L'HUMANISME. 3r unitat 5 IES Patraix

L'humanisme. Bernat Metge i Roís de Corella

Valencià: llengua i literatura 3r d'ESO IES Vicenta Ferrer, Patraix

Mireia Garcia

L'humanisme

- S'origina al s. XIV a Itàlia i és un moviment cultural que aporta una nova concepció del món → l'ésser humà (la seua intel·ligència i raó) n'és el centre (antropocentrisme). - Cobren impuls la ciència, l'astronomia, la física i la geometria. - Escriptors humanistes italians més significatius: Dant, Petrarca i Boccaccio. - És conegut en el vessant artístic com a Renaixement → propsa tornar als models de bellera grecollatina i recuperar les formes clàssiques de la literatura.

Bernat Metge

- És l'autor de la nostra literatura medieval més pròxim a l'esperit de l'humanisme pel seu caràcter escèptic, lliure i independent, pel seu estil i per la seua concepció de la literatura. - Bernat Metge va ser funcionari de la Cancelleria Reial. Aquesta experiència li serveix per a familiaritzar-se amb la cultura clàssica i, també, amb els primers ecriptors humanistes italians del moment com ara Petrarca o Boccaccio. - Impulsà l'humanisme i dignificà els usos literaris i administratius en la nostra llengua. - La mort del rei Joan I en un accident de caça el 1396, provoca que Metge siga acusat de negligència i traïció, juntament amb altres funcionaris reials, i fou empresonat. Durant aquest període escriu la seua obra més important, Lo Somni. -Lo Somni. Conta que, estant ell empresonat, somià que se li apareixia el difunt rei acompanyat d'Orfeu i Tirèsies (personatges mitològics) i que aquest li confessava que no havia mort assassinat, sinó de mort natural. - Característiques de Lo Somni: converses filosòfiques amb el rei Joan I sobre la immortalitat de l'ànima, la caça, la música, les dones, etc.

El segle d'Or

- Segona meitat del segle XV a València: període de màxima esplendor demogràfica , econòmica, política, cultural i literària.- València = centre polític i econòmic de la Corona d'Aragó. - La burgesia cotrola el comerç de la Mediterrània. - Cinc autors excepcionals de la literatura: A. March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Isabel de Villena i Joan Roís de Corella. - Aquest període coincideix amb el creixement de construccions monumentals gòtiques (la Llotja de la Seda, les Torres de Serrans). - Canvis: influència de nous corrents humanistes i creixent difusió de llibres gràcies a la impremta.

L'escola Satírica Valenciana

- Per Escola Satírica Valenciana es coneix un grup de poetes valencians burgesos i de la petita noblesa urbana que visqueren sobretot a finals del segle XV. - Participaren en els certàmens literaris de l'època i elaboraren obres col·lectives. - Els més coneguts són: Bernat Fenollar, Jaume Gassul i Joan Moreno. - Temes més recurrents: religiosos, amorosos moralitzants i, sobretot, de caràcter sarcàstic o humorístic. - La crítica del comportament de la societat urbana, especialment de les dones, i l'erotisme hi seran trets recurrents. - Obres principals: Lo procés de les olives, de Bernat Fellonar i Joan Moreno; Lo Somni de Joan Joan, de Jaume Gassul.

Joan Roís de Corella

- Va nàixer a Gandia cap al 1440 i morí a València el 1497. La seua família pertanyia a la baixa noblesa, tanmateix, decidí no dedicar-se a la carrera militar i va optar per la carrera eclesiàstica. - Corella particià activament en el món literari, social i intel·lectual de la València del seu temps. - La seua sensibilitat per l'estil líric i la imitació de la sintaxi llatina l'han dut a denominació de mestre de la valenciana prosa. - El seu estil és elaborat i calculat, influït pels clàssics, amb descripcions detallades i amb una llengua atificiosa i elegant (sintaxi complexa i recarregada) que permetia el lluïment personal. - Temes clàssics: personatges i temes mitològics. - Conreà la poesia, les traduccions de vides de sants (Lo Cartoixà), i també la prosa, tant religiosa com amorosa (Tragèdia de Caldesa) i mitològica (Història de Leànder i Hero).