Persones defensores de drets humans Guatemala
Vulneracions de drets dels territoris i situacions d'amenaça, agressió i criminalització que enfronten
Començar
PROJECTE
Acompanyament en estratègies de protecció a defensors/es de DDHH (31/12/24 - 30/12/25). Municipis de Chinautla (departament de Guatemala), Chisec i Raxruhá (Alta Verapaz). Guatemala. POBLACIÓ DESTINATÀRIA (TITULARS DE DRETS) Chinautla: 43 dones i 26 homes DDH (població Maia Poqomam) Chisec i Raxruhá: 32 homes i 73 dones DDH (població Maia Q'eqchi) POBLACIÓ DESTINATÀRIA INDIRECTA 136.616 dones i 135.024 homes (municipis de Chinautla, Chisec i Raxruhá)
REALITZAT PER
SÒCIA LOCAL
AMB EL SUPORT
Document elaborat per
“L’Ajuntament de Barcelona no comparteix necessàriament els continguts d’aquests materials” (“El Ayuntamiento de Barcelona no comparte necesariamente los contenidos de estos materiales”)
"Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona"("Con el apoyo del Ayuntamiento de Barcelona")
Presentació
A Guatemala, com ocorre en altres territoris, nombroses comunitats es veuen afectades per l'expansió d'empreses que implanten monocultius de palma d'oli i desenvolupen activitats extractives que danyen els ecosistemes. Davant la pèrdua de terres, la contaminació de l'aigua i la vulneració de drets, moltes comunitats s'han organitzat per a defensar el seu dret al territori, a l'aigua i a un ambient sa, en un context marcat per la falta de protecció estatal i, en molts casos, per la complicitat de les institucions públiques. En aquest escenari, les exerceixen un paper fonamental. Acompanyen a famílies i comunitats que decideixen no vendre les seves terres, defensen drets laborals, denuncien els impactes ambientals i socials generats per les activitats de les empreses i exigeixen condicions de vida dignes per a les persones i els ecosistemes. Per aquesta labor, són sovint criminalitzades, perseguides i estigmatitzades, sent assenyalades com a opositores al “desenvolupament”.
persones defensores de drets humans
Des de l'any 2017, , en col·laboració amb la seva sòcia local i amb el suport de l' i l' , acompanya, a través de diferents projectes, a comunitats pageses i indígenes dels pobles Ixil, Maia Q’eqchi’, Maia Q’anjob‘al, Maia Poqomchi’ i Maia Chortí, així com a joves de barris urbans en els departaments d'Alta Verapaz, Huehuetenango, San Marcos, Santa Rosa, Guatemala, Petén i El Quiché, zones de Guatemala on es registren de manera sistemàtica vulneracions de drets territorials, amenaces i processos de criminalització. Aquest document té per objecte visibilitzar les vulneracions de drets dels territoris i les situacions d'amenaça, agressió i criminalització que enfronten les persones defensores, com a estratègia de suport a la seva protecció col·lectiva. Així mateix, cerca sensibilitzar a la ciutadania global sobre la situació a la qual s'enfronten.
Farmacèutics Mundi
Protecció
Agencia Catalana de Cooperación
Ajuntament de Barcelona
Internacional
al Desenvolupament
Els materials que aquí es presenten formen part dels productes generats durant el projecte Acompanyament en estratègies de protecció a defensors de drets humans, realitzat entre desembre de 2024 i desembre de 2025 en els municipis de Chinautla, Chisec i Raxruhá (Guatemala). Tots els materials van ser elaborats entre els mesos d'agost i octubre, amb la implicació activa de les persones defensores, dels agents del territori i de cada col·lectiu destinatari del projecte.
COMUNITAT Q'EQCHI' EN DEFENSA DE LA VIDA
Chisec i Raxruhá (Alta Verapaz) Poble Maia Q'eqchi'
COMUNITAT POQOMAM EN DEFENSA DE LA VIDA
Santa Cruz Chinautla (Guatemala) Poble Maia Poqomam
Raxruhá
Chisec i Raxruhá (Alta Verapaz) Poble Maia Q'eqchi'
Comunitat Maia Q'eqchi'
Situació
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
1 de 2
Situació als territoris
El monocultiu de palma d'oli es va introduir en les terres baixes del nord de Guatemala -específicament als departaments de Petén, Alta Verapaz i el nord de Quiché-, a partir de 1998, i va experimentar un creixement accelerat durant la dècada de 2000. L'expansió d'aquesta agroindústria als territoris indígenes, particularment entre el poble Maia Q’eqchi’, va suposar la continuïtat del despullament de les seves terres ancestrals i l'inici de greus afectacions als drets humans (dret al territori, a l'aigua, a la salut, a l'alimentació, a un ambient sa, a la lliure locomoció, al treball, i a la consulta i el consentiment lliure, previ i informat).
Comunitat Maia Q'eqchi'
Situació
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
2 de 2
Pòdcast
Situació als territoris
Violacions de drets
Acaparament de terres
Com van arribar les empreses
Comunitat Maia Q'eqchi'
Impactes
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
1 de 2
Impactes en la vida comunitària
Malgrat viure en territoris històricament rics en aigua, les comunitats Maia Q’eqchi’ enfronten una creixent pressió sobre aquest bé comú a causa de l'acaparament i la contaminació provocats per l'agroindústria palmera. La reducció i degradació de les fonts d'aigua ha afectat el consum familiar, l'agricultura pagesa i els sistemes tradicionals de gestió de l'aigua, generant a més greus impactes en la salut de les comunitats.
Comunitat Maia Q'eqchi'
Impactes
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
2 de 2
Pòdcast
Impactes en la vida comunitària
Contaminació i sequera
Les cures
Dones i cures
Comunitat Maia Q'eqchi'
Què els va motivar
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
1 de 2
Què els va motivar a unir-se
Davant aquesta situació, en 2014 diferents autoritats comunitàries i organitzacions es van articular per a denunciar els impactes de la palma d'oli. Aquest procés va donar lloc, en 2020, al Moviment de Comunitats en Defensa de l'Aigua - Qana’ Ch’och’, que avui és un actor clau en la defensa del territori i de l'aigua enfront de les empreses i l'Estat.
