sondes espacials
PresentacIó
Per: Eliades Pérez i Rubi Kuike
INDEX
Video
Map
l' ESPAI
quote
ProceSS
data
Versus
Text
Data II
Gallery
team
Timeline
curiositat per l'espai
l'inici de tot
D' on prové la curiositat per l' espai
Els astres sempre han estat objecte d'observació i d'estudi per a l'ésser humà. Asteques, xinesos, hindús i altres civilitzacions com la mesopotàmica, i pobles com els grecs i els àrabs van registrar al llarg de la història diversos esdeveniments celestes, com eclipsis solars i lunars i van efectuar mesures dels astres i de les seves òrbites principalment amb l'objectiu de mantenir calendaris precisos.
primeres observacions
Entre el 3500 a. C. i el 3000 a. C., els sumeris van desenvolupar una forma d'escriptura coneguda sota el nom de cuneïforme, la qual cosa els va permetre crear els primers registres sobre els esdeveniments celestes. Tot i que els sumeris practicaven una forma d'astronomia rudimentària, van tenir una influència considerable en el naixement de l'astronomia sofisticada dels babilonis, els quals van heretar-ne, entre altres conceptes, una teologia astral que considerava els planetes com a déus importants i el sistema numèric sexagesimal (de base 60) que de base 60).
ASTRONMIA HISTORICa
- Entre el segle VIII i VII a. C., els caldeus van desenvolupar un acostament empíric a l'astronomia, elaborant una cosmologia que detalla una versió ideal de l'univers. També desenvolupen l'astrologia, lligada a la posició dels planetes, basant-se en un raonament lògic, contribució decisiva a l'astronomia ia la filosofia de la ciència. Per a alguns pensadors i investigadors aquesta podria ser la primera revolució científica.
Astronomia historica
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing
- Els mesopotàmics van dividir l'esfera celeste en constel·lacions, i van anomenar constel·lacions zodiacals les 12 que marquen el moviment anual del Sol en el cel. Igualment va destacar l'astronomia egípcia. Els antics grecs van fer importants contribucions a l'astronomia, entre aquestes, la definició de magnitud. Varen influenciar a diversos astrònoms posteriors, com Claudi Ptolemeu, qui va esmentar 48 constel·lacions.
astronomia historica
Durant el Renaixement, Nicolau Copèrnic va proposar el model heliocèntric del sistema solar, teoria que va ser divulgada i corregida més endavant per Galileo Galilei (Galileu) i Johannes Kepler. Galileu va afegir-hi la novetat de l'ús del telescopi per a millorar les seves observacions; Kepler va ser el primer que va descriure correctament els detalls del moviment dels planetes (Lleis de Kepler). Isaac Newton, amb la idea d'estendre als cossos celestes la gravetat terrestre (llei de la gravitació universal), va donar forma a la mecànica celeste, teoria que pretén explicar, definitivament, el moviment dels planetes.
SONDES ESPACIALS
Amb el temps ha evolucionat molt la nostra visió de l' espai i el nostre coneixement d' aquest i a més amb la millora de la tecnologia tenim més instruments.
QUE ES UNA SONDA ESPACIAL?
Una sonda espacial (o bé sonda còsmica)[1] és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.[2] Han estat llençades per les agències espacials de l'URSS (ara Rússia i Ucraïna), la NASA (Estats Units), l'ESA (Unió Europea), Japó, Xina i índia. Aproximadament, actualment, hi ha unes vint en funcionament.
Author's name
energia
Per operar, una sonda espacial necessita tenir energia disponible a cada moment. Les màquines de desenvolupament recent han de tenir una potència elèctrica d'entre 300 i 2500 watts per alimentar els ordinadors de bord, transceptors de ràdio, motors, instruments científics, escalfadors i molts altres equips. Només hi ha tres possibles fonts d'energia per a una nau espacial interplanetària: els panells solars, les RTG com a úniques solucions per a planetes exteriors massa lluny del Sol i les bateries. Aquesta última pot ser una font denergia carregada abans del llançament o ser utilitzada com un sistema demmagatzematge temporal de lenergia produïda pels panells solars que permet fer front, per exemple, en els períodes declipsi.
