correspon i respectant els seus drets.
Tipus de justíciaDistributiva: reparteix béns o recursos de manera equitativa. Commutativa: garanteix intercanvis justos entre persones. Legal o social: es basa en el compliment de les lleis. Exemple: En una escola, donar ajudes a qui més les necessita i aplicar les mateixes normes per a tothom és un acte de justícia.
Realitat i aparença
La realitat és allò que existeix de veritat, independentment de com ho percebem, mentre que l’aparença és com les coses se’ns mostren a través dels sentits, que poden enganyar-nos. Sovint el que sembla real no ho és del tot, perquè la percepció pot ser limitada o falsa.
Plató explica aquesta diferència amb la idea del món sensible i el món intel·ligible. El món sensible és el que percebem amb els sentits i està en constant canvi, mentre que el món intel·ligible és el de les idees, que són eternes i immutables, i només es poden conèixer amb la raó. Un exemple és el mite de la caverna, on les ombres representen les aparences i la realitat es troba fora de la cova.Això ens porta a preguntar-nos: com podem saber si allò que percebem és real o només una aparença? I fins a quin punt podem confiar en els nostres sentits?
Metafísica
Què estudia?
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia l’ésser i la realitat en el seu nivell més profund. Analitza què existeix, quins en són els principis i les causes, i reflexiona sobre conceptes com el temps, l’espai i l’existència més enllà del que és observable.
Per mes informació
Existència física o material: la dels objecte que ocupen espai i temps, com una pedra o un arbre.Existència mental: la de les idees, pensaments o sentiments, que existeixen a la ment. Existència possible: allò que podria existir però no existeix realment. Existència abstracta: la dels nombres, les lleis matemàtiques o els conceptes. Existència necessària: allò que no pot no existir, com el concepte de l’ésser absolut en algunes teories filosòfiques.
Filosofia
Julen Massó Dueñas
Created on February 3, 2026
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Vision Board
View
Periodic Table
View
SWOT Challenge: Classify Key Factors
View
Explainer Video: Keys to Effective Communication
View
Explainer Video: AI for Companies
View
Corporate CV
View
Flow Presentation
Explore all templates
Transcript
Realitat i aparençca
Justícia
Filosofia
Metafisica
Voluntad, presa de decisions.
Voluntat desig i presa de decisions
El desig és l’impuls natural que ens porta a voler alguna cosa que ens sembla bona o agradable. Sovint està relacionat amb les emocions i pot aparèixer de manera immediata. La voluntat és la capacitat que tenim de controlar i orientar aquests desigs de manera conscient. Gràcies a la voluntat podem acceptar o rebutjar un desig segons si és bo o adequat. La decisió és l’acte final d’escollir una opció entre diverses després de reflexionar-hi. És el resultat de la voluntat guiada per la raó.
Aquests tres elements estan relacionats perquè primer sorgeix el desig, després la voluntat el valora amb l’ajuda de la raó, i finalment prenem una decisió.Segons Aristòtil, l’ésser humà ha d’utilitzar la raó per controlar els desigs i actuar de manera virtuosa, ja que les bones decisions condueixen a una vida bona i feliç.
Justícia
Què és la justícia La justícia és actuar de manera justa, donant a cada persona el que li correspon i respectant els seus drets.
Tipus de justíciaDistributiva: reparteix béns o recursos de manera equitativa. Commutativa: garanteix intercanvis justos entre persones. Legal o social: es basa en el compliment de les lleis. Exemple: En una escola, donar ajudes a qui més les necessita i aplicar les mateixes normes per a tothom és un acte de justícia.
Realitat i aparença
La realitat és allò que existeix de veritat, independentment de com ho percebem, mentre que l’aparença és com les coses se’ns mostren a través dels sentits, que poden enganyar-nos. Sovint el que sembla real no ho és del tot, perquè la percepció pot ser limitada o falsa.
Plató explica aquesta diferència amb la idea del món sensible i el món intel·ligible. El món sensible és el que percebem amb els sentits i està en constant canvi, mentre que el món intel·ligible és el de les idees, que són eternes i immutables, i només es poden conèixer amb la raó. Un exemple és el mite de la caverna, on les ombres representen les aparences i la realitat es troba fora de la cova.Això ens porta a preguntar-nos: com podem saber si allò que percebem és real o només una aparença? I fins a quin punt podem confiar en els nostres sentits?
Metafísica
Què estudia?
La metafísica és la branca de la filosofia que estudia l’ésser i la realitat en el seu nivell més profund. Analitza què existeix, quins en són els principis i les causes, i reflexiona sobre conceptes com el temps, l’espai i l’existència més enllà del que és observable.
Per mes informació
Existència física o material: la dels objecte que ocupen espai i temps, com una pedra o un arbre.Existència mental: la de les idees, pensaments o sentiments, que existeixen a la ment. Existència possible: allò que podria existir però no existeix realment. Existència abstracta: la dels nombres, les lleis matemàtiques o els conceptes. Existència necessària: allò que no pot no existir, com el concepte de l’ésser absolut en algunes teories filosòfiques.