Comunitat Maia Q'eqchi'
Què els va motivar
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
Què els va motivar a unir-se 2 de 2
... la Terra és sagrada, està viva, és la nostra Mare: ens dona vida, ens brinda aliments, ens dona da beure, ens cura, és la nostra llar, és la nostra casa comuna. Continuarem ferms amb la nostra responsabilitat autèntica i el nostre deure, a cuidar i protegir la nostra Mare Terra, per a garantir la vida dels nostres fills en les generacions futures. La Mare Terra té vida, no és una mercaderia!
Declaració del Moviment de Comunitats en Defensa de l'Aigua, Qana’Ch’och’. 22 d'abril de 2023 - Dia Internacional de la Mare Terra.
Comunitat Maia Q'eqchi'
Criminalització
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
1 de 2
Criminalització i atacs
a persones defensores
Com a resposta a l'organització comunitària, les empreses palmeres han impulsat processos de criminalització contra lideratges comunitaris i persones defensores, utilitzant la judicialització com a mecanisme per a silenciar la protesta i la defensa del territori. S'estima que al voltant de 50 integrants del Moviment han estat criminalitzats. Així mateix, les empreses han identificat a lideratges -membres del Moviment i autoritats comunitàries-, alguns dels quals han estat cooptats mitjançant ofertes d'ocupació o altres beneficis.
Comunitat Maia Q'eqchi'
Criminalització
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
2 de 2
Pòdcast
Criminalització i atacs a persones defensores
Estratègies de les empreses
Estratègies de les empreses
El rol de l'estat
Criminalització i cooptació de lideratges
Impunitat i corrupció
Comunitat Maia Q'eqchi'
Estratègies
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
Estratègies del moviment
Drets humans i ambientalisme comunitari
El Moviment impulsa estratègies de defensa col·lectiva que inclouen l'exigència de responsabilitats a l'Estat, la prevenció de conflictes socioambientals, la defensa de l'aigua, la promoció de l'agricultura pagesa i l'enfortiment de la participació comunitària.
Comunitat Maia Q'eqchi'
Alternatives econòmiques
La postura política del Moviment és clara en el seu rebuig a l'extractivisme, en la lluita contra la corrupció i impunitat, i en la cerca d'un model alternatiu. S'aposta per l'agroecologia i la recuperació de pràctiques agrícoles tradicionals del poble Maia Q’eqchi’ com alternativa econòmica al model capitalista i a l'agroindústria palmera. L'escola d'agroecologia i els mercats rurals permeten, a més, enfortir la participació i les contribucions de les dones al Moviment.
Comunitat Maia Q'eqchi'
1 de 2
Mecanismes de mercat
El Moviment ha portat les seves demandes més enllà de l'àmbit local, buscant suport i justícia tant a escala nacional com internacional. A la Unió Europea s'han impulsat debats sobre lleis de deguda diligència en drets humans i medi ambient, inclosa la Directiva sobre deguda diligència en matèria de sostenibilitat empresarial, així com el reglament sobre productes lliures de desforestació, que incorpora l'oli de palma. Com a resultat de les denúncies pels danys ambientals causats, es van aconseguir suspendre relacions comercials amb empreses palmeres i retirar certificacions que avalaven les seves pràctiques ( ), enviant un missatge clar al sector i demostrant que les denúncies de les comunitats poden tenir conseqüències reals.
RSPO
Moltes vegades consumim productes sense conèixer el seu origen ni els danys que puguin estar ocasionant en les comunitats.
Comunitat Maia Q'eqchi'
Mecanismes de mercat 2 de 2
Exigim a la Unió Europea: - No és acceptable que, sota l'argument de ‘salvar el planeta’, ‘reduir el canvi climàtic' o promoure un ‘desenvolupament econòmic verd’, les nostres comunitats indígenes assumeixin el cost dels danys ambientals, atemptant contra les nostres vides. Exigim a les seves empreses: - Monitorar les conductes dels actors de la cadena de subministrament, atès que a Guatemala aquestes empreses són causants de violència cap a la naturalesa i les comunitats, i persegueixen als qui defensen els rius i la Mare Terra.
Pronunciament del Moviment de Comunitats en Defensa de l'Aigua. 22 de març de 2024 - Dia Mundial de l'Aigua.
Comunitat Maia Q'eqchi'
Relació del poble Maia Q'eqchi'
amb la tierra i l'aigua
En la cultura dels pobles indígenes de Guatemala, l'aigua és concebuda com un ésser viu, font de vida i element amb profunda dimensió espiritual. El treball del Moviment Qana’ Ch’och’ ha recuperat i visibilitzat les formes comunitàries de cura de l'aigua com a element sagrat, així com els buits legals que faciliten la impunitat ambiental, enfortint les estratègies jurídiques i la defensa de l'aigua en general.
Comunitat Maia Q'eqchi'
Paper dones
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
El paper de les dones
Les dones defensores enfronten impactes diferenciats. La degradació ambiental augmenta la seva càrrega de cures i moltes sofreixen violències específiques, tant per part d'actors empresarials i estatals com en els seus propis entorns socials. En resposta, el Moviment ha impulsat des de 2021 una organització pròpia de dones, enfortint la seva participació i visibilitzant les seves propostes per a transformar les realitats que els afecten.
Comunitat Maia Q'eqchi'
El somni
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
1 de 2
El somni que alimenta al moviment
Les persones que integren el Moviment Qana’ Ch’och’ expressen l'esperança que, a través de la seva lluita, la por canviï de bàndol; que les comunitats s'enforteixin i demostrin amb claredat els impactes de l'agroindústria palmera; i que les corporacions es vegin obligades a modificar les seves pràctiques empresarials, garantint el bon viure per a les generacions futures.
Comunitat Maia Q'eqchi'
El somni
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
El somni que alimenta al moviment 2 de 2
Continuarem caminant junts, per l'aigua, per la vida i els drets humans, en la cerca de la justícia ambiental i social. L'aigua té vida, no és una mercaderia!
Pronunciament de Comunitats en Defensa de l'Aigua, Qana’Ch’och’. 22 de març de 2020 - Dia Mundial de l'aigua.
Comunitat Maia Q'eqchi'
Infografies
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
Infografies
Comunitat Maia Q'eqchi'
Mantes
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
Mantes
Comunitat Maia Q'eqchi'
Àudios
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
Àudios
Venda de terres i agroecologia
Dones organitzades
Defensar l'aigua
Comunitat Maia Q'eqchi'
Videos
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
Videos
Santa Cruz Chinautla (Guatemala) Poble Maia Poqomam
Comunitat Maia Poqomam
Situació
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
1 de 4
Situació als territoris
La comunitat Maia Poqomam de Santa Cruz Chinautla -situada a 12 quilòmetres de la ciutat de Guatemala- enfronta una greu crisi ambiental que afecta els seus rius, sòls i condicions de vida. Aquesta situació és causada principalment pel maneig inadequat de deixalles sòlides, la proliferació d'abocadors il·legals i l'extracció sense control de materials de construcció, activitats que han provocat danys ambientals, inestabilitat del sòl, ensulsiades i afectacions a habitatges.
Comunitat Maia Poqomam
Situació
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
2 de 4
Pòdcast
Situació als territoris
Extracció minera
Com era la comunitat
Una història de desplaçaments
Comunitat Maia Poqomam
Situació
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
3 de 4
Situació als territoris
La crisi ambiental s'ha vist agreujada pel creixement accelerat de l'àrea metropolitana de Guatemala i la proximitat d'un dels abocadors de deixalles sòlides més grans de la regió, situat en la zona 3 de la capital. Gran part dels residus sòlids i aigües residuals generats a la ciutat i municipis veïns acaben en els rius que travessen Chinautla, sense rebre un tractament adequat, contaminant la conca del riu Chinautla i del riu Les Vaques, afluent del riu Motagua.
Comunitat Maia Poqomam
Situació
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
4 de 4
Situació als territoris
Tal com assenyalen diversos així com recerques i estudis, la falta de polítiques efectives, d'infraestructura adequada i de coordinació entre municipis ha convertit a Santa Cruz Chinautla en un exemple del fracàs institucional en la gestió de la contaminació i les deixalles. A això se suma l'impacte d'esdeveniments climàtics extrems, com tempestes i intenses pluges, que han agreujat els riscos d'inundacions i ensulsiades en un territori ja afeblit per l'extracció minera.
mitjans locals
Comunitat Maia Poqomam
Impactes
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
Impactes en la vida comunitària
La contaminació ambiental ha alterat profundament la vida quotidiana de la comunitat. Ha afectat la salut de la població, la qualitat i disponibilitat de l'aigua, l'agricultura, i les activitats econòmiques i culturals tradicionals.
Comunitat Maia Poqomam
Què els va motivar
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
1 de 2
Què els va motivar a unir-se
Davant la falta de respostes efectives per part de les autoritats municipals, la comunitat ha recorregut a l'organització col·lectiva i a accions legals per a exigir el compliment de les obligacions institucionals en matèria ambiental i de drets humans.
Comunitat Maia Poqomam
Què els va motivar
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
2 de 2
Què els va motivar a unir-se
Com a part d'aquest procés, s'han enfortit formes pròpies d'organització dels pobles originaris, com les Autoritats Ancestrals i l'Alcaldia Indígena, no sols com a mecanismes de defensa del territori, sinó també com a espais de recuperació de la cultura, la cosmovisió i l'exercici de l'autonomia del poble Maia Poqomam.
Comunitat Maia Poqomam
Criminalització
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
Criminalització, persecució i amenaces
a persones defensores
Les persones defensores de drets en Santa Cruz Chinautla enfronten processos d'estigmatització, desgast emocional i pressions constants derivades de la denúncia pública de la contaminació i de l'assenyalament de responsabilitats institucionals. La defensa del territori i de l'ambient es desenvolupa en un context d'interessos polítics i econòmics vinculats a la gestió de les deixalles i a l'extracció de materials, la qual cosa incrementa els riscos per als qui alcen la veu. En aquest escenari, la judicialització s'ha convertit en una eina necessària per a la defensa dels drets, però també evidencia les limitacions dels mecanismes institucionals per a garantir una justícia ambiental efectiva.
Comunitat Maia Poqomam
Estratègies
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
1 de 2
Estratègies del moviment
Drets humans i ambientalisme comunitari
Juntament amb organitzacions aliades, la comunitat ha impulsat estratègies d'incidència pública i jurídica per a visibilitzar les vulneracions de drets, exigir la restauració de rius i sòls, millorar la gestió de les deixalles i garantir la participació comunitària en les decisions que afecten directament el seu territori i la seva forma de vida.
Accions empreses
Comunitat Maia Poqomam
Estratègies
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
2 de 2
Pòdcast
Estratègies del moviment
Biodiversitat, llavors natives i coneixements ancestrals
Pròxims passos
Recuperació de terres
Comunitat Maia Poqomam
Paper dones
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
1 de 2
El paper de les dones
Les dones tenen un rol central en la defensa del territori i de l'ambient en Santa Cruz Chinautla. La contaminació i l'escassetat d'aigua han incrementat la seva càrrega de treball vinculada a les cures, a l'accés a l'aigua i a la protecció de la salut familiar, afectant directament la seva vida quotidiana. Així mateix, la degradació ambiental amenaça activitats tradicionals com la terrisseria, històricament sostinguda per les dones Poqomam i estretament vinculada a l'equilibri del territori. La pèrdua d'aigua neta i de materials adequats posa en risc no sols una font de manteniment, sinó també la continuïtat de sabers ancestrals i de la identitat cultural comunitària.
Comunitat Maia Poqomam
Paper dones
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
2 de 2
El paper de les dones
Malgrat aquestes dificultats, les dones participen activament en els processos organitzatius, en les denúncies públiques i en l'exigència de respostes institucionals, aportant una mirada que vincula la defensa de l'ambient amb la protecció de la vida, la salut i el futur de les noves generacions.
Comunitat Maia Poqomam
El somni
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
1 de 2
El somni que alimeta la lluita
Malgrat els impactes ambientals, la falta de respostes institucionals i els riscos associats a la defensa del territori, la comunitat Maia Poqomam de Santa Cruz Chinautla continua organitzada i en resistència. Les persones i comunitats de Santa Cruz Chinautla mantenen l'esperança que la seva lluita contribueixi a transformar les relacions de poder que avui permeten la contaminació i la despulla, enfortint l'organització comunitària i garantint el dret a un ambient sa per a les generacions presents i futures. Defensar l'aigua, la terra i els béns comuns és, per a la comunitat, una manera de defensar la vida, la dignitat i la continuïtat de la seva cultura.
Comunitat Maia Poqomam
El somni
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
El somni que alimenta la lluita 2 de 2
La Mare Terra ens està demanant que ens fem responsables de la contaminació que està degradant el medi ambient.
Líder comunitari Audiència pública celebrada el 15 de maig de 2025.
Comunitat Maia Poqomam
Infografies
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
Infografies
Comunitat Maia Poqomam
Mantes
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
Mantes
Comunitat Maia Poqomam
Àudios
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
Àudios
Aigua i terrisseria
Contaminació
Mineria
Comunitat Maia Poqomam
Videos
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
Videos
PROJECTE
Acompanyament en estratègies de protecció a defensors/es de DDHH (31/12/24 - 30/12/25). Municipis de Chinautla (departament de Guatemala), Chisec i Raxruhá (Alta Verapaz). Guatemala. POBLACIÓ DESTINATÀRIA (TITULARS DE DRETS) Chinautla: 43 dones i 26 homes DDH (població Maia Poqomam) Chisec i Raxruhá: 32 homes i 73 dones DDH (població Maia Q'eqchi) POBLACIÓ DESTINATÀRIA INDIRECTA 136.616 dones i 135.024 homes (municipis de Chinautla, Chisec i Raxruhá)
REALITZAR PER
SÒCIA LOCAL
AMB EL SUPORT
Document elaborat per
“L’Ajuntament de Barcelona no comparteix necessàriament els continguts d’aquests materials” (“El Ayuntamiento de Barcelona no comparte necesariamente los contenidos de estos materiales”)
"Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona"("Con el apoyo del Ayuntamiento de Barcelona")
Farmacèutics Mundi (Farmamundi) és una ONG de cooperació al desenvolupament, acció humanitària i d'emergència amb experiència en la promoció de la salut integral i l'ajuda farmacèutica a països menys afavorits. Cada any, Farmamundi posa en marxa al voltant de 30 projectes relacionats amb la salut. En l'actualitat, és la primera organització no lucrativa de l'estat espanyol, especialitzada en el subministrament i l'ajuda farmacèutica a organitzacions humanitàries i països en desenvolupament.
Amb una mirada integral de la salut, s'impulsen també projectes orientats a enfortir organitzacions de dones, combatre les violències basades en gènere i acompanyar a persones defensores dels drets humans.
Web
Protecció Internacional (PI) és una organització internacional sense fins de lucre amb la missió de recolzar a persones defensores de drets humans en el desenvolupament d'estratègies pròpies de gestió de la seva seguretat i protecció.
Per a enfortir les capacitats de protecció col·lectiva de les DDH, PI proporciona tècniques, eines i estratègies de capacitació; acompanya i enforteix xarxes; analitza i proposa polítiques públiques, i incideix i sensibilitza a persones portadores de deures i responsabilitats.
Web
Protecció Internacional (PI) és una organització internacional sense fins de lucre amb la missió de recolzar a persones defensores de drets humans en el desenvolupament d'estratègies pròpies de gestió de la seva seguretat i protecció.
Per a enfortir les capacitats de protecció col·lectiva de les DDH, PI proporciona tècniques, eines i estratègies de capacitació; acompanya i enforteix xarxes; analitza i proposa polítiques públiques, i incideix i sensibilitza a persones portadores de deures i responsabilitats.
Web
Segons l'Oficina de l'Alt Comisionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (OACNUDH), les persones defensores de drets humans (DHH) són les qui, de manera pacífica, promouen i protegeixen els drets humans i les llibertats fonamentals, de manera individual o col·lectiva, sense necessitat de pertànyer a una organització.
Roundtable on Sustainable Palm Oil
Taula Rodona sobre Oli de Palma Sostenible
La RSPO estableix un conjunt de Principis i Criteris que les empreses han de complir per a poder certificar-se, entre ells:
Es tracta d'una iniciativa internacional de caràcter voluntari, creada en 2004, que reuneix diferents actors del sector de l'oli de palma (empreses productores, comercialitzadores, inversors, ONG i altres organitzacions) amb l'objectiu declarat de promoure la producció i l'ús d'oli de palma “sostenible”. Les empreses certificades poden vendre el seu oli de palma com a “certificat RSPO”.
- Protecció del medi ambient i la biodiversitat
- Reducció d'impactes ambientals
- Respecte als drets laborals
- Respecte als drets sobre la terra i a les comunitats locals
- Consulta i consentiment lliure, previ i informat
DEFENSORES DH cat
lucreciaolivari
Created on January 29, 2026
Start designing with a free template
Discover more than 1500 professional designs like these:
View
Word Search: Corporate Culture
View
Microlearning: How to Study Better
View
Microcourse: Artificial Intelligence in Education
View
Microcourse: Key Skills for University
View
Microcourse: Learn Spanish
View
How to Create the Perfect Final Project
View
Create your interactive CV
Explore all templates
Transcript
Persones defensores de drets humans Guatemala
Vulneracions de drets dels territoris i situacions d'amenaça, agressió i criminalització que enfronten
Començar
PROJECTE
Acompanyament en estratègies de protecció a defensors/es de DDHH (31/12/24 - 30/12/25). Municipis de Chinautla (departament de Guatemala), Chisec i Raxruhá (Alta Verapaz). Guatemala. POBLACIÓ DESTINATÀRIA (TITULARS DE DRETS) Chinautla: 43 dones i 26 homes DDH (població Maia Poqomam) Chisec i Raxruhá: 32 homes i 73 dones DDH (població Maia Q'eqchi) POBLACIÓ DESTINATÀRIA INDIRECTA 136.616 dones i 135.024 homes (municipis de Chinautla, Chisec i Raxruhá)
REALITZAT PER
SÒCIA LOCAL
AMB EL SUPORT
Document elaborat per
“L’Ajuntament de Barcelona no comparteix necessàriament els continguts d’aquests materials” (“El Ayuntamiento de Barcelona no comparte necesariamente los contenidos de estos materiales”)
"Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona"("Con el apoyo del Ayuntamiento de Barcelona")
Presentació
A Guatemala, com ocorre en altres territoris, nombroses comunitats es veuen afectades per l'expansió d'empreses que implanten monocultius de palma d'oli i desenvolupen activitats extractives que danyen els ecosistemes. Davant la pèrdua de terres, la contaminació de l'aigua i la vulneració de drets, moltes comunitats s'han organitzat per a defensar el seu dret al territori, a l'aigua i a un ambient sa, en un context marcat per la falta de protecció estatal i, en molts casos, per la complicitat de les institucions públiques. En aquest escenari, les exerceixen un paper fonamental. Acompanyen a famílies i comunitats que decideixen no vendre les seves terres, defensen drets laborals, denuncien els impactes ambientals i socials generats per les activitats de les empreses i exigeixen condicions de vida dignes per a les persones i els ecosistemes. Per aquesta labor, són sovint criminalitzades, perseguides i estigmatitzades, sent assenyalades com a opositores al “desenvolupament”.
persones defensores de drets humans
Des de l'any 2017, , en col·laboració amb la seva sòcia local i amb el suport de l' i l' , acompanya, a través de diferents projectes, a comunitats pageses i indígenes dels pobles Ixil, Maia Q’eqchi’, Maia Q’anjob‘al, Maia Poqomchi’ i Maia Chortí, així com a joves de barris urbans en els departaments d'Alta Verapaz, Huehuetenango, San Marcos, Santa Rosa, Guatemala, Petén i El Quiché, zones de Guatemala on es registren de manera sistemàtica vulneracions de drets territorials, amenaces i processos de criminalització. Aquest document té per objecte visibilitzar les vulneracions de drets dels territoris i les situacions d'amenaça, agressió i criminalització que enfronten les persones defensores, com a estratègia de suport a la seva protecció col·lectiva. Així mateix, cerca sensibilitzar a la ciutadania global sobre la situació a la qual s'enfronten.
Farmacèutics Mundi
Protecció
Agencia Catalana de Cooperación
Ajuntament de Barcelona
Internacional
al Desenvolupament
Els materials que aquí es presenten formen part dels productes generats durant el projecte Acompanyament en estratègies de protecció a defensors de drets humans, realitzat entre desembre de 2024 i desembre de 2025 en els municipis de Chinautla, Chisec i Raxruhá (Guatemala). Tots els materials van ser elaborats entre els mesos d'agost i octubre, amb la implicació activa de les persones defensores, dels agents del territori i de cada col·lectiu destinatari del projecte.
COMUNITAT Q'EQCHI' EN DEFENSA DE LA VIDA
Chisec i Raxruhá (Alta Verapaz) Poble Maia Q'eqchi'
COMUNITAT POQOMAM EN DEFENSA DE LA VIDA
Santa Cruz Chinautla (Guatemala) Poble Maia Poqomam
Raxruhá
Chisec i Raxruhá (Alta Verapaz) Poble Maia Q'eqchi'
Comunitat Maia Q'eqchi'
Situació
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
1 de 2
Situació als territoris
El monocultiu de palma d'oli es va introduir en les terres baixes del nord de Guatemala -específicament als departaments de Petén, Alta Verapaz i el nord de Quiché-, a partir de 1998, i va experimentar un creixement accelerat durant la dècada de 2000. L'expansió d'aquesta agroindústria als territoris indígenes, particularment entre el poble Maia Q’eqchi’, va suposar la continuïtat del despullament de les seves terres ancestrals i l'inici de greus afectacions als drets humans (dret al territori, a l'aigua, a la salut, a l'alimentació, a un ambient sa, a la lliure locomoció, al treball, i a la consulta i el consentiment lliure, previ i informat).
Comunitat Maia Q'eqchi'
Situació
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
2 de 2
Pòdcast
Situació als territoris
Violacions de drets
Acaparament de terres
Com van arribar les empreses
Comunitat Maia Q'eqchi'
Impactes
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
1 de 2
Impactes en la vida comunitària
Malgrat viure en territoris històricament rics en aigua, les comunitats Maia Q’eqchi’ enfronten una creixent pressió sobre aquest bé comú a causa de l'acaparament i la contaminació provocats per l'agroindústria palmera. La reducció i degradació de les fonts d'aigua ha afectat el consum familiar, l'agricultura pagesa i els sistemes tradicionals de gestió de l'aigua, generant a més greus impactes en la salut de les comunitats.
Comunitat Maia Q'eqchi'
Impactes
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
2 de 2
Pòdcast
Impactes en la vida comunitària
Contaminació i sequera
Les cures
Dones i cures
Comunitat Maia Q'eqchi'
Què els va motivar
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
1 de 2
Què els va motivar a unir-se
Davant aquesta situació, en 2014 diferents autoritats comunitàries i organitzacions es van articular per a denunciar els impactes de la palma d'oli. Aquest procés va donar lloc, en 2020, al Moviment de Comunitats en Defensa de l'Aigua - Qana’ Ch’och’, que avui és un actor clau en la defensa del territori i de l'aigua enfront de les empreses i l'Estat.
Comunitat Maia Q'eqchi'
Què els va motivar
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
Què els va motivar a unir-se 2 de 2
... la Terra és sagrada, està viva, és la nostra Mare: ens dona vida, ens brinda aliments, ens dona da beure, ens cura, és la nostra llar, és la nostra casa comuna. Continuarem ferms amb la nostra responsabilitat autèntica i el nostre deure, a cuidar i protegir la nostra Mare Terra, per a garantir la vida dels nostres fills en les generacions futures. La Mare Terra té vida, no és una mercaderia!
Declaració del Moviment de Comunitats en Defensa de l'Aigua, Qana’Ch’och’. 22 d'abril de 2023 - Dia Internacional de la Mare Terra.
Comunitat Maia Q'eqchi'
Criminalització
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
1 de 2
Criminalització i atacs
a persones defensores
Com a resposta a l'organització comunitària, les empreses palmeres han impulsat processos de criminalització contra lideratges comunitaris i persones defensores, utilitzant la judicialització com a mecanisme per a silenciar la protesta i la defensa del territori. S'estima que al voltant de 50 integrants del Moviment han estat criminalitzats. Així mateix, les empreses han identificat a lideratges -membres del Moviment i autoritats comunitàries-, alguns dels quals han estat cooptats mitjançant ofertes d'ocupació o altres beneficis.
Comunitat Maia Q'eqchi'
Criminalització
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
2 de 2
Pòdcast
Criminalització i atacs a persones defensores
Estratègies de les empreses
Estratègies de les empreses
El rol de l'estat
Criminalització i cooptació de lideratges
Impunitat i corrupció
Comunitat Maia Q'eqchi'
Estratègies
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
Estratègies del moviment
Drets humans i ambientalisme comunitari
El Moviment impulsa estratègies de defensa col·lectiva que inclouen l'exigència de responsabilitats a l'Estat, la prevenció de conflictes socioambientals, la defensa de l'aigua, la promoció de l'agricultura pagesa i l'enfortiment de la participació comunitària.
Comunitat Maia Q'eqchi'
Alternatives econòmiques
La postura política del Moviment és clara en el seu rebuig a l'extractivisme, en la lluita contra la corrupció i impunitat, i en la cerca d'un model alternatiu. S'aposta per l'agroecologia i la recuperació de pràctiques agrícoles tradicionals del poble Maia Q’eqchi’ com alternativa econòmica al model capitalista i a l'agroindústria palmera. L'escola d'agroecologia i els mercats rurals permeten, a més, enfortir la participació i les contribucions de les dones al Moviment.
Comunitat Maia Q'eqchi'
1 de 2
Mecanismes de mercat
El Moviment ha portat les seves demandes més enllà de l'àmbit local, buscant suport i justícia tant a escala nacional com internacional. A la Unió Europea s'han impulsat debats sobre lleis de deguda diligència en drets humans i medi ambient, inclosa la Directiva sobre deguda diligència en matèria de sostenibilitat empresarial, així com el reglament sobre productes lliures de desforestació, que incorpora l'oli de palma. Com a resultat de les denúncies pels danys ambientals causats, es van aconseguir suspendre relacions comercials amb empreses palmeres i retirar certificacions que avalaven les seves pràctiques ( ), enviant un missatge clar al sector i demostrant que les denúncies de les comunitats poden tenir conseqüències reals.
RSPO
Moltes vegades consumim productes sense conèixer el seu origen ni els danys que puguin estar ocasionant en les comunitats.
Comunitat Maia Q'eqchi'
Mecanismes de mercat 2 de 2
Exigim a la Unió Europea: - No és acceptable que, sota l'argument de ‘salvar el planeta’, ‘reduir el canvi climàtic' o promoure un ‘desenvolupament econòmic verd’, les nostres comunitats indígenes assumeixin el cost dels danys ambientals, atemptant contra les nostres vides. Exigim a les seves empreses: - Monitorar les conductes dels actors de la cadena de subministrament, atès que a Guatemala aquestes empreses són causants de violència cap a la naturalesa i les comunitats, i persegueixen als qui defensen els rius i la Mare Terra.
Pronunciament del Moviment de Comunitats en Defensa de l'Aigua. 22 de març de 2024 - Dia Mundial de l'Aigua.
Comunitat Maia Q'eqchi'
Relació del poble Maia Q'eqchi'
amb la tierra i l'aigua
En la cultura dels pobles indígenes de Guatemala, l'aigua és concebuda com un ésser viu, font de vida i element amb profunda dimensió espiritual. El treball del Moviment Qana’ Ch’och’ ha recuperat i visibilitzat les formes comunitàries de cura de l'aigua com a element sagrat, així com els buits legals que faciliten la impunitat ambiental, enfortint les estratègies jurídiques i la defensa de l'aigua en general.
Comunitat Maia Q'eqchi'
Paper dones
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
El paper de les dones
Les dones defensores enfronten impactes diferenciats. La degradació ambiental augmenta la seva càrrega de cures i moltes sofreixen violències específiques, tant per part d'actors empresarials i estatals com en els seus propis entorns socials. En resposta, el Moviment ha impulsat des de 2021 una organització pròpia de dones, enfortint la seva participació i visibilitzant les seves propostes per a transformar les realitats que els afecten.
Comunitat Maia Q'eqchi'
El somni
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
1 de 2
El somni que alimenta al moviment
Les persones que integren el Moviment Qana’ Ch’och’ expressen l'esperança que, a través de la seva lluita, la por canviï de bàndol; que les comunitats s'enforteixin i demostrin amb claredat els impactes de l'agroindústria palmera; i que les corporacions es vegin obligades a modificar les seves pràctiques empresarials, garantint el bon viure per a les generacions futures.
Comunitat Maia Q'eqchi'
El somni
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
El somni que alimenta al moviment 2 de 2
Continuarem caminant junts, per l'aigua, per la vida i els drets humans, en la cerca de la justícia ambiental i social. L'aigua té vida, no és una mercaderia!
Pronunciament de Comunitats en Defensa de l'Aigua, Qana’Ch’och’. 22 de març de 2020 - Dia Mundial de l'aigua.
Comunitat Maia Q'eqchi'
Infografies
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
Infografies
Comunitat Maia Q'eqchi'
Mantes
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
Mantes
Comunitat Maia Q'eqchi'
Àudios
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
Àudios
Venda de terres i agroecologia
Dones organitzades
Defensar l'aigua
Comunitat Maia Q'eqchi'
Videos
Comunitat Maia Poqomam
Anar a
Videos
Santa Cruz Chinautla (Guatemala) Poble Maia Poqomam
Comunitat Maia Poqomam
Situació
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
1 de 4
Situació als territoris
La comunitat Maia Poqomam de Santa Cruz Chinautla -situada a 12 quilòmetres de la ciutat de Guatemala- enfronta una greu crisi ambiental que afecta els seus rius, sòls i condicions de vida. Aquesta situació és causada principalment pel maneig inadequat de deixalles sòlides, la proliferació d'abocadors il·legals i l'extracció sense control de materials de construcció, activitats que han provocat danys ambientals, inestabilitat del sòl, ensulsiades i afectacions a habitatges.
Comunitat Maia Poqomam
Situació
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
2 de 4
Pòdcast
Situació als territoris
Extracció minera
Com era la comunitat
Una història de desplaçaments
Comunitat Maia Poqomam
Situació
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
3 de 4
Situació als territoris
La crisi ambiental s'ha vist agreujada pel creixement accelerat de l'àrea metropolitana de Guatemala i la proximitat d'un dels abocadors de deixalles sòlides més grans de la regió, situat en la zona 3 de la capital. Gran part dels residus sòlids i aigües residuals generats a la ciutat i municipis veïns acaben en els rius que travessen Chinautla, sense rebre un tractament adequat, contaminant la conca del riu Chinautla i del riu Les Vaques, afluent del riu Motagua.
Comunitat Maia Poqomam
Situació
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
4 de 4
Situació als territoris
Tal com assenyalen diversos així com recerques i estudis, la falta de polítiques efectives, d'infraestructura adequada i de coordinació entre municipis ha convertit a Santa Cruz Chinautla en un exemple del fracàs institucional en la gestió de la contaminació i les deixalles. A això se suma l'impacte d'esdeveniments climàtics extrems, com tempestes i intenses pluges, que han agreujat els riscos d'inundacions i ensulsiades en un territori ja afeblit per l'extracció minera.
mitjans locals
Comunitat Maia Poqomam
Impactes
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
Impactes en la vida comunitària
La contaminació ambiental ha alterat profundament la vida quotidiana de la comunitat. Ha afectat la salut de la població, la qualitat i disponibilitat de l'aigua, l'agricultura, i les activitats econòmiques i culturals tradicionals.
Comunitat Maia Poqomam
Què els va motivar
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
1 de 2
Què els va motivar a unir-se
Davant la falta de respostes efectives per part de les autoritats municipals, la comunitat ha recorregut a l'organització col·lectiva i a accions legals per a exigir el compliment de les obligacions institucionals en matèria ambiental i de drets humans.
Comunitat Maia Poqomam
Què els va motivar
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
2 de 2
Què els va motivar a unir-se
Com a part d'aquest procés, s'han enfortit formes pròpies d'organització dels pobles originaris, com les Autoritats Ancestrals i l'Alcaldia Indígena, no sols com a mecanismes de defensa del territori, sinó també com a espais de recuperació de la cultura, la cosmovisió i l'exercici de l'autonomia del poble Maia Poqomam.
Comunitat Maia Poqomam
Criminalització
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
Criminalització, persecució i amenaces
a persones defensores
Les persones defensores de drets en Santa Cruz Chinautla enfronten processos d'estigmatització, desgast emocional i pressions constants derivades de la denúncia pública de la contaminació i de l'assenyalament de responsabilitats institucionals. La defensa del territori i de l'ambient es desenvolupa en un context d'interessos polítics i econòmics vinculats a la gestió de les deixalles i a l'extracció de materials, la qual cosa incrementa els riscos per als qui alcen la veu. En aquest escenari, la judicialització s'ha convertit en una eina necessària per a la defensa dels drets, però també evidencia les limitacions dels mecanismes institucionals per a garantir una justícia ambiental efectiva.
Comunitat Maia Poqomam
Estratègies
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
1 de 2
Estratègies del moviment
Drets humans i ambientalisme comunitari
Juntament amb organitzacions aliades, la comunitat ha impulsat estratègies d'incidència pública i jurídica per a visibilitzar les vulneracions de drets, exigir la restauració de rius i sòls, millorar la gestió de les deixalles i garantir la participació comunitària en les decisions que afecten directament el seu territori i la seva forma de vida.
Accions empreses
Comunitat Maia Poqomam
Estratègies
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
2 de 2
Pòdcast
Estratègies del moviment
Biodiversitat, llavors natives i coneixements ancestrals
Pròxims passos
Recuperació de terres
Comunitat Maia Poqomam
Paper dones
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
1 de 2
El paper de les dones
Les dones tenen un rol central en la defensa del territori i de l'ambient en Santa Cruz Chinautla. La contaminació i l'escassetat d'aigua han incrementat la seva càrrega de treball vinculada a les cures, a l'accés a l'aigua i a la protecció de la salut familiar, afectant directament la seva vida quotidiana. Així mateix, la degradació ambiental amenaça activitats tradicionals com la terrisseria, històricament sostinguda per les dones Poqomam i estretament vinculada a l'equilibri del territori. La pèrdua d'aigua neta i de materials adequats posa en risc no sols una font de manteniment, sinó també la continuïtat de sabers ancestrals i de la identitat cultural comunitària.
Comunitat Maia Poqomam
Paper dones
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
2 de 2
El paper de les dones
Malgrat aquestes dificultats, les dones participen activament en els processos organitzatius, en les denúncies públiques i en l'exigència de respostes institucionals, aportant una mirada que vincula la defensa de l'ambient amb la protecció de la vida, la salut i el futur de les noves generacions.
Comunitat Maia Poqomam
El somni
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
1 de 2
El somni que alimeta la lluita
Malgrat els impactes ambientals, la falta de respostes institucionals i els riscos associats a la defensa del territori, la comunitat Maia Poqomam de Santa Cruz Chinautla continua organitzada i en resistència. Les persones i comunitats de Santa Cruz Chinautla mantenen l'esperança que la seva lluita contribueixi a transformar les relacions de poder que avui permeten la contaminació i la despulla, enfortint l'organització comunitària i garantint el dret a un ambient sa per a les generacions presents i futures. Defensar l'aigua, la terra i els béns comuns és, per a la comunitat, una manera de defensar la vida, la dignitat i la continuïtat de la seva cultura.
Comunitat Maia Poqomam
El somni
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
El somni que alimenta la lluita 2 de 2
La Mare Terra ens està demanant que ens fem responsables de la contaminació que està degradant el medi ambient.
Líder comunitari Audiència pública celebrada el 15 de maig de 2025.
Comunitat Maia Poqomam
Infografies
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
Infografies
Comunitat Maia Poqomam
Mantes
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
Mantes
Comunitat Maia Poqomam
Àudios
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
Àudios
Aigua i terrisseria
Contaminació
Mineria
Comunitat Maia Poqomam
Videos
Comunitat Maia Q'eqchi'
Anar a
Videos
PROJECTE
Acompanyament en estratègies de protecció a defensors/es de DDHH (31/12/24 - 30/12/25). Municipis de Chinautla (departament de Guatemala), Chisec i Raxruhá (Alta Verapaz). Guatemala. POBLACIÓ DESTINATÀRIA (TITULARS DE DRETS) Chinautla: 43 dones i 26 homes DDH (població Maia Poqomam) Chisec i Raxruhá: 32 homes i 73 dones DDH (població Maia Q'eqchi) POBLACIÓ DESTINATÀRIA INDIRECTA 136.616 dones i 135.024 homes (municipis de Chinautla, Chisec i Raxruhá)
REALITZAR PER
SÒCIA LOCAL
AMB EL SUPORT
Document elaborat per
“L’Ajuntament de Barcelona no comparteix necessàriament els continguts d’aquests materials” (“El Ayuntamiento de Barcelona no comparte necesariamente los contenidos de estos materiales”)
"Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona"("Con el apoyo del Ayuntamiento de Barcelona")
Farmacèutics Mundi (Farmamundi) és una ONG de cooperació al desenvolupament, acció humanitària i d'emergència amb experiència en la promoció de la salut integral i l'ajuda farmacèutica a països menys afavorits. Cada any, Farmamundi posa en marxa al voltant de 30 projectes relacionats amb la salut. En l'actualitat, és la primera organització no lucrativa de l'estat espanyol, especialitzada en el subministrament i l'ajuda farmacèutica a organitzacions humanitàries i països en desenvolupament.
Amb una mirada integral de la salut, s'impulsen també projectes orientats a enfortir organitzacions de dones, combatre les violències basades en gènere i acompanyar a persones defensores dels drets humans.
Web
Protecció Internacional (PI) és una organització internacional sense fins de lucre amb la missió de recolzar a persones defensores de drets humans en el desenvolupament d'estratègies pròpies de gestió de la seva seguretat i protecció.
Per a enfortir les capacitats de protecció col·lectiva de les DDH, PI proporciona tècniques, eines i estratègies de capacitació; acompanya i enforteix xarxes; analitza i proposa polítiques públiques, i incideix i sensibilitza a persones portadores de deures i responsabilitats.
Web
Protecció Internacional (PI) és una organització internacional sense fins de lucre amb la missió de recolzar a persones defensores de drets humans en el desenvolupament d'estratègies pròpies de gestió de la seva seguretat i protecció.
Per a enfortir les capacitats de protecció col·lectiva de les DDH, PI proporciona tècniques, eines i estratègies de capacitació; acompanya i enforteix xarxes; analitza i proposa polítiques públiques, i incideix i sensibilitza a persones portadores de deures i responsabilitats.
Web
Segons l'Oficina de l'Alt Comisionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (OACNUDH), les persones defensores de drets humans (DHH) són les qui, de manera pacífica, promouen i protegeixen els drets humans i les llibertats fonamentals, de manera individual o col·lectiva, sense necessitat de pertànyer a una organització.
Roundtable on Sustainable Palm Oil
Taula Rodona sobre Oli de Palma Sostenible
La RSPO estableix un conjunt de Principis i Criteris que les empreses han de complir per a poder certificar-se, entre ells:
Es tracta d'una iniciativa internacional de caràcter voluntari, creada en 2004, que reuneix diferents actors del sector de l'oli de palma (empreses productores, comercialitzadores, inversors, ONG i altres organitzacions) amb l'objectiu declarat de promoure la producció i l'ús d'oli de palma “sostenible”. Les empreses certificades poden vendre el seu oli de palma com a “certificat RSPO”.