Panels solars
Els panells solars estan formats per un conjunt de cèl·lules fotovoltaiques, cadascuna de les quals transforma l'energia solar per efecte fotoelèctric en corrent elèctric continu. Cada cel·la solar està feta de material semiconductor connectat amb connexions elèctriques. Es poden utilitzar diversos tipus de materials, com ara el silici o el GaAs, més eficaç però més car. Les cèl·lules més eficients estan formades per diverses capes molt fines de materials semiconductors, cadascuna capaç de convertir gran part de l'espectre de l'energia solar, que permeten assolir, en combinació amb altres dispositius, una eficiència del 47% (47% de l'energia del Sol es transforma en corrent elèctric).
Generador termoelèctric de radioisòtops
Quan l'energia solar es torna massa feble a causa de la distància del Sol, un o més generadors termoelèctrics de radioisòtops (RTG) reemplacen els panells solars per a la producció d'electricitat. Aquest generador elèctric produeix electricitat a partir de la calor alliberada per la descomposició radioactiva de materials rics en un o més radioisòtops, generalment plutoni-238 com a diòxid de plutoni 238PuO2.
aplicació dels generadors
Les sondes espacials llançades a Júpiter o més enllà, com Voyager 1, Cassini o New Horizons utilitzen generadors termoelèctrics de radioisòtops per al seu subministrament d’energia. No obstant això, gràcies a la creixent eficiència de les cel·les solars, les dues últimes sondes espacials desenvolupades per a l’exploració de Júpiter; la Juno i JUICE utilitzen panells solars que són, tanmateix, molt grans (60 m² per a la Juno). Aquests generadors també es van utilitzar en dues naus llançades cap a la superfície de Mart; Viking 1 i 2 i l’astromòbil Curiosity perquè permeten superar el cicle dia/nit i són insensibles als dipòsits de pols. Els generadors proporcionen potències modestes: 100 W (45 kg) per a Curiosity, 300 W (~56 kg) per a les sondes espacials americanes en servei a principis del segle XXI. Per satisfer les seves necessitats elèctriques, algunes sondes duen fins a tres generadors (Cassini, Voyager).
preus
| Component | Preu (€) |
| ------------------------------------------------ | ----------------- |
| Bus de la nau (estructura i ordinador principal) | 80.000.000 € |
| Instruments científics | 40.000.000 € |
| Sistema d’energia | 10.000.000 € |
| Sistema de propulsió | 15.000.000 € |
| Sistema de comunicacions | 5.000.000 € |
| Sistema tèrmic | 3.000.000 € |
| Sistema de navegació i control d’actitud | 7.000.000 € |
| **TOTAL** | **160.000.000 €** |
ús
S'envia a l'espai amb finalitats científiques, com per exemple estudiar cossos del nostre sistema solar com planetes, satèl·lits, asteroides o cometes a mesura que recopila dades científiques. Actualment hi ha aproximadament unes 30 sondes espacials actives explorant el sistema solar o l’espai interestel·lar.
+ Info
actualitat
Actualment hi ha cinc sondes en ruta cap a les afores del sistema solar. La més llunyana és la Voyager 1, que ja ha abandonat el sistema i es troba aproximadament tres vegades més lluny que Plutó. La sonda més recent dirigida cap als confins del sistema solar és la New Horizons, que va arribar a Plutó el juliol de 2015.
S'està experimentant amb nous sistemes de propulsió que permetin a aquests enginys assolir majors velocitats: les dues tecnologies més desenvolupades són la propulsió iònica, ja provada a les sondes Smart 1, Deep Space 1 i Dawn, entre altres, i la tecnologia de vela solar, que es va intentar provar el 2001 amb la sonda Cosmos 1, tot i que a causa d'un fall d'ordre tècnic en el coet de llançament no va aconseguir assolir l'òrbita.
conclusió
Moltes gràcies per atendre esperem que us hagia agradat.
