SA4.3Part de Circulacio i excrecio 1r batx(SA4)

La circulació i la nutrició

CIRCULACIÓ VENOSA

INTERCANVI TRANSPCAPILAR

Invertebrats amb circulació oberta

Invertebrats amb circulació tancada

Anfibios y reptiles no cocodrilianos

El Sistema Limfàtic: Drenatge i Defensa

vasos limfàtics

Conducte toràcic

Mesenteric node9 Para-aortlc nodes

L'Origen: D'on surt la limfa

- És un líquid semblant al plasma sanguini, amb menys proteïnes, més lípids i leucòcits (no eritròcits, no plaquetes) -El Medi Intern: Les cèl·luIes s'aIimenten del líquid intersticial (filtrat del plasma). El Problema: Una part del líquid es queda als teixits. Si s'acumula -> Edema.

La Solució: El sistema limfàtic recull aquest excés (drenatge).

Dada: 2-3litres/dia.

El Sistema Limfàtic: Drenatge i Defensa

vasos limfàtics

Conducte toràcic

Mesenteric node9 Para-aortlc nodes

La Xarxa de Recollida: Els Vasos Limfàtics

Un sistema de sentit únic

vasos limfàtics petits —> v. limfàtics grans —> venes subclàvies

El Motor : Com es mou la limfa sense cor?

Velocitat :flux lent Forces motrius:

1. Contraccions musculars.
2. Moviments respiratoris.
3. Vàlvules (Flux unidireccional).

Transport Especial: L'Absorció de Greixos

• El repte: Els greixos són massa grans per entrar a la sang.
• La solució: Els Vasos Quilífers.
• Mecanisme: Absorbeixen Iípids i vitamines al budell prim.
• Destí: Cisterna de Pecquet -> Sang.

ElDestí Final: Retorna la Sang

Conducte Limfàtic Dret - Vena Subclàvia Dreta

Conducte Toràcic -> Vena Subclàvia Esquerra

Tot el fluid recuperat torna al sistema venós abans d'arribar al cor.

Punts de Control: Els Ganglis Limfàtics

Localització: Axil·les, coll, engonals.

Funció 1: Filtratge (Macròfags mengen bacteris).

Funció 2: Activació immunitària (Limfòcits).

Tim

Cor

Anatomia Comparada: Evolució del Sistema

Peixos. Amfibis i rèptils aus mamífers

Mèdula Òssia + melsa, tim i Sacs Limfàtics (similar a ganglis)

Sistema complet (Ganglis, Tim, Melsa)

Mèdula òssia, melsa, tim i Bossa de Fabrici (maduració B)

Melsa i Tim

Ganglis

Mèdula Òssia

Tim

Melsa

Limfàtics

Borsa de Fabricius

Tim

Melsa

Resum de Funcions: Els 3 Pilars

TRANSPORT Absorció de Iípids i vitamines (Vasos qullífers).

DRENATGE Retorn del Iíqqt intersticial (Homeòstasi

DEFENSA Producció de limfòcits i filtratge de patògens.

Quan el sistema falla: L'Edema Acumulació anormal de líquid intersticial per fallada en el drenatge limfàtic.

Teixit Normal

Edema

La Nutrició Animal: L'Excreció i l'Homeòstasi

Biologia i Geologia — 1r de Batxillerat

Una anàlisi exhaustiva dels mecanismes d'eliminació de residus metabòlics i la regulació del medi intern en invertebrats i vertebrats.

Definició i Objectiu de l'Excreció

Definició: El procés de la nutrició es completa

amb l'excreció. Consisteix en eliminar els productes de rebuig procedents del metabolisme ceI·IuIar. Distinció:A diferència dels residus digestius, aquestes substàncies (no gasoses) són transportades per l'aparell circulatori fins als òrgans excretors.

Cèl-lula

Sang

Funció Clau (Homeòstasi): Més enllà d'eliminar tòxics, els òrgans excretors mantenen constants les condicions del medi intern. Aquest equilibri dinàmic, assolit mitjançant sistemes reguladors, es coneix com a homeòstasi.

Organ Excretor

Els Productes d'Excreció en animals

Aigua i Sals Minerals

Diòxid de Carboni Derivats Nitrogenats

NN

Són els més crítics a causa de la seva toxicitat. Es produeixen en les reaccions de degradació de les proteines i dels àcids nucleics.

S'ha de mantenir una quantitat i concentració adequades al medi intern de l'animal.

Producte de la respiració (eliminat per vies respiratòries).

Els tres principals derivats nitrogenats són l'amoníac, l'àcid úric i la urea.

Animals Ammoniotèlics (Excreció de l'amoníac)

• L'amoníac és un metabòlit molt tòxic però també molt soluble en aigua.

• A causa de la seva toxicitat, no es pot emmagatzemar i s'ha d'excretar directament amb molta aigua.

• Només animals aquàtics, larves d'amfibis, invertebrats aquàtics (anèl·Iids, crustacis, moI·Iuscs) i la majoria dels peixos.

Animals Uricotèlics (Excreció d'Àcid Úric)

• L'àcid úric es forma al fetge ( a partir de NH3. És insoluble en aigua i té una toxicitat baixa.
• S'acumula i s'excreta com una pasta blanca semisòlida gairebé sense perdre aigua. És una adaptació clau per viure en ambients secs.
• Aus, rèptils (excepte tortugues), mol·luscs terrestres, i la majoria d'insectes.

Animals Ureotèlics (Excreció d'urea)

• La urea es forma al fetge (aminoàcids + CO2). És soluble en aigua i poc tòxica.

• No necessita grans quantitats d'aigua per eliminar-se, però s'expuIsa dissolta en un líquid aquós (orina).

• Mamífers, amfibis adults, anèl·lids terrestres, tortugues i peixos cartilaginosos (taurons).

Excreció en Invertebrats sense Òrgans Especialitzats

Difusio Directa Els Porífers, Cnidaris i Nematodes realitzen l'excreció per difusió directa a través de les cèI·IuIes de la superfície corporal.

Céllules

Sistema Ambulacral Els Equinoderms (estrelles de mar) utilitzen els peus ambulacrals per dur a terme l'excreció per difusió.

8 G NotebookLM

Òrgans Especialitzats

Els Protonefridis (Platihelmints)

flamígera

Sistema de tubs molt ramificats en túbuls cecs que connecten amb l'exterior a través de nefròpors

Cèl-lula

Cada protonefridi consta d'una cèI·IuIa especialitzada (Solenòcit si té flagel, Cèl·lula flamígera si té cilis) que empeny el líquid cap al túbul excretor.

Nefròpors

Nefròpors

Òrgans Especialitzats

Els Metanefridis (Anèl·lids i Mol·luscs)

Tubs oberts per els dos extrems. L'extrem interior (Nefròstoma) té forma d'embut ciliat i s'obre a la cavitat celòmica i l'extrem exterior és el Nefrèpor.

Nefròstoma

Els cilis absorbeixen Iíquïd del celoma cap al tub.

Metanefridi

Nefròpor

Òrgans Especialitzats

Glàndules Excretores en artròpodes

Crustacis Decàpodes: S'anomenen glàndules verdes o antenals

•” s

Crustacis : glàndules antenals o maxil·lars. Aranyes : glàndules coxals

' ””'"”I •

Tub excretor

Òrgans Especialitzats

Els Tubs de Malpighi a Insectes

Tubs prims amb un extrem cec que recull residus de l'hemolimfa i un extrem obert a l'intestí.

A diferència d'altres sistemes, les substàncies de rebuig s'eIiminen barrejades amb la femta a través de l'anus, no per un porus urinari independent.

Grups: Insectes, Miriàpodes i Aràcnids.

Extrem obert

G NotebookLM

Òrgans d'excreció en vertebrats

Anatomia General :Sistema renal o urinari: 2 Ronyons —> 2 Urèters —>1 Sortida. Tipus de Sortida:

1. Cloaca: Òrgan comú (digestiu/reproductor/urinari). (Aus, rèptils, amfibis, peixos cartilaginosos, monotremes).
2. Bufeta urinària: Emmagatzema orina i

surt per la uretra.(Mamífers, peixos ossis).

La Nefrona: Unitat Funcional del Ronyó

Càpsula de Bowman / Glomèrul: Filtració de la sang.

Túbul contort proximal: Reabsorció de compostos útils (glucosa, aigua, aminoàcids, urea,sals minerals, vitamines, proteïnes baix pes molecular).

Túbul contort distal: Connexió amb el col·lector.

Nansa de Henle: Branca descendent (medul·la) i ascendent (escorça) (concentració d'orina).

Tub coI·lector: Reabsorció final d'aigua i sortida cap a la pelvis renal.

Altres mecanismes d'excreció

Per eliminar l´excés de sal

Els peixos ossis eliminen sal per les brànquies (transport actiu). Els mamífers marins produeixen orina molt concentrada.

RÈPTILS MARINS: Glàndules prop dels ulls o narius.

AUS: Glàndules de la sal en cavitats del crani.

PEIXOS CARTILAGINOSOS: Glàndules de la sal a nivell del recte.

Altres Mecanismes d'Excreció Terrestres

Glàndules Sudorípares Fetge (Bilis)

Glàndules Calcíferes

Fetge

SUOF Porus

Glàndula sudoripara

Esòfag

Glàndules calcíferes

Arterio artery

Vesicula

Mamífers : produeixen SUOR (termoregulació i excreció)

Anèl·lids: Secreten ions de calci ( sòl) a l'intestí prim ( via digestiva)

Vertebrats: Elimina bilirubina (degradació d'hemoglobina per via digestiva)