Got an idea?
Use this space to add awesome interactivity. Include text, images, videos, tables, PDFs... even interactive questions! Premium tip: Get information on how your audience interacts with your creation:
- Visit the Analytics settings;
- Activate user tracking;
- Let the communication flow!
sondes espacials
Eliades Perez
Created on January 30, 2026
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Urban Illustrated Presentation
View
Snow Presentation
View
Corporate Christmas Presentation
View
Historical Presentation
View
Scary Eighties Presentation
View
Memories Presentation
View
Winter Presentation
Explore all templates
Transcript
sondes espacials
PresentacIó
Per: Eliades Pérez i Rubi Kuike
INDEX
Video
Map
l' ESPAI
quote
ProceSS
data
Versus
Text
Data II
Gallery
team
Timeline
curiositat per l'espai
l'inici de tot
D' on prové la curiositat per l' espai
Els astres sempre han estat objecte d'observació i d'estudi per a l'ésser humà. Asteques, xinesos, hindús i altres civilitzacions com la mesopotàmica, i pobles com els grecs i els àrabs van registrar al llarg de la història diversos esdeveniments celestes, com eclipsis solars i lunars i van efectuar mesures dels astres i de les seves òrbites principalment amb l'objectiu de mantenir calendaris precisos.
primeres observacions
Entre el 3500 a. C. i el 3000 a. C., els sumeris van desenvolupar una forma d'escriptura coneguda sota el nom de cuneïforme, la qual cosa els va permetre crear els primers registres sobre els esdeveniments celestes. Tot i que els sumeris practicaven una forma d'astronomia rudimentària, van tenir una influència considerable en el naixement de l'astronomia sofisticada dels babilonis, els quals van heretar-ne, entre altres conceptes, una teologia astral que considerava els planetes com a déus importants i el sistema numèric sexagesimal (de base 60) que de base 60).
ASTRONMIA HISTORICa
Astronomia historica
Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing
astronomia historica
Durant el Renaixement, Nicolau Copèrnic va proposar el model heliocèntric del sistema solar, teoria que va ser divulgada i corregida més endavant per Galileo Galilei (Galileu) i Johannes Kepler. Galileu va afegir-hi la novetat de l'ús del telescopi per a millorar les seves observacions; Kepler va ser el primer que va descriure correctament els detalls del moviment dels planetes (Lleis de Kepler). Isaac Newton, amb la idea d'estendre als cossos celestes la gravetat terrestre (llei de la gravitació universal), va donar forma a la mecànica celeste, teoria que pretén explicar, definitivament, el moviment dels planetes.
SONDES ESPACIALS
Amb el temps ha evolucionat molt la nostra visió de l' espai i el nostre coneixement d' aquest i a més amb la millora de la tecnologia tenim més instruments.
QUE ES UNA SONDA ESPACIAL?
Una sonda espacial (o bé sonda còsmica)[1] és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.[2] Han estat llençades per les agències espacials de l'URSS (ara Rússia i Ucraïna), la NASA (Estats Units), l'ESA (Unió Europea), Japó, Xina i índia. Aproximadament, actualment, hi ha unes vint en funcionament.
Author's name
energia
Per operar, una sonda espacial necessita tenir energia disponible a cada moment. Les màquines de desenvolupament recent han de tenir una potència elèctrica d'entre 300 i 2500 watts per alimentar els ordinadors de bord, transceptors de ràdio, motors, instruments científics, escalfadors i molts altres equips. Només hi ha tres possibles fonts d'energia per a una nau espacial interplanetària: els panells solars, les RTG com a úniques solucions per a planetes exteriors massa lluny del Sol i les bateries. Aquesta última pot ser una font denergia carregada abans del llançament o ser utilitzada com un sistema demmagatzematge temporal de lenergia produïda pels panells solars que permet fer front, per exemple, en els períodes declipsi.
Panels solars
Els panells solars estan formats per un conjunt de cèl·lules fotovoltaiques, cadascuna de les quals transforma l'energia solar per efecte fotoelèctric en corrent elèctric continu. Cada cel·la solar està feta de material semiconductor connectat amb connexions elèctriques. Es poden utilitzar diversos tipus de materials, com ara el silici o el GaAs, més eficaç però més car. Les cèl·lules més eficients estan formades per diverses capes molt fines de materials semiconductors, cadascuna capaç de convertir gran part de l'espectre de l'energia solar, que permeten assolir, en combinació amb altres dispositius, una eficiència del 47% (47% de l'energia del Sol es transforma en corrent elèctric).
Generador termoelèctric de radioisòtops
Quan l'energia solar es torna massa feble a causa de la distància del Sol, un o més generadors termoelèctrics de radioisòtops (RTG) reemplacen els panells solars per a la producció d'electricitat. Aquest generador elèctric produeix electricitat a partir de la calor alliberada per la descomposició radioactiva de materials rics en un o més radioisòtops, generalment plutoni-238 com a diòxid de plutoni 238PuO2.
aplicació dels generadors
Les sondes espacials llançades a Júpiter o més enllà, com Voyager 1, Cassini o New Horizons utilitzen generadors termoelèctrics de radioisòtops per al seu subministrament d’energia. No obstant això, gràcies a la creixent eficiència de les cel·les solars, les dues últimes sondes espacials desenvolupades per a l’exploració de Júpiter; la Juno i JUICE utilitzen panells solars que són, tanmateix, molt grans (60 m² per a la Juno). Aquests generadors també es van utilitzar en dues naus llançades cap a la superfície de Mart; Viking 1 i 2 i l’astromòbil Curiosity perquè permeten superar el cicle dia/nit i són insensibles als dipòsits de pols. Els generadors proporcionen potències modestes: 100 W (45 kg) per a Curiosity, 300 W (~56 kg) per a les sondes espacials americanes en servei a principis del segle XXI. Per satisfer les seves necessitats elèctriques, algunes sondes duen fins a tres generadors (Cassini, Voyager).
preus
| Component | Preu (€) | | ------------------------------------------------ | ----------------- | | Bus de la nau (estructura i ordinador principal) | 80.000.000 € | | Instruments científics | 40.000.000 € | | Sistema d’energia | 10.000.000 € | | Sistema de propulsió | 15.000.000 € | | Sistema de comunicacions | 5.000.000 € | | Sistema tèrmic | 3.000.000 € | | Sistema de navegació i control d’actitud | 7.000.000 € | | **TOTAL** | **160.000.000 €** |
ús
S'envia a l'espai amb finalitats científiques, com per exemple estudiar cossos del nostre sistema solar com planetes, satèl·lits, asteroides o cometes a mesura que recopila dades científiques. Actualment hi ha aproximadament unes 30 sondes espacials actives explorant el sistema solar o l’espai interestel·lar.
+ Info
actualitat
Actualment hi ha cinc sondes en ruta cap a les afores del sistema solar. La més llunyana és la Voyager 1, que ja ha abandonat el sistema i es troba aproximadament tres vegades més lluny que Plutó. La sonda més recent dirigida cap als confins del sistema solar és la New Horizons, que va arribar a Plutó el juliol de 2015. S'està experimentant amb nous sistemes de propulsió que permetin a aquests enginys assolir majors velocitats: les dues tecnologies més desenvolupades són la propulsió iònica, ja provada a les sondes Smart 1, Deep Space 1 i Dawn, entre altres, i la tecnologia de vela solar, que es va intentar provar el 2001 amb la sonda Cosmos 1, tot i que a causa d'un fall d'ordre tècnic en el coet de llançament no va aconseguir assolir l'òrbita.
conclusió
Moltes gràcies per atendre esperem que us hagia agradat.
Got an idea?
Use this space to add awesome interactivity. Include text, images, videos, tables, PDFs... even interactive questions! Premium tip: Get information on how your audience interacts with your